LA TRAMA
La trama de l'enterrament del Carnestoltes es desenvolupa com una lluita entre el Carnestoltes i els seus
personatges afins (les donzelles, La Pàjara...) i la Quaresma i els personatges que la representen
(L'Esparver, els quaresmots...).
La Quaresma és la vencedora, però l'ànima encesa i il·luminada del Carnestoltes omple de paciència
tots els assistents per esperar la pròxima celebració.
A les 8 del vespre, un fort coet anuncia l'inici de la luctuosa rua que surt de l'atri de l'Ajuntament. Abans
de començar la marxa, els armats ajudants de components de l'equip de Rugbi Els Carboners, disposen
amb cura el fèretre del difunt sobre el carro mortuori (proporcionat per l'entitat de la ciutat, Amics de Sant
Antoni Abad).El seguici inicia el seu itinerari fins al Parc de Vallparadís.
La Pàjara, afligida vídua, resta en un setial presidint l'acte i els personatges més rellevants de la ciutat li
reten condol.
El relleu de guàrdia dóna pas, tot seguit, a l'acte d'invocar el jurament de la preuada custòdia a les despulles
del difunt mentre la coral entona el cant de les absoltes.
Després, el Nans inicien el ball de condol fins que, tot d'una, els Diables envaeixen l'escena, es fan amos
del fèretre i col·loquen el taüt carnestolesc a la pira.
El Diable bocasses, des de l'escenari, dóna a conèixer al poble els escatològics versots. I el redoblament
dels tabals anuncia l'arribada dels set genets apocalíptics portadors dels penons negres .
Un estol de ploraneres espera, amb plors i gemecs, el bisbot qui llegeix les darreres voluntats del difunt
(un testament de nassos...). El testament és la petita venjança del Carnestoltes amb els desagraïts que
s'obliden tot l'any d'ell i només hi pensen amb els freds de febrer...
El fum omple l'escena i la música i la pluja de pètals dóna pas al ball de les donzelles, fins que la presència
dels quaresmots estripant els penons deixa a la vista el platejat de les sardines. Els quaresmots amb la seva
dansa agressiva redueixen les donzelles.
De sobte, surt l'Esparver esbroncant el públic. Un cop a l'escenari redueix la donzella i llança contra els
assistents les seves recriminacions. La donzella escapa de l'Esparver qui la persegueix amb el seu vol.
La traca anuncia la sortida del ball de bastons i, quan comença la dansa, l'Esparver torna a l'escena i
s'inicia una lluita en què la bestiola es vençuda pels bastoners.
Esclata després un correfoc que avança cap a la pira on descansa el difunt Carnestoltes i amb gran ressò
de tabals sorgeixen els Llucifers amb enormes forques espetegant de foc. Alhora la resta del diables
comencen la cremació del cos del Carnestoltes amb gran ballaruga.
Pira mortuòria de l'enterrament del Carnestoltes. Un minut de silenci, acompanyat de la tètrica dansa del
fantasma de la mort entre els assistents, sublima la cerimònia final del Carnestoltes. Dues torres humanes
inicien el seu ascens amb un pilar aixecat per sota i els enxanetes deixen anar globus il·luminats.
I per festejar la cloenda del Carnestoltes, comença el ball de festa, on la música, la llum i el vi donen el marc
a la Sardinada.
|