URBAN SKETCHERS TERRASSA |
L'Escola Industrial, inicialment anomenada Palau d'Indústries de Terrassa, és una de les primeres obres de Lluís Muncunill (1901), que es caracteritzen per la influència
dels estils historicistes. És un edifici aïllat, amb planta baixa i dos pisos, estructurat en forma de U al voltant d'un pati interior. El vestíbul central, que dona accés a les
aules hi ha dependències com la biblioteca, està aguantat per columnes de ferro i mostra un bust d'Alfons Sala i Argemí, fundador de l'escola. La façana principal destaca
per la capçalera esglaonada del cos central d'entrada i dels dos cossos laterals. Segons el projecte de Josep Domènech i Mansana, es van afegir dues naus perpendiculars
als extrems de l'edifici primitiu, que estaven destinades a tallers. |
En José Luís entrega al Fernando el dibuix regal pel seu 80 aniversari. |
L’any 1880 el regidor Francesc Giralt i Serrà va proposar la conveniència de crear a Terrassa una escola d’arts i oficis amb la finalitat d’impartir coneixements sobre la industria tèxtil, per formar teòrics i operaris per a les empreses locals. El dia 2 de novembre del 1886 s’inaugurava l’Escola d’Arts i Oficis instal·lada provisionalment a l’edifici dels Reial Col·legi Terrassenc. La iniciativa fou un èxit i, el 1901, la Cambra del Comerç i l’Institut Industrial proposaven al govern la instal·lació d’una Escola Industrial a la nostra ciutat, per donar continuïtat als estudis secundaris tèxtils. La petició fou acceptada gràcies a la intercessió del diputat Alfons Sala, concedint a Terrassa una de les nou Escoles Superiors aprovades pe Govern de Madrid. El 9 de maig del 1902 s’inauguraven les classes a l’edifici del núm. 4 del carrer Topete. Aquell dia, també, amb la presència del comte Romanones, ministre d’Instrucció Pública i Belles Arts, es posava la primera pedra de la nova Escola Industrial a l’altra banda del pont del passeig, al camí de Castellar. L’Escola d’Arts i Oficis seria agregada a la nova escola, seguint un camí paral·lel i autònom. Acabada de construir la nau principal del nou edifici, per la Festa Major del 1904 s’hi celebrava una Exposició local amb un èxit extraordinari i, alguns actes de la festa gran es celebraren al pati posterior de l’escola. És un edifici modernista, obra de l’arquitecte Lluís Muncunill, que es caracteritza per la seva influència historicista neoromànic. És un edifici aïllat, amb planta baixa i dos pisos, estructurat en forma de U al voltant d'un pati interior. El vestíbul central, que dóna accés a les aules i a dependències com la biblioteca, està aguantat per columnes de ferro fotjat. La façana principal destaca per la capçalera esglaonada del cos central d'entrada i dels dos cossos laterals. Segons el projecte de Josep Doménec i Masana es van afegir dues naus perpendiculars als extrems de l’edifici primitiu, que estaven destinades a tallers. El dia 10 de març de 1912 s’inaugurava la Sala Platt amb maquinària de filatura de cató cedida per la casa Plat Brothers de Manchester. Al seu començament era coneguda pel nom de Escuela Superior de Industrias de Tarrasa i s’impartien estudis de Peritatge Industrial, Pràctic Industrial, i Estudis Elementals per obrers. El 1906 es va començar a impartir estudis d’enginyeria tèxtil i amb el temps s’afegirien els estudis d’enginyeria química, mecànica i electricitat. El 1943 l’edifici va passar a ser propietat de l'Estat, tot mantenint la seva funció educativa. L'any 1962 va aparèixer la necessitat de separar els estudis de pèrit dels estudis superiors i va començar a fer-se classes al nou edifici de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials, ETSEIT situat al carrer de Colom núm. 11. L'any 1972, l'escola va passar a formar part de la Universitat Politècnica de Barcelona, que després va esdevenir la Universitat Politècnica de Catalunya passant a denominar-se Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica Industrial de Terrassa (EUETIT). L'any 2010 va canviar el seu nom per l'actual, Escola d'Enginyeria de Terrassa, a causa del fet que va passar a oferir estudis de grau i màster adaptant-se a l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior (EEES) i també perquè oferia estudis en l’àrea de les telecomunicacions, per tant deixava de ser exclusivament industrial. L’any 1981, l’Escola Municipal d’Arts i Oficis s’actualitzava com Escola Municipal d’Arts Aplicades i deixava les instal·lacions de l’Escola Industrial per ubicar-se a l’edifici de l’antic Colegio Mayor Alfonso Sala. Actualment l’Escola està allotjada en el Vapor Universitari. L'Escola Industrial ha estat durant molts anys centre d'estudis per a peritatges i enginyeries diverses, però abans de tot ha estat centre permanent i preponderant de sabers, investigadors i progressos tèxtils. L'Escola ha estat estretament lligada a la ciutat de Terrassa i a les seves fàbriques, vapors, telers i xemeneies, així com als seus fabricants, empresaris i obrers. Fonts consultades: RIERA, Santiago; GHANIME, Albert; VILLAGRASA, Fèlix. L’Escola d’Enginnyers de Terrassa. Cent anys d’història. UPC-Enginyers. Terrassa 2005 RAGON, Baltasar. Terrassa historials i efemèrides. Escoles Industrials. Impremta Ventayol. Terrassa PLANS, Lourdes. L’escola Industrial de Terrassa 1902-2002. Escola Industrial. Terrassa 2002 (Tret del Blog de l'amic Joaquim Verdager: joaquimverdaguer.blogspot.com). Sempre en el record. |
Pujada el dimecres 16 de març de 2022. |