© Jaume Olivet 2021

© Jaume Olivet 2021

NÉMESIS, DONES INVISIBLES
Auditori Municipal
Dijous 25 de novembre de 2021

© Jaume Olivet 2021

© Jaume Olivet 2021

dona dóna dona dóna
dona dóna dona dóna
dona dóna dona dóna
dona dóna dona dóna
dona dóna dona dóna

que violent és un accent
quan no fa prou diferència

Diacrític
Mireia Calafell

© Jaume Olivet 2021
© Jaume Olivet 2021

Manos,
tus manos,
tus dos manos
me tocan insistentemente
a lo largo del cuerpo.
Pies,
tus pies,
tus dos pies
se acercan
implacablemente
buscando mi carne.
Puños,
tus puños,
tus dos puños
dejan amapolas violetas
en el hueco de mi espalda.
Labios secos donde murieron los besos.
Ojos ciegos sin lágrima posible.
Desnuda,
despojada,
inerme,
sin reflejo de convocar
la fuerza del vientre ancestral
para alejar
tus manos,
tus pies,
tus puños …
… la oscuridad…

¡NO!
Annie Altamirano

© Jaume Olivet 2021
© Jaume Olivet 2021
© Jaume Olivet 2021

© Jaume Olivet 2021

Hi ha moltes dones lapidades al llarg de la historia.
La seva vida va ser de gossades i de toros rabiosos
de sang i de mossegades llargues.
Dones que van tornar al món l’envestida,
que es van immolar o van haver de matar per seguir vivint,
aquelles que en l’hora més obscura
van llaurar els camps amb les ungles
perquè tu i jo hi passem.
Dones fondes
que potser en una albada lenta
van anar cap a la foguera o la forca
per fets com… desordenar
l’ordre públic
per inventar una nova manera de desxifrar
la vida
per tenir veu
o per infidels
o per atees.
Elles ja no hi són. Els seus caps reposen
sobre un segle o dos. Els seus ulls
ja no existeixen.
Però d’elles en perdura un bri subtil
un fil cec que sense saber-ho
ens fa créixer i despertar a la nit
amb unes ganes immenses de viure
d’ensorrar tots els murs
de desafiar totes les fogueres,
així com estimar i tocar
totes
totes les guitarres de la terra

Dones amb guitarra
Ana Ilce Gómez

© Jaume Olivet 2021

© Jaume Olivet 2021

Parlen les dones,
la seva poesia
tendra i forta.

Ben pocs s’aturen
a escoltar aquestes veus,
que, trasbalsades,
un nou llenguatge diuen
nascut al fons dels segles.

Parlen les dones
Montserrat Abelló

© Jaume Olivet 2021

© Jaume Olivet 2021

Ahora que te contemplo así dormida
mientras oigo sirenas a lo lejos
y presiento el dolor de los cristales;
ahora que por fin comprendo
que de tu aliento salen amapolas
como vida marchita,
detenida en el borde de los labios,
no es difícil volver a aquellos días
de vino y de tormentas,
de canciones de amor bajo los árboles.
¡Cuántas veces soñamos
un distinto final para esta historia,
riéndonos del aire y de los peces!
Ahora que te contemplo así, desmadejada,
con ese incomprensible asombro
dibujado en la boca,
esa boca, amor mío,
que hidrópico bebía
cuando aún era un ángel,
cuando me emocionaban las campanas,
cuando sabía contar correctamente
los besos y las horas de la noche,
las azucenas todas y la voz de las niñas
jugando con el agua...
y que ahora es la mueca
donde se dibuja el miedo...
Ahora que te contemplo así, sumida
en la oscuridad de los sueños sin retorno,
poblada de dolor, descolocadas
la ilusión y las manos,
como una muñeca que se olvida
en la orilla del mar,
tan familiar, tan extraña...,
déjame que te diga,
aunque ya no me creas,
que de lo único que ahora me arrepiento
es de haber dejado marchitarse
el ramo aquel de rosas
que le robamos juntos al verano.

Balada del asesino
Carlos Aganzo

© Jaume Olivet 2021

© Jaume Olivet 2021

© Jaume Olivet 2021

Dones venudes com petroli.
Oferta de noies, bens immobles
en fotoshop i internet.
Jeuen les dones despullades
cares buides a l’escenari,
en el catre un cor forjat
a l’enclusa de la nit.
Les dones fan el seu ofici
recollint flors entre els flagells;
les van violar,
van omplir els seus ventres amb sang i plom.

Les verges de Vukovar
les verges de Sebrenica
amb el dolor dels segles
amb la por a les paraules, als ulls i a les orelles.

En els brodats daurats d’occident
com corbs negres
crucificades
les verges africanes.
En els calzes d’ivori
la suor de les verges de l’Índia
als bressols de les nenes
regades amb la llavor de la serp.
Mil i una nits de por
de verges a l’Aràbia, a l’Afganistan
de por entre les parets
que els hi arrancaran el cor.
Els ulls de dones que mai no veuran
les estrelles de l’albada.

Les dones que desapareixen
en la xafogor de l’estiu
entre les ombres

Les verges crucificades
Tomislav Marijan Bilosnic

© Jaume Olivet 2021
© Jaume Olivet 2021

© Jaume Olivet 2021

Que per un temps feliç m’oblidi de qui sóc,
m’alliberi de nom, arrels, cognom i casa,
pugui tancar ben fort les portes dels sentits,
m’aïlli en un dic sec, eixut, sense memòria,
m’endinsi en un silenci de calma, quieta illa
sense vaixell ni barca, ni far, ni faroner,
penetri en un immens plaer de no sentir
perquè només així, des del que més s’assembla
a l’absolut no-res
reviu la cendra fosca que alenteix
un poc de vida més,
un poc de vida menys per a extingir.

Invocació
Vinyet Panyella

© Jaume Olivet 2021
© Jaume Olivet 2021
© Jaume Olivet 2021




© Jaume Olivet 2021

Pujada el dissabte 25 de desembre de 2021.

TAMBÉ ET POT INTERESSAR:

- Reportatge - "Némesis, dones invisibles"
- Apartat - Noms Propis - Monika Lao
- Veure el meu CV - FOTO Jaume Olivet



© Jaume Olivet 2021

Contador:
Counter
© Jaume Olivet 2021