Grafiti - "El Balneari de La Puda" Part 3 - Interiors Diumenge 25 de juliol de 2021

Tot és llamatiu! Si canvien d'edifici, anem a la part central i baixem escales, entrem a la zona de bany. "La planta baixa estava destinada al balneari pròpiament dit i a zona d'esbarjo; les plantes superiors corresponien a les habitacions dels banyistes. La gran galeria de banys, està formada per un corredor central amb cubícles o habitacles a banda i banda. Cada habitació consta d'una banyera de marbre i un agafador amb enrajolat fins a mitjana alçada de color groc i blanc. El conjunt constitueix una nau de notable alçada amb una estructura d'arcs que sosté una volta cilíndrica correguda al llarg de l'edifici. Aquesta alçada li permet de foradar la part superior amb unes llunetes que donen ventilació i llum natural, necessària atès que els vapors d'aigua sulfurosa podien acumular-se en el local. La il•luminació zenital reforça la imatge de temple de salut donat per la disposició de les tres naus allargades" (wiquipèdia)

Sortim a l'exterior.

"L'establiment estava situat a la mateixa riba del Llobregat, on des del segle XVIII, arran d'un terratrèmol, brollaven aigües sulfuroses. La primera referència històrica, però, data del 1718, quan el doctor Salvador feu la primera anàlisi química de les aigües. Aquestes aigües, de naturalesa sulfurosa-sòdica, brollen a una temperatura de 32 °C i es calcula el seu cabal actual en uns 4 l/s que s'aboquen directament al riu Llobregat. Les aigües van començar a ser usades amb finalitats medicinals l'any 1818. L'any 1829 es varen començar a construir dos edificis de banys, a cadascuna de les dues ribes del Llobregat, aprofitant les dues surgències d'aigua termal a banda i banda del riu, sota la direcció facultativa del metge Antoni Coca i Rabassa i la intervenció de Salvador Garriga, un sastre d'Esparreguera. A causa de la falta de diners, Garriga se suïcidà l'any 1831, i el seu germà continuà les obres, associat amb Francesc Castells i Francesc Pedrosa. L'any 1834 els edificis ja estaven en ple funcionament. Les riuades del riu Llobregat de 1842 i 1843 inundaren i arrasaren els edificis. L'alçada tant summament baixa a què brolla l'aigua mineral (al nivell del riu) va impedir que els edificis es poguessin construir a gaire més altura, cosa que va provocar la seva destrucció amb la riuada. Aquest fet també ha afectat els edificis actuals, ja que en diverses ocasions han sofert les envestides del riu" (wiquipèdia)

Quina llàstima! "La Puda és un edifici de grans dimensions, constituït per diversos cossos, i construït amb maó. El cos principal té planta baixa, dos pisos i un pis inferior. Unit a aquest, hi ha altre edifici, de forma semicircular, que es compon de planta baixa, dos pisos i golfes. A continuació hi ha altre edifici de planta baixa i dos pisos i, per últim, altre cos de només planta baixa. A la façana es poden distingir elements classicistes: la simetria i l'austeritat del conjunt, les pilastres d'estil jònic, el parament encoixinat i el ritme de les obertures exteriors. Un notable conjunt situat a la vora esquerra del Llobregat, d'arquitectura neoclàssica, fragment d'un projecte més ambiciós. S'organitza a partir d'un eix del qual se'n va construir sols una part de planta baixa i dos pisos. Sobre l'antiga galeria de banys, un cos amb habitacions articulat amb un nucli d'escales i ascensors dona pas a una part circular, amb més habitacions, que acaba en el cos central on se situen els salons, restaurants, menjador i bar. Una estructura d'arcs i voletes configura una important galeria de banys. A l'extrem de la construcció es conserva part de la capella" (wiquipèdia)

Tornem dintre què jo he vingut a fotografiar grafitis!

Pujada el divendres 3 de setembre de 2021. TAMBÉ ET POT INTERESSAR: - Veure l'apartat - FOTO Jaume Olivet - Veure l'apartat - Grafitis

Contador: