Dijous 13 d'agost de 2020 mNACTEC - La màquina de vapor Informació treta del mNACTEC

Aquesta màquina de vapor es va construir l'any 1897 a La Maquinista Terrestre i Marítima, i pertany al sistema Corliss.

El vapor produït a les calderes penetra en el cilindre de la màquina de vapor per mitjà d'un conducte. Al cilindre, el vapor acciona i empeny un pistó, amb la quan cosa crea un moviment d'anada i tornada. el pistó, unit a una biela i a un manubri, transmet el moviment al volant i el fa girar. Amb el gir, el volant acciona la gran corretja que està connectada amb la nau de producció. A l'interior de la nau, la gran corretja transmet, mitjançant rodes, corretges i embarrats, el moviment a les màquines, que obtenen així la força mecànica perquè puguin funcionar.

La màquina de vapor, també se l’anomenava col·loquialment “la burra”, convertia la pressió del vapor en energia mecànica. El desenvolupament tecnològic de la màquina de vapor ve de llarg, però els seus avenços més significatius es van produir al llarg del segle XVIII. Les aportacions de James Watt permeteren millorar la potència i el rendiment de la màquina. James Watt va dissenyar també un sistema per regular automàticament la velocitat de la màquina amb l’anomenat regulador de boles.

Els mecanismes emprats a la màquina de vapor han estat aprofitats en el desenvolupament posterior dels motors de combustió interna. El cilindre és un volum tancat amb forma cilíndrica, com el indica el seu nom, a l’interior del qual hi ha un èmbol o pistó que divideix el cilindre en dues cambres. L’èmbol es pot desplaçar longitudinalment a l’interior del cilindre. El cilindre és la part on es fa l’intercanvi energètic: l’energia del vapor es converteix en energia mecànica al provocar el desplaçament de l’èmbol. Per regular l’entrada i sortida de vapor sincrònicament amb la posició de l’èmbol, el cilindre disposa de dues vàlvules d’entrada o admissió i dues vàlvules de sortida o escapament. Aquestes vàlvules estan situades als extrems del cilindre, en la part superior hi ha les d’entrada, i a la part inferior, integrades amb la base, les vàlvules de sortida. L’obertura i tancament de les vàlvules sempre són creuades, de forma que en cada cambra del cilindre només pot estar oberta una de les vàlvules, la d’entrada o la de sortida.

Si l’èmbol està totalment desplaçat a la part esquerra (punt mort), la vàlvula d’entrada d’aquesta part estarà oberta, i la de sortida tancada. En la cambra de la dreta, la vàlvula d’entrada estarà tancada i la de sortida oberta. En aquesta situació a l’entrar el vapor a la cambra esquerra, l’èmbol es desplaça cap a la dreta i empeny cap a la sortida el vapor que ha quedat a la cambra dreta. Quan l’èmbol arriba totalment a la part dreta (punt mort), les quatre vàlvules canvien d’estat i es repeteix el procés però a l’inrevés. Així s’obté el moviment alternatiu del cilindre, a dreta i esquerra. El moviment alternatiu de l’èmbol es transforma en un moviment giratori a través d’un mecanisme biela-manovella. El braç del cilindre s’uneix a la biela i aquesta fa moure la manovella, convertint el moviment lineal alternatiu en un de giratori. En el mateix eix de la manovella està el volant d’inèrcia, una roda de grans dimensions, que té dues funcions. En primer lloc el volant suavitza el moviment giratori evitant el moviment impulsiu que s’obté al fer la transformació del moviment lineal en giratori. El gir resultant és molt més regular. D’altra banda, el volant fa la funció de politja de transmissió.

Mantenir constant el règim de gir requeria que un mecànic vigilés la màquina i regulés l’entrada de vapor al cilindre, però amb el regulador a boles aquesta operació es feia automàticament. El regulador de boles s’ajusta per a un determinat marge de freqüència de gir, i va ajustant l’entrada del vapor al cilindre segons les necessiti per mantenir estable la velocitat de sortida. El seu funcionament es basa en la força d’inèrcia que prenen les boles al girar. Quan la màquina troba més resistència en el moviment per l’efecte de les màquines tèxtils connectades, la seva velocitat baixa, aleshores les boles del regulador també perden velocitat i tendeixen a baixar. Quan baixen, el mecanisme de regulació obre més les vàlvules d’admissió augmentant l’entrada de vapor, i per tant, augmenta la potència. La velocitat anirà augmentant, la de les boles també, enlairant-se fet que motiva una acció progressiva de reducció de l’entrada de vapor al cilindre, fins arribar a la velocitat de règim.

Si vols veure el meu CV i saber com seguir les novetats: FOTO Jaume Olivet. Pujada el dimecres 16 de setembre de 2020. TAMBÉ ET POT INTERESSAR: - Galeriat: mNACTEC - Les Carboneres. - Apartat: Fernando Font de Gayà. - Apartat: mNACTEC.

Contador: