En Manel ens explica que passa sovint per davant d'aquest forn tancat i que al setembre de 2019 va fer una foto i la va penjar al grup de Facebook:
"La Terrassa d'ahir i d'avui".
He volgut transcriure els comentaris del grup, un exemple de com participa la gent amb els seus records:
Lluís S. – Al carrer Concili Egarenc?
Manel – SI! Premi! (Aquest era difícil, eh?
Maria P. – Recordo amb afecta la dependenta, aquella boníssima persona que es deia Rosita.
Lluís S. – és que soc llest
Manel – No ho he dubtat mai!
Lluís S. – Ai mare!
Maria R. – Home, hi ha gent que hi vivíem, Jo no recordo la tal Rosita. Hi havia la Isabel i el forner, el Josep Corominas i el seu fill, després la Núri...
Ho va comprar el Ros i ja van tancar. També la Teresina i els avis.
Lluís S. - Un bon treball d’estucat rugòs, amb les espigues remarcades en llis i les lletres no sé si afegides o ......
Manel P. – En aquesta potser es veu més que són en relleu. (foto)
Lluis S. – Les lletres sembla que facin com una imitació de marbre negre amb lletres blanques. Deu ser un estucat planxat.
Manel P. – Aquí ja no arribo!
Lluís S. - És un tema que no sé si algú ha treballat: estucats, esgrafiats, tipografies, dibuixos, etc
Manel P. – Jo tampoc Lluís.
Lluís S. – Ara ja sé on anar a comprar el pa!
Manel P. – Potser serà una mica dur, però si tens bones dents...
Mari C. – Sí, imitación a marmol.
Lluís S. – Directa al nou catàleg d’elements a protegir (o documentar si més no).
Manel P. - Feia temps que volia posar una foto, però sempre hi passava amb la gossa i no m'anava bé. Avui ha sigut el dia !
Lluís S. – Culpa de la gossa!
Manel P. – Sempre! Mai culpa meva!
Lluís S. – Claro, maiiiii
Lluís S. - Hi havia un Estucador molt bo a Terrassa, el Sordé, jo no l’havia conegut. Altres arquitectes de més edat (avançada) hi havien treballat.
Montse Q. – Ostres jo visc al costat i també me’n recordo de la Rosita, la seva neboda viu davant del forn.
Toni H. – Al costat havia una vaqueria on anava a buscar la llet. Bé, fa uns quants dies.
Maria R. – Sí, a Cal Quim Munill
Toni H. – El Sr. Tomàs era el mozo de quadres.
Maria R. – Sí, el reocrdo amb la boina.
Toni H. – Els últims anys de la seva vida, va viure a casa, una persona molt especial.
Núria F. – El meu besavi!
Montse C. – Como mi abuela vivia en esa calle, pues era su panaderia.
Albert P. – El forn de casa on anàvem a buscar el pa! Quina ilu!
Montse Q. – Em sona molt.
Montse Q. – No soc tan entesa per opinar, però encara existeix?
Manel P. – Esta tancat.
Sara V. – Em fa pensar amb les fàbriques i la vida de colònies.
Raki X. - Ara no hi ha res a aquest barri!, ni forn de pa, ni ca la Quima, ni la Frigo, ni camp dels kubales, ni llum molts dies a la rambleta, ni tan sols un paki!!!
Em sembla que és el barri més abandonat de Terrassa....
Núria S. - J o també ho penso. Era un barri que hi havia de tot, discoteca, taller de mecànic, bar, estanc, joieria, forn, colmados, fusteria, tintoreria, lletería,
planxadora, modista, perruquería, sabater, electricista, pintor, el Sastre que era el meu pare.... i fins i tot... teníem dos armats que surtíen a la professor
del Sant Esperit, si em deixo algú, qui ho sàpigue que ho digui.
Noemí S. – Tota la raó nena.
Montse Q. – Sí tens raó i paleta que era el meu avi el Mampel i jo encara i visc al costat del forn.
Núria S. – Hi tant Montse! I paleta!
Rafael A. – Núria i el colmado dels Casanovas? El Josep M era molt amic meu i jo hi havia passat moltes estones amb ells.
Núria S. - Nosaltres li deiam ca la Montserrat que era la mare després cal Tomàs que era el fill gran eran tres germans el Tomàs el Joaquim
i el Josep Maria molt bon actor com ja deus saber. Temps era temps .....
Núria S. - La Teresina i el Josep. Ell era el forner, ella matinera feia el despatx del pa. Els pares de la Teresina i els fills, TOTS treballaven al forn.
Records de la meva infantesa
Delmir C. – Jo recordo al Josep Corominas.
Maria R. – El fill viu a Ullastrell
|
