Ruta Barri de La Cogullada - Part 2 Dissabte 11 de juliol de 2020. En negre la narració d'en Ferran. En blau els meus comentaris.

Carrer de Francesc Layret En el número 18 podem apreciar una de les cases (en aquest cas és un carreró) que es van construir en un terreny sense urbanitzar, on s'han hagut de construir murs i escales per compensar o adaptar-se al nou nivell del carrer. Aquest cas l'hem vist en altres barris de Terrassa com Les Arenes, Poble Nou, La Maurina, etc

Els immigrants sense sostre 1950 Aquí mateix, en aquest tram , havia existit (en els anys cinquanta) una mena de colònia de vivendes format per barraques superposades que es deia: "El Barco de doña Juana". Una colònia construïda de forma molt precària amb passadissos molt estrets entre vivendes formant un laberint amb escales deficients sense cap protecció. Només tenien una aixeta d'aigua potable per a tota la colònia. Dues comunes feien servei per tota la comunitat, etc. No vull continuar. Esperem que mai més torni a passar.

Foto: Juana Biarnés/Amat

Algún cop la mare m'explica que a la seva joventut: "Als veïns els agradaba tenir cura dels carrers propers a casa, a part de escombrar i fregar dintre de casa, també és feia al carrer i es treien les males herbes" Ja se sap, actualment això és feina dels serveis de neteja de l'Ajuntament, per això paguem impostos! Total: "La casa sin barrer". Bonica? Doncs és una mala herba.

Continuem caminant per l´Avinguda Joaquim de Sagrera riera avall (direcció sud) Avda de Joaquim de Sagrera – cantonada carrer de Lepant

Grafitis a la riera del Palau, si anem riera amunt trobem alguns en millor estat. Et convido a veure la meva col·lecció de grafitis: Apartat GRAFITIS

Foc creuat!

"Bar Peage “ i la casa de les carxofes Al semàfor ens trobem un cartell fet a mà que diu: “Cada domingo tenemos churros“.

És d'un bar que es diu “ Bar Peage “ Es troba a uns 12 metres en una mena de placeta que no hi ha res entre els carrer de Lepant i l´Avinguda de Joaquim de Sagrera. Des del bar ens miren, segur que deuen pensar: "i aquests qui són?".

Entre el carrer de Lepant , l'Avinguda de Joaquim de Sagrera i carrer d´Aragó hi ha una casa molt gran pintada d´una mena de color rosa fosc. Al seu voltant hi ha un altre troçet de placeta amb dos bancs. Em crida l´atenció la barana que hi ha al terrat (que dóna als tres carrers) i sobretot una mena de peces ornamentals de pedra que tenen la forma d'una carxofa al natural. He comptat fins unes 10 carxofes. Aquest tipus d´ormanent també ho he vist en una casa que veurem d'aqui una estona al carrer de Linne tocant a la Rambleta del Pare Alegre, però només ni han posat dues i són de color verd.

Cases tocant a la riera Es tracta d'un conjunt de cases que van des de el número 109 al 121. El terreny és molt irregular (guanya la pendent cap a la riera) i els propietaris han hagut d'adaptar-se usant l'enginy de la supervivència, sobre el terreny que havia fa anys. Davant de cada habitatge hi ha una reixa i al terra podem veure ratlles pintades de color groc per algun motiu de seguretat.

Girem a la esquerra pel carrer de les Navas de Tolosa en direcció cap a la zona on hi ha l'Hotel Don Candido.

Abans d'arribar ens trobem l'accés tancat a la famosa i ja desapareguda Discoteca DeLuxe. Tinc alguns records quan estava oberta, d'haber vingut amb els companys de la Renault, d'això ja fa alguns anyets!!

Hotel Don Candido i entorn Arribem a una placeta que està situada entre l'Avinguda Joaquim de Sagrera (a la banda de la riera) i el carrer d'Antoni Franch. Des d'aquest punt podem apreciar una bona perspectiva de l'Hotel Don Candido. Des d'aquest punt també podem veure els Jutjats de Terrassa. L'Hotel Don Candido va ser un edifici que va contribuir a canviar la imatge que es tenia de Terrassa i posar·la una altra vegada dins el circuit d'hotels de Catalunya. Després de molts anys en què fondes i hostals acollien als viatjants de comerç i als enginyers que visitaven la ciutat per atendre els problemes de les seves fàbriques. Amb l'arribada dels Jocs Olímpics de Barcelona, l'any 1992, i la nominació de Terrassa com a subseu olímpica es va fer necessari disposar d'un establiment hoteler en condicions per acollir esportistes i turistes esportius. La iniciativa de dur a terme aquesta infraestructura va ser assumida per una de les empreses més importants de la ciutat: Cirsa, que va obrir així el seu mercat -centrat en el sector del joc- cap al de l'hostaleria. Desconec l'autor del disseny d'aquest hotel, ja que m'ha resultat impossible trobar informació a Internet i tampoc vaig obtenir la informació sol·licitada als responsables de l'hotel.

L'Hotel va sorprendre en el seu moment per la seva planta circular, poc usual en aquest tipus d'edificis. Però la principal habilitat de l'arquitecte va ser el disseny de la façana circular com si es tractés d'una superposició de diversos plans que al girar conjuntament deixaven cantells verticals en els quals es van habilitar finestres que donen llum a les seves 110 habitacions. Això, junt a la forma irregular de cada planol i a l'ús del vidre i formigó, va donar com a resultat una interessant proposta externa que genera una sensació de dinamisme agradable a la vista. L'estructura circular deixa un ampli atri igualment circular a l'interior de l'edifici, que accentua l'altura de sostre, coronat per un ampli lluernari, i que permet veure la definició de cadascuna de les plantes de l'hotel. Hem tingut la sort d'haver pogut entrar a la recepció a través del Jaume Olivet on ens han rebut de forma molt amable explicant-nos aspectes molt interessants des del seu inici.

Aprofitan que dintre de la ruta es troba l'Hotel Don Candido, aprofito per entrar a veure si trobo al meu amic Quim. Tenim sort, avui li toca treballar. En Quim i jo som amics desde la nostra etapa d'estudiants a l'Institut Blanxart, no es veiem gaire sovint però mantenim l'amistat. Em vé a la memòria els anys que van compartir anant al Camp Nou a veure el Barça, qins records! En Quim porta treballant a l'Hotel Don Candido des de el començament d'aquest. Vull donar gràcies a l'Hotel i al Quin per poder entrar i escoltar les explicacions.

Una de les curiositats: El quadre amb 100 mans, mans de 100 persones per edat dels 1 al 100 anys. Amb mans de gent tant conegudes com el jugador de futbol Xavi Hernàndez o el fundador de l'hotel, el senyor Lao.

Ens en anem caminant direcció al entorn comercial del Hotel on veiem des d'un restaurant xinès, varies naus d´una empresa coneguda de congelats i varies empreses o botigues més (carrer de las Navas de Tolosa). Caminem pel carrer del Concili Egarenc cap al carrer de Lepant.

Passatge d´Anais Napoleon Carrer de Lepant cantonada amb Carrer Lavoisier. El Passatge d´Anais Napoleon va del carrer de Lepant al carrer de Linne. És un passatge sense alegria, hi han varies portes de garatge de cases poc definides. Tocant al carrer de Linne a la paret, hi han unes plaques d'aïllament tèrmic d'un color molt fosc poc agradable que ja no et conviden a entrar al passatge, si no mes bé a sortir. Ens en anem caminant cap a la cantonada que dóna al carrer del Concili Egarenc.

Font Carrer del Concili Egarenc cantonada carrer de Linne. Girem de cop a la esquerra i ens trobem de sobte una font de ferro ocupant part de la vorera sobre una base de pedra. No acabo d'entendre a qui se li haurà ocorregut posar aquí aquesta font. Continuem caminant per el carrer de Linne direcció a la Rambleta del Pare Alegre .

La casa de les carxofes Carrer de Linne 2. Aquesta casa ha de ser de les primeres que es van fer aquí fa molts anys (crec jo). El tipus de construcció em recorda a unes cases (ja desaparegudes) que havien en el carrer d'Avinyó (entre el carrer de Sant Sebastiá i el carrer del Gasòmetre) prop d´aqui. Em crida l'atenció aquestes dues peces que estan a sobre de cada muret de l'entrada. Semblen carxofes i aquestes estan pintades de color verd. Les que hem vist a la casa del carrer de Lepant (tocant a la riera) eren sense pintar. Donem la volta i tornem de nou al carrer del Concili Egarenc.

Forn del Concili Egarenc Carrer del Concili Egarenc 50. Veiem una façana àmplia, al centre una porta d'entrada a la part superior on potser hi havia hagut l'habitatge de la família. A la part esquerra veiem una porta molt mes gran que hauria de ser la porta d'entrada a l'obrador. A la part dreta podem veure una altre entrada amb una porta metàl·lica enrotllable que hauria de ser la botiga. A la part superior hi ha un rètol pintat que diu: “Horno Concilio Egarense “, a cada costat i ha una espiga serigrafiada.

Convent de les Germanes Josefines La comunitat de les Religioses Filles de Sant Josep conegudes com les Germanes Josefines, s’establiren a Terrassa l’any 1878 al carrer de Sant Antoni, primer, i traslladades el 1898 al carrer del Vall. La seva finalitat a la nostra ciutat era fer-se càrrec de la institució benèfica “Amigo del Enfermo” d’ajuda els malalts en les seves necessitats. A la fi de dotar a la ciutat d’un centre per allotjar a la comunitat religiosa, es va construir aquest convent aquí a les terres de cal Niquet, en el que seria, després, el carrer Concili Egarenc. Aquest convent es va construir, seguint les pautes d'un modernisme auster acord amb els usos de l'edifici. Finançat mitjançant subscripció popular i una donació de l'industrial Alfons Sala i Argemí, l'obra va ser encarregada a l'arquitecte municipal Lluís Muncunill, qui va dotar a l'edifici d'un dels elements distintius del seu propi estil arquitectònic com podem veure. El Convent de les Josefines presenta una gran simplicitat en la seva proposta formal, en la qual destaquen les nombroses obertures que apareixen en els seus murs. Penso que el seu aspecte és més el d'un edifici típicament industrial, plenament inserit en l'època de el desenvolupament de la ciutat com un dels centres de producció tèxtil més important de país. Jo diria que, d'alguna manera, presenta els mateixos elements de les centenars de fàbriques de maó que es van construir al voltant seu. I que tan sols es diferencia d'elles en l'ús assistencial i religiós.

Convent de les Germanes Josefines L'edifici ocupa totalment amb la seva façana el tram corresponent al carrer Concili Egarenc, on té el seu accés principal. Es va construir amb murs de maçoneria (maó vist) i té la planta en forma de "L" gràcies a la unió de la capella amb el gran frontal del convent. És un edifici de gran rotunditat, tant per les seves dimensions com pel seu aspecte petri. Potser per aquesta raó l'arquitecte municipal va recórrer a l'ús de les dobles finestres i a la seva estilització mitjançant arcs apuntats que contrasten amb la verticalitat que imposen la línia d'imposta del primer pis i la cornisa. La capella annexa al convent es va construir sis anys després i és la que presenta l'element modernista característic que Muncunill utilitzaria en treballs posteriors com la Masia Freixa: els arcs parabòlics que accentuen la verticalitat interior de l'edifici, i que suporten voltes de clara influència gaudiniana. Els mateixos arcs -cecs en aquest cas- s'utilitzen com a solució estètica a les parets externes de el temple. La Casa dels Malalts, com també era conegut el convent, va ser usada com a refugi antiaeri durant la Guerra Civil i es va excavar a l'interior un subterrani a aquest efecte que encara es pot visitar.

Carrer del Concili Egarenc i Xemeneia Carrer del Concili Egarenc cantonada Carrer del Pintor Fortuny. El carrer del Concili Egarenc, era descrit a principis del segle XX com la primera cantonada que es troba a l'esquerra de la carretera de Martorell, i acaba al carrer de les Navas de Tolosa. A l'entrada tenia una nau industrial i a l'altre costat el Vapor Niquet, que va ser inaugurat el dia 16 d'octubre de l'any 1892. Xemeneia El Vapor Niquet tenia dues xemeneies. La del primer Vapor (on ara hi ha els pisos de Can Niquet ) i una altra a l'altre costat del Carrer del Concili Egarenc que és la que veiem ara. Aquesta xemeneia pertany a l'antiga Fàbrica Abad Ribera ,una empresa més moderna que va ocupar unes naus d´una altre indústria anterior. L'empresari Miquel Abad i Ribera fabricava pintes (pues) i lliços, productes metàl·lics essencials per a la indústria tèxtil. Els lliços estan formats per una sèrie de varetes metàl-liques anomenades malles que tenen un ullal per on passen els fils de l'ordit. Les pues serveixen per compactar la trama i determinen l'amplària de la tela. La xemeneia és de composició troncocònica de maó, té el fust protegit per onze anells metàl-lics i està rematada per un collarí. La xemeneia té una alçària de 27,5 m, un diàmetre a la base de 2,5 m i 1,5 metres a la corona.

Punt final Carrer del Concili Egarenc – Ctra de Martorell. Ja van tirar la nau fa dies i han deixat el terreny com un solar,,només queda la xemeneia (estan treballant). Una cadena d'alimentació coneguda obrirà un nou supermercat aquí. El rumor corria fa mesos entre el veïnatge. No sempre les grans cadenes de supermercats estan de sort. És el cas del Dia ubicat a l'edifici cantoner entre la carretera Martorell amb la rotonda del Doré -just al costat de la funerària La Rambla-. Malgrat disposar d'aparcament i estar situat en una zona prou cèntrica no va poder resistir la davallada constant de clients. Així que el local va ser abandonat i es va posar en lloguer. Ara ja ha trobat inquilí, la cadena nova , que aprofitarà l'aparcament soterrat ja disponible i aprofitarà aquest terreny de la antiga nau ara enderrocada - nau de l'antic Vapor Niquet.

Si vols veure el meu CV i saber com seguir les novetats: FOTO Jaume Olivet. Pujada el dijous 23 de juliol de 2020. TAMBÉ ET POT INTERESSAR: - Reportatge: Ruta Barri de La Cogullada - Apartat: Rutes Cultural i Fotogràfiques de Terrassa

Contador: