Dissabte 6 de juliol de 2019. Devastació.

A pocs quilòmetres d'Almatret es troven els termes de Maials i Llardecans al Segrià, dos dels afectats pel terrible incendi que ha afectat també la Ribera d'Ebre i les Garrigues.

Porto uns anys visitant el terme d'Almatret i les rodalies per motius familiars i, començo a coneixer una mica la zona. Tots els incendis ens trasbalsen i, molt més quan és a un lloc proper.

A través de la televisió i de les xarxes he seguit l'esdevenir d'aquest incendi amb empatia vers els habitants de la zona que veiem cremar-se unes 5 hectàrees d'arbres, matolls i conreus.

Segons els Agents Rurals la causa de l'incendi va ser probablement l'autocombustió en un femer. Ja sigui això o qualsevol altre fet casual, o no, és important seguir les normes en vers d'evitar al màxim els riscos.

Seguim les noticies veient la televisió, comodament asseguts al sofa de casa, o davant de l'ordinador. L'incendi està controlat, extinguit i passem a una altre noticia que passa a ocupar la nostra atenció.

Som uns devoradors de noticies, moltes vegades ens veiem atrets més per les noticies dolentes, les desgracies, que no pas per les bones. Les vivim com qui veu una película, aquesta s'acaba i comença una altre. Amb la diferencia que a la ficció s'acaba la película, a la realitat no. A la realitat només s'acaba pels espectadors, els protagonistes perden una part d'ells mateixos i tenen una ardua feian per davant per tornar a la normalitat, si aquesta és possible.

En mig d'aquest paissatge arrasat, trovem petits racons que s'han salvat de les flames i tot just al costat:

T'agrada fotografiar camps arrasats per les flames? Ningú m'ha fet aquesta pregunta, així que la conviaré una mica: M'ha agradat fer aquestes fotos? SÍ Aquesta pregunta m'he la faig a mi mateix i la respont: No m'agraden les desgracies, ja siguin provocades per la natura o per la mà de l'home, però amb una càmera a les mans no puc ignorar-les. No m'agraden les corrides de toros, però m'agradaria fotografiar una, intentaria captar el sofriment de l'animal i la barbarie humana. M'agrada viatjar a països diferents al meu, alguns de més desenvolupats económicament parlant i d'altres de menys. Alguns en els que veus opulencia i d'altres pobressa. I en tots dos casos misseria. I a la pregunta m'agrada fotografiar la pobresa, doncs SÍ, encara que m'agradaria que no existis. Bé, no se sí m'he explicat, continuem amb les fotos.

Estem al mig d'on va passar el foc. Al perímetre podiem veure arbres a mig cremar, part que s'habia salvat. Aquí no queda res viu, tot està arrasat.

El cor s'encongeix!

Si vols pots:
Veure el meu CV i saber com seguir les novetats: FOTO Jaume Olivet.
Veure l'apartat: Almatret.
Pujada el diumenge 14 de juliol de 2019.