Dijous 3 d'octubre de 2019.
Les lletres d'EXPRESSIONS.
Quan fa més d'un any la Carme em va demanar que fes una foto a l'Eden
perque volia fer un retrat, no ho vaig dubtar. Em va ensenyar un quadre de grans dimensions que tenia penjat al menjador de casa i volia fer a l'Eden del
mateix tamany per a un projecte que tenia pensat.
Quan vaig veure el quadre acabat, vaig "flipar"! Aleshores em va parlar
del projecte EXPRESSIONS, encara que en aquell moment no tenia ni nom! La Carmen volia fer un homenatge a la dona (era l'any de la dona) i volia que
jo fes una selecció de dones de Terrassa i les fotografiés per després ella fer el retrat.
Vols participar-hi? va preguntar.
Sense cap dubte, vaig respondre.
La selecció de models no va ser de cop, la vam fer a mesura que la Carmen
pintava. Cal dir, que duia un ritme frenètic! 18 dones, algunes que ja coneixia, d'altres amb que vaig contactar sense conèixer-les. A part d'un parell que no van
poder participar en aquest projecte per qüestions personals o d'agendes, les altres van dir que sí de seguida. Ha sigut un procés viu! Aprofito aquesta ocasió
per donar-los les gràcies a totes.
Una de les primeres expressions que vam buscar va ser la Felicitat,
miràvem fotos tretes d'internet i una era una feta en una Festa Holi. De seguida em va venir al cap la Berta tot recordant unes fotos fetes al
Holi Terrassa.
Un procés amb moments molt divertits, com per exemple quan vam quedar amb la Katherine. Jo la coneixia d'una vegada que havia fet unes
fotos al seu gimnàs de Pol Dance. Quan la Carme va dir de fer "La Fúria",
vaig pensar en ella perquè al facebook, jo havia vist una foto seva amb un top negre que deixaba veure els seus abdominals treballats i una caçadora
també negra. Feia cara de noia dolenta. Quina sorpresa quan vam quedar per fer les fotos i es va presentar una noia súper dolça, sonrient,
que acabava de ser mare. Li vam demanar que cridés, que m'insultés, així faria cara de fúria i la va fer! Valga'm Déu, una mica més i els veïns truquen
a la policia.
EXPRESSIONS plena de fotos? D'on surt la idea?
Inicialment, la Carme volia que omplís una pared de l'exposició amb una veintena de fotos fetes durant el procés creatiu d'EXPRESSIONS.
Més d'un any de quedar amb les models per fotografiar-les, de moltes reunions amb la Carmen, de incomptables sessions de fotos a casa
seva. De moments en que estàs al 100%, d'altres en que gairebé no et veuen el pel! Hi havia models de les que tenia molt material i d'altres que no en tenia.
No m'imaginava l'exposició de fotos. Havia pensat en una presentació de l'exposició. Hauria de seu un títol gran, per tal que quan els
visitamts entressin a l'exposició tinguessin clar que visitaven EXPRESSIONS. Se'm va encendre la llumeta.
M'agradaria dir-vos una cosa: Després d'questa experiència, tinc la
sensació que s'ha format un vincle, una petita família, la família EXPRESSIONS! I això ja no ho pot canviar ningú, passaran els anys i ens recordarem
d'EXPRESSIONS amb molt de carinyo i un somriure.
Ha estat un procés creatiu ple d'anèctotes, com quan vaig fotografiar a les
dues models que són actrius. Veure a l'Ota, l'alegria personificada, treure una llàgrima i expresar la tristesa, impresiona de veritat. I no menys, veure
com la Rosa, abans de fer les fotos, es va pendre el seu temps per escalfar motors i entrar en el personatge. Per elles dues van ser dos
expressions difícils, la tristeça i l'extasis o plaer.
Ha hagut moments pel record, com els concerts de "La Canija", la Maribel
representava el Sentiment i van fer les fotos durant els assajos d'un concert seu. I és que ella hi posa sentiment en tot el que fa, sobre tot en el seu cant.
També van tenir moments de tristesa com quan buscàvem una dona gran que reprentés la saviesa. Vam pensar amb la Joana Biarnés,
però ens va deixar abans de poder-hi contactar. Va ser un xoc perquè m'havia fet la il·lusió de conèixer-la en persona. De tota manera,
vam voler homenatjar-la i incloure-la a l'exposició. Ens vam posar en contacte amb el seu marit Jean Michel, una bellíssima persona, que
va acceptar la proposta de seguida. Li estem molt agraïts.
Hem viscut moments màgics! Com quan les models veien el seu retrat
acabat per primera vegada, els somriures, els plors, les abraçades, tot un garbuix de sentiments.
I és que són 18 dones, com diu la Carmen: "Emocions
i sentiments, de l’alegria a la tristesa, de la diversió a la melangia, de l’èxtasi a la reflexió… plasmant sobre l’obra la gran riquesa expressiva
femenina, potenciada pel format del quadre i la potència dels colors usats. El meu objectiu com a dona i artista és aconseguir que l’espectador
femení, després de veure aquesta col·lecció, surti de la sala carregada d’energia positiva; i que l’espectador masculí prengui consciència de la
grandesa i força de la dona".
18 dones:
Annabel Arcos (resiilència),
Berta Massot (felicitat),
Eden Olivet (diversitat),
Gemma Humet (paraula),
Joana Biernés (sabiesa),
Katherine Do Santos (fúria),
Laia Camps (vitalitat),
Laia Ferragut (fermesa),
Maribel "La Canija" (sentiment),
Mariona Tomàs (art),
Mercè Francès (futur),
Monika Lao (esperança),
Montse Martí (estimació),
Olga Bonilla (melàncolia),
Ota Vallès (tristesa),
Rosa Boladeras (passió),
Sandra (alegria),
Sarai Gascón (diversió),
i no ens oblidem de la Sílvia Alcàntara.
Moltes gràcies al meu amic Angel, per l'ajuda, les fotos i per
ser-hi.
Dilluns 7 d'octubre de 2019.
Centre Cultural de Terrassa.
La darrera anèctota pre-exposició, un transportista va agafar per error
la caixa amb les lletres i el dia de muntar l'exposició no sabíem si apareixerien o es perdrien definitivament. Coses del directe!
Llàstima que no vam poder fer la inauguració que teníem preparada amb
actuacions, parlament de les models, actuacions de piano, òpera, "Mediterraneo" cantat per "La Canija", actuació de Pol Dance, la Sílvia Alcàntara llegint
l'escrit, i la participació de gairebé totes les models. Però què hi farem, vam escollir el dia 18 d'octubre, sense saber que es convocaria una vaga general.
Què més puc dir? Que ha estat un plaer compartir aquesta experiència amb
totes vosaltres i que, sens dubte, farem més coses plegats! Una abraçada i molts petons. Moltes, moltes, moltes gràcies, us estimo.
Si vols pots:
Veure el reportatge: EXPRESSIONS, diari d'una exposició.
Veure el meu CV i saber com seguir les novetats: FOTO Jaume Olivet.
Pujada el divendres 15 de novembre de 2019.
Contador:
Dijous 3 d'octubre de 2019.
Les lletres d'EXPRESSIONS.
Les lletres d'EXPRESSIONS.
Quan fa més d'un any la Carme em va demanar que fes una foto a l'Eden
perque volia fer un retrat, no ho vaig dubtar. Em va ensenyar un quadre de grans dimensions que tenia penjat al menjador de casa i volia fer a l'Eden del
mateix tamany per a un projecte que tenia pensat.
Quan vaig veure el quadre acabat, vaig "flipar"! Aleshores em va parlar
del projecte EXPRESSIONS, encara que en aquell moment no tenia ni nom! La Carmen volia fer un homenatge a la dona (era l'any de la dona) i volia que
jo fes una selecció de dones de Terrassa i les fotografiés per després ella fer el retrat.
Vols participar-hi? va preguntar.
Sense cap dubte, vaig respondre.
Vols participar-hi? va preguntar.
Sense cap dubte, vaig respondre.
La selecció de models no va ser de cop, la vam fer a mesura que la Carmen
pintava. Cal dir, que duia un ritme frenètic! 18 dones, algunes que ja coneixia, d'altres amb que vaig contactar sense conèixer-les. A part d'un parell que no van
poder participar en aquest projecte per qüestions personals o d'agendes, les altres van dir que sí de seguida. Ha sigut un procés viu! Aprofito aquesta ocasió
per donar-los les gràcies a totes.
Una de les primeres expressions que vam buscar va ser la Felicitat,
miràvem fotos tretes d'internet i una era una feta en una Festa Holi. De seguida em va venir al cap la Berta tot recordant unes fotos fetes al
Holi Terrassa.
Un procés amb moments molt divertits, com per exemple quan vam quedar amb la Katherine. Jo la coneixia d'una vegada que havia fet unes
fotos al seu gimnàs de Pol Dance. Quan la Carme va dir de fer "La Fúria",
vaig pensar en ella perquè al facebook, jo havia vist una foto seva amb un top negre que deixaba veure els seus abdominals treballats i una caçadora
també negra. Feia cara de noia dolenta. Quina sorpresa quan vam quedar per fer les fotos i es va presentar una noia súper dolça, sonrient,
que acabava de ser mare. Li vam demanar que cridés, que m'insultés, així faria cara de fúria i la va fer! Valga'm Déu, una mica més i els veïns truquen
a la policia.
EXPRESSIONS plena de fotos? D'on surt la idea?
Inicialment, la Carme volia que omplís una pared de l'exposició amb una veintena de fotos fetes durant el procés creatiu d'EXPRESSIONS.
Més d'un any de quedar amb les models per fotografiar-les, de moltes reunions amb la Carmen, de incomptables sessions de fotos a casa
seva. De moments en que estàs al 100%, d'altres en que gairebé no et veuen el pel! Hi havia models de les que tenia molt material i d'altres que no en tenia.
No m'imaginava l'exposició de fotos. Havia pensat en una presentació de l'exposició. Hauria de seu un títol gran, per tal que quan els
visitamts entressin a l'exposició tinguessin clar que visitaven EXPRESSIONS. Se'm va encendre la llumeta.
No m'imaginava l'exposició de fotos. Havia pensat en una presentació de l'exposició. Hauria de seu un títol gran, per tal que quan els visitamts entressin a l'exposició tinguessin clar que visitaven EXPRESSIONS. Se'm va encendre la llumeta.
M'agradaria dir-vos una cosa: Després d'questa experiència, tinc la
sensació que s'ha format un vincle, una petita família, la família EXPRESSIONS! I això ja no ho pot canviar ningú, passaran els anys i ens recordarem
d'EXPRESSIONS amb molt de carinyo i un somriure.
Ha estat un procés creatiu ple d'anèctotes, com quan vaig fotografiar a les
dues models que són actrius. Veure a l'Ota, l'alegria personificada, treure una llàgrima i expresar la tristesa, impresiona de veritat. I no menys, veure
com la Rosa, abans de fer les fotos, es va pendre el seu temps per escalfar motors i entrar en el personatge. Per elles dues van ser dos
expressions difícils, la tristeça i l'extasis o plaer.
Ha hagut moments pel record, com els concerts de "La Canija", la Maribel
representava el Sentiment i van fer les fotos durant els assajos d'un concert seu. I és que ella hi posa sentiment en tot el que fa, sobre tot en el seu cant.
També van tenir moments de tristesa com quan buscàvem una dona gran que reprentés la saviesa. Vam pensar amb la Joana Biarnés,
però ens va deixar abans de poder-hi contactar. Va ser un xoc perquè m'havia fet la il·lusió de conèixer-la en persona. De tota manera,
vam voler homenatjar-la i incloure-la a l'exposició. Ens vam posar en contacte amb el seu marit Jean Michel, una bellíssima persona, que
va acceptar la proposta de seguida. Li estem molt agraïts.
Hem viscut moments màgics! Com quan les models veien el seu retrat
acabat per primera vegada, els somriures, els plors, les abraçades, tot un garbuix de sentiments.
I és que són 18 dones, com diu la Carmen: "Emocions
i sentiments, de l’alegria a la tristesa, de la diversió a la melangia, de l’èxtasi a la reflexió… plasmant sobre l’obra la gran riquesa expressiva
femenina, potenciada pel format del quadre i la potència dels colors usats. El meu objectiu com a dona i artista és aconseguir que l’espectador
femení, després de veure aquesta col·lecció, surti de la sala carregada d’energia positiva; i que l’espectador masculí prengui consciència de la
grandesa i força de la dona".
18 dones:
Annabel Arcos (resiilència),
Berta Massot (felicitat),
Eden Olivet (diversitat),
Gemma Humet (paraula),
Joana Biernés (sabiesa),
Katherine Do Santos (fúria),
Laia Camps (vitalitat),
Laia Ferragut (fermesa),
Maribel "La Canija" (sentiment),
Mariona Tomàs (art),
Mercè Francès (futur),
Monika Lao (esperança),
Montse Martí (estimació),
Olga Bonilla (melàncolia),
Ota Vallès (tristesa),
Rosa Boladeras (passió),
Sandra (alegria),
Sarai Gascón (diversió),
i no ens oblidem de la Sílvia Alcàntara.
I és que són 18 dones, com diu la Carmen: "Emocions i sentiments, de l’alegria a la tristesa, de la diversió a la melangia, de l’èxtasi a la reflexió… plasmant sobre l’obra la gran riquesa expressiva femenina, potenciada pel format del quadre i la potència dels colors usats. El meu objectiu com a dona i artista és aconseguir que l’espectador femení, després de veure aquesta col·lecció, surti de la sala carregada d’energia positiva; i que l’espectador masculí prengui consciència de la grandesa i força de la dona".
18 dones: Annabel Arcos (resiilència), Berta Massot (felicitat), Eden Olivet (diversitat), Gemma Humet (paraula), Joana Biernés (sabiesa), Katherine Do Santos (fúria), Laia Camps (vitalitat), Laia Ferragut (fermesa), Maribel "La Canija" (sentiment), Mariona Tomàs (art), Mercè Francès (futur), Monika Lao (esperança), Montse Martí (estimació), Olga Bonilla (melàncolia), Ota Vallès (tristesa), Rosa Boladeras (passió), Sandra (alegria), Sarai Gascón (diversió), i no ens oblidem de la Sílvia Alcàntara.
Moltes gràcies al meu amic Angel, per l'ajuda, les fotos i per
ser-hi.
Dilluns 7 d'octubre de 2019.
Centre Cultural de Terrassa.
Centre Cultural de Terrassa.