Ruta Barri d'Ègara - Part 3
Dissabte 30 de novembre de 2019.
En negre la narració d'en Ferran.
En blau els meus comentaris.
Continuem caminant pel carrer del Bisbe Castelltort buscant la Carretera de Castellar per passar a l'altre costat.
Només veure el Blanxart i em venen un munt de records, hi vaig fer el batxillerat i el COU.
9 - Mural del Institut Blanxart
Carrer de Cadis – Cantonada Carretera de Castellar
El Departament de Dibuix de l'INS Investigador Blanxart va guanyar la beca de Projectes artístics en contextos educatius del any 2015. El projecte va consistir en la
realització d'un mural amb pintura sobre aquesta paret que veiem del carrer Cadis que tanca el poliesportiu de l'institut amb l'objectiu de donar a conèixer l'institut de
portes enfora i està basat en la figura de Daniel Blanxart, investigador i enginyer olesà i als seus estudis sobre la ginesta com a material tèxtil.
Les imatges de les branques de ginesta ens inspiren. L’ordit d'aquest teixit que anem veien comença a formar-se i el mural es transforma com un patchwork de
fragments que s'enllacen per formar un tot.
L’Institut Investigador Blanxart va homenatjar a la persona que dóna nom al centre, Daniel Blanxart. Ho va fer elaborant aquest mural de cinc metres d’alçada i 33 de
llargària. El projecte i el mural és molt apreciat per tota la comunitat educativa implicada i pels veïns i entitats de l'entorn.
A la base de la paret hi ha un muret baixet que sembla un banc (al llarg de tota la paret).
Hi ha escrita una frase sobre una poesia de Joan Maragall que diu:
La ginesta altra vegada!
La ginesta, amb tanta olor,
és la meva enamorada
que ve al temps de la calor.
La ginesta altra vegada!
La ginesta, amb tanta olor,
és la meva enamorada
que ve al temps de la calor.
Per a fer-li una abraçada
he pujat dalt del serrat:
de la primera besada
m'ha deixat tot perfumat.
Feia un vent que enarborava,
feia un sol molt resplendent:
la ginesta es regirava
furiosa al sol rient.
Us passem la poesia sencera de Joan Maragall:
LA GINESTA
La ginesta altra vegada,
la ginesta amb tanta olor,
és la meva enamorada
que ve al temps de la calor.
Per a fer-li una abraçada
he pujat dalt del serrat:
de la primera besada
m'ha deixat tot perfumat.
Feia un vent que enarborava,
feia un sol molt resplendent:
la ginesta es regirava
furiosa al sol rient.
Jo la prenc per la cintura:
la tisora va en renou
desflorant tanta hermosura
fins que el cor me n'ha dit prou.
Amb un vimet que creixia
innocent a vora seu
he lligat la dolça aimia
ben estreta en un pom breu.
Quan l'he tinguda lligada
m'he girat de cara al mar...
M'he girat al mar de cara,
que brillava com cristall;
he aixecat el pom enlaire
i he arrencat a córrer avall.
Entre classe i classe, bé i potser algun cop tota la classe! Anaven a prendre alguna coseta
al 308 (quan feia nocturn) i al 101 (diurn).
Caminem per la Carretera de Castellar direcció sud fins arribar al edifici de Cirsa.
10 - Cirsa
Carretera de Castellar 298.
Cirsa és una empresa espanyola de joc i oci, un dels líders mundials del sector. Té més de 14.000 empleats i 212 empreses presents en més de 70 països. En el 2010
ja comptava amb 88 bingos, 30 casinos i més de 50.000 màquines recreatives en funcionament. L'empresa comença a Terrassa el 1978 de la mà del seu fundador,
Manuel Lao Hernández, amb un petit laboratori amb la denominació Companyia Internacional de Recreatius S.A. per canviar el seu nom a l'actual, Cirsa, el 1983.
El 1982 es constitueix la societat Unidesa. Tres anys més tard, el 1985, s'adquireix el primer casino: el Casino de Marbella. L'empresa continua la seva expansió adquirint
més casinos i llançant al mercat diferents tipus de màquines recreatives... Del 1990 al 2001 cada vegada en més països del món. Al any 2007 es crea Nortia Corporation,
amb seu aquí a Terrassa, i a la mateixa Carretera de Castellar 338 per reorganitzar les activitats del grup: immobiliària, serveis, joc, art, aviació corporative, etc
El 2012 Cirsa comença a patrocinar al Reial Betis. En 2017 Cirsa comença a treballar al Perú, comprant les empreses Serra Machines SAC i Immobiliària Rapid. SAC. El
27 d'abril de 2018 el fins llavors president Manuel Lao, anuncia la venda de Cirsa al grup Blackstone exceptuant la part argentina del negoci.
Continuem caminant uns metres cap avall fins a la cantonada del carrer de Josep Tapiolas on parem.
11 - Manuel Lao
La història d'aquest emprenedor és el relat d'un nen d'Almeria d'un petit poble, que va somiar que amb el seu treball i esforç arribaria molt lluny. No somiava despert,
ja que ha aconseguit amb escreix tots els reptes que s'ha plantejat.
Va passar la seva infantesa a Doña María pasturant les ovelles que tenia el seu pare i la seva família. Va ser allà on va guanyar les seves primeres pessetes com a
escolà. També feia molinets de vent, que els venia per diners o alguna cosa de menjar, patates, farina... Encara que sempre hi havia temps per a la diversió. Un dels
seus hobbies preferits era caçar ocells amb els seus amics.
Del seu poble s’en va anar amb el fill de Don José, el metge, que va ser el que va convèncer al seu pare per deixar-lo marxar: "Cándido, deixa que me’n porti al teu
nen a Catalunya, que allà es farà un home", explica Manuel sempre que té oportunitat i li pregunten pel seu passat. Els dos primers anys en terres catalanes van
ser els pitjors de la seva vida, es va afartar de plorar, de tant trobar a faltar als seus éssers estimats.
Però després d'aquest temps, els seus pares i el seu germà Joan també van emigrar-hi. Catalunya el va veure créixer com a emprenedor. Amb tretze anys, feia servir
els matins dels dissabtes i els diumenges per repartir pastissos a domicili. I a la tarda repartia caramels al cinema i despatxava al bar que donava a la sala.
Manuel Lao feia moltes coses per guanyar-se la vida a aquesta edat. "Buscava maons en els abocadors, netejava el ciment i els venia". Una mica més tard, la família
Lao va muntar al Bar Egara que els va donar feina durant dues dècades (hem passat fa una estona per davant d'on era).
Poc abans que es legalitzés el joc a Espanya, va ser popular la compra en els bars per un dur o cinc duros dels coneguts com "butlletes", que oferien premis en
metàl·lic com si d'una tómbola es tractés. Aquest va ser el germen del que posteriorment seria Cirsa. Com a cirereta del pastís, Manuel Lao ha estat capaç d'engendrar
un dels més grans imperis de la indústria del joc i l'oci que hi ha arreu del món.
Continuem ara caminant pel carrer de Josep Tapiolas uns metres.
12 - Carrer de Josep Tapioles – Ctra. Castellar
Carrer de L´Hoquei.
Al mateix carrer de Josep Tapiolas tocant a la Carretera de Castellar ens trobem amb un paisatge buit. És el rerefons de Cirsa, aquí es pot veure el contrast que amaga
aquest edifici gegant que domina el barri. Hi ha un local que abans es deia "Fulanito 72" i ara “ Cobá – Lounge bar “ és bastant extrany i a més al costat mateix d´una
espècie de magatzem o pàrking a l'aire lliure que enlletgeix el paisatge ja tocant al carrer de L´Hoquei. Entrem al carrer de L'Hoquei i a la meva esquerra hi ha una casa
adossada a la part posterior de l'edifici gegant de Cirsa que contrasta. A la part superior de la casa hi ha una barana i en l'extrem de la base l'estàtua d'una nena mirant
cap a dins que no ens vol saludar.
Sortim al carrer de Granada on girem a la dreta fins arribar a una plaça.
13 - Plaça dels jardins de Jaume Vicens Vives
Presidit per l'alcalde de Terrassa Sr. Manuel Royes i amb la presència de la Sra. Roser Rahola, vídua de l'historiador, s'inaugurava, el 2 d'abril de 1989, aquesta plaça
dedicada a Jaume Vicens Vives, espai entre els carrers de Priego, de Jaén, d'Almeria i de Granada.
A la paret de la mateixa cantonada del carrer de Priego amb el carrer Almeria observem una placa amb la següent inscripció: «plaça de Jaume Vicens Vives / historiador
1910-1960 / 2 d'abril del 1989». Jaume Vicens Vives (Girona, Espanya, 6 de juny de 1910 - Lió, França, 28 de juny de 1960) va ser un historiador i mestre d'historiadors
espanyol. Després de la presentació de la seva tesi doctoral («Ferran II i la ciutat de Barcelona (1479-1516)») al febrer de 1936, la seva àrea d'estudi es va centrar en la
Catalunya de la Baixa Edat Mitjana, per acabar sent considerat com a principal autoritat en la història econòmica i social, el que en els primers anys del franquisme era
una excepció dins el panorama de la universitat espanyola, en un moment en què part dels intel·lectuals estaven a l'exili.
Continuem caminant pel carrer de Priego per tornar de nou al carrer de Josep Tapiolas.
14 - Grafit a l'empresa Ductel S.A.
Fils i filats tèxtils Ductel S.A. és un negoci ubicat al Passeig del Vint-i-dos de Juliol, 809. El seu espai ocupa una part del carrer de Josep Tapiolas i de l'Avinguda 22 de juliol.
En tota la part exterior de l'empresa que dóna ha aquests dos carrers hi ha un grafit enorme que va de cap a cap. Si comencem a analitzar el dibuix des del carrer de Josep Tapiolas
veiem que hi ha una mena d'onatge que va de cap a cap presentant cada x metres imatges. Imatges com el Mercat de la Independència. Després de caminar uns metres veiem que
sobresurten entre les ones la imatge de dos nens i la Masia Freixa. Una altra imatge és la del monument a la dona treballadora i la del Parc de Desinfecció. A continuació veiem la
imatge d'un músic tocant la guitarra o baix en referència al jazz de Terrassa... i a continuació veiem unes mans enormes tocant un piano. Notes de música i un saxofon solitari...
En una cantonada observem la signatura de l'autor: Impaktes Visuals.
Caminem uns metres pel passeig del 22 de juliol direcció oest.
M'agradaria dir una cosa:
Vaig passar un temps obsessionat amb fotografiar grafitis,
i aquest grafiti va ser un dels primers, de fet surt a la Primera galeria de grafitis que vaig penjar en aquest
WEB.
Fa temps, vaig investigar qui havia darrera d'Impactes Visuals i vaig arribar fins a en Werens, un artista grafiter de Sabadell. Em vaig posar en
contacte amb ell i vaig visitar la seva botiga dedicada al grafiti, on a més de vendre tot tipus de material grafiter, fa exposicions i música en viu.
En Werens
va ser tota una descoberta per mi, i em va portar a seguir d'aprop, durant uns anys l'Art dels grafitis. En
Werens ha fet moltes exposicions arreu del món. Té dibuixos característics que deixa allà on va. De fet en un viatge a Índia, els vaig trobar en la paret d'una
casa en un poblat perdut.
Sabadell és un niu d'artistes del grafiti i en Werens porta un bon grapat d'anys organitzant un Festival grafiti internacional al que
va posar el nom de WALLS TALK, jo en vaig fotografiar alguns, com per exemple:
- L'any 2010: Walls Talks 2 - 23 galeries i més de 200 fotos.
- L'any 2014: Walls Talks 4
Ara hi ha molt bons grafiters a Terrassa, amb varis grups molt actius, però fa deu anys
no era així, segons la meva opinió. Molts caps de setmana agafava la càmera i marxava a Sabadell a passar el dia. I gairebé sempre el culpable era en Werens.
- L'any 2011: Festa Major de Ca H'Noriach 2011.
A Terrassa també hem pogut gaudir d'en Werens:
- L'any 2010: Sala Faktoria.
15 - L'imperi àrab
Carrer de Huelva.
En aquest carrer d’aquest poligon ens trobem amb dos casos molt curiosos. Al número 5 ens trobem amb un local anomenat “Shisha Marrakech”. El cartell de la porta
d'entrada presenta trets àrabs. Dues catximbes de fumar àrabs i la imatge del desert de fons. M'he informat i ofereixen: còctels, begudes sense alcohol, plats combinats,
entrepans, barbacoes, festes, especialitats de la casa (tè marroquí, cous cous, tajin, etc.
A la mateixa vorera i en el número 7-B ens trobem amb la ” Sala de Fiestas Palacio de Valentin “. Un gran cartell a l'entrada ho anuncia a la part superior en castellà i
en la inferior en àrab. Una gran fotografia d'un palau de la reialesa li dóna una bona nota friki envoltat de tanta fàbrica. He llegit que ofereixen casaments tradicionals
a l'estil marroquí o àrab.
Fa més d’un any la comunitat musulmana de Terrassa va organitzar aquí, un sopar de celebració del ramadà. La llista de convidats va ser nombrosa: regidors, exregidors
i fins i tot exalcaldes. També hi van ser representants d'associacions i de la comunitat musulmana. Després del sopar va ser el moment de parlar, de reflexionar i de revisar
les activitats que s’han dut a terme durant l’any, com va explicar en Mustapha Ben El Fassi, president de la CMA. Mustapha va posar l’accent en la importància de seguir
col·laborant i establir vincles per facilitar la integració; la comunicació, la transparència i la legalitat han de ser la garantia per l’estabilitat veïnal. Des de les mesquites el treball
que es fa és l’educació al respecte a l’altre, inculcant el missatge de la importància de pertinença al territori i de sentir-se part d’ell. Per això des de la CMT i l’ACMT es
col·labora amb el Consell Interreligiós, on segons Ben El Fassi es fa un treball de base molt important. També col·laboren amb l’Espai de Drets Humans, ja que defensen la
Carta Magna on es recull els Drets i Obligacions de les persones que hi participen de la ciutat, per la qual cosa també hi cooperen amb els cossos policials doncs l’objectiu
és la plena convivència i concòrdia. Mostra d’això són les accions solidàries com la Festa Caritativa que organitzen des de fa uns anys.
Aquests missatges, aquestes cooperacions, aquests principis formen un conjunt d’eines que la comunitat musulmana transmet als seus fills per tal que no siguin susceptibles
a ser captats pels que hi tenen idees radicals. El patiment dels pares i de les mares musulmanes de Terrassa és la lluita per la integració, l’educació i la convivència. Però també
depèn de treure’ns prejudicis i ampliar el coneixement les diferents cultures, ja que com va assenyalar en Ben El Fassi sobre el tema de la dona musulmana, s’ha de diferenciar
la cultura d’un país musulmà a la d’un altre, doncs no és la religió sinó la cultura del país la que dicta les lleis del territori. I aquesta desconeixença vers la cultura i els costums
musulmans tenyeix les converses on diferents maneres de fer no impliquen que no vulguin els mateixos objectius.
Si vols pots:
Veure reportatge: Ruta - Barri d'Ègara .
Veure apartat: Ruta Cultural i Fotogràfica de Terrassa .
Veure el meu CV i saber com seguir les novetats: FOTO Jaume Olivet.
Pujada el dissabte 14 de desembre de 2019.
Contador:
Ruta Barri d'Ègara - Part 3
Dissabte 30 de novembre de 2019.
En negre la narració d'en Ferran.
En blau els meus comentaris.
Continuem caminant pel carrer del Bisbe Castelltort buscant la Carretera de Castellar per passar a l'altre costat.
Només veure el Blanxart i em venen un munt de records, hi vaig fer el batxillerat i el COU.
9 - Mural del Institut Blanxart
Carrer de Cadis – Cantonada Carretera de Castellar
El Departament de Dibuix de l'INS Investigador Blanxart va guanyar la beca de Projectes artístics en contextos educatius del any 2015. El projecte va consistir en la
realització d'un mural amb pintura sobre aquesta paret que veiem del carrer Cadis que tanca el poliesportiu de l'institut amb l'objectiu de donar a conèixer l'institut de
portes enfora i està basat en la figura de Daniel Blanxart, investigador i enginyer olesà i als seus estudis sobre la ginesta com a material tèxtil.
Les imatges de les branques de ginesta ens inspiren. L’ordit d'aquest teixit que anem veien comença a formar-se i el mural es transforma com un patchwork de
fragments que s'enllacen per formar un tot.
L’Institut Investigador Blanxart va homenatjar a la persona que dóna nom al centre, Daniel Blanxart. Ho va fer elaborant aquest mural de cinc metres d’alçada i 33 de
llargària. El projecte i el mural és molt apreciat per tota la comunitat educativa implicada i pels veïns i entitats de l'entorn.
A la base de la paret hi ha un muret baixet que sembla un banc (al llarg de tota la paret).
Hi ha escrita una frase sobre una poesia de Joan Maragall que diu:
La ginesta altra vegada!
La ginesta, amb tanta olor,
és la meva enamorada
que ve al temps de la calor.
La ginesta altra vegada!
La ginesta, amb tanta olor,
és la meva enamorada
que ve al temps de la calor.
Per a fer-li una abraçada
he pujat dalt del serrat:
de la primera besada
m'ha deixat tot perfumat.
Feia un vent que enarborava,
feia un sol molt resplendent:
la ginesta es regirava
furiosa al sol rient.
La ginesta, amb tanta olor,
és la meva enamorada
que ve al temps de la calor.
La ginesta altra vegada!
La ginesta, amb tanta olor,
és la meva enamorada
que ve al temps de la calor.
Per a fer-li una abraçada
he pujat dalt del serrat:
de la primera besada
m'ha deixat tot perfumat.
Feia un vent que enarborava,
feia un sol molt resplendent:
la ginesta es regirava
furiosa al sol rient.
Us passem la poesia sencera de Joan Maragall:
LA GINESTA
La ginesta altra vegada,
la ginesta amb tanta olor,
és la meva enamorada
que ve al temps de la calor.
Per a fer-li una abraçada
he pujat dalt del serrat:
de la primera besada
m'ha deixat tot perfumat.
Feia un vent que enarborava,
feia un sol molt resplendent:
la ginesta es regirava
furiosa al sol rient.
Jo la prenc per la cintura:
la tisora va en renou
desflorant tanta hermosura
fins que el cor me n'ha dit prou.
Amb un vimet que creixia
innocent a vora seu
he lligat la dolça aimia
ben estreta en un pom breu.
Quan l'he tinguda lligada
m'he girat de cara al mar...
M'he girat al mar de cara,
que brillava com cristall;
he aixecat el pom enlaire
i he arrencat a córrer avall.
La ginesta altra vegada,
la ginesta amb tanta olor,
és la meva enamorada
que ve al temps de la calor.
Per a fer-li una abraçada
he pujat dalt del serrat:
de la primera besada
m'ha deixat tot perfumat.
Feia un vent que enarborava,
feia un sol molt resplendent:
la ginesta es regirava
furiosa al sol rient.
Jo la prenc per la cintura:
la tisora va en renou
desflorant tanta hermosura
fins que el cor me n'ha dit prou.
Amb un vimet que creixia
innocent a vora seu
he lligat la dolça aimia
ben estreta en un pom breu.
Quan l'he tinguda lligada
m'he girat de cara al mar...
M'he girat al mar de cara,
que brillava com cristall;
he aixecat el pom enlaire
i he arrencat a córrer avall.
Entre classe i classe, bé i potser algun cop tota la classe! Anaven a prendre alguna coseta al 308 (quan feia nocturn) i al 101 (diurn).
Caminem per la Carretera de Castellar direcció sud fins arribar al edifici de Cirsa.
10 - Cirsa
Carretera de Castellar 298.
Cirsa és una empresa espanyola de joc i oci, un dels líders mundials del sector. Té més de 14.000 empleats i 212 empreses presents en més de 70 països. En el 2010
ja comptava amb 88 bingos, 30 casinos i més de 50.000 màquines recreatives en funcionament. L'empresa comença a Terrassa el 1978 de la mà del seu fundador,
Manuel Lao Hernández, amb un petit laboratori amb la denominació Companyia Internacional de Recreatius S.A. per canviar el seu nom a l'actual, Cirsa, el 1983.
El 1982 es constitueix la societat Unidesa. Tres anys més tard, el 1985, s'adquireix el primer casino: el Casino de Marbella. L'empresa continua la seva expansió adquirint
més casinos i llançant al mercat diferents tipus de màquines recreatives... Del 1990 al 2001 cada vegada en més països del món. Al any 2007 es crea Nortia Corporation,
amb seu aquí a Terrassa, i a la mateixa Carretera de Castellar 338 per reorganitzar les activitats del grup: immobiliària, serveis, joc, art, aviació corporative, etc
El 2012 Cirsa comença a patrocinar al Reial Betis. En 2017 Cirsa comença a treballar al Perú, comprant les empreses Serra Machines SAC i Immobiliària Rapid. SAC. El
27 d'abril de 2018 el fins llavors president Manuel Lao, anuncia la venda de Cirsa al grup Blackstone exceptuant la part argentina del negoci.
Continuem caminant uns metres cap avall fins a la cantonada del carrer de Josep Tapiolas on parem.
Carretera de Castellar 298.
Cirsa és una empresa espanyola de joc i oci, un dels líders mundials del sector. Té més de 14.000 empleats i 212 empreses presents en més de 70 països. En el 2010
ja comptava amb 88 bingos, 30 casinos i més de 50.000 màquines recreatives en funcionament. L'empresa comença a Terrassa el 1978 de la mà del seu fundador,
Manuel Lao Hernández, amb un petit laboratori amb la denominació Companyia Internacional de Recreatius S.A. per canviar el seu nom a l'actual, Cirsa, el 1983.
El 1982 es constitueix la societat Unidesa. Tres anys més tard, el 1985, s'adquireix el primer casino: el Casino de Marbella. L'empresa continua la seva expansió adquirint
més casinos i llançant al mercat diferents tipus de màquines recreatives... Del 1990 al 2001 cada vegada en més països del món. Al any 2007 es crea Nortia Corporation,
amb seu aquí a Terrassa, i a la mateixa Carretera de Castellar 338 per reorganitzar les activitats del grup: immobiliària, serveis, joc, art, aviació corporative, etc
El 2012 Cirsa comença a patrocinar al Reial Betis. En 2017 Cirsa comença a treballar al Perú, comprant les empreses Serra Machines SAC i Immobiliària Rapid. SAC. El
27 d'abril de 2018 el fins llavors president Manuel Lao, anuncia la venda de Cirsa al grup Blackstone exceptuant la part argentina del negoci.
Continuem caminant uns metres cap avall fins a la cantonada del carrer de Josep Tapiolas on parem.
11 - Manuel Lao
La història d'aquest emprenedor és el relat d'un nen d'Almeria d'un petit poble, que va somiar que amb el seu treball i esforç arribaria molt lluny. No somiava despert,
ja que ha aconseguit amb escreix tots els reptes que s'ha plantejat.
Va passar la seva infantesa a Doña María pasturant les ovelles que tenia el seu pare i la seva família. Va ser allà on va guanyar les seves primeres pessetes com a
escolà. També feia molinets de vent, que els venia per diners o alguna cosa de menjar, patates, farina... Encara que sempre hi havia temps per a la diversió. Un dels
seus hobbies preferits era caçar ocells amb els seus amics.
Del seu poble s’en va anar amb el fill de Don José, el metge, que va ser el que va convèncer al seu pare per deixar-lo marxar: "Cándido, deixa que me’n porti al teu
nen a Catalunya, que allà es farà un home", explica Manuel sempre que té oportunitat i li pregunten pel seu passat. Els dos primers anys en terres catalanes van
ser els pitjors de la seva vida, es va afartar de plorar, de tant trobar a faltar als seus éssers estimats.
Però després d'aquest temps, els seus pares i el seu germà Joan també van emigrar-hi. Catalunya el va veure créixer com a emprenedor. Amb tretze anys, feia servir
els matins dels dissabtes i els diumenges per repartir pastissos a domicili. I a la tarda repartia caramels al cinema i despatxava al bar que donava a la sala.
Manuel Lao feia moltes coses per guanyar-se la vida a aquesta edat. "Buscava maons en els abocadors, netejava el ciment i els venia". Una mica més tard, la família
Lao va muntar al Bar Egara que els va donar feina durant dues dècades (hem passat fa una estona per davant d'on era).
Poc abans que es legalitzés el joc a Espanya, va ser popular la compra en els bars per un dur o cinc duros dels coneguts com "butlletes", que oferien premis en
metàl·lic com si d'una tómbola es tractés. Aquest va ser el germen del que posteriorment seria Cirsa. Com a cirereta del pastís, Manuel Lao ha estat capaç d'engendrar
un dels més grans imperis de la indústria del joc i l'oci que hi ha arreu del món.
Continuem ara caminant pel carrer de Josep Tapiolas uns metres.
Va passar la seva infantesa a Doña María pasturant les ovelles que tenia el seu pare i la seva família. Va ser allà on va guanyar les seves primeres pessetes com a escolà. També feia molinets de vent, que els venia per diners o alguna cosa de menjar, patates, farina... Encara que sempre hi havia temps per a la diversió. Un dels seus hobbies preferits era caçar ocells amb els seus amics.
Del seu poble s’en va anar amb el fill de Don José, el metge, que va ser el que va convèncer al seu pare per deixar-lo marxar: "Cándido, deixa que me’n porti al teu nen a Catalunya, que allà es farà un home", explica Manuel sempre que té oportunitat i li pregunten pel seu passat. Els dos primers anys en terres catalanes van ser els pitjors de la seva vida, es va afartar de plorar, de tant trobar a faltar als seus éssers estimats.
Però després d'aquest temps, els seus pares i el seu germà Joan també van emigrar-hi. Catalunya el va veure créixer com a emprenedor. Amb tretze anys, feia servir els matins dels dissabtes i els diumenges per repartir pastissos a domicili. I a la tarda repartia caramels al cinema i despatxava al bar que donava a la sala.
Manuel Lao feia moltes coses per guanyar-se la vida a aquesta edat. "Buscava maons en els abocadors, netejava el ciment i els venia". Una mica més tard, la família Lao va muntar al Bar Egara que els va donar feina durant dues dècades (hem passat fa una estona per davant d'on era).
Poc abans que es legalitzés el joc a Espanya, va ser popular la compra en els bars per un dur o cinc duros dels coneguts com "butlletes", que oferien premis en metàl·lic com si d'una tómbola es tractés. Aquest va ser el germen del que posteriorment seria Cirsa. Com a cirereta del pastís, Manuel Lao ha estat capaç d'engendrar un dels més grans imperis de la indústria del joc i l'oci que hi ha arreu del món.
Continuem ara caminant pel carrer de Josep Tapiolas uns metres.
12 - Carrer de Josep Tapioles – Ctra. Castellar
Carrer de L´Hoquei.
Al mateix carrer de Josep Tapiolas tocant a la Carretera de Castellar ens trobem amb un paisatge buit. És el rerefons de Cirsa, aquí es pot veure el contrast que amaga
aquest edifici gegant que domina el barri. Hi ha un local que abans es deia "Fulanito 72" i ara “ Cobá – Lounge bar “ és bastant extrany i a més al costat mateix d´una
espècie de magatzem o pàrking a l'aire lliure que enlletgeix el paisatge ja tocant al carrer de L´Hoquei. Entrem al carrer de L'Hoquei i a la meva esquerra hi ha una casa
adossada a la part posterior de l'edifici gegant de Cirsa que contrasta. A la part superior de la casa hi ha una barana i en l'extrem de la base l'estàtua d'una nena mirant
cap a dins que no ens vol saludar.
Sortim al carrer de Granada on girem a la dreta fins arribar a una plaça.
Al mateix carrer de Josep Tapiolas tocant a la Carretera de Castellar ens trobem amb un paisatge buit. És el rerefons de Cirsa, aquí es pot veure el contrast que amaga aquest edifici gegant que domina el barri. Hi ha un local que abans es deia "Fulanito 72" i ara “ Cobá – Lounge bar “ és bastant extrany i a més al costat mateix d´una espècie de magatzem o pàrking a l'aire lliure que enlletgeix el paisatge ja tocant al carrer de L´Hoquei. Entrem al carrer de L'Hoquei i a la meva esquerra hi ha una casa adossada a la part posterior de l'edifici gegant de Cirsa que contrasta. A la part superior de la casa hi ha una barana i en l'extrem de la base l'estàtua d'una nena mirant cap a dins que no ens vol saludar.
Sortim al carrer de Granada on girem a la dreta fins arribar a una plaça.
13 - Plaça dels jardins de Jaume Vicens Vives
Presidit per l'alcalde de Terrassa Sr. Manuel Royes i amb la presència de la Sra. Roser Rahola, vídua de l'historiador, s'inaugurava, el 2 d'abril de 1989, aquesta plaça
dedicada a Jaume Vicens Vives, espai entre els carrers de Priego, de Jaén, d'Almeria i de Granada.
A la paret de la mateixa cantonada del carrer de Priego amb el carrer Almeria observem una placa amb la següent inscripció: «plaça de Jaume Vicens Vives / historiador
1910-1960 / 2 d'abril del 1989». Jaume Vicens Vives (Girona, Espanya, 6 de juny de 1910 - Lió, França, 28 de juny de 1960) va ser un historiador i mestre d'historiadors
espanyol. Després de la presentació de la seva tesi doctoral («Ferran II i la ciutat de Barcelona (1479-1516)») al febrer de 1936, la seva àrea d'estudi es va centrar en la
Catalunya de la Baixa Edat Mitjana, per acabar sent considerat com a principal autoritat en la història econòmica i social, el que en els primers anys del franquisme era
una excepció dins el panorama de la universitat espanyola, en un moment en què part dels intel·lectuals estaven a l'exili.
Continuem caminant pel carrer de Priego per tornar de nou al carrer de Josep Tapiolas.
A la paret de la mateixa cantonada del carrer de Priego amb el carrer Almeria observem una placa amb la següent inscripció: «plaça de Jaume Vicens Vives / historiador 1910-1960 / 2 d'abril del 1989». Jaume Vicens Vives (Girona, Espanya, 6 de juny de 1910 - Lió, França, 28 de juny de 1960) va ser un historiador i mestre d'historiadors espanyol. Després de la presentació de la seva tesi doctoral («Ferran II i la ciutat de Barcelona (1479-1516)») al febrer de 1936, la seva àrea d'estudi es va centrar en la Catalunya de la Baixa Edat Mitjana, per acabar sent considerat com a principal autoritat en la història econòmica i social, el que en els primers anys del franquisme era una excepció dins el panorama de la universitat espanyola, en un moment en què part dels intel·lectuals estaven a l'exili.
Continuem caminant pel carrer de Priego per tornar de nou al carrer de Josep Tapiolas.
14 - Grafit a l'empresa Ductel S.A.
Fils i filats tèxtils Ductel S.A. és un negoci ubicat al Passeig del Vint-i-dos de Juliol, 809. El seu espai ocupa una part del carrer de Josep Tapiolas i de l'Avinguda 22 de juliol.
En tota la part exterior de l'empresa que dóna ha aquests dos carrers hi ha un grafit enorme que va de cap a cap. Si comencem a analitzar el dibuix des del carrer de Josep Tapiolas
veiem que hi ha una mena d'onatge que va de cap a cap presentant cada x metres imatges. Imatges com el Mercat de la Independència. Després de caminar uns metres veiem que
sobresurten entre les ones la imatge de dos nens i la Masia Freixa. Una altra imatge és la del monument a la dona treballadora i la del Parc de Desinfecció. A continuació veiem la
imatge d'un músic tocant la guitarra o baix en referència al jazz de Terrassa... i a continuació veiem unes mans enormes tocant un piano. Notes de música i un saxofon solitari...
En una cantonada observem la signatura de l'autor: Impaktes Visuals.
Caminem uns metres pel passeig del 22 de juliol direcció oest.
En tota la part exterior de l'empresa que dóna ha aquests dos carrers hi ha un grafit enorme que va de cap a cap. Si comencem a analitzar el dibuix des del carrer de Josep Tapiolas veiem que hi ha una mena d'onatge que va de cap a cap presentant cada x metres imatges. Imatges com el Mercat de la Independència. Després de caminar uns metres veiem que sobresurten entre les ones la imatge de dos nens i la Masia Freixa. Una altra imatge és la del monument a la dona treballadora i la del Parc de Desinfecció. A continuació veiem la imatge d'un músic tocant la guitarra o baix en referència al jazz de Terrassa... i a continuació veiem unes mans enormes tocant un piano. Notes de música i un saxofon solitari...
En una cantonada observem la signatura de l'autor: Impaktes Visuals. Caminem uns metres pel passeig del 22 de juliol direcció oest.
M'agradaria dir una cosa:
Vaig passar un temps obsessionat amb fotografiar grafitis,
i aquest grafiti va ser un dels primers, de fet surt a la Primera galeria de grafitis que vaig penjar en aquest
WEB.
Fa temps, vaig investigar qui havia darrera d'Impactes Visuals i vaig arribar fins a en Werens, un artista grafiter de Sabadell. Em vaig posar en
contacte amb ell i vaig visitar la seva botiga dedicada al grafiti, on a més de vendre tot tipus de material grafiter, fa exposicions i música en viu.
En Werens
va ser tota una descoberta per mi, i em va portar a seguir d'aprop, durant uns anys l'Art dels grafitis. En
Werens ha fet moltes exposicions arreu del món. Té dibuixos característics que deixa allà on va. De fet en un viatge a Índia, els vaig trobar en la paret d'una
casa en un poblat perdut.
Sabadell és un niu d'artistes del grafiti i en Werens porta un bon grapat d'anys organitzant un Festival grafiti internacional al que
va posar el nom de WALLS TALK, jo en vaig fotografiar alguns, com per exemple:
- L'any 2010: Walls Talks 2 - 23 galeries i més de 200 fotos.
- L'any 2014: Walls Talks 4
Ara hi ha molt bons grafiters a Terrassa, amb varis grups molt actius, però fa deu anys
no era així, segons la meva opinió. Molts caps de setmana agafava la càmera i marxava a Sabadell a passar el dia. I gairebé sempre el culpable era en Werens.
- L'any 2011: Festa Major de Ca H'Noriach 2011.
A Terrassa també hem pogut gaudir d'en Werens:
- L'any 2010: Sala Faktoria.
15 - L'imperi àrab
Carrer de Huelva.
En aquest carrer d’aquest poligon ens trobem amb dos casos molt curiosos. Al número 5 ens trobem amb un local anomenat “Shisha Marrakech”. El cartell de la porta
d'entrada presenta trets àrabs. Dues catximbes de fumar àrabs i la imatge del desert de fons. M'he informat i ofereixen: còctels, begudes sense alcohol, plats combinats,
entrepans, barbacoes, festes, especialitats de la casa (tè marroquí, cous cous, tajin, etc.
A la mateixa vorera i en el número 7-B ens trobem amb la ” Sala de Fiestas Palacio de Valentin “. Un gran cartell a l'entrada ho anuncia a la part superior en castellà i
en la inferior en àrab. Una gran fotografia d'un palau de la reialesa li dóna una bona nota friki envoltat de tanta fàbrica. He llegit que ofereixen casaments tradicionals
a l'estil marroquí o àrab.
Fa més d’un any la comunitat musulmana de Terrassa va organitzar aquí, un sopar de celebració del ramadà. La llista de convidats va ser nombrosa: regidors, exregidors
i fins i tot exalcaldes. També hi van ser representants d'associacions i de la comunitat musulmana. Després del sopar va ser el moment de parlar, de reflexionar i de revisar
les activitats que s’han dut a terme durant l’any, com va explicar en Mustapha Ben El Fassi, president de la CMA. Mustapha va posar l’accent en la importància de seguir
col·laborant i establir vincles per facilitar la integració; la comunicació, la transparència i la legalitat han de ser la garantia per l’estabilitat veïnal. Des de les mesquites el treball
que es fa és l’educació al respecte a l’altre, inculcant el missatge de la importància de pertinença al territori i de sentir-se part d’ell. Per això des de la CMT i l’ACMT es
col·labora amb el Consell Interreligiós, on segons Ben El Fassi es fa un treball de base molt important. També col·laboren amb l’Espai de Drets Humans, ja que defensen la
Carta Magna on es recull els Drets i Obligacions de les persones que hi participen de la ciutat, per la qual cosa també hi cooperen amb els cossos policials doncs l’objectiu
és la plena convivència i concòrdia. Mostra d’això són les accions solidàries com la Festa Caritativa que organitzen des de fa uns anys.
Aquests missatges, aquestes cooperacions, aquests principis formen un conjunt d’eines que la comunitat musulmana transmet als seus fills per tal que no siguin susceptibles
a ser captats pels que hi tenen idees radicals. El patiment dels pares i de les mares musulmanes de Terrassa és la lluita per la integració, l’educació i la convivència. Però també
depèn de treure’ns prejudicis i ampliar el coneixement les diferents cultures, ja que com va assenyalar en Ben El Fassi sobre el tema de la dona musulmana, s’ha de diferenciar
la cultura d’un país musulmà a la d’un altre, doncs no és la religió sinó la cultura del país la que dicta les lleis del territori. I aquesta desconeixença vers la cultura i els costums
musulmans tenyeix les converses on diferents maneres de fer no impliquen que no vulguin els mateixos objectius.
En aquest carrer d’aquest poligon ens trobem amb dos casos molt curiosos. Al número 5 ens trobem amb un local anomenat “Shisha Marrakech”. El cartell de la porta d'entrada presenta trets àrabs. Dues catximbes de fumar àrabs i la imatge del desert de fons. M'he informat i ofereixen: còctels, begudes sense alcohol, plats combinats, entrepans, barbacoes, festes, especialitats de la casa (tè marroquí, cous cous, tajin, etc.
A la mateixa vorera i en el número 7-B ens trobem amb la ” Sala de Fiestas Palacio de Valentin “. Un gran cartell a l'entrada ho anuncia a la part superior en castellà i en la inferior en àrab. Una gran fotografia d'un palau de la reialesa li dóna una bona nota friki envoltat de tanta fàbrica. He llegit que ofereixen casaments tradicionals a l'estil marroquí o àrab.
Fa més d’un any la comunitat musulmana de Terrassa va organitzar aquí, un sopar de celebració del ramadà. La llista de convidats va ser nombrosa: regidors, exregidors i fins i tot exalcaldes. També hi van ser representants d'associacions i de la comunitat musulmana. Després del sopar va ser el moment de parlar, de reflexionar i de revisar les activitats que s’han dut a terme durant l’any, com va explicar en Mustapha Ben El Fassi, president de la CMA. Mustapha va posar l’accent en la importància de seguir col·laborant i establir vincles per facilitar la integració; la comunicació, la transparència i la legalitat han de ser la garantia per l’estabilitat veïnal. Des de les mesquites el treball que es fa és l’educació al respecte a l’altre, inculcant el missatge de la importància de pertinença al territori i de sentir-se part d’ell. Per això des de la CMT i l’ACMT es col·labora amb el Consell Interreligiós, on segons Ben El Fassi es fa un treball de base molt important. També col·laboren amb l’Espai de Drets Humans, ja que defensen la Carta Magna on es recull els Drets i Obligacions de les persones que hi participen de la ciutat, per la qual cosa també hi cooperen amb els cossos policials doncs l’objectiu és la plena convivència i concòrdia. Mostra d’això són les accions solidàries com la Festa Caritativa que organitzen des de fa uns anys.
Aquests missatges, aquestes cooperacions, aquests principis formen un conjunt d’eines que la comunitat musulmana transmet als seus fills per tal que no siguin susceptibles a ser captats pels que hi tenen idees radicals. El patiment dels pares i de les mares musulmanes de Terrassa és la lluita per la integració, l’educació i la convivència. Però també depèn de treure’ns prejudicis i ampliar el coneixement les diferents cultures, ja que com va assenyalar en Ben El Fassi sobre el tema de la dona musulmana, s’ha de diferenciar la cultura d’un país musulmà a la d’un altre, doncs no és la religió sinó la cultura del país la que dicta les lleis del territori. I aquesta desconeixença vers la cultura i els costums musulmans tenyeix les converses on diferents maneres de fer no impliquen que no vulguin els mateixos objectius.