L'Aniversari - Part 3. |
A l'obrir la porta vaig notar l'olor de l'avi. |
L'avi ho va captar, i amb una immensa bossa es va apropar cap a mi dient que des de que estava jubilat tenia menys temps que mai, que entre les
classes d'informàtica i el gimnàs i anar a comprar, estava tot el dia ocupat. |
Jo vaig fer com que amagava una rialla i quan estava assegut al sofà vaig obrir la bossa: Unes bambes amb càmara d'aire i suspensió súper-mega-guay,
les que més corren del món. Uns mitjons a conjunt i un uniforme del meu equip de futbol sencer! Guay! |
En aquell moment va sonar el timbre. Era l'àvia, amb una bossa encara més grossa. |
Torna a sonar el timbre: |
... un fenomenal pastís de dos pisos. |
El timbre de nou: |
Van posar la música de festa. Van arribar els meus veíns i amics. Cadascú amb un regal per a mi. Tothom disfrutava d'un magnífic katering. |
Demana un desig. Em van dir tots. |
Estimats pares, avis i amics. |
Voldria que tornéssiu tots aquests regals i em poguéssiu abonar el seu import per tal de que jo pugui fer realitat el meu desig més sincer - tothom em mirava confús i aspectant: Un vol d'avió perquè el fill de la Maria pugui venir a viure amb la seva mamà que l'estima tant i que no te diners per poder-lo portar. |
Pero mi niño! |
És un misteri el que em va passar aquell dia. |