Divendres 15 de març de 2019. L'Aniversari - Part 2.

Van caminar carrer amunt, van agafar l'autobús. Quan arribaren a la seva parada, la Maria el va fer entrar en un forn que no havia vist mai. Era diferent. Com més pobre, més senzill.

Allà tothom parlava com la Maria. Només arribar, una senyora grassa i amb cara divertida li va dir: Pero que niño tan bonito. Si es más bonito que un príncipe. Qué cara tan bonita! Tot això cridant amb una confiança increïble. Va estar pensant ràpidament però, no, no la coneixia de res.

En un moment li van plantar una taula plena de pastissets i un batut de xocolata. D'una marca que no coneixia. Al principi no li venia de gust tastar aquells pastissos tan estranys i menys la beguda. Però la cara de la Maria, de la grassa i la gana que tenia el van empènyer a tastar-ho. Era boníssim. Com pot ser que la mare no em compri aquestes pastes. I el batut. Mmmmm!!!

Mentre ell devorava el berenar, les dues dones parlaven: Mañana te traeré el paquetico para que le des a tu hermano. Que no sea muy grande que ya lleva muchas cosas! Es pequeño, son ropitas que hise y otras que me dieron que espero que le vayan muy bonitas. El batut és boníssim!!

Quin rotllo, que et regalin roba. És la cosa que menys il•lusió em fa del món. Qualsevol cosa abans que roba. Segur que em donaran uns súpers regals. El papa...bé, al papa el veuré el cap de setmana que ve, però segur que em farà un súper regal. Qúedate el paquetico y apúntame la merienda de esta presiosidad que ahora no tengo plata ni para pagarme el autobús. Escucha mi negra, ten veinte euros y ya me lo pagarás todo junto. Grasias presiosa, mañana arreglamos cuentas.

Quan vam arribar a casa pensava que em trobaria a tothom amagat, com a les pel·lícules. Però no va aparèixer ningú. Vaig deixar les meves coses a l'habitació i vaig anar a mirar la tele. Jan presioso, no prefieres que vayamos al parque a jugar un ratico. Hase muy buen dia! No Maria. Ara fan els dibuixos que m'agraden i... Pero cariño, fíjate que hermoso dia. Ya estuviste todo el dia sentado ahora toca jugar. Volia dir-li que no. Però aquella veu tenia un to irresistible. No es va poder negar i al cap de dos minuts baixaven per l'ascensor cap al parc.

Com celebreu els aniversaris al teu país Maria? Us feu molts regals? Feu una gran festa? Pues no mi niño. El dia del aniversario hasemos un pastelico del sabor favorito del homenajeado. Hasemos una piñata con caramelos y monedas y lo festejamos entre todos. Una piñata? Una dentadura? No mi niño. Una piñata es un muñeco hueco que hay que romper con los ojos vendados después de dar tres vueltas y medio mareado. Quina cosa més estranya! I quant costa una pinyata? Nada mi rey, nosotros mismos la hasemos con un muñeco viejo. Xerrant, xerrant van arribar al parc i en un moment un grup de nens ja el van cridar per jugar a futbol. Ves cariño que yo te miro desde aquí. Vale Maria. Marcaré un gol per a tu. I caminant cap a l'improvisat camp de futbol mirà la Maria i li va fer el gest d'un petó.

Quin partit! Has vist quina jugada la del segon gol. Quan me n'he anat cap a la banda i el defensa m'ha seguit però jo he fet la paret amb el nen de la samarreta vermella... i el tercer gol, quan ha xutat al pal...

Si Jan, ha sido un partido maravilloso. No me perdí ni una jugada, estuviste perfecto! Aquelles paraules de la Maria van sonar com música celestial. Realment havia fet un partit impressionant. Hípermotivat per la dedicatòria que li havia fet a la Maria, i, no un gol,... n'hi vaig marcar cinc (Com es deu dir quan marques cinc gols, perquè tres és un jat-tric, i quatre, com els de Messi l'altre dia es diu pòquer. Així que cinc,.. deu ser...repòquer!!! Això el primer repòquer de la meva vida!!) Anava caminant molt content pel meu èxit futbolístic quan vam arribar a casa.

CONTINUA

Si vols pots:

Veure el reportatge: TSA - L'aniversari.
Si vols veure el meu CV i saber com seguir les novetats: FOTO Jaume Olivet.
Pujada el dijous 18 d'abril de 2019.

Contador: