VISITA A L'EXPOSICIÓ:
"Més enllà de Mauthausen Francesc Boix fotògraf"
Diumenge 4 de novembre de 2018.
El Castell Cartoixa de Vallparadís, un lloc emblemàtic de Terrassa, on
es pot visitar l'exposició fins al 16 de desembre d'aquest 2018.
Resum publicat pel Ferran al seu Grup Cultural (Facebook)
Resum de la visita d'aquest migdia a l'exposió
" Més enllà de Mauthausen - Francesc Boix, fotògraf “
al Museu cartoixa de Vallparadís.
L’exposició il·lustra l’apassionant testimoni del fotògraf català Francesc Boix. Des de la seva joventut, les vivències durant la Guerra Civil i l’exili, fins a la
deportació al camp de concentració nazi, el seu alliberament i la vida com a reporter gràfic després del 1945. Era un fotògraf compromès amb la memòria
col·lectiva i la dignitat dels més de 7.000 republicans deportats, i un testimoni clau durant els judicis de Nuremberg i Dachau a l’hora d’inculpar els dirigents
nazis i membres de diversos camps de concentració.
L’exposició forma part de les diverses línies de treball que el Museu duu a terme dins el Projecte Buchenwald amb l’Amical Mauthausen, i que té com a
objectiu fomentar la difusió i el coneixement de la memòria col·lectiva a diversos centres educatius. Les seves fotos fetes a partir del 5 de maig de 1945,
documentant l'alliberament de Mauthausen, al qual va arribar deportat el 27 de gener de 1941, i l'estat dels supervivents, i les que juntament amb altres
presos republicans va aconseguir robar del laboratori fotogràfic als SS del camp nazi i van servir de testimoniatge de l'Holocaust en els judicis de Nuremberg,
en què ell mateix va atestar, han fet durant anys la volta al món. Però hi ha un abans i un després pràcticament inèdit de Francesc Boix, aquell jove alegre i
temerari nascut al Poble-sec, que moriria exiliat a París el 1951, amb tan sols 31 anys.
L'exposició es divideix en tres parts que hem anat seguint:
1 – Joventut , Guerra Civil , exili.
Abans d'arribar com a exiliat als camps de França el 1939, Boix ja va empunyar la seva Leica a l'inici de la Guerra Civil.
Quan amb prou feines tenia 18 anys, als fronts d'Aragó i del Segre va retratar els seus companys disparant, evacuant ferits, escrivint o llegint a les trinxeres,
omplint-se les cantimplores al riu o descansant, però també "a la rereguarda , soldats ajudant en la sega o gaudint de moments d'oci amb civils ballant sardanes
o jugant a futbol". La mostra reuneix una cinquantena d'aquestes fotos, moltes encara no vistes i que pertanyen al fons de la Comissió de la Dignitat, que les
va recuperar el 2013 de mans d'un ciutadà francès i a les quals s'havia perdut el rastre després de la deportació de Boix a Mauthausen.
2 – La deportació.
Després d'aquesta primera època arriben les conegudes i perpètuament esgarrifoses imatges robades als SS, la visita de Himmler
al camp, la temible pedrera i els seus 186 graons, els presos nus, els cadàvers i les que Boix va fer durant l'alliberament, el grup de republicans espanyols,
l'assemblea dels comunistes a les dutxes, els forns, els supervivents, la dona alemanya (Anna Pointner) que va amagar els negatius sostrets a casa seva,
l'interrogatori i la mort del comandant del camp Franz Ziereis.
3 – Una nova vida.
Del 1945 al 1947 és l'última part de l'exposició, coorganitzada per l'Amical de Mauthausen i la Comissió de la Dignitat. Totalment
inèdites són les fotos dels judicis de Nuremberg i Dachau (en què va atestar), i les que va fer, com a fotoperiodista professional, en un viatge a Algèria amb
altres periodistes de les tribus del Rif i imatges molt lligades al Partit Comunista a França, amb actes sindicals i assemblees multitudinàries en contra de la
dictadura de Franco, amb la Pasionaria, Santiago Carrillo i Picasso o l'enterrament, a París, de l'expresident de la República Largo Caballero, o del Festival
Mundial de la Joventut i dels Estudiants de Praga.
També hem vist un vídeo molt interessant.
Per mi , aquesta antologia de l'obra de Boix "recull l'obra d'un home que va viure enmig de dos conflictes terribles i que va sortir perdedor de tots dos, una vida
que és una metàfora de la tragèdia". Per això, "era necessari reivindicar la seva tasca documentalista d'una banda i, de l'altra, la seva sensibilitat a l'hora de
captar persones i moments, i la seva figura com un dels fotoperiodistes importants i amb projecció mundial".
Recordar per no oblidar.
Moltes gràcies.
Hem estat 8 persones: Cèlia Ros, Merce Castellet, Llorenç Pomar, Ramon Vidal, Fernando Font de Gayà, Rafael Morante, Jaume Olivet i un servidor.
Nota : Vull fer esment del treball que ens va presentar ahir el nostre amic i fotògraf Jaume Olivet a arrel d'aquesta visita:
BERLIN 2016 - El Camp de Concentració de Sachsenhausen.
Moltes gràcies a tots els que han acompanyat al Ferran a l'exposició i
als que van fer les fotos que surten en aquesta galeria.
Coincidint amb l'exposició, podem veure a les principals sales de cinema la pel·lícula:
"EL FOTOGRAFO DE MAUTHAUSEN"
Sens dubte una bona pel·lícula que ens ajuda a
conèixer i comprendre la figura d'en Francesc Boix i la seva importància històrica. Si teniu
l'oportunitat de veure-la, no la deixeu passar.
Si vols pots:
Veure apartat: Ruta Cultural i Fotogràfica de Terrassa .
Seguir les novetats pel facebook. On? FOTO Jaume Olivet
Seguir les novetats pel Telegram. On? FOTO Jaume Olivet
Pujada el dimecres 14 de novembre de 2018.
VISITA A L'EXPOSICIÓ:
"Més enllà de Mauthausen Francesc Boix fotògraf"
Diumenge 4 de novembre de 2018.
El Castell Cartoixa de Vallparadís, un lloc emblemàtic de Terrassa, on es pot visitar l'exposició fins al 16 de desembre d'aquest 2018.
Resum publicat pel Ferran al seu Grup Cultural (Facebook)
Resum de la visita d'aquest migdia a l'exposió
" Més enllà de Mauthausen - Francesc Boix, fotògraf “
al Museu cartoixa de Vallparadís.
L’exposició il·lustra l’apassionant testimoni del fotògraf català Francesc Boix. Des de la seva joventut, les vivències durant la Guerra Civil i l’exili, fins a la
deportació al camp de concentració nazi, el seu alliberament i la vida com a reporter gràfic després del 1945. Era un fotògraf compromès amb la memòria
col·lectiva i la dignitat dels més de 7.000 republicans deportats, i un testimoni clau durant els judicis de Nuremberg i Dachau a l’hora d’inculpar els dirigents
nazis i membres de diversos camps de concentració.
L’exposició forma part de les diverses línies de treball que el Museu duu a terme dins el Projecte Buchenwald amb l’Amical Mauthausen, i que té com a
objectiu fomentar la difusió i el coneixement de la memòria col·lectiva a diversos centres educatius. Les seves fotos fetes a partir del 5 de maig de 1945,
documentant l'alliberament de Mauthausen, al qual va arribar deportat el 27 de gener de 1941, i l'estat dels supervivents, i les que juntament amb altres
presos republicans va aconseguir robar del laboratori fotogràfic als SS del camp nazi i van servir de testimoniatge de l'Holocaust en els judicis de Nuremberg,
en què ell mateix va atestar, han fet durant anys la volta al món. Però hi ha un abans i un després pràcticament inèdit de Francesc Boix, aquell jove alegre i
temerari nascut al Poble-sec, que moriria exiliat a París el 1951, amb tan sols 31 anys.
L'exposició es divideix en tres parts que hem anat seguint:
1 – Joventut , Guerra Civil , exili.
Abans d'arribar com a exiliat als camps de França el 1939, Boix ja va empunyar la seva Leica a l'inici de la Guerra Civil.
Quan amb prou feines tenia 18 anys, als fronts d'Aragó i del Segre va retratar els seus companys disparant, evacuant ferits, escrivint o llegint a les trinxeres,
omplint-se les cantimplores al riu o descansant, però també "a la rereguarda , soldats ajudant en la sega o gaudint de moments d'oci amb civils ballant sardanes
o jugant a futbol". La mostra reuneix una cinquantena d'aquestes fotos, moltes encara no vistes i que pertanyen al fons de la Comissió de la Dignitat, que les
va recuperar el 2013 de mans d'un ciutadà francès i a les quals s'havia perdut el rastre després de la deportació de Boix a Mauthausen.
2 – La deportació.
Després d'aquesta primera època arriben les conegudes i perpètuament esgarrifoses imatges robades als SS, la visita de Himmler
al camp, la temible pedrera i els seus 186 graons, els presos nus, els cadàvers i les que Boix va fer durant l'alliberament, el grup de republicans espanyols,
l'assemblea dels comunistes a les dutxes, els forns, els supervivents, la dona alemanya (Anna Pointner) que va amagar els negatius sostrets a casa seva,
l'interrogatori i la mort del comandant del camp Franz Ziereis.
3 – Una nova vida.
Del 1945 al 1947 és l'última part de l'exposició, coorganitzada per l'Amical de Mauthausen i la Comissió de la Dignitat. Totalment
inèdites són les fotos dels judicis de Nuremberg i Dachau (en què va atestar), i les que va fer, com a fotoperiodista professional, en un viatge a Algèria amb
altres periodistes de les tribus del Rif i imatges molt lligades al Partit Comunista a França, amb actes sindicals i assemblees multitudinàries en contra de la
dictadura de Franco, amb la Pasionaria, Santiago Carrillo i Picasso o l'enterrament, a París, de l'expresident de la República Largo Caballero, o del Festival
Mundial de la Joventut i dels Estudiants de Praga.
També hem vist un vídeo molt interessant.
Per mi , aquesta antologia de l'obra de Boix "recull l'obra d'un home que va viure enmig de dos conflictes terribles i que va sortir perdedor de tots dos, una vida
que és una metàfora de la tragèdia". Per això, "era necessari reivindicar la seva tasca documentalista d'una banda i, de l'altra, la seva sensibilitat a l'hora de
captar persones i moments, i la seva figura com un dels fotoperiodistes importants i amb projecció mundial".
Recordar per no oblidar.
Moltes gràcies.
Hem estat 8 persones: Cèlia Ros, Merce Castellet, Llorenç Pomar, Ramon Vidal, Fernando Font de Gayà, Rafael Morante, Jaume Olivet i un servidor.
Nota : Vull fer esment del treball que ens va presentar ahir el nostre amic i fotògraf Jaume Olivet a arrel d'aquesta visita:
BERLIN 2016 - El Camp de Concentració de Sachsenhausen.
" Més enllà de Mauthausen - Francesc Boix, fotògraf “
al Museu cartoixa de Vallparadís.