RUTA CULTURAL 05 - DE LA CATEDRAL A CAL CONCO - Part 2
Dissabte 19 de maig de 2018.
3 - La font i la porta misteriosa
Durant el segle XV els terrenys situats per damunt de l'eixamplament del carrer, en el lloc on trobem
avui dia l'emplaçament de la font , es caracteritzaven per una bona disponibilitat d´aigua procedent del nord de la ciutat. Tenia el seu origen aproximadament
sobre la zona de l'Estació del Nord.
Baixava directe fins a la plaça de Mossèn Jacint Verdaguer, entrant en un profund rec, d´on prové el nom del carrer
del Cami Fondo. El torrent es dirigia cap el carrer de Sant Pere, d'on es desviava cap al carrer de La Font Vella.
A mitjans del segle XIX els veïns varen demanar a l'Ajuntament la instal·lació d'una font al carrer, i
aquesta la van instal·lar al costat del Centre Social Catòlic, a la paret de la primera casa en la que el carrer s'eixampla. A mitjans del segle XX, per motius de
salubritat pública, la font fou tapiada.
El 10 de maig del 2003 es va inaugurar la nova Font Vella en el lloc que ocupava l'antiga. La font va ser restituïda amb motiu d´un aniversari de la fundació del
Centre Social Catòlic. La nova font, obra de l'arquitecte Jan Baca i Pericot, consta d'una pica i envoltant el broc hi ha una inscripció amb el nom de la font.
Al costat mateix de la font hi ha una porta molt estranya i tota plena de pintades, conduirà a algun lloc desconegut?
Continuem caminant per el carrer de la Font Vella amunt, fins arribar a la petita placeta de la
confluència dels carrers Font Vella, Cardaire i Sant Pau.
3 A - Homenatge a l´ombra:
L'any 1997 la Cambra de la Propietat de Terrassa va celebrar el seu 17 aniversari i, per recordar
aquesta efemèride en endavant va encarregar una escultura que va donar a la ciutat. L'encàrrec va anar a parar a l'artista Ramon Castells i Domingo,
responsable, entre altres obres, de la transformació del monòlit franquista als caiguts en un monument a les Víctimes de la Guerra. L'entitat local va voler
retre un homenatge a tots els ciutadans que han aportat el seu esforç personal en la construcció col·lectiva de la ciutat i d'aquí el títol de l'obra que va
presentar l'escultor triat: Ciutadania.
Jazz, castell, ciclisme...
És un monòlit de petites dimensions (tan sols 1,70 metres d'alçada) i base quadrada, de marbre
rosat per a la peanya i el bronze per a la part més simbòlica que corona aquest monòlit. En aquest metall hi ha representat una cadena de figures humanes
que representen diferents activitats que defineixen aspectes importants de la vida de Terrassa. La cultura, l'esport, la indústria i el treball són alguns dels
sectors que apareixen representats en el monòlit a través dels personatges que l'envolten.
I per si algú dubta de la finalitat de l'homenatge, una placa resa: "A Tots els homes i dones que al llarg
del temps han donat forma i vida a la ciutat. Inaugurada el 8 d'abril de 1997, aquesta escultura podem trobar-la en la petita placeta de la confluència dels carrers
Font Vella, Cardaire i Sant Pau.
Hi ha algú que fa un temps que m'ajuda amb les incomptables faltes ortogràfiques.
M'ha corregit milions de vegades els usos del verb donar. He de dir, per defensar-la, que m'he "adonat" que faig servir el verb "donar" molt sovint. De vegades està
mal emprat i no em "dono" compte, d'altres la llengua és rica i té altres expressions més acurades.
Heu de saber que jo no giro, jo "dono" voltes, que en lloc d'explicar, "dono" explicacions. Jo "dono" bons dies en lloc de desitjar-los i em "dono" pressa en lloc d'afanyar-me.
Sapigueu que ara mateix estem "donant una volta" per Terrassa (no fem cap vol) i això em "dóna" que pensar, però no en fa pensar, que avui no em "dóna" el sol
(toca el sol) perquè està núvol. Millor paro de parlar que em "dóna" set a mi i us fa agafar set a vosaltres!
I el pitjor de tot és què: Em "dona" igual en lloc de "tant me fa", això últim és broma.
Què voleu que hi faci? Sóc així de generós... ho dono tot!
I avui ens hem fet un tip de riure, mireu que hem trobat:
"DONAR FORMA" --> Modelar, esculpir, construir...
Continuem caminat , girant cap al carrer Sant Pau.
4 - L'accent de la ceràmica verda /El Déu Mercuri ens observa de nou:
Al número 11 del carrer Sant Pau ens trobem amb un exemple de l'arquitectura modernista característica
de la Terrassa industrial. Es tracta de l'habitatge que, al costat del seu magatzem, va manar construir l'industrial Emili Matalonga a principis del segle XX.
Aquest edifici va ser concebut per Lluís Muncunill i construït l'any 1904 ocupant una superfície de 393
m2 distribuïda en planta baixa i pis. Es caracteritza per les seves petites dimensions, i per la seva pell d'obra vista on el maó vermell és el protagonista absolut.
Tres grans obertures marquen el caràcter de la façana d'aquest habitatge pel que fa a la planta
baixa. Un petit sòcol de pedra és l'únic contrast que trobem davant l'imponent llenç de maó. Tant la porta com les dues finestres que la flanquegen presenten arcs
rebaixats i els seus perfils s'accentuen mitjançant la disposició dels maons. L'enreixat de les finestres i el verd de la porta és l'únic contrast que s'ofereix al totxo.
Per accentuar, es recorre a l'ús de botons ceràmics de color verd disposats en llocs estratègics de la façana. Així, catorze peces ceràmiques de forma circular
i en relleu es distribueixen dibuixant una falsa línia d'imposta que marca el naixement dels tres arcs (un recurs semblant s'utilitza en el coronament de l'edifici) =
14 + 14 + 7 a dalt. Les aplicacions de ceràmica vidriada verda esquitxen la resta de la façana seguint un esquema simètric per marcar el contorn de l'edifici o
posar contrast en zones on regna el maó.
Ens tornem a trobar amb Hermes, el déu Mercuri que ens observa.
Magatzem Pasqual Sala,
també conegut com a Magatzem Freixa. És un edifici que té l'accés pel carrer Sant Pau núm 6. Entrant per la porta del carrer Sant Pau núm 6, observem
la façana principal, d'aspecte i dimensions monumentals i que dóna una idea de la potència que va tenir la indústria tèxtil terrassenca durant l'últim terç del segle
XIX i el primer terç del segle XX.
Hermes ens observa des de dalt de la façana i ens fa l'ullet.
Ens dirigim cap a la Plaça de Maragall.
Si vols pots:
Veure reportatge: Ruta 05 - De la Catedral a Cal Conco .
Veure apartat: Ruta Cultural i Fotogràfica de Terrassa .
Seguir les novetats pel facebook. On? FOTO Jaume Olivet
Seguir les novetats pel Telegram. On? FOTO Jaume Olivet
Pujada el diumenge 3 de juny de 2018.
Contador:
RUTA CULTURAL 05 - DE LA CATEDRAL A CAL CONCO - Part 2
Dissabte 19 de maig de 2018.
3 - La font i la porta misteriosa
Durant el segle XV els terrenys situats per damunt de l'eixamplament del carrer, en el lloc on trobem
avui dia l'emplaçament de la font , es caracteritzaven per una bona disponibilitat d´aigua procedent del nord de la ciutat. Tenia el seu origen aproximadament
sobre la zona de l'Estació del Nord.
Baixava directe fins a la plaça de Mossèn Jacint Verdaguer, entrant en un profund rec, d´on prové el nom del carrer
del Cami Fondo. El torrent es dirigia cap el carrer de Sant Pere, d'on es desviava cap al carrer de La Font Vella.
Baixava directe fins a la plaça de Mossèn Jacint Verdaguer, entrant en un profund rec, d´on prové el nom del carrer del Cami Fondo. El torrent es dirigia cap el carrer de Sant Pere, d'on es desviava cap al carrer de La Font Vella.
A mitjans del segle XIX els veïns varen demanar a l'Ajuntament la instal·lació d'una font al carrer, i
aquesta la van instal·lar al costat del Centre Social Catòlic, a la paret de la primera casa en la que el carrer s'eixampla. A mitjans del segle XX, per motius de
salubritat pública, la font fou tapiada.
El 10 de maig del 2003 es va inaugurar la nova Font Vella en el lloc que ocupava l'antiga. La font va ser restituïda amb motiu d´un aniversari de la fundació del
Centre Social Catòlic. La nova font, obra de l'arquitecte Jan Baca i Pericot, consta d'una pica i envoltant el broc hi ha una inscripció amb el nom de la font.
Al costat mateix de la font hi ha una porta molt estranya i tota plena de pintades, conduirà a algun lloc desconegut?
Al costat mateix de la font hi ha una porta molt estranya i tota plena de pintades, conduirà a algun lloc desconegut?
Continuem caminant per el carrer de la Font Vella amunt, fins arribar a la petita placeta de la
confluència dels carrers Font Vella, Cardaire i Sant Pau.
3 A - Homenatge a l´ombra:
L'any 1997 la Cambra de la Propietat de Terrassa va celebrar el seu 17 aniversari i, per recordar
aquesta efemèride en endavant va encarregar una escultura que va donar a la ciutat. L'encàrrec va anar a parar a l'artista Ramon Castells i Domingo,
responsable, entre altres obres, de la transformació del monòlit franquista als caiguts en un monument a les Víctimes de la Guerra. L'entitat local va voler
retre un homenatge a tots els ciutadans que han aportat el seu esforç personal en la construcció col·lectiva de la ciutat i d'aquí el títol de l'obra que va
presentar l'escultor triat: Ciutadania.
Jazz, castell, ciclisme...
És un monòlit de petites dimensions (tan sols 1,70 metres d'alçada) i base quadrada, de marbre
rosat per a la peanya i el bronze per a la part més simbòlica que corona aquest monòlit. En aquest metall hi ha representat una cadena de figures humanes
que representen diferents activitats que defineixen aspectes importants de la vida de Terrassa. La cultura, l'esport, la indústria i el treball són alguns dels
sectors que apareixen representats en el monòlit a través dels personatges que l'envolten.
I per si algú dubta de la finalitat de l'homenatge, una placa resa: "A Tots els homes i dones que al llarg
del temps han donat forma i vida a la ciutat. Inaugurada el 8 d'abril de 1997, aquesta escultura podem trobar-la en la petita placeta de la confluència dels carrers
Font Vella, Cardaire i Sant Pau.
Hi ha algú que fa un temps que m'ajuda amb les incomptables faltes ortogràfiques.
M'ha corregit milions de vegades els usos del verb donar. He de dir, per defensar-la, que m'he "adonat" que faig servir el verb "donar" molt sovint. De vegades està
mal emprat i no em "dono" compte, d'altres la llengua és rica i té altres expressions més acurades.
Heu de saber que jo no giro, jo "dono" voltes, que en lloc d'explicar, "dono" explicacions. Jo "dono" bons dies en lloc de desitjar-los i em "dono" pressa en lloc d'afanyar-me.
Sapigueu que ara mateix estem "donant una volta" per Terrassa (no fem cap vol) i això em "dóna" que pensar, però no en fa pensar, que avui no em "dóna" el sol
(toca el sol) perquè està núvol. Millor paro de parlar que em "dóna" set a mi i us fa agafar set a vosaltres!
I el pitjor de tot és què: Em "dona" igual en lloc de "tant me fa", això últim és broma.
Què voleu que hi faci? Sóc així de generós... ho dono tot!
I avui ens hem fet un tip de riure, mireu que hem trobat:
"DONAR FORMA" --> Modelar, esculpir, construir...
M'ha corregit milions de vegades els usos del verb donar. He de dir, per defensar-la, que m'he "adonat" que faig servir el verb "donar" molt sovint. De vegades està mal emprat i no em "dono" compte, d'altres la llengua és rica i té altres expressions més acurades.
Heu de saber que jo no giro, jo "dono" voltes, que en lloc d'explicar, "dono" explicacions. Jo "dono" bons dies en lloc de desitjar-los i em "dono" pressa en lloc d'afanyar-me. Sapigueu que ara mateix estem "donant una volta" per Terrassa (no fem cap vol) i això em "dóna" que pensar, però no en fa pensar, que avui no em "dóna" el sol (toca el sol) perquè està núvol. Millor paro de parlar que em "dóna" set a mi i us fa agafar set a vosaltres!
I el pitjor de tot és què: Em "dona" igual en lloc de "tant me fa", això últim és broma.
Què voleu que hi faci? Sóc així de generós... ho dono tot!
I avui ens hem fet un tip de riure, mireu que hem trobat:
"DONAR FORMA" --> Modelar, esculpir, construir...
Continuem caminat , girant cap al carrer Sant Pau.
4 - L'accent de la ceràmica verda /El Déu Mercuri ens observa de nou:
4 - L'accent de la ceràmica verda /El Déu Mercuri ens observa de nou:
Al número 11 del carrer Sant Pau ens trobem amb un exemple de l'arquitectura modernista característica
de la Terrassa industrial. Es tracta de l'habitatge que, al costat del seu magatzem, va manar construir l'industrial Emili Matalonga a principis del segle XX.
Aquest edifici va ser concebut per Lluís Muncunill i construït l'any 1904 ocupant una superfície de 393
m2 distribuïda en planta baixa i pis. Es caracteritza per les seves petites dimensions, i per la seva pell d'obra vista on el maó vermell és el protagonista absolut.
Tres grans obertures marquen el caràcter de la façana d'aquest habitatge pel que fa a la planta
baixa. Un petit sòcol de pedra és l'únic contrast que trobem davant l'imponent llenç de maó. Tant la porta com les dues finestres que la flanquegen presenten arcs
rebaixats i els seus perfils s'accentuen mitjançant la disposició dels maons. L'enreixat de les finestres i el verd de la porta és l'únic contrast que s'ofereix al totxo.
Per accentuar, es recorre a l'ús de botons ceràmics de color verd disposats en llocs estratègics de la façana. Així, catorze peces ceràmiques de forma circular
i en relleu es distribueixen dibuixant una falsa línia d'imposta que marca el naixement dels tres arcs (un recurs semblant s'utilitza en el coronament de l'edifici) =
14 + 14 + 7 a dalt. Les aplicacions de ceràmica vidriada verda esquitxen la resta de la façana seguint un esquema simètric per marcar el contorn de l'edifici o
posar contrast en zones on regna el maó.
Ens tornem a trobar amb Hermes, el déu Mercuri que ens observa.
Magatzem Pasqual Sala,
també conegut com a Magatzem Freixa. És un edifici que té l'accés pel carrer Sant Pau núm 6. Entrant per la porta del carrer Sant Pau núm 6, observem
la façana principal, d'aspecte i dimensions monumentals i que dóna una idea de la potència que va tenir la indústria tèxtil terrassenca durant l'últim terç del segle
XIX i el primer terç del segle XX.
Hermes ens observa des de dalt de la façana i ens fa l'ullet.
Magatzem Pasqual Sala, també conegut com a Magatzem Freixa. És un edifici que té l'accés pel carrer Sant Pau núm 6. Entrant per la porta del carrer Sant Pau núm 6, observem la façana principal, d'aspecte i dimensions monumentals i que dóna una idea de la potència que va tenir la indústria tèxtil terrassenca durant l'últim terç del segle XIX i el primer terç del segle XX.
Hermes ens observa des de dalt de la façana i ens fa l'ullet.