Juny de 2017 |
El disseny de la corona ha requerit estudis previs per a la seva justificació formal i confecció. En ells s'ha constatat l'objecte de corona com a símbol, un atribut que simbolitza alhora poder i reialesa, i emprat a la ciutat representa el poder municipal. |
Aquesta atribució de l'Àliga coronada, que dit de pas, podria ser compartida també per un Cetre, li dóna un caràcter transcendental i solemnitat a l'esdeveniment
on hi sigui present. |
|
Hem de dir que les corones es diferencien en dos tipus, les nobiliàries -Rei, Príncep, Duc, Marquès, Comte, Vescomte, Baró- i les cíviques o dites també murals –
Diputació o Vegueria, Comarca, Ciutat, Vila, Poble- aquestes últimes amb un marcat símbol emmurallat en tot el seu frontal i sense ornamentacions especials,
d'aquí que se les anomeni murals. |
Tradicionalment i simbòlicament, les corones poden ser de configuració vegetals (com en el món clàssic) o minerals (metalls), aquestes llueixen pedres precioses
o semiprecioses en el seu ornament per evidenciar el seu alt rang. |
Pel que fa a la forma circular per coronar, l'cèrcol simbolitza la perfecció, i les seves puntes, simbolitzen els rajos que emanen del seu centre, de tal forma com la
representació dels rajos del sol, aquest és el motiu pel qual solen ser d'or simulant la llum i color solar. |
En el cas de la corona de l'Àliga de Terrassa, hem cregut que s'havia de mantenir d'alguna forma aquestes formalitzacions sense perjudici d'interpretacions
més subjectives. |
Pel que fa a l'ornament amb pedres precioses o semiprecioses que duen tradicionalment les corones, i per acabar d'arrodonir el caire naturalista i paisatgista i d'identitat de la ciutat, aquests elements simbòlics, 4 pedres en total, han estat extretes i seleccionades de l'entorn immediat, Sant Llorenç, Montserrat, Montseny i Tibidabo, els quatre monts que abracen la ciutat i els quals transmeten alhora a l'Àliga un caràcter fortament emblemàtic que d'elles es desprèn. |
Aquestes pedres han estat engarçades a l'aro de la corona envoltant el perfil de Sant Llorenç, a la seva dreta hi trobem Sant Llorenç, al seu costat, Montseny, i a la seva esquerra Montserrat i al costat Tibidabo. Cada una d'elles ha estat escollida expressament per forma, matèria i color per tal representessin el més fidelment als monts que representen i tal com fossin pedres precioses. |
Finalment i pel seu coronament final, les perles preceptives de la corona comtal, cadascuna envoltada amb el mateix llautó amb que està feta la corona, envoltant
la perla i reforçant la forma circular i decorant-la amb una sanefa que l'acompanya de gotims també circulars que li donen un fort caràcter decoratiu i ornamental
a la corona. |