RUTA CULTURAL I FOTOGRÀFICA DE TERRASSA
El somni d'un friki - Part 4.
Dissabte 2 de desembre de 2017
Texto: Ferran Peña (En negre resum ruta) Jaume Olivet (en blau opinions)
6 - El Turó de l´Argila.
Ens trobem al carrer Cisterna cantonada carrer Doctor Cabanes, a la part posterior de l'edifici dels Escolapis. Durant dècades aquest edifici va ser una
referència per a les classes adinerades de l'època, que escolaritzaven allí als seus fills per garantir-los una educació de gran qualitat. Amb aquesta
intenció va ser impulsat per la benestant burgesia de la Terrassa del segle XIX i possiblement sigui reflex d'això el seu aspecte regi, emfatitzat per la
ubicació en el que es coneixia com el Turó de l'Argila i per la seva emblemàtica torrassa, que recorda a pretèrits internats, universitats i abadies de
Gran Bretanya.
La seva construcció es remunta a l'any 1860, segons un projecte elaborat per l'arquitecte Francesc Daniel Molina i Casamajó i culminat quatre anys
més tard pel mestre d'obres terrassenc Pere Comerma i Rodó. La manposteria de maó petit és possiblement el principal element de la pell que cobreix
aquest edifici singular, profusament adornat per finestrals rematats en petits arcs de mig punt. Les línies d'imposta que separen les seves plantes
apareixen ben delimitades també per files de maons que estratifiquen l'espai de forma evident, i en la cornisa aquests arcs passen a ser cecs i
acullen òculs que posteriorment han estat transformats en finestres per conferir més llum a les aules.
Em crida l'atenció uns curiosos elements de ferro instal•lats a la façana en forma de grapes gegantines, que contribueixen a contenir l'estructura.
Sembla que l'edifici és poc consistent i per això està grapat com un bon acabat friki.
No obstant, l'element que possiblement constitueix la particular senyal d'identitat d'aquest edifici se situa en aquesta façana posterior i és la torre de
planta octogonal que s'eleva a cinc altures, i que s'ubica adossada a la nau lateral septentrional, que es veu perfectament des de la Rambla.
Un edifici amb molta història, per on han passat moltes generacions de terrassencs.
La reina Maria Cristina li va atorgar el títol de "reial col•legi" l'any 1889... segur que no va mirar aquesta part posterior que dóna al carrer Cisterna,
no va veure ni les grapes ni la quantitat de tubs “nyap“ que sobresurten i es veuen des del carrer del Doctor Cabanes, sobretot el que fa de
desballestament de la torre. Aquesta reina potser era una mica friki també.
Recórrer aquest edifici per dins ha de ser molt interessant, i un problema a la vegada, perquè estic segur que és impossible memoritzar la quantitat
de dades interessants que trobaríem, ho deixarem per a un altre dia.
7 - Equació enigmàtica (bis).
A tan sols unes passes de distància de la Fundació Busquets i l'Escola Pia trobem un exemple del noucentisme català caracteritzat per l'ús ornamental
de la terracota. Es tracta de la Casa Pere Segués, un edifici protegit com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) que se situa en la confluència dels carrers
Vinyals i Doctor Cabanes. Va ser construït l'any 1942 sota els criteris de l'arquitecte Ignasi Escudé i Gibert i ocupa una finca entre mitgeres.
Consta de planta semisoterrani, planta principal i un pis, i utilitza llenguatges diferents a les façanes, si bé l'efecte visual que produeix en ser
contemplat des de la cantonada és el de l'aparent simetria. La façana que dóna al carrer Vinyals situa la seva porta d'accés a un costat i la
presideixen cinc grans obertures de tall rectangular, sent un ampli balcó al qual s'accedeix per dues obertures, el seu element més destacat,
pel ric treball a la barana de ferro forjat.
Em criden l'atenció els quatre animals que hi ha a cada un dels extrems de la teulada.
Crec que totes les baranes són curioses, sobretot les figures que hi ha en elles, estan posades de diferents formes i és la mateixa figura.
Potser revelen un missatge, un final matemàtic en un número final …o un acabat totalment friki?
Jo veig un grapat de 2 i aquest és un número molt curiós:
És el nombre parell més petit, l'únic primer parell, és la dimensió d'una supercifie espacial.
El 2 representa la dualidat de conceptes: El bé i el mal, l'ideal i allò real, la materia i l'esperit, la raó o la fe, el Yin i el yang, la vida i la mort,
el cos i la ment, el masculí i el femení (bé això està canviant), el cel i la terra, el sol i la lluna, el fred i la calor, el dia i la nit, l'amor i l'odi,...
la llista és infinita.
Les persones tenim 2 ulls, 2 orelles, 2 braços, 2 mans, 2 cames, 2 peus, 2 pulmons... fins i tot un bon parell d'ous!
Hi ha parelles de 2 famoses, reals i de ficció, d'aquestes últimes podríem fer una llista sense fí: Don Quijote i Sancho Panza,
Romeu i Julieta, Don Juan i doña Inés, són moltíssimes, Tarzan, Jane i Cheeta (bé això és un trio), Batman i Robin, Tom i Jerry, Fred Picapiedra i
Barney Terregam, Silvestre i Piuet.
A Terrassa també n'hi han unes quantes... Una que s'odia com l'estranya parella, en Rafael Aròztegui i un servidor JAJAJA, o una de cultural com
en Ferran i Jo mateix.
Paro, això ja no és seriós.
Ostres! Hi ha granotes al terrat!
Per mi, un detall realment friki.
Això segur que m'ho invento... però en una època en que la burgesia benestant descubria l'orient i els agradava tenir a casa artesania
vinguda de molt lluny, potser volien imitar l'arquitectura i l'ornamentació oriental i com que aquí els dracs fan molta por, van optar per
posar granotes, això sí, una mica lletges que fessin por i espantessin els mals esperits!!!
Es pot ser més FRIKI!
7 – Lifting de vidre.
Som a la Rambla d'Egara cantonada carrer Vinyals. Edifici transformat en oficines i amb el nom de Gutenberg, a l’any 2004 se li va voler donar
un altre aire i es va encarregar als arquitectes Xavier Vancells, Franc Fernández i Carles Puig un projecte per redissenyar la seva façana,
harmonitzant-la amb el nou entorn.
Abans de continuar amb l'explicació de l'amic Ferran, unes altres fotos tretes del llibre "Terrassa, la càmera i el temps".
Us imagineu si encara tinguéssim l'edifici de l'estació dels FFCC?
o l'edifici de l'Escola Torrella?
L'equip d'arquitectes va optar per superposar a la façana una estructura de vidre fosc que cobrís l'edifici amb una segona pell transparent.
Per a això es va jugar amb la volumetria de l'edifici, evitant la verticalitat, evitant la verticalitat homogènia i adoptant diversos plans d'inclinació
per conferir al conjunt una idea més dinàmica.
El resultat va ser una "actualització" que ha permès als 60 negocis que alberga l'edifici, comptar amb una seu més o menys moderna que no
desentona amb l'estil dels nous edificis que es van construir després del soterrament dels Ferrocarrils de la Generalitat.
En paraules dels artífexs de la idea, "La nova façana es converteix així en un sistema de mur cortina ventilat de doble pell. Aquesta operació
confereix un nou contorn de façana adaptat a la secció reculada de la façana existent, suavitzant la seva aparença formal. Les diferents
inclinacions dels tres plans de la façana provoquen diverses interaccions del vidre amb l'entorn. El pla inferior, lleugerament inclinat cap a
l'espai públic immediat, reflecteix l'activitat existent al carrer i intensifica la seva materialitat. El pla intermedi es disposa en posició estrictament
vertical modificant la intensitat lumínica i generant una transició cap al pla superior. Aquest s'inclina cap al cel desmaterialitzant la seva presència ".
El sistema de doble mur cortina posseeix un mecanisme que permet regular la climatització de l'edifici, el que redunda en un estalvi energètic important.
Per cert, l'Edifici Gutemberg va ser el protagonista de la carrossa que la Entitat Cultural El Porronet va presentar al Carnestoltes 2008. En
un futur llunyà l'edifici serà envaït per l'heura.
Carnestoltes de Tetassa - 2008 - XXXI - Edició.
Si vols pots:
Veure reportatge: Ruta - El somni d'un friki .
Veure apartat: Ruta Cultural i Fotogràfica de Terrassa .
Seguir les novetats pel facebook? FOTO Jaume Olivet
Pujada el dimecres 24 de gener de 2018.
Contador:
RUTA CULTURAL I FOTOGRÀFICA DE TERRASSA
El somni d'un friki - Part 4.
Dissabte 2 de desembre de 2017
Texto: Ferran Peña (En negre resum ruta) Jaume Olivet (en blau opinions)
6 - El Turó de l´Argila.
Ens trobem al carrer Cisterna cantonada carrer Doctor Cabanes, a la part posterior de l'edifici dels Escolapis. Durant dècades aquest edifici va ser una
referència per a les classes adinerades de l'època, que escolaritzaven allí als seus fills per garantir-los una educació de gran qualitat. Amb aquesta
intenció va ser impulsat per la benestant burgesia de la Terrassa del segle XIX i possiblement sigui reflex d'això el seu aspecte regi, emfatitzat per la
ubicació en el que es coneixia com el Turó de l'Argila i per la seva emblemàtica torrassa, que recorda a pretèrits internats, universitats i abadies de
Gran Bretanya.
La seva construcció es remunta a l'any 1860, segons un projecte elaborat per l'arquitecte Francesc Daniel Molina i Casamajó i culminat quatre anys més tard pel mestre d'obres terrassenc Pere Comerma i Rodó. La manposteria de maó petit és possiblement el principal element de la pell que cobreix aquest edifici singular, profusament adornat per finestrals rematats en petits arcs de mig punt. Les línies d'imposta que separen les seves plantes apareixen ben delimitades també per files de maons que estratifiquen l'espai de forma evident, i en la cornisa aquests arcs passen a ser cecs i acullen òculs que posteriorment han estat transformats en finestres per conferir més llum a les aules.
Em crida l'atenció uns curiosos elements de ferro instal•lats a la façana en forma de grapes gegantines, que contribueixen a contenir l'estructura.
Sembla que l'edifici és poc consistent i per això està grapat com un bon acabat friki.
No obstant, l'element que possiblement constitueix la particular senyal d'identitat d'aquest edifici se situa en aquesta façana posterior i és la torre de
planta octogonal que s'eleva a cinc altures, i que s'ubica adossada a la nau lateral septentrional, que es veu perfectament des de la Rambla.
Un edifici amb molta història, per on han passat moltes generacions de terrassencs.
La reina Maria Cristina li va atorgar el títol de "reial col•legi" l'any 1889... segur que no va mirar aquesta part posterior que dóna al carrer Cisterna,
no va veure ni les grapes ni la quantitat de tubs “nyap“ que sobresurten i es veuen des del carrer del Doctor Cabanes, sobretot el que fa de
desballestament de la torre. Aquesta reina potser era una mica friki també.
Recórrer aquest edifici per dins ha de ser molt interessant, i un problema a la vegada, perquè estic segur que és impossible memoritzar la quantitat
de dades interessants que trobaríem, ho deixarem per a un altre dia.
7 - Equació enigmàtica (bis).
A tan sols unes passes de distància de la Fundació Busquets i l'Escola Pia trobem un exemple del noucentisme català caracteritzat per l'ús ornamental de la terracota. Es tracta de la Casa Pere Segués, un edifici protegit com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) que se situa en la confluència dels carrers Vinyals i Doctor Cabanes. Va ser construït l'any 1942 sota els criteris de l'arquitecte Ignasi Escudé i Gibert i ocupa una finca entre mitgeres.
Consta de planta semisoterrani, planta principal i un pis, i utilitza llenguatges diferents a les façanes, si bé l'efecte visual que produeix en ser contemplat des de la cantonada és el de l'aparent simetria. La façana que dóna al carrer Vinyals situa la seva porta d'accés a un costat i la presideixen cinc grans obertures de tall rectangular, sent un ampli balcó al qual s'accedeix per dues obertures, el seu element més destacat, pel ric treball a la barana de ferro forjat.
Em criden l'atenció els quatre animals que hi ha a cada un dels extrems de la teulada.
Crec que totes les baranes són curioses, sobretot les figures que hi ha en elles, estan posades de diferents formes i és la mateixa figura.
Potser revelen un missatge, un final matemàtic en un número final …o un acabat totalment friki?
Jo veig un grapat de 2 i aquest és un número molt curiós:
És el nombre parell més petit, l'únic primer parell, és la dimensió d'una supercifie espacial.
El 2 representa la dualidat de conceptes: El bé i el mal, l'ideal i allò real, la materia i l'esperit, la raó o la fe, el Yin i el yang, la vida i la mort,
el cos i la ment, el masculí i el femení (bé això està canviant), el cel i la terra, el sol i la lluna, el fred i la calor, el dia i la nit, l'amor i l'odi,...
la llista és infinita.
Les persones tenim 2 ulls, 2 orelles, 2 braços, 2 mans, 2 cames, 2 peus, 2 pulmons... fins i tot un bon parell d'ous!
Hi ha parelles de 2 famoses, reals i de ficció, d'aquestes últimes podríem fer una llista sense fí: Don Quijote i Sancho Panza,
Romeu i Julieta, Don Juan i doña Inés, són moltíssimes, Tarzan, Jane i Cheeta (bé això és un trio), Batman i Robin, Tom i Jerry, Fred Picapiedra i
Barney Terregam, Silvestre i Piuet.
A Terrassa també n'hi han unes quantes... Una que s'odia com l'estranya parella, en Rafael Aròztegui i un servidor JAJAJA, o una de cultural com
en Ferran i Jo mateix.
Paro, això ja no és seriós.
És el nombre parell més petit, l'únic primer parell, és la dimensió d'una supercifie espacial.
El 2 representa la dualidat de conceptes: El bé i el mal, l'ideal i allò real, la materia i l'esperit, la raó o la fe, el Yin i el yang, la vida i la mort, el cos i la ment, el masculí i el femení (bé això està canviant), el cel i la terra, el sol i la lluna, el fred i la calor, el dia i la nit, l'amor i l'odi,... la llista és infinita.
Les persones tenim 2 ulls, 2 orelles, 2 braços, 2 mans, 2 cames, 2 peus, 2 pulmons... fins i tot un bon parell d'ous!
Hi ha parelles de 2 famoses, reals i de ficció, d'aquestes últimes podríem fer una llista sense fí: Don Quijote i Sancho Panza, Romeu i Julieta, Don Juan i doña Inés, són moltíssimes, Tarzan, Jane i Cheeta (bé això és un trio), Batman i Robin, Tom i Jerry, Fred Picapiedra i Barney Terregam, Silvestre i Piuet.
A Terrassa també n'hi han unes quantes... Una que s'odia com l'estranya parella, en Rafael Aròztegui i un servidor JAJAJA, o una de cultural com en Ferran i Jo mateix.
Paro, això ja no és seriós.