RUTA CULTURAL I FOTOGRÀFICA DE TERRASSA
El somni d'un friki - Part 3.
Dissabte 2 de desembre de 2017
Texto: Ferran Peña (En negre resum ruta) Jaume Olivet (en blau opinions)
4 - Majòlica i reflexos metàl•lics.
La casa del Bunyolero, l’edifici va ser construït a principis del segle XX, però el seu aspecte actual es deu a una reforma executada l’any 1916
per Josep Maria Coll i Bacardí. L'arquitecte modernista va recórrer a la majòlica (pisa decorada amb reflexos metàl•lics) per a l'ornamentació de
la façana de l'edifici, concebuda en forma simètrica i marcada també pels grans balcons que delimiten cadascuna de les quatre plantes que
composen l'edifici.
Els dibuixos que ornamenten les rajoles de majòlica recorren a motius florals i cohesionen el conjunt omplint els llenços de la paret que separen
les obertures dels balcons mitjançant sanefes en tons blaus sobre fons blanc.
Crida l'atenció també la rematada d'aquesta façana, formada per una cornisa i una barana ondulada de "trencadís" de ceràmica, el clàssic mosaic
modernista elaborat a partir de fragments ceràmics units amb argamassa que Gaudí va popularitzar en la seva obra.
Igualment resulta característic l'ús del ferro forjat ondulat a les baranes dels balcons.
Per variar, a la planta baixa, hi tenim un “ Frankfurt “ i una “ sabateria aportant-li el retoc friki que hi faltava.
El Frankfurt Vallès inaugurat l'any 1975. Recordo les infructuoses hores de classe a l'acadèmia FIAC intentant aprendre el verb TO BE, per passar el
mal tràgol a la sortida fèiem un "franksfurt". Me n'havia cruspit uns quants abans que fossin declarats "Menjar basura" pel meu sistema d'eliminació
de grasa corporal.
5 - Pedra i totxo / Enigma amagat a les altures.
Aquest edifici es va construir durant una etapa molt fosca de la història recent
del nostre país sota la dictadura del general Franco. Els dirigents feixistes van promoure un tipus d'arquitectura ”monumentalista” que
pretenia reviure els grans pretèrits de reis memorables.
El reflex d'aquesta tendència no només es va plasmar en edificis monumentals d'ús públic, sinó que va ser adoptat també per moltes edificacions
d'ús privat, en contraposició a la freda i deshumanitzada arquitectura popular feixista. Van sorgir així innombrables edificis caracteritzats per una
pell de maó vist emmarcat per bandes de pedra artificial que imitaven la roca calcària difícils d'encaixar dins d'un estil acadèmic.
Monumentalisme academicista, barroc classicista italianitzant, historicisme, eclecticisme ... són algunes de les etiquetes que es podrien aplicar a
aquests edificis dels que com a exemple destacaríem l'Edifici España de Julián Otamendi a Madrid (1953).
Es tracta de la coneguda casa Font, construïda l’any 1942 i l’arquitecte va ser Ignasi Escudé Galí.
A la porta principal ens tornem a trobar el déu Mercuri, el quart que he trobat a Terrassa.
Si voleu ampliar una mica d'informació podeu visitar:
RECORD DE TERRASSA
https://recordsdeterrassa.wordpress.com/tag/carrer-major/
(retallar i enganxar)
Trobem altres exemples a l'edifici d'habitatges situat al número 1 del carrer Major (tocant a la Plaça Vella) o aquí mateix fent cantonada amb
el carrer Cisterna. Per cert, observem un enigma a la part alta de l'edifici, el veieu? ..... una imatge de dos nens jugant amb una ovella.
Per cert em feia gràcia ensenyar-vos una foto de l'any 1930 del lloc on ens trobàvem en aquell precís moment. La foto està treta del llibre
"Terrassa, la càmera i el temps" editat per l'Ajuntament de Terrassa.
Si teniu l'oportunitat d'aconseguir-ne un exemplar, segurament us lamentareu de la mala gestió urbanística que durant dècades es va dur a terme
a Terrassa, amb l'excusa de modernitzar-la es van enderrocar edicifis que ara aportariem un valor afegit a la nostra ciutat.
Si vols pots:
Veure reportatge: Ruta - El somni d'un friki .
Veure apartat: Ruta Cultural i Fotogràfica de Terrassa .
Seguir les novetats pel facebook? FOTO Jaume Olivet
Pujada el diumenge 21 de gener de 2018.
Contador:
RUTA CULTURAL I FOTOGRÀFICA DE TERRASSA
El somni d'un friki - Part 3.
Dissabte 2 de desembre de 2017
Texto: Ferran Peña (En negre resum ruta) Jaume Olivet (en blau opinions)
4 - Majòlica i reflexos metàl•lics.
La casa del Bunyolero, l’edifici va ser construït a principis del segle XX, però el seu aspecte actual es deu a una reforma executada l’any 1916
per Josep Maria Coll i Bacardí. L'arquitecte modernista va recórrer a la majòlica (pisa decorada amb reflexos metàl•lics) per a l'ornamentació de
la façana de l'edifici, concebuda en forma simètrica i marcada també pels grans balcons que delimiten cadascuna de les quatre plantes que
composen l'edifici.
Els dibuixos que ornamenten les rajoles de majòlica recorren a motius florals i cohesionen el conjunt omplint els llenços de la paret que separen
les obertures dels balcons mitjançant sanefes en tons blaus sobre fons blanc.
Crida l'atenció també la rematada d'aquesta façana, formada per una cornisa i una barana ondulada de "trencadís" de ceràmica, el clàssic mosaic
modernista elaborat a partir de fragments ceràmics units amb argamassa que Gaudí va popularitzar en la seva obra.
Igualment resulta característic l'ús del ferro forjat ondulat a les baranes dels balcons.
Per variar, a la planta baixa, hi tenim un “ Frankfurt “ i una “ sabateria aportant-li el retoc friki que hi faltava.
El Frankfurt Vallès inaugurat l'any 1975. Recordo les infructuoses hores de classe a l'acadèmia FIAC intentant aprendre el verb TO BE, per passar el mal tràgol a la sortida fèiem un "franksfurt". Me n'havia cruspit uns quants abans que fossin declarats "Menjar basura" pel meu sistema d'eliminació de grasa corporal.
5 - Pedra i totxo / Enigma amagat a les altures.
Aquest edifici es va construir durant una etapa molt fosca de la història recent del nostre país sota la dictadura del general Franco. Els dirigents feixistes van promoure un tipus d'arquitectura ”monumentalista” que pretenia reviure els grans pretèrits de reis memorables.
El reflex d'aquesta tendència no només es va plasmar en edificis monumentals d'ús públic, sinó que va ser adoptat també per moltes edificacions
d'ús privat, en contraposició a la freda i deshumanitzada arquitectura popular feixista. Van sorgir així innombrables edificis caracteritzats per una
pell de maó vist emmarcat per bandes de pedra artificial que imitaven la roca calcària difícils d'encaixar dins d'un estil acadèmic.
Monumentalisme academicista, barroc classicista italianitzant, historicisme, eclecticisme ... són algunes de les etiquetes que es podrien aplicar a
aquests edificis dels que com a exemple destacaríem l'Edifici España de Julián Otamendi a Madrid (1953).
Es tracta de la coneguda casa Font, construïda l’any 1942 i l’arquitecte va ser Ignasi Escudé Galí.
A la porta principal ens tornem a trobar el déu Mercuri, el quart que he trobat a Terrassa.
Si voleu ampliar una mica d'informació podeu visitar:
RECORD DE TERRASSA
https://recordsdeterrassa.wordpress.com/tag/carrer-major/
(retallar i enganxar)
RECORD DE TERRASSA
https://recordsdeterrassa.wordpress.com/tag/carrer-major/
(retallar i enganxar)