RUTA CULTURAL I FOTOGRÀFICA DE TERRASSA
El somni d'un friki - Part 2.
Dissabte 2 de desembre de 2017
Texto: Ferran Peña (En negre resum ruta) Jaume Olivet (en blau opinions) |
El relleu que presideix el portal d'aquesta entrada va ser l'element que va captar la meva atenció sobre aquest edifici, situat al número 197
de la Rambla d'Ègara. En la meva recerca quotidiana d'elements arquitectònics curiosos em va sorprendre aquesta figura ajaguda que,
després vaig veure que es tractava del déu Mercuri. |
Destaca en el relleu el casc alat, el caduceu amb les dues serps mirant-se cara a cara, té una roda dentada a la mà dreta que ha de ser un símbol de la indústria.
L'edifici es coneix com a Casa de Maria Viñas i Oliver o Casa Mas i és d'estil racionalista. Es va construir l’any 1941 sota els plànols de l'arquitecte Ignasi Escudé i Gibert,
seguint una proposta formal basada en la simetria amb formes molt planes que segueixen postulats de l'Art Déco. És un edifici situat entre mitgeres, que consta de planta
baixa i dos pisos.
La planta baixa se separa dels pisos superiors per una línia d'imposta delimitada mitjançant motllures rectilínies, element decoratiu que s'utilitza també
per emmarcar el portal, els muntants apareixen lleugerament en diagonal per introduir aquest portal dins de la façana. Dos grans obertures en forma de quadrat corresponen
als dos establiments comercials (espatllant la façana i fan honor a l’estil friki) flanquegen la porta, que és l'únic element ornamental, juntament amb l'esmentat relleu que la corona.
|
A mi personalment m'agradaria tenir una vareta màgica que em permetés veure com estava la façana de l'edifici quan van penjar al
Déu Mercuri. Segurament no hi habia tants cables, ni el parell de caixes d'alarmes de seguretat, ni tampoc la taca de la dreta, ni molt
menys les "PERSIANES METÀL·LIQUES". Ai! Déu Mercuri! com ens hem de veure!
|
Una suggeridora dona ens convida a endinsar-nos en aquest món, on hi ha bolets al•lucinògens, animals llegendaris, una Venus prehistòrica
i fauna oceànica, entre altres motius d'interès. Un altre petit museu a l'aire lliure embelleix la nostra ciutat. |
Així ho anuncia un cartell que proclama "Free Art"... jo li diria “ Friki Art “. Parets i portes de les cases pintades, gairebé fins al final del carreró
on també veiem algunes sortides de garatges.
|
El Carrer de Mart, segons la història de Terrassa, és l’únic tram que queda de l’antic camí de Terrassa a Viladecavalls o Olesa.
|
M'agrada el Carrer de Mart perquè m'agraden els graffitis (street art), no ho confongueu amb pintades vandàliques.
|
Contador:
