RUTA CULTURAL I FOTOGRÀFICA DE TERRASSA
El somni d'un friki - Part 1 - Arquitectura Friki
Dissabte 2 de desembre de 2017
Texto: Ferran Peña (En negre resum ruta) Jaume Olivet (en blau opinions) |
Dissabte, 2 de desembre, 10 del matí, 3ºC. Sí, realment fa un fred que pela!
La darrera ruta va ser al juliol i vam suar de valent, potser haurem de trobar un punt mig.
Malauradament en Fernando no farà la ruta amb nosaltres, però ens ha acompanyat un moment
per obsequiar-nos amb uns dels seus dibuixos, moltíssimes gràcies, amic.
La quarta Ruta Cultural i Fotogràfica de Terrassa, porta el títol: "El somni d'un friki" tindrà lloc a la Rambla d'Egara
i carrers dels voltants. En Ferran ens saluda a tots. Ara sí, comencem! |
Quants anys portem veient el mateix cartell de Viatges Leyka?
|
I la deixadesa de les façanes de les cases del costat?
Tants rètols desfasats que presagien interiorismes desactualitzats!
|
Aquí és on hi ha gran part del mal. L'antic axioma "renovar-se o morir" que els nostres
industrials van fer seu segles enrere, no sembla governar les intencions de cada comerciant.
En gran part dels comerços no hi ha hagut renovació en 20 anys, i molts dels que han obert
portes a la Rambla han seguit els mateixos postulats estètics, semblant més a una botigueta
de barri de fa 40 anys que a un establiment del segle XXI.
|
Els que em coneixeu bé, sabeu que m'agrada la diversitat, tinc amics i familiars nascuts a arreu:
Europa, Àsia i Àfrica, però he de reconèixer que m'entristeix passejar per Terrassa i veure com
els antics establiments han estat substituïts majoritariament per bassars i locutoris.
|
I és que de la mateixa manera que valorem l'estètica en els espais públics quan passegem, als vianants també ens agrada
visitar botigues i establiments d'hostaleria que ens cridin l'atenció per la seva bellesa.
Aquí és on una gran ciutat marca la diferència.
|
Tenim uns edificis que mantenen prou bé l'estètica, però als baixos s'hi han fet afegits a les parets i s'han omplert amb rètols,
cables i pósters exagerats d'anuncis. |
Qualsevol lloc és bo per possar un rètol, una finestra, una balconada, una farola, un semàfor, fins i tot els senyals de trànsit! |
Persianes metàl·liques? Quin horror! Sobre tot quan serveixen per fer pintades! Si no pots amb l'enemic, uneix-t'hi. A Sabadell han fet cas d'aquest lema
i han creat zones per a graffitis (street art) on els artistes urbans expressen el seu art i el bandalisme desapareix progressivament.
A vegades m'agradaria que Terrassa s'assemblés més a s'Hertogenbosh, un poblet d'Holanda on viu el meu cunyat. Allà també juguen a hoquei i tenen una tradició
jazzística important, però a s'Hertogenbosh no hi ha persianes metàl·liques als comerços, tot són vidrieres i els interiors
contenen exposicions acurades dels productes, els baixos del edificis mantenen l'estètica de tota la finca, els rètols s'integren amb l'entorn
i els carrers estan nets de pixades i cagades de gossos. |
Girem pel carrer Granius i a escassos metres ens trobem amb una casa mig fabricada amb
contenidors marítims??? |
Contador:
