RUTA CULTURAL I FOTOGRÀFICA DE TERRASSA El viatge de la Sara Esquembri Dissabte 29 de Juliol de 2017 Texto: Ferran Peña

Ens trobem a la placeta de la Creu. La historia de Terrassa ens diu que en el segle XIX el terme de l’antic poble de Sant Pere estava dividit eclesiàsticament en 7 parròquies: Sant Pere, Sant Julià d’Altura ( Sabadell – Can Deu ) , Sant Vicenç de Jonqueres ( Sabadell ) , Sant Quirze del Vallès, Santa Maria del Toudell, Sant Miquel del Toudell i Sant Martí de Sorbet ( Viladecavalls ).

La demarcació de la parròquia de Sant Pere envoltava totalment la parròquia del Sant Esperit de la vila de Terrassa. Per tant, quan de l’altra punta de la parròquia es requerien els serveis de l’església com el viàtic (sagrament de la comunió que s’administrava a un moribund), les exèquies a un difunt o el pas d’un enterrament fins al cementiri de Sant Pere, la cerimònia religiosa no podia passar pel mig d’una altra parròquia. Per tant el sacerdot amb el porta-viàtic i els escolans, un d’ells tocant la campaneta, havien d’envoltar tota la demarcació eclesiàstica de la parròquia del Sant Esperit (quant el fidel necessitat d’una funció litúrgica vivia a Can Boada o Ca n’Aurell ).

Per anar a aquestes masies i d’altres hi havia el “camí del Sagrament “ Aquest sortia de la plaça de l’església i passava per la riba del torrent de Vallparadís,fins al passeig 22 de juliol. El camí del Sagrament es va veure interceptat per la construcció de la línia del tren l’any 1856. Davant la demanda dels veïns, l’any 1894 es va restituir el pas del camí mitjançant un pontet per sota la via del tren (aquí al Passeig 22 de Juliol , al oest d´on ens trobem ara ) direcció cap al nord.

Intentarem trobar en el nostre viatge que és el que queda d'ell. Quan es va construir la línia del Tren del Nord, en aquesta zona on som ,va quedar separada del antic poble de Sant Pere. Es van construir aquesta renglera de cases encarades cap a migdia , i unes altres a la dreta per una família que es deia Vila . Aquesta família vivia en una casa pairal aquí al principi del carrer Major de Sant Pere , just on es troba la farmàcia. Al final de la renglera de cases hi havia un petit corraló, que antigament era el camí per anar a la Font del Apotecari que hi havia al fons del torrent Monner. En el any 1994 se li va assignar el nom de “carrer de Can Vileta”. Aqui hi viu la nostra protagonista la Sara Esquembri. Ella ens guiarà en aquest viatge, i ens conduirà a descobrir com sempre els 7 enigmes .

1 – La carta de la Sara. Ens va sorprendre trobar aquesta carta, carta adreçada a l´alcalde de Terrassa, fa dos anys. Senyor Alcalde de Terrassa : “ Em dic Sara i tinc 10 anys. Vull comentar que el carrer de Can Vileta está molt brut i el color de les parets és molt lleig i el terra té un sot molt llarg i no m’agrada passar-hi, però jo i altres nens sempre que anem al cole passem per allà “. “ Voldria que l’arreglessin una mica, he pensat que podrien asfaltar el carrer i pintar les parets de color blau amb núvols blancs hi ha la part de sota hi hagi flors de colors i a l’entrada del carrer i a la sortida. Quedaria molt bonic. I m’agradaria molt que ho fessin. Gràcies. Adéu Sara Esquembri. Lloc per signar la petició de la Sara per millorar el barri : 58 signatures. 1 Comentari : Meritxell Fuentes diu : “Jo també hi passo cada dia, m'agradaría que tingués dibuixos del Rayo McQueen” .

Al final d’aquest passatge podem observar diverses coses: La part posterior de la casa que observem guarda parts originals que havia d’haver estat una casa pairal , observem una gran frontissa a terra que havia d’haver suportat una porta gran . Veiem també la part posterior de les cases que donen a la placeta, guarden encara formes arquitectòniques antigues, mentre que la façana de les mateixes és totalment moderna. Si féssim una fotografia i marquéssim unes línies, estic segur que podríem reconstruir com havia estat aquesta casa.

2 – Moli convalescent.

Aquesta zona de Sant Pere és rica en aigües subterrànies; això, va possibilità els assentaments humans en temps molt llunyans. Gairebé a cada casa hi ha un pou que durant segles ha proporcionat aigua, tant pel consum domèstic com pels recs de les hortes. Els llits dels torrents de Vallparadís i Monner eren llocs de proveïment, on les seves aigües, durant l'edat mitjana, eren aprofitades per una novella indústria de molins fariners.

Ens trobem amb un molí envoltat de pisos. Estic segur que aquest molí formava part de les terres de la família Moner, que també tenia un rengle de cases , aquí al carrer de Ponent.

3 – El forn de les sis boles.

Cada vegada que paso per aquí em pregunto : per què hi ha sis boles a la façana ? Per què continuen havent-les en les reixes de les finestres que estan tocant al carreró ? per què el número sis ? Fa pocs dies vaig entrar dins i li vaig preguntar a un dels responsables pel significat o motiu d'aquestes coincidències numèriques: em va contestar que no entén les tonteries que li estic explicant i que aqui només es fan entrepans... Però de totes formes no tiraré la tovallola ja que estic convençut de que aquesta casualitat és per alguna cosa.

3a – Selva amagada entre el carrer Ample i la placeta del carrer Emili Badiella. El Jaume Olivet ens ha ensenyat un carreró molt estret, cada vegada s'estreny mes, només hi cabem una persona darrere d'una altra en fila índia , contemplem una mena de selva amagada entre les cases, les mateixes ens aïllen del soroll de la ciutat, només se senten els sorolls que produeixen els ocells, una selva que es reivindica i vol devorar la ciutat ...i tornarem ?

3b – Carrer de Sagunt. Aquest carreró m'ha cridat l'atenció. Esta justament al costat del “ forn de les sis boles “. En el primer tram observem unes quantes cases que estan totalment tapiades donant una imatge trista, desolada. A continuació hi ha una mena d'esplanada on hi han entrades i sortides dels habitatges que envolten aquest carreró formant una plaça.Uns llimoners treuen el cap d'un habitatge i ens miren.

M’imagino que en aquesta mena de plaça o rambla petita, els veïns han de celebrar balls i menjars, ha de ser la seva plaça , el seu mon. Sortim pujant una rampa cap al carrer de l’Autonomia, em crida l’atenció una espècie de quadre elèctric amb motius nadalencs que hi ha en un balcó. Esta molt deteriorat, estic segur que deu de ser psicodèlic i s’han d’encendre llumetes de diversos colors. Al balcó de la casa del costat hi ha un arbre de Nadal totalment sec . A sortit un senyor gran al balcó amb cara de sorpresa al veure’ns.

Si vols pots:

Veure reportatge: Ruta - El viatge de la Sara Esquenbri .
Veure apartat: Ruta Cultural i Fotogràfica de Terrassa .
Seguir les novetats pel facebook? FOTO Jaume Olivet
Pujada el dissabte 9 de setembre de 2017.

Contador: