- Informació: Programació del Festival. |
El saxofonista bilbaí establert a Barcelona proposa amb "Tribute" una mirada personal dels estàndards.
“Tribute”, editat per Quadrant Records, és un treball discogràfic atípic en la carrera de Victor de Diego ja
que per primera vegada ha format un grup sense base harmònica. Tan sols acompanyat per Jordi
Gaspar (contrabaix) i Gonzalo del Val (bateria), de Diego es creix com a gran solista que fa una
relectura molt personal de la història del saxo jazz. A “Tribute” fa passar pel seu sedàs temes de
Thelonious Monk (“I mean you”), John Coltrane (“Lazy Bird”), Cole Porter (“My heart belongs”, “Just
one of those things”), entre altres. Però també aporta temes propis basats en la improvisació i la
llibertat harmònica que li ofereix aquest nou trio amb gran pes de la part rítmica. El mateix de Diego
escriu en les línies interiors del disc “A part de ser bella i meravellosa, [el jazz] és una música en
constant evolució gràcies a tants i tants grans músics que continuen el llegat d'aquest llenguatge i
que continuen reinventant-lo”. Precisament aquest esperit de renovació però de fidelitat al llegat
connecta a la perfecció amb la filosofia del Festival, que sempre ha volgut ser connector de l'actualitat
i el passat del jazz. |
Gato Pérez, el gran renovador de la rumba catalana, va compondre la cançó "Granito de Sal " a mitjans dels anys 80 i se la dedicà a la Carme
Canela, just quan ella començava a despuntar en l'escena musical de Barcelona. 30 anys més tard, la cantant ha recuperat aquella composició
tanespecial per ella per titular un dels seus projectes més personals i fes un pas endavant en la seva ja sòlida carrera com a cantant. |
La segona part de la nit comptarà amb l'estrena del nou projecte del saxofonista alt de Terrassa, Guim Garcia-Balasch (component dels grups
Alguímia, Songo 7 o Afro Blue). Llargament vinculat a l'escena de la ciutat i a Jazz Terrassa, el Festival va burxar-lo per a que finalment es
decidís a acabar de configurar un projecte propi. I aquí el tenim! Aquest nou quintet, una primícia, interpretarà un repertori amb composicions
pròpies de Garcia-Balasch que transiten lliurement per un territori hard bop sense oblidar-se mai del groove. L'enorme coneixença que té d'aquests
registres musicals l'ha portat a atrevir-se amb algunes sorpreses, com són un parell de versions de peces d'Ovidi Montllor. Aquest nou projecte
serà la gènesis d'un proper disc. |
Ja fa 12 anys que el Festival de Jazz de Terrassa dedica un espai als músics més joves. I enguany ho fa amb una marató matinal protagonitzada per tres big bands amb músics d'entre 12 i 16 anys. Aquesta sessió s'obrirà amb el jazz de la formació de Rubí Kirby Band. A continuació seran els barcelonins La Big Band Blue tindran la seva oportunitat. I els encarregats de tancar la jornada seran els integrants de la Big Band del Conservatori Municipal de Terrassa, dirigida pel també terrassenc Guim Garcia-Balasch. Amb aquesta sessió el Festival vol cedir el seu escenari principal a joves jazzmans i jazzwomans i fer-los partíceps de l'experiència d'un certamen internacional així com fomentar la cultura del jazz entre el jovent.. |
L’alt nivell creatiu del trident RST, compost per primeres espases de l’escena francesa com Aldo Romano (bateria), Louis Sclavis (clarinets)
i Henri Texier (contrabaix), és l’aposta europea del Festival. Amb gran elegància i molta humilitat, aquesta reunió de talents ens lliura una música
forjada pels ambients de diferents països africans i ens demostra que la seva música original, en constant moviment, es nodreix de l’intercanvi
i d'aquells moments plens d'espontaneïtat que només es poden produir en directe. |
La seva música podria ser considerada una crònica musical africana. De fet, va ser gràcies a un viatge de tres setmanes per sis països de l'Àfrica Central el 1990 i en companyia del fotògraf Guy le Querrec que RST va prendre forma com banc de proves musical. Amb la intenció de conservar el record viu d'aquella experiència, van editar un disc acompanyat de fotos en forma de diari de viatge - “Carnet de routes” (1995) - que va posar els fonaments d'un projecte que |
Billy Strayhorn era un dels arrangistes de capçalera de Duke Ellington i durant tres dècades junts van crear grans peces de referència que han esdevingut estàndards com "Take the 'A' Train," "Chelsea Bridge" o "Lush Life". Per homenatjar a la figura d'aquest compositor capdal en la història del jazz, el reputat trompetista Terell Stafford ha fet la seva pròpia selecció del songbook de Strayhorn pel disc “This Side of Strayhorn” (MaxJazz, 2011), fins ara inèdit al nostre país. En aquesta actuació única a l'estat espanyol, acompanyen a l'intèrpret un quartet fet a mida a proposta de Jazz Terrassa amb alguns dels músics més destacats de l'escena catalana que barreja la joventut de Gabriel Amargant (saxos) i Esteve Pi (bateria) amb l’experiència d'Horacio Fumero (contrabaix) i Ignasi Terraza (piano), un expert en el repertori clàssic. |
La que serà la primera de les dues jam sessions que ha programat Jazz Terrassa, té com fil temàtic els pioners del jazz a la ciutat com en Valentí Grau i el Club de Jazz d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals de Terrassa en els anys 60 i 70. Grups històrics com el Quintet d'Egara o el Terrassa Sextet seran la referència per a aquesta sessió protagonitzada per músics del col·lectiu MuJazzT (Músics de Jazz de Terrassa), que enguany celebra el seu primer any de vida. |
Com és tradició des dels origens del Pícnic-Jazz el 1999, la veterana big band La Locomotora Negra serà l'encarregada de donar el tret de sortida d'aquest
dia de jazz en família. Amb més de quaranta anys a les seves espatlles interpretant jazz clàssic per tots tipus d'escenaris i festivals, el seu directe és tota
una garantia que gaudeix d'una àmplia acceptació popular. La seva és una proposta basada en les orquestres de l'època swing, com les de Fletcher
Henderson, Duke Ellington o Count Basie, però que tanmateix, no gira l'esquena a reinterpretar peces de l'estil New Orleans i completar el repertori amb
algun tema original. |
Com cada any, el picnic és el moment més multitudinari del festival, aquest any amb un magnific dia de sol que convinat amb un bocata ens va fer gaudir de la bona música i la bona companyia. |
Després de 20 anys dedicat a la música i enrolat en tot tipus de projectes que van des del jazz a la música electrònica, el cantant
Jordi Rabascall presenta un nou projecte amb el qual vol fer balanç de la seva trajectòria i alhora mirar cap al futur. Aquest “viatge”
a través del temps és una ruta eclèctica, plena de viratges inesperats i matisos coloristes. Rabascall es fa companyar per una banda
igualment polivalent i capaç de jugar amb els contrastos sense perdre solidesa. Destaca el guitarrista de jazz Jordi Matas, un tot terreny
que tant desborda hard-bop com a membre de Trakas al costat de Juan de Diego com s'endinsa en paratges més intimistes en el
projecte d'autor “Canela canta Jordi Matas”. |
Reconegut núm. 1 de l’instrument pels 61st Annual Critics Poll Down Beat, el guitarrista i compositor Bill Frisell torna al Festival amb una acurada i fascinant selecció d’originals.
Escoltarem el refinat i evocatiu so del projecte “Beautiful Dreamers”, que va armar el 2008 al costat de dos vells amics, Eyvind Kang a la viola o Rudy Royston a la bateria. No
va ser fins el 2010, però, que el grup va enregistrar el seu primer disc homònim ja sota el paraigua del segell Savoy, després de 20 anys de relació amb Nonesuch. La música
és el resultat d'una selecció fascinant de composicions pròpies de Frisell i versions que van des del “Benny’s Bugle” de Benny Goodman fins a “Goin’ Out of My Head” de Little
Anthony and the Imperials, prenent pel camí referències del folk, el blues, el country i el bluegrass. A diferència d'altres projectes, el guitarrista opta aquesta vegada per un so
més acústic desproveït d'efectes i pedals, cosa que dota a la sonoritat del projecte de certa melangia i essencialitat. |
Des del seu naixement el 2010 de la mà d’Adrià Gual (guitarra) i Daniel Segura (baix), dos veterants de l’escena sixties barcelonina,
i en tan sols quatre anys, la trajectòria de The Excitements ha patit una ascensió fulgurant i efervescent. La seva depurada mescla
old schoolentre ryhthm’n’ blues i soul, un directe contundent i sòlid i el paper fonamental sobre l’escenari de la hiperactiva i extenuant
cantant Koko Jean Davis – comparada moltes vegades amb Tina Turner – van cridar l’atenció ràpidament de programadors internacionals,
cosa que els va portar a girar asiduament per sales i festivals de França, Holanda, Suïssa, Alemany i el Regne Unit. |
És ara que coincidint amb la publicació del seu segon disc “Sometimes too much ain’t enough” (Penniman Records, 2013) – que ha estat escollit
millor disc català en altres llengües per la revista Enderrock -, comencen a recollir els fruits a l’estat espanyol i són convidats a participar en els principals
festivals de música, com el Jazz al dia de Sant Sebastià o el Funtastic Dracula Carnival, Purple Weekend o Black Music Festival. |
Un dels punts forts de The Excitements és una concepció del xou que no entén de concessions. Els barcelonins, que fan parada a Terrassa immersos
en una gira europea de gairebé cinquanta dates, fan lluir un repertori trepidant farcit de temes ballables de ryhthm’n'blues i soul que es van succeint
sense pausa i que només permet recuperar l’alè amb dues balades. Com en els antics concerts d’Ike and Tina Turner i James Brown, The
Excitements tenen la determinació imparable d’un tren en marxa i ho demostraran en aquest concert de mitjanit en què desapareixeran les
cadires de la Nova Jazz Cava. |
Presentació del cd “Racanrol” (Swing Alley, 2014)
Si parléssim en termes gastronòmics, el pianista català Lluís Coloma i el saxofonista nordamericà Sax Gordon serien dos grans xefs que opten per treballar
amb ingredients bàsics i de qualitat. Combinant estils com el blues, el jazz clàssic i el boogie woogie aconseguixen una fórmula infal·lible però alhora personal
i amb marca de la casa. Juntament amb una secció de vents de luxe, i amb la complicitat del guitarrista mallorquí Balta Bordoy, ambdós músics es retroben per
presentar-nos el seu primer treball discogràfic junts, gravat recentment a Nova Jazz Cava de Terrassa, que per uns dies es va convertir en estudi de gravació.
El disc inclou material nou i inèdit i també les interpretacions "salvatges" de vells clàssics del gènere salpebrades amb lucidesa i diversió a càrrec Coloma i Gordon. |
‘Líbera’ és el nou projecte liderat per la reconeguda compositora i contrabaixista Giulia Valle, els projectes de la qual sempre han tingut molt bona rebuda dins del Festival.
Encara es recorda quan hi va debutar amb un projecte propi ara fa més de 10 anys al costat de Marc Ayza i Jason Linder. Des de llavors, Valle ha estat una condicional
del certamen i l'hem vist evolucionar com a compositora sobretot al capdavant del seu emblemàtic Giulia Valle Group. Precisament amb aquesta formació ha estat recentment
girant per Nova York i San Francisco. |
Concert programat inicialment per fer a la Plaça Catalunya, té lloc a la Nova Jazz Cava per la pluja. |
Presentació cd i dvd “Dizzy's Businness” (Temps Record, 2014) |
A continuació unes galeries de fotos Instagram. Instagram es una aplicació per compartir fotos, una red social fotografica amb seguidors i seguits.
Els usuaris poden aplicar efectes, filtres, marcs, colors, d'una forma molt sencilla i despres compartir-les a les diferents xarxes socials. Una de les
caràcteristiques principals es la forma quadrada i redondeada en les puntes de les fotos, a la Kodak Instamatic i les càmeres Polaroid. |