Dimecres 7 d'agost de 2014: |
Ben d’hora deixem Kombolxa i ens posem camí a Lalibela centre espiritual d’Etiòpia. Estarem gairebé tot el dia a la furgoneta però no ens sap gens greu, anirem parant pel camí, creuarem pobles i gaudirem d’un paisatge verd (és temps de pluges) que si no féssim el camí per carretera ens ho perdríem i us asseguro que val la pena. |
La veritat és que es gaudeix molt del viatge, és com si la finestra de la furgoneta fos una pantalla i nosaltres estiguéssim veient una pel•lícula. Una pel•lícula molt especial perquè en qualsevol moment podem parar i endinsar-nos dintre. |
A prop de Lalibela ens parem pel cami ... |
Personalment, com a fotògraf he gaudit fent les fotos anteriors i moltes altres durant aquest viatge. Però et fa pensar molt, retratem la necessitat, la pobresa, moltes vegades sense parar-nos a pensar que potser l’única diferència entre ells i nosaltres és el fet d'haver nascut a Europa o a Àfrica. Et fa pensar en els nens del primer món, nens i no tan nens, que ho tenen tot i encara no estan satisfets. Aquí no tenen res, bé, sí que tenen una cosa, un somriure permanent i contagiós, i el món sencer per jugar. |
Anem donant tota la roba que dúiem com a DESTINO ETIOPÍA. ElLs contents i jo amb la sensació d’haver portat un got d’aigua al mig del desert.
Som una ONG d’ajuda molt petitai fem el que es pot. Aquí el que necessiten és un treball d’arrel, em ve a la memòria quan vaig visitar l'ONG de desenvolupament
d’en Vicenç Ferrer a l'Índia, llàstima que no tinguem uns quans Vicenç per repartir. |