Etiòpia - Divendres 9 d'agost de 2013 |
L’imatge és repeteix, paisatge solitari, veiem algú, parem la furgoneta i de cop i volta comença a sortir gent de no se sap on. |
Aquest nen es un exemple. Segurament estava perdut en mig de la vall a càrrec del bestiar, quan ha vist que una furgoneta parava a la vora de la carretera i sense pensar-s’ho dos cops comença a corre. |
Només porta una sabata, segurament l’altra es va trencar o potser l’ha perdut a la corredissa i es clar, no es qüestió de parar-se a recollir-la. |
I no és l’únic, ja ho he dit abans, l’imatge és repeteix. Ens fem creus de la velocitat amb la que venen, corrents gairebé sense sabates i pel mig de les pedres. |
Segurament la poca i estripada roba que porten, també la van rebre d’algun que com nosaltres va parar un dia la seva furgoneta a la vora de la carretera. Potser fins i tot que aquest fossin els companys de DESTINO ETIOPÍA. |
El nostre amic marxa sense sabates, en portem moltes però segurament no tenim de seu numero. Marxa content amb una mica de roba, com ho faria qualsevol nen del nostre entorn !!!!!!! |
Continuem el nostre camí, hem repartit molta roba però sempre hi ha algú que s’ha quedat sense. No podem fer res. |
Continuem, encara ens queda roba i veiem una parella per la carretera, creiem que tenim roba que pot ser és de la talla de l’home. |
L’home esta sorprès, quan comprem el que Tesfaye li explica es posa molt content i la seva dona ens diu que no veu gaire, ens dona les gràcies i ens diu que resarà per nosaltres. |
