Tret de Wiquipedia:
L'any 947, s'esmenten per primer cop les esglésies de Sant Llorenç, Santa Maria i Sant Miquel al cim del Munt, bé que per altres
documents sembla que es tracta d'un sol edifici amb tres altars o capelles. Vers el 973, el comte Borrell va cedir-les al monestir
de Sant Cugat, que sembla que va enviar-hi uns monjos, però la incipient vida monacal quedà desbaratada arran de la invasió
d'al-Mansur l'any 985.
El 1013, els comtes de Barcelona en van recuperar la propietat i l'any següent s'hi fundà un monestir benedictí independent, amb
l'abat Borrell, que tingué una etapa de molta vitalitat sota l'abat Odeguer (1029-1071). Durant el seu abaciat, es construí l'església
nova, consagrada el 1064, i es fundà el priorat de la Llacuna. El monestir tenia aleshores 14 monjos.
El 1088, el monestir va ser sotmès a l'abadia de Sant Ponç de Torneres, i el 1098 a Sant Cugat del Vallès. El 1225 l'abadia encara
tenia 10 monjos, però aviat començà el seu declivi: 8 monjos el 1319 i 5 el 1418. Al segle XVI ja no tenia comunitat, només un abat
comanditari i un monjo o un parell de sacerdots.
El 1608 mor el darrer abat, i el monestir i les seves rendes són unides al col•legi seminari de la Congregació Claustral Tarraconense,
primerament instal•lat a Lleida i després a Sant Pau del Camp (Barcelona).
El monestir entra en crisi, i el relat de Francisco de Zamora, escrit el 1786, descriu el monestir en un estat de destrucció total:
"Vaig pujar a la muntanya de Sant Llorenç del Munt, en el cim de la qual hi havia un monestir de benedictins. La pujada és molt aspra, però
pot pujar-s'hi a cavall. Aquesta muntanya forma una serralada amb la de Montseny i Montserrat, i n'és una elevació mitjana entre les
dues. Aquesta mateixa serralada serveix de divisió civil i natural als territoris del Vallès, pla de Bages, Vic, etc... i als corregiments
de Mataró, Vic i Manresa, i als bisbats de Vic i Barcelona. Com que l'elevació d'aquesta muntanya és molt gran, també les vistes en
són summament esteses i agradables. En el cim estava el monestir de benedictins, del qual queda íntegra l'església construïda a la
manera antiga, sense cap adornament, però summament sòlida. I la resta del monestir és arruïnat i només en roman una part molt mal
conservada, en què vivia fa pocs anys un monjo i ara un ermità.
Es veuen oberts els sepulcres i rodolant les calaveres de
persones o monjos importants, segons ho denoten els escuts que es veuen a les sepultures."
Francisco de Zamora, Diario de los viajes hechos en Cataluña. Curial, 1973. pàgines 38-39.
El 1804 el darrer monjo llec deixa el monestir. Alguns autors citen que el monestir va ser saquejat per les tropes de l'exèrcit francès de
Napoleó el 1809, però aquest fet no està demostrat. El monestir restà abandonat, fins que entre 1868 i 1871 Mn. Antoni Vergès i Mirassó
el restaurà i n'escriví una notable monografia. Des d'aleshores, el conjunt ha estat objecte d'algunes restauracions.
El 1947, es constituí l'associació d'Amics de la Muntanya de Sant Llorenç del Munt, que restaurà l'hostatgeria entre 1948 i 1950. Finalment,
el 1972 es va aprovar el projecte de Parc Natural de Sant Llorenç del Munt-Serra de l'Obac, que afecta 2.655 ha de terreny a l'entorn del
monestir. Actualment (1988), la Diputació de Barcelona hi està duent a terme noves obres de restauració.
|
