LA LLEGENDATot i això, certa tradició catalana (Costumari Català de Joan Amades) la creu esdevinguda a la població de Montblanc (Conca de Barberà); o bé no en fa cap referència (Les Tradicions religioses de Catalunya d'Agna de Valldaura). Diuen que assolava els voltants de la vila un drac ferotge i terrible, que posseïa les facultats de caminar, volar i nedar, i tenia l'alè pudent, fins al punt que des de molt lluny amb les seves alenades enverinava l'aire, i produïa la mort de tots els qui el respiraven. Era l'estrall dels ramats i de les persones i per tota aquella contrada regnava el terror més profund. Els habitants van pensar que si li donaven cada dia una persona que li serviria de presa, no faria l'estrall a tort i a dret. De fet, la llegenda diu, que el sistema els va sortir d'allò més bé, però el que era realment complicat, era de trobar una persona que cada dia es deixés menjar per aquell monstre. Tot el veïnat va decidir doncs, de fer cada dia un sorteig entre tots els habitants de la vila i que aquell que destinés la sort seria lliurat a la "simpàtica" fera. Així es va fer durant molt de temps i el monstre se'n devia sentir satisfet, ja que deixava de fer els estralls i malvestats que havia fet abans. Però... vet aquí que un dia, la sort va voler que la filla del rei fos la destinada. La princesa Cleodolinda era jove, bella, prima... hi hagué ciutadans que es van oferir per reemplaçar-la, però el rei fou sever i inexorable, i amb el cor ple de dol, va dir que tant era la seva filla com la de qualsevol dels seus súbdits i s'avingué que fos sacrificada. La donzella eixí de la ciutat i ella soleta s'encaminà cap al llac on residia la fera, mentre tot el veïnat, desconsolat i afligit, mirava des de la muralla com se n'anava al sacrifici. Però fou el cas que, quan va ésser un xic enllà de la muralla, se li presentà un jove cavaller, cavalcant un cavall blanc, i amb una armadura tota daurada i lluent. La donzella, tota preocupada, li digué que fugís ràpidament, ja que per allí rondava un monstre que així que el veiés se'l menjaria. El cavaller li digué que no temés, que no li havia de passar res, ni a ell ni a ella, ja que havia vingut expressament per combatre la fera i així alliberar del sacrifici de la princesa, com també a la vila de Montblanc. La fera, va sortir de cop i volta amb gran horror de la donzella i amb gran goig del cavaller. Va començar una intensa però breu lluita, fins que el cavaller li va clavar una bona estocada amb la seva llança, que va deixar malferida a la terrible bèstia. El cavaller, que era Sant Jordi, lligà el monstre pel coll i la donà a la donzella perquè ella mateixa la portés a la ciutat, i la fera seguí tota mansa i atemorida. La llegenda explica fins i tot, que els habitants de la vila havien vist tota aquella gesta des de la muralla i que rebé amb els braços oberts a la donzella i el cavaller. A la plaça major de la vila, els vilatans van acabar de rematar aquell ferotge animal. De la sang que en brollà, en sorgí ràpidament un roser, amb les roses més vermelles que la princesa hagués vist mai, roser del que el jove cavaller en tallà una rosa i li oferí a la princesa. Es diu que el rei va voler casar la seva filla amb Sant Jordi, però que aquest li va replicar dient que no la mereixia i que la seva visita en aquella vila era perquè havia tingut una revelació divina sobre la necessitat urgent de salvar aquella vila del monstre. Recomanà al rei i als seus vassalls que fossin bons cristians i que honressin i veneressin Déu tal com mereixia. Desaparegué misteriosament tal com havia vingut. (Tret de WIKIPEDIA) |
LA LEYENDASin embargo, cierta tradición catalana (Costumario Catalán de Joan Amades) la cruz acaecida en la población de Montblanc (Cuenca de Barberà); o bien no hace ninguna referencia (Las Tradiciones religiosas de Cataluña de Agna de Valldaura). Dicen que asolaba los alrededores de la villa un dragón feroz y terrible, que poseía las facultades de andar, volar y nadar, y tenía el aliento maloliente, hasta el punto de que desde muy lejos con sus bocanadas envenenaba el aire, produciendo la muerte de todos los que le respiraban. Era el estrago de los rebaños y de las personas y por toda aquella región reinaba el terror más profundo. Los habitantes pensaron que si le daban cada día una persona que le serviría de presa, no haría el estrago a diestro y siniestro. De hecho, la leyenda dice, que el sistema les salió bien, pero lo que era realmente complicado, era de encontrar a una persona que cada día se dejara comer por aquel monstruo. Todo el vecindario decidió pues hacer cada día un sorteo entre todos los habitantes de la villa y que aquel que destinara la suerte sería entregado a la "simpática" fiera. Así se hizo durante mucho tiempo y el monstruo debió de sentirse satisfecho, ya que dejaba de hacer los estragos que había hecho antes. Pero... he aquí que un día, la suerte quiso que la hija del rey fuera la destinada. La princesa Cleodolinda era joven, bella, delgada... hubo ciudadanos que se ofrecieron para reemplazarla, pero el rey fue severo e inexorable, y con el corazón lleno de luto, dijo que tanto era su hija como la de cualquiera de sus súbditos y se avenió a que fuera sacrificada. La doncella salió de la ciudad y ella solita se encaminó hacia el lago donde residía la fiera, mientras todo el vecindario, desconsolado y afligido, miraba desde la muralla cómo se iba al sacrificio. Pero fue el caso de que, cuando fue un poco allá de la muralla, se le presentó un joven caballero, cabalgando un caballo blanco, y con una armadura toda dorada y reluciente. La doncella, toda preocupada, le dijo que huyera rápidamente, ya que por allí rondaba un monstruo que en cuanto lo viera se lo comería. El caballero le dijo que no temiera, que no tenía que pasarle nada, ni a él ni a ella, ya que había venido expresamente para combatir a la fiera y así liberar del sacrificio de la princesa, así como en la villa de Montblanc. La fiera, salió de repente con gran horror de la doncella y con gran gozo del caballero. Comenzó una intensa pero breve lucha, hasta que el caballero le dio una buena estocada con su lanza, que dejó malherida a la terrible bestia. El caballero, que era Sant Jordi, ató al monstruo por el cuello y la dio a la doncella para que ella misma la llevara a la ciudad, y la fiera siguió toda mansa y atemorizada. La leyenda cuenta incluso, que les habitantes de la villa habían visto toda aquella hazaña desde la muralla y que recibió con los brazos abiertos a la doncella y el caballero. En la plaza mayor de la villa, los aldeanos acabaron de rematar aquel feroz animal. De la sangre que brotó, surgió rápidamente un rosal, con las rosas más rojas que la princesa hubiera visto nunca, rosal del que el joven caballero cortó una rosa y le ofreció a la princesa. Se dice que el rey quiso casar a su hija con San Jorge, pero que éste le replicó diciendo que no la merecía y que su visita en aquella villa era porque había tenido una revelación divina sobre la urgente necesidad de salvar aquella villa del monstruo. Recomendó al rey ya sus vasallos que fueran buenos cristianos y que honraran y veneran a Dios tal y como merecía. Desapareció misteriosamente tal y como había venido. (Sacado de WIKIPEDIA) |