© Jaume olivet

PROTOCOL DE FESTA MAJOR

© Jaume olivet

Informació treta del llibre "Protocols de la Festa Major" editat per l'Ajuntament de Terrassa. El llibre en qüestió és de l'any 2010, des de llavors han canviat algunes coses, com ara la creació de l'Àliga de Terrassa. Això fa que sigui necesari una actualització. A veure senyors encarregats, ja esteu trigant!

També he de dir que l'informació de hi ha a continuació només fa referencia als actes protocolaritzats, la Festa Major esta composta per moltes més activitats no subjectes al protocol.



DIVENDRES DE FESTA MAJOR


Baixada del Drac.
Repic de campanes.
Obertura de la Festa.
Doble ballada de sardanes.
Raval Infernal.


DISSABTE DE FESTA MAJOR


Cercavila.
Correfoc.
Traca d'anunci de la revetlla.


DIUMENGE DE FESTA MAJOR


Seguici d'autoritats a l'església i ofici solemne.
Sortida de l'ofici i ball de plaça
Castells.


DIMECRES DE FESTA MAJOR


Castell de focs i ron cremat.





© Jaume olivet



Baixada del Drac


Té com a referent la llegenda del Drac, que atemoriza els ciutadans de Terrassa i els seus entorns des de la seva cova a la muntanya de Sant Llorenç del Munt. Simbòlicament, el Drac porta, des de la seva cova, la festa.

El Drac de Terrassa, acompanyat per una comitiva de tabals i traient foc pels queixals, baixa des de la seva cova imaginària de Sant Llorenç. A l'entrada de Terrassa s'incorpora a la comitiva el Drac Infantil i junts aniran fins al Raval de Montserrat.

Tornar a l'inici.



Repic de campanes


Constitueix l'acte anunciador de més antiguitat i tradició, entroncat amb els origens religiosos de la festa i amb el fet que, antigament, el repic de les campanes era l'únic mitjà de comunicar els fets importants.

Cap a les vuit del vespre, i durant uns minuts, les esglésies de la ciutat fan sonar les seves campanes per anunciar que comença la festa. A la catedral del Sant Esperit, parròquia històrica de la ciutat, es venten les quatre campanes existents.

Tornar a l'inici.



Obertura de la festa


Amb aquest nom s'identifiquen les actes que tenen lloc al Raval de Montserrat i que assenyalen l'obertura oficial de la Festa Major. S'inicien a les vuit del vespre i s'acaben a les nou de la nit tocades.

Comença amb l'entrada al Raval del Drac de Terrassa que amb la Dansa del Drac anuncia el començament de la Festa.

El pregoner o la pregonera llegeix el pregó des del balcó de l'Ajuntament i l'alcalde fa l'obertura oficial de la Festa,

A continuació hi ha els Balls dels Gegants Vells, dels Bastoners i dels Gegants Nous.

Els capgrossos de l'Any de les anteriors edicions entren al Raval i ballen el Ball de la Cervavila, també conegut com la Tereseta, després conviden a ballar-lo dues vegades més als infants presents.

Seguidament entren la Guapa i el Capgròs de l'any en curs, que va tapat perquè no se'l pugui reconèixer, se situen al centre del Raval i la Guapa descobreix el Capgròs de l'Any.

Mentre el Capgròs de l'any, acompanyat del personatge real al qual representa, entra a l'Ajuntament, la resta de capgrossos ballen un ball. L'alcalde rep el Capgròs de l'Any i el personatge representat i saluden des del balcó mentre es fa la glossa del personatge.

A continuació, els capgrossos, en fila i per parelles, reben el Capgròs de l'Any, qye se situa al davant agafat de la mà de la Guapa i ballen el Ball de Nans de Terrassa.

A continuació hi ha un ball del Drac Infantil, un dels Gegantons Modernistes, un de bastons, un de dues parelles de Gegants, el Ball de Sant Ferriol amb que finalitza l'actuació dels Bastoners de Terrassa i finalment el ball de l'Estapera, amb l aprticipació del públic assistent, amb el qual finalitza l'acte.

Tornar a l'inici.



Doble ballada de sardanes


El divendrés té lloc una doble ballada de sardanes a càrrec de les cobles de la ciutat. Durant els dies de la Festa Major també es fan altres ballades a diferents espais de la ciutat.

Tornar a l'inici.



Raval Infernal


És l'acte de foc més important de la Festa Major, es va crear el 1981, arran de la recuperació del Drac de Terrassa i la creació dels Diables de Terrassa. Des de 1991, la coordinació del Raval Infernal és encomanada a aquests dos grups de foc de la ciutat.

El Raval d'enfosqueix i els grups de foc, precedits dels tabalers que toquen el Toc del Raval, entren al Raval. Tot queda fosc, els tabalers es posen en semicercle sense deixar de tocar, i aleshores es col·loquen a l'atri de l'Ajuntament i deixen de tocar, i la plaça queda fosca i en silenci.

Un avís acústic marca la sortida del primer grup i torna a sonar el Toc del Raval, que no pararà de sonar durant tot l'acte. Cada un dels sis grups fa una actuació de lluïment, alternant-se les colles de diables i les bèsties de foc.

Comencen les rondes de les voltes del Raval, en les quals prenen part simultàniament un màxim de tres grups, que evolucionen de forma circular en sentit contrari a les agulles del rellotge. Un nou avís acústic aseenyala el canvi de rondes, les quals se succeeixen sense pauses ni interrupcions, augmentant progressivament la intensitat del foc en la part final.

Acabades les rondes, els tabalers se situen al mig, formant una rotllana en el centre de la qual es col·loca el flipot o tro final, mentre toquen a redobalment. Amb l'esclat del flipot s'acaba l'acte.

A la Raval Infernal hi participen sis colles, tres de bestiari i tres de diables.

Tornar a l'inici.



CERCAVILA


La Cercavila és un recorregut pels carrers del centre històric amb sortida al Raval de Montserrat i arribada a la Plaça Vella, per part dels grups de cultura tradicional catalana propis de la Festa Major de Terrassa. Aquests grups desenvolupen, al llarg del recorregut, actuacions adients al ritme i la forma de l'acte.

Està encapçalada pel Drac de Terrassa, seguint dels Gegants, Nans, grups de dansa, bestiari divers, colles castelleres i grups de foc. Hi podran participar grups de cultura tradicional catalana d'altres ciutats, convidats en motiu d'una celebració d'algún dels grups terrassencs, o bé per tal de donar ,és lluïment o rellevància a la Cercavila si així es decideix a les reunions de preparació.

Els grups participants incorporen tots els seus elements característics i aniran acampanyats per formacions musicals característiques de cada grup, que poden forma part del mateix grup al qual acompanyen, o d'una formació a banda contractada d'acord amb el grup.

En arribar a la Plaça Vella, cada grup fa un ball de lluïment. Acabats aquests, les colles castelleres fan els castells de vigilia.

Tornar a l'inici.



CORREFOC


És l'acte de foc més important de la Festa Major després del Raval Infernal. El primer correfoc es va fer l'any 1987 i des de l'any 1990 s'ha realitzat ininterrompudament.

Hi participen tots els grups de foc de la ciutat més les colles convidades que es decideixen. Té lloc el dissabte a la nit i el seu recorregut és per carrers del centre de la ciutat.

Tornar a l'inici.



TRACA D'ANUNCI DE LA REVETLLA


L'inici dels balls de revetlla de la Festa Major s'anuncia amb una traca que es fa esclatar dissabte a la nit. La traca es tira tan a prop com sigui possible de l'escenari. En el moment en que s'acaba l'orquesta comença a tocar el primer ball de revetlla.

Tornar a l'inici.



SEGUICI D'AUTORITATS A L'ESGLÉSIA
I OFICI SOLEMNE


Aquest és el moment amb major significació institucional de la Festa, tant per la participació directa i preeminent dels representants dels poders civil i religiós de la ciutat com pel simbolisme i la tradició que recullen els mateixos actes.

Encapçalats pel Drac de Terrassa, el seguici surt de l'Ajuntament i desfila fins a la catedral del Sant Esperit, on se celebra l'ofici solemne.

Qui compon el seguici?

- Dos macers.
- Dos guàrdies municipals amb vestuari de gala.
- El penó de la ciutat, portat pel representant de l'entitat que ha rebut l'encàrrec de dur-lo.
- Dos auxiliars del portador del penó.
- Dos agutzils.
- L'alcalde, amb la vara, la medalla i la banda, símbols del poder municipal.
- La resta de la corporació, portant les tradicionals bandes i ventals, en filera de dues persones, i mantenint aquest ordre: tinents d'alcalde (pel seu ordre), portaveus municipals i la resta de regidors agrupats segons la seva representativitat.

Quan el seguici arriba a la catedral surt a rebre'l la jerarquia eclesiàstica. Entra a l'església mentre repiquen les campanes (toc d'arribada de les autoritats municipals) fins que el penó de la ciutat és dipositat a l'altar major. Els membres de la corporació municipal es situen als bancs respectant l'ordre de prioritat establert en el seguici.

L'ofici religiós és solemne i consisteix en una missa polifònica cantada, que inclou els goigs als tres sants patrons. En acabar l'ofici, el prelat de màxima autoritat va a saludar l'alcalde mentre sona el toc final de missa amb totes les campanes.

Tornar a l'inici.



SORTIDA D'OFICI I BALL DE PLAÇA


Els actes que tenen lloc a la sortida de l'ofici solemne constitueixen la principal manifestació de la cultura tradicional de la ciutat de Terrassa, esdevenen un element genuïnament terrassenc i cal considerar-los com un element clau del patrimoni etnogràfic de la ciutat de Terrassa.

Un dels actes més significatius a nivell ciutadà, el Ball de Plaça de Terrassa, es duia a terme antigament per la festa de la Candelera, el mes de febrer, però ja en època moderna es va recuperar per la Festa Major. La seva funció ritual consisteix en el fet que les autoritats municipals, que l'obren, conviden la població a prendre part en el ball, en la festa.

Abans d'acabar l'ofici, els grups i els entremesos participants en els actes se situen al centre de la Plaça Vella, formant un cercle pro gran per dur-hi a terme els balls posteriorment.

En acabar l'ofici religiós, el seguici d'autoritats, en l'ordre establert, surt de l'atri de la catedral, moment en què es tiren la traca i la tronada de sortida d'ofici. Simultàniament, les colles castelleres fan sengles pilars de salutació, mentre el seguici avança fins a situar-se al lloc corresponent de la plaça. S'interpreta la música del Ball de Plaça de Terrassa, que obren les autoritats acompanyades pels dansaires de l'Esbart Egarenc. Les autoritats es retiren, i els dansaires continuen fins a acabar el ball.

Els Nans de Terrassa ballen el Ball de Nans de Terrassa i, a continuació, el Ball de la Cercavila, en el qual participen les autoritats.

Els Bastoners, amb el vestuari antic, interpreten tres dels balls propis de la ciutat: Ball de les Anelles, Ball de les Corrandes i Ball de la Manflina.

A continuació s'interpreta el Ball del Drac de Terrassa i el Ball de Gegants de Terrassa.

Acabats aquests balls, es forma al centre de la plaça el seguici d'entremesos i autoritats per anar cap al Raval de Montserrat, segons auquest ordre: Drac, Gegants, Nans, formació de música tradicional, bastoners, esbart, seguici d'autoritats, segons l'ordre esmentat, autoritats eclesiàstiques i les colles castelleres.

En arribar davant l'Ajuntament, cada grup fa una breu actuació de comiat i deixa la plaça lliure. L'acte finalitza amb les colles castelleres que fan el pilar caminant d'entrada a plaça.



CASTELLS


Les exhibicions castelleres a càrrec de colles foranes havien estat presents, de forma esporàdica, en les festes majors dels segles XIX i XX. Amb la creació de les colles castelleres locals, aquest acte esdevé un element referencial de la festa.

L'acte té lloc al Raval de Montserrat, davant l'Ajuntament, el migdia de diumenge, i hi participen les colles castelleres de la ciutat i una altra colla convidada, de mutu acord entre elles.

S'inicia amb els pilars caminats d'entrada a plaça que fan les colles un cop els grups i les autoritats del seguici deixen la plaça lliure. Els grallers, amb el Toc d'Entrada a Plaça, acompanyen els pilars.

Les colles se situen de la següent manera: a la dreta (mirant al'Ajuntament) els Minyons de Terrassa, a l'esquerra els Castellers d Terrassa i al mig la colla convidada.

El nucli de l'exhibició el formen les tres rondes tradicionals a totes les actuacions castelleres.

L'exhibició es clou amb els pilars de comiat. Cada colla local du un pilar al balcó de l'Ajuntament, i els altres pilas es fan al centrede la plaça.

Finalment, els grups de grallers toquen la Marxa del Vermut.



EL CASTELL DE FOCS I EL ROM CREMAT


La Festa Major de Terrassa acaba amb un castell de focs, que ha esdevingut i és un dels seus actes més tradicionals i populars. Té lloc el dimecres a la nit, en un espai alhora cèntric i que permet una gran assistència de públic.

El Castell de focs, que anuncia a la ciutat la fi de la Festa, s'inicia amb el llançament espaiat de tres trons d'avís, i a continuació es deenvolupa el castell de focs, de gran espectacularitat i lluïment pirotècnic. Tres trons consecutius avisen de la fi del castell.

Finalitzat el castell de focs es fa un ron cremat servit per la Corporació Municipal i que és acompanyat per uan cantada d'havaneres. Té lloc en un espai a prop d'on s'ha disparat el castell, i que permet una gran assitència de públic.





© Jaume olivet

Ara podeu:
Si vols veure el meu CV i saber com seguir les novetats: FOTO Jaume Olivet.
Pujada el 28 de juny de 2020.
Tornar a l'inici.

© Jaume olivet

Contador:
Counter
© Jaume olivet