© Jaume Olivet 2020

© Jaume Olivet 2020

Els efectes de la confinació - Per Manel Palà
Tercera part - Del 6 al 19 d'abril de 2020

Més fotos amb les que en Manel ens ha alegrat una estoneta diària del confinament. Moltes gràcies!



© Jaume Olivet 2020





UN DELS PERILLS DE LA CONFINACIÓ A CASA
Diumenge 19 d'abril de 2020



Avui: DIUMENGE DE CELEBRACIÓ !!!!

Doncs si, un dia 19 d'Abril d'ara fa quatre anys, ens van entregar la Kira a #goscan quan feia uns tres mesos que havia nascut i quan es considera que ja ha après el més important de la seva mare.

A casa ja va ser una alegria immensa quan va arribar, però ara amb la perspectiva de quatre anys, no hi ha paraules per descriure els moments que hem passat junts, de penes i d'alegries, sempre al nostre costat amb aquesta fidelitat que fa posar els pèls de punta i aportant el grau just de companyia que sempre necessites.

Quan feia només un mes que ella era a casa, a mi em van haver d'ingressar i operar i vaig estar un mes sense poder-la veure. En tornar a casa vaig pensar que ni em coneixeria, però la sorpresa i l'emoció van ser esgarrifoses quan l'Anna la va agafar en braços per posar-la a la meva alçada i em va començar a llepar i a somicar. Ho he explicat milers de vegades i encara m'esborrono cada cop que ho explico. Ara ja només em queda veure si la convenço per que avui em vagi a buscar un pastis a la pastisseria !! ( Veure vuitè fascicle)

Avui no podem deixar escapar l'oportunitat de destacar la fidelitat com a qualitat importantissima i una altre cosa que hauriem d'aprendre dels gossos (i alguns altres animals) és que ells no discriminen ni per races, ni per diners, ni per poder, ni per cap altre cosa que, en canvi, a nosaltres, ens fa actuar de diferent manera.

Que tingueu un bon diumenge !!
Manel el gosset
19 d'Abril de l'any de confinació




© Manuel Pala © Manuel Pala © Manuel Pala
© Manuel Pala © Manuel Pala © Manuel Pala
© Manuel Pala © Manuel Pala



UN DELS PERILLS DE LA CONFINACIÓ A CASA
Dissabte 18 d'abril de 2020



Avui: SIERRA DE CEBOLLERA

Doncs, sí, de Cebollera. El nom li vé de la derivació de Sierra de Acebollera, pels molts "acebos" (grèvols) que tenia Com que tot canvia, va anar derivant cap a Cebollera. Bé, està situada a La Rioja a la comarca de Cameros, regada pel riu Iregua i va entre les poblacions de Villoslada de Cameros y Lumbreras. Ve ser declarada Parc Natural el 20 de Març del 1995 (A la bandolera hi duia la primavera 20 de Març )

Té la particularitat de disposar de dos climes: el Mediterrani i l'Atlàntic. I té una extensió d'unes 24 mil hectàrees.

A les fotos podrem veure:
- Villoslada de Cameros, un poble d'uns 400 habitants molt famós anys enrera per la transhumància d'ovelles merinas amb la seva església de la Virgen de la Peña o també dita Santuario.
- També té un pont de 5 arcs del segle XVI reconstruït el segle XVIII
- Retaule del Santuari de La Virgen de los Lomos
- Vistes de La Sierra de Cebollera
- Una vista de Lumbreras
- Dos rètols que em van semblar molt interessants.

Com a aprenentatge, avui ens basarem en la capacitat de canvi. Fa 200 anys, aquesta Sierra de Cebollera no tenia ni un arbre, tot eran matolls per alimentar les ovelles. Ara es un Parc Natural, plè d'arbres i racons preciosos.

Doncs, ja ho sabem, les coses no duren per sempre i encara que no ens agradi gaire, hem d'acceptar certs canvis.

Manel el Cebollero
18 d'Abril de l'any del confinament




© Manuel Pala © Manuel Pala © Manuel Pala © Manuel Pala
© Manuel Pala © Manuel Pala © Manuel Pala © Manuel Pala
© Manuel Pala © Manuel Pala © Manuel Pala © Manuel Pala
© Manuel Pala © Manuel Pala



UN DELS PERILLS DE LA CONFINACIÓ A CASA
Divendres 17 d'abril de 2020



Avui: TARASCÓ com a homenatge a en Robert Cabeza, guanyador del premi d'ahir.

En el fascicle d'ahir preguntava pel nom del poble on succeïen els fets medievals i el Robert (després d'alguna pista) ho va endevinar. Per tant avui li dedico unes imatges de Tarascó.

Tarascó està situat a la ribera del Roine i pertany al departament de Boques del Roine i a la regiò de Provença-Alps-Costa Blava. Està situat a la riba esquerra del Roine, just enfront de Bellcaire que ja pertany al Llenguadoc-Rosselló.

A les fotos podem veure la Col·legial Reial de Santa Marta (la tradició diu que l'any 48 aquesta Santa va arribar de Palestina per alliberar el poble del càstig de la Tarasca, un terrible monstre anfibi) i sobre tot el Castell del rei Renat, excepcionalment ben conservat. Començat el 1400 per Lluís d'Anjou va ser acabat pel seu fill Renat. Està dotat d'un impressionant sistema defensiu alhora que alberga una elegant residència principesca.

Tartarin de Tarascó és el personatge central de diveses novel·les, escrites per l'escriptor occità Alfons Daudet. La primera novel·la va ser "Aventures prodigieuses de Tartarin de Tarascon" (1872) que va ser seguida de "Tartarin sur les Alpes" (1885) i "Port-Tarascon" (1890). Aquesta pista va ser la que va portar en Robert a endevinar el poble i a guanyar un cafè amb pasta, quan acabi el confinament.

Avui podriem aprofitar Tarascó i el seu castell per recordar que tot el que es fa basat en uns bons fonaments, sol perdurar molt temps, mentre que el que es basa en fonaments dèbils, dura ben poc.

Manel Tartarin (no confondre amb iogurin !)
17 d'Abril de l'any del confinament




© Manuel Pala © Manuel Pala © Manuel Pala © Manuel Pala
© Manuel Pala © Manuel Pala © Manuel Pala © Manuel Pala
© Manuel Pala © Manuel Pala © Manuel Pala © Manuel Pala
© Manuel Pala © Manuel Pala



UN DELS PERILLS DE LA CONFINACIÓ A CASA
Dijous 16 d'abril de 2020



Avui: LA LLUITA

La lluita, sigui com a necessitat o com esport, ve de molt antic. A les primeres olimpiades ja hi havia lluitadors disposats a demostrar qui era el millor.

Però de lluites n'hi ha de moltes classes, lluita contra un veí que t'emprenya, lluita per pujar de rang a la feina, lluita per arribar a final de mes, lluita per entendre les clàusules d'una hipoteca, lluita contra la malaltia,... no acabariem mai.

Avui em centraré en les lluites medievals, bàsicament per al poder (com de costum) però també contra les epidèmies, sobre tot la peste bubònica, que amb els mitjans disponibles a l'època, es calcula que va fer desaparèixer un 40% de la població. Però la part positiva és, com hem dit amb els pocs mitjans de l'època, que el 60% va resistir.

I apa, aquí estem nosaltres, descendents d'aquells supervivents i de supervivents de moltes altres desgràcies.

Avui a les fotos una mica de lluita medieval que ens serveixi per donar-nos força i ànims pels dies que ens esperen.

NOTA: Si algú endevina d'on són les fotos, tindrà un cafè i pasta quan s'aixequi l'arrest domilciliari que tenim.

Manel el Conqueridor
16 d'Abril de l'any del confinament




© Manuel Pala © Manuel Pala © Manuel Pala © Manuel Pala
© Manuel Pala © Manuel Pala © Manuel Pala © Manuel Pala
© Manuel Pala © Manuel Pala © Manuel Pala © Manuel Pala



UN DELS PERILLS DE LA CONFINACIÓ A CASA
Dimecres 15 d'abril de 2020



Avui: LA VALL D'AOSTA

Després de tantes penuries que estem passant, avui intentaré donar un tó irònic al meu fascicle.

La Vall d'Aosta és una vall que limita amb França, Suïssa i el Piemont italià. És una regió amb estatut especial i té un estatut d'autonomia especial dins l'estat italià. La capital n'és Aosta.

Ara ve la curiositat: el nom el van treure dels comentaris d'un comerciant català que en veient per primera vegada aquella meravella, va exclamar: aquesta vall es la osta, equivocant-se en saltar-se una "i" de la emoció que duia a sobre. Les autoritats italianes que l'acompanyaven, de seguida van acordar que aquella vall seria la " Vall d'Aosta" en record de l'exclamació d'aquell comerciant català.

A les fotos també unes curiositats:
Veureu unes coses mai vistes (us hi heu de fixar molt bé)
- primer fan el túnel i després hi posaràn la muntanya
- una dona que fa el salt al seu marit
- aquell que li deien: titu, cap a Igualada

Un cop vist això, la veritat és que el paisatge és preciós.
Apa ! avui aprendrem que sense humor no som res i que mentre la pena es pugui riure, anirem bé.

Manel l'Aost..a
15 d'Abril de l'any del confinament




© Manuel Pala © Manuel Pala © Manuel Pala © Manuel Pala
© Manuel Pala © Manuel Pala © Manuel Pala © Manuel Pala
© Manuel Pala © Manuel Pala © Manuel Pala © Manuel Pala
© Manuel Pala © Manuel Pala © Manuel Pala © Manuel Pala
© Manuel Pala © Manuel Pala © Manuel Pala



UN DELS PERILLS DE LA CONFINACIÓ A CASA
Dimarts 14 d'abril de 2020



Avui: ROSES DE RECONEIXEMENT

Ha sigut un dia complex. ple de viatges a hospitals pels tractaments que seguim, però no vull passar el dia sense dedicar unes roses amb les gotes de la pluja d'ahir en els seus pètals i en les fulles del roser.

Un dia que ha acabat d'una manera particularment maca i sobre tot emotiva: A les 8 del vespre encara estava a la sala de tractaments del Vall d'Hebron i hem tingut l'oportunitat i el plaer de poder aplaudir en directe i a la seva cara a tot el personal, que amb virus o sense virus, ens tracten sempre de meravella.

Per tant avui, un reconeixement especial a totes les persones que es dediquen a millorar les nostres condicions de vida. Vull fer un esment particular a que, si teniu ocasió, llegiu l'article que ha publicat a Facebook l'amic i metge Josep Bigordà, a qui dedico un agraïment molt especial.

I res més per avui, a veure si puc descansar i demà.....més
Manel l'agraït
14 d'Abril de l'any de confinament




© Manuel Pala © Manuel Pala © Manuel Pala
© Manuel Pala © Manuel Pala © Manuel Pala
© Manuel Pala © Manuel Pala © Manuel Pala



UN DELS PERILLS DE LA CONFINACIÓ A CASA
Dilluns 13 d'abril de 2020



Avui: LA NIT

Anys enrera, quan arribava la nit, era temps de deixar les càmeres a casa o com a molt fer el que en deiem "una exposició", que no volia dir ensenyar les fotos de forma ordenada, sino deixar que la película s'exposés llargament per tal de captar la llum entre la foscor. Era una pràctica a l'abast de molt pocs.

Ara, amb la carrera de les ISO, les megues, els obturadors digitals i tot plegat, tothom es pot atrevir a fer fotos de nit. Avui dia, fer fotos de nit és molt fàcil, el que ja no ho és tant es que quedin bé. Veureu que jo també m'atreveixo, de tant en tant, a sortir de nit i veure que passa. Us poso unes fotos de nit i espero que us agradin i que sino, me les critiqueu degudament.

L'aprenentatge d'avui amb les fotos de nit és que:
Quan més gran és el repte, més gran ha de ser la il·lusió.

Manel el noctàmbul
13 d'Abril de l'any del confinament




© Manuel Pala © Manuel Pala © Manuel Pala © Manuel Pala
© Manuel Pala © Manuel Pala © Manuel Pala © Manuel Pala
© Manuel Pala © Manuel Pala © Manuel Pala © Manuel Pala
© Manuel Pala © Manuel Pala © Manuel Pala © Manuel Pala



UN DELS PERILLS DE LA CONFINACIÓ A CASA
Diumenge 12 d'abril de 2020



Avui: LA MONA (de Pasqua)

Sí, alguns la donen avui, altres demà, alguns potser ho van fer ahir.....es igual !!! a casa ho fem avui ( aquest any ho fem virtualment, sense olors de mantegues ni xocolates ni fruita confitada ni ous ni pollets ni palmeretes, ni .......

De tots és sabut l'origen de la mona, la coca amb ous que els padrins i/o avis donaven als seus fillols/filloles o nets/netes.

Ara la mona està tancada al zoològic i no la podem passejar pels carrers, els fillols i filloles esperant la mona i aquesta arribarà via internet, sense olors, o potser amb un transport urgent que haurà fet truites dels ous de la mona. Osti tú el virus aquest el que ens està canviant les costums !!!

Doncs bé, ja sigui que la rebem virtual o física, us ofereixo l'oportunitat de quedar bé amb els vostres padrins. Els hi podeu cantar o recitar els versets que es deien molt temps enllà:

Pasqua és avui,
la mona la vull.
Doneu-me la mà
que us la vull besar

O sinó, també podeu dir el vers de Nadal enfilats a una cadira, que no tingui el cul reixat (pel perill ho dic !)
Sigui com sigui, que tingueu un bon dia de LA MONA, no us enfiteu i bebeu amb prudència. Avui, aquests són els consells, que com de costum, ja sé que no seguireu.

Manel l'emmonat
12 d'Abril de l'any del confinament




© Manuel Pala © Manuel Pala © Manuel Pala
© Manuel Pala © Manuel Pala © Manuel Pala © Manuel Pala
© Manuel Pala © Manuel Pala © Manuel Pala



UN DELS PERILLS DE LA CONFINACIÓ A CASA
Dissabte 11 d'abril de 2020



Avui: Estanys i Pic de Tristaina

Tinc un record molt especial del Pic de Tristaina. Va ser un dels primers "quasi tres mil" que vam fer amb alguns del meus cunyats, en aquest cas amb la Marta i el Sergi.

Realment tant el camí com el pic són immillorables des del punt de vista del paisatge.

Cal passar per tres estanys abans d'enfilar-se cap al cim.
El més complicat és aprendre el nom d'aquests llacs:
El que es troba primer es diu, L'estany primer
El que es troba segon es diu, L'estany del mig
El que es troba tercer es diu, L'estany de més amunt
Un cop après el nom dels estanys, ja ens podem enfilar cap el cim. Espectaculars les vistes cap a l'Ariège: L'estany Forcat amb el seu color blau intens i el seu refugi. Menció apart es mereix la vista cap a la Pica d'Estats i el Montcalm.

Si el dia es assolejat com vam trobar nosaltres, un cop abaix és obligat un bany (de peus en el nostre cas) a l'estany primer.

I avui que aprenem, o més ben dit que no aprenem d'aquest pic de Tristaina:
Per aconseguir coses importants s'hi ha de posar una part de sacrifici i si no vols patir aconseguint-les, cal planificar amb tot detall i preveure tot el previsible. Només així tens opcions d'aconseguir el propòsit.

Força i ànims per tothom !!
Manel el Tristaina (de més amunt)
11 d'Abril de l'any del confinament




© Manuel Pala © Manuel Pala © Manuel Pala © Manuel Pala
© Manuel Pala © Manuel Pala © Manuel Pala © Manuel Pala
© Manuel Pala © Manuel Pala © Manuel Pala © Manuel Pala



UN DELS PERILLS DE LA CONFINACIÓ A CASA
Dvendres 10 d'abril de 2020



Avui: #ApagadaCultural




© Manuel Pala



UN DELS PERILLS DE LA CONFINACIÓ A CASA
Dijous 9 d'abril de 2020



Avui: PERSONAL QUE ENS CUIDA

Aprofitant que avui ha tocat clínica, vull dedicar el fascicle d'avui a totes les persones que fan possible que aquest aïllament sigui molt menys onerós del que podria ser.

Quan has d'anar forçosament a la clínica veus la quantitat de personal que malgrat les circumstàncies, conserven la seva alegria i el seu ànim. A tots ells i elles va dedicat especialment aquest fascicle d'avui.

Crec que no cal dir res més: El que haurien d'aprendre avui són tantes coses que es farien massa llargues, només en destacaré algunes, i no per ordre d'importància.

- El dèbils que som, malgrat ens sembla que el nostre status ens pot salvar de tot.
- La necessitat que tenim dels demés (de vegades de qui menys pensem) , per ser alguna cosa en aquesta vida.
- La por que tenim de la mort, malgrat sabem que ha d'arribar un moment o altre (amb la mort de l'estimat Eduard Punset, es van acabar les esperances de sobreviure)
- El que ens costa de vegades donar les gràcies amb lo fàcil que és fer-ho i ...............

Manel l'afortunat
9 d'Abril de l'any del confinament




© Manuel Pala © Manuel Pala
© Manuel Pala © Manuel Pala



UN DELS PERILLS DE LA CONFINACIÓ A CASA
Dimecres 8 d'abril de 2020



Avui: LA CATEDRAL DE BOURGES

Siguis creient o no, entrar en una catedral, sempre causa una sensació especial i si, com em va passar a Bourges, estàs completament sol a dintre, la sensació és encara més especial.

La catedral de Bourges, situada a la regió de Centre-Vall del Loira, està considerada una de les joies de l'art gòtic francès. Cal destacar el seu disseny únic, el seu timpà, les seves escultures i els seus vitralls. Desde 1992 està a la llista de patrimoni de la humanitat de la UNESCO.

Encara que Notre Dame de París es va començar a construir abans que la catedral de Bourges, com que les obres duraven molt, algunes tècniques emprades en la catedral de Bourges es van aprofitar per la de Notre Dame.

Respectant la sensació de silenci que vaig sentir un cop a dins la catedral, avui no dic més que hem d'aprofitar de la Catedral de Bourges que: no sempre que es comença una cosa abans que una altre, s'acaba abans. I també hem d'aprendre que per molt que sapiguem, sempre hem de mirar els altres, per modestos que siguin, per aprendre.

I que, de vegades, el silenci és la millor paraula.
Manel le Bourgeois
8 d'Abril de l'any de confinació




© Manuel Pala © Manuel Pala © Manuel Pala © Manuel Pala
© Manuel Pala © Manuel Pala © Manuel Pala © Manuel Pala
© Manuel Pala © Manuel Pala © Manuel Pala
© Manuel Pala © Manuel Pala



UN DELS PERILLS DE LA CONFINACIÓ A CASA
Dimarts 7 d'abril de 2020



Avui: La PRIEURÉ de SERRABONE

Santa Maria de Serrabona, és un antic priorat agustinià situat a la comuna de Bula d'Amunt a la regió dels Aspres al Rosselló. Està a uns 600 mts d'alçada i situada enmig d'un alzinar. És una obra mestra del romànic, sobretot per la seva tribuna feta de marbre rosa.

També s'han de destacar els capitells del claustre-galeria esculpits segons la tècnica del trepant. A la tribuna hi ha representats tota classe d'animals reals i fantasiosos: lleons, àguiles, centaures, sagitaris, etc.; i altres elements amb simbolisme cristià. Van ser necessaris SETANTA ANYS per a construir aquest element únic del romànic català.

Avui aprofitarem la Prieuré de Serrabone i sobretot els SETANTA ANYS que es van necessitar per fer els capitells, per reflexionar sobre les presses que avui dia tenim per fer les coses i obtenir resultats immediats i també per què, ara que tenim temps, és el moment de fer aquelles coses que no fem amb l'excusa de que "no tenim temps"

Manel el Templer
7 d'Abril de l'any del confinament




© Manuel Pala © Manuel Pala © Manuel Pala © Manuel Pala
© Manuel Pala © Manuel Pala © Manuel Pala © Manuel Pala
© Manuel Pala © Manuel Pala © Manuel Pala © Manuel Pala
© Manuel Pala © Manuel Pala



UN DELS PERILLS DE LA CONFINACIÓ A CASA
Dilluns 6 d'abril de 2020



Avui: LES ABELLES

La immensa majoria de les espècies vegetals amb flors depenen dels pol·linitzadors per sobreviure. Sense insectes i ocells que transportin el pol·len des de les anteres -on es produeix- fins als estigmes -on fecunda- estan condemnades a no reproduir-se.

I vora tres quartes parts dels conreus mundials depenen, totalment o parcialment, de les abelles i altres pol·linitzadors. L'abella és el pol·linitzador més estès al món, però amb l'ús de fungicides i plaguicides, i sobretot a la combinació d'ambdós, la població d'abelles està minvant. Això que sembla anecdòtic és un perill greu pels conreus i per tant, per la nostra alimentació. A les fotos podreu veure (si les mireu en gran) com el pol·len el transporten als costats del cos i a les potes.

Avui hem d'aprendre que, malgrat que ens anomenem els reis de la creació, el nostre comportament va sovint en contra de la natura, per tant hem de corregir i orientar-nos cap a una supervivència global i no només nostra, perquè, sols ben sols, no podriem viure de cap manera.

També hem d'aprendre de les abelles el treball en equip i que cadascú, en les seves aptituds i funcions, té una importancia vital per la supervivència de tots plegats.

Manel de mel
6 d'Abril de l'any del confinament




© Manuel Pala © Manuel Pala
© Manuel Pala © Manuel Pala



© Jaume Olivet 2020

Si vols veure el meu CV i saber com seguir les novetats: FOTO Jaume Olivet.
Pujada el dissabte 9 de maig de 2020.

TAMBÉ ET POT INTERESSAR:

- Apartat: Manel Palà .
- Reportatge: Confinats a casa .



© Jaume Olivet 2020

© Jaume Olivet 2020

Contador:
Counter
© Jaume Olivet 2020