Ruta Barri de La Cogullada - Part 1
Dissabte 11 de juliol de 2020.
En negre la narració d'en Ferran.
En blau els meus comentaris.
La Cogullada ha patit una manca d’equipaments històrics, a més de la divisió de l’espai per la riera, una divisió que durant dècades va suposar la pràctica
segregació d’una part del mateix per les dificultats d’accés.
Barri obrer, nascut a l’entorn de la fàbrica tèxtil Niquet, que es va instal·lar a finals del segle XIX, va tenir el seu major creixement a partir dels anys 1950.
La riera dividia el barri en dos: la “banda esquerra”, a redós del convent de les Josefines, sempre vinculat estretament a Ca n’Aurell, i la “banda dreta”,
on hi havia la font de la Cogullada que donà el nom del barri, per sota de Vista Alegre, construïda principalment per les persones nouvingudes.
Es coneixia com el barri de la Piscina per què hi va haver la primera piscina del Club Natació, l´any 1932 , i també un famós i important equip de futbol, dit
dels “Kubales”, en homenatge al propi Kubala, jugador estrella del Barça, qui va visitar en diverses ocasions l’equip durant els 1950.
A la Plaça de Baltasar Ragon, introducció:
Ens trobem a la Plaça de Baltasar Ragon, el punt d'inici de la ruta cultural que realitzarem al barri de La Cogullada.
"Baltasar Ragon (Terrassa 1885-1958).
Escriptor de formació autodidàcta, s'interesa per temes històrics i artístics; col·labora a El Dia, de Terrassa, i publicà
obres com "El poble de Sant Pere de Terrassa" (1910), "Terrassa, historials i efemèrides" (1929), "Terrassencs del mil vuit-cents" (1933), "El catalanisme a
Terrassa" (1935), "La industria terrasense a través de los tiempos" (1942, etc., que li valgueren el títol de cronista oficial de Terrassa. Hom ha publicat
pòstumament el "Dietari Terrassa 1936-1939: tres anys difícils de guerra civil" (1972). Emprà sovint el pseudònim de B. de la Galera."(Tret de: enciclopèdia.cat)
A sobre nostre des de l'antiga fàbrica de la Magdalena hi ha una figura que ens dóna el bon dia. La Magdalena era una indústria tèxtil especialitzada
en el procés tèxtil de la filatura. Es tracta del relleu que trobem en la seva façana principal, que representa una referència sobre la indústria.
La Cogullada és un barri situat a la part sud-oriental del districte 4 o de Ponent, travessat pel torrent de Ca n'Aurell. Té una superfície de 0,42 km2 (aprox).
Està limitat al nord i a l'oest per la carretera de Martorell (C-243c), a l'est per la Rambleta del Pare Alegre (on s'inicia l'autopista C-58 a Barcelona) i al sud
per l'autopista Barcelona – Manresa (C-16).
Depèn de la parròquia de la Sagrada Família de Ca n`Aurell , hi ha també un centre de culte al carrer de Mossèn Moncau.
L’any 1900, al carrer
Concili Egarenc, s’edificava el Convent de les Germanes Josefines i arran de la carretera de Martorell, la fàbrica de Can Niquet. L’any 1932 s’inaugurava
la piscina del carrer d’Èdison (aqui davant d'on som). Fou enderrocada a finals dels anys 60 per construir-hi blocs d’habitages.
El famós camp de futbol dels Kubalas es trobava d'inici al costat (en el sot) de la piscina. Més tard va passar a ocupar un altre espai millor que havia al
costat de la carretera de Martorell (feia cantonada amb l´avinguda de Joaquim de Sagrera i sota la Masia de Ca n´Aurell ). I per últim es va ubicar al final
de la Rambleta del Pare Alegre (recordo haver-hi anat , jo era molt petit).
Degut als estralls de la rierada del 1962, es varen quedar sense camp de joc.
Aquesta zona formada per la carretera de Martorell, rambleta del Pare Alegre i l’avinguda de Joaquim de Sagrera formava part del barri de Ca n’Aurell
però era coneguda com el barri de la piscina vella. Cap als anys setanta aquesta zona ja va passar a formar part del barri de la Cogullada.
Us ensenyem:
1 – Fotografía aèria de la zona
2 – Fotografia de la piscina
3 – Fotografia aèria des d'un altre angle
Arxiu Tobella
La piscina vella / AMAT
Zona de la piscina Vella / Arxiu Tobella
Fa temps vaig sentir parlar del camp dels Kubalas i la curiositat m'ha fet buscar en la red. A www.naciodigital.cat he trobat aquest article d'en Joaquim
Verdaguer.
Foto: fons Ragon-Amat
Tot recordant l'equip dels Kubalas
Ladislao Kubala va ser un fidel seguidor d'aquest equip de barri de Terrassa fundat el 1953 per Pere Serra a Ca n'Aurell.
El 7 d’abril de 2013 l’equip de futbol dels E.C. Kubalas celebrava amb un dinar de germanor el 60è aniversari de la seva fundació. L'any 1953 Pere Serra i
Porta fundava el club al barri de Ca n’Aurell. Oficialment, consta la data del 14 d’abril de 1953, però, en realitat, ja es van jugar partits un any abans, el 1952,
en un lloc anomenat “Sot de la Piscina”, que la veu popular va batejar com “Les Corts”, un descampat ensotat ubicat entre la piscina Vella i la carretera de
Martorell, i allí s’aplegaven moviments massius de públics les matinals dels diumenges.
El nom de Kubalas va quallar donant referència al nom del jugador del F.C. Barcelona, Ladislao Kubala, i es va assignar a un dels equips. Aleshores, Pere
Serra organitzava diferents partits entre els vailets del barri, que fins aquell moment es dedicaven bàsicament a fer els seus partidets al mig dels carrers.
El fill de Pere Serra, Martí Serra, explicava en el llibre "Història del futbol amateur a Terrassa" que "nosaltres vivíem just davant del camp del sot. El meu
pare havia jugat a futbol a diversos equips. Al barri hi havia molta canalla pel carrer, i un dia, amb la pilota de tireta, el meu pare va proposar jocs a alguns
vailets. Al cap d’una setmana, una trentena de nens van sumar-se a la pràctica del futbol, i poc després ja van crear el club". A partir d’aquell moment els
partits ja es van convertir en “oficials”, amb els equipaments corresponents a excepció de les botes, que les havia de portar el jugador.
El primer partit inaugural del 14 d’abril de 1953 el van jugar l'Olímpic i els Kubalas, aquest últims amb la samarra blaugrana. Un cop consolidat el club i davant
de l’èxit es va habilitar un nou camp reglamentari, situat a la cruïlla de les carreteres d’Olesa i Martorell, al costat de la masia de Ca n’Aurell, on es va viure
l’època daurada del club. Es van arribar a crear fins a set equips en funció de l’edat: Rapits, el Catalunya, els Olímpics, l’Hèrcules, el Rayo, el Kubalas A i els
Kubalas B.
L’esdeveniment de la creació d’altres clubs de barri va permetre organitzar un campionat escolar, el primer de l’estat espanyol; i a més, la temporada 1953
l’equip dels Olímpics es va proclamar campió d’aquesta lliga. Els Kubalas van anar progressant i la temporada 1959-60 els juvenils van disputar la final del
campionat de Catalunya contra el FC Barcelona. Tanmateix, tot i la derrota per 5 a 1, van culminar una temporada històrica. Davant la marxa ascendent de
l’equip i el fet d'haver d'abandonar el camp per la pressió immobiliària, va ser necessari el trasllat a un nou terreny al final de la rambleta del Pare Alegre, on
la temporada 1960-61, l’equip amateur va aconseguir l’ascens a la categoria regional, és a dir, a un pas de la Tercera Divisió.
Ladislao Kubala va assistir en vàries ocasions a partits, fins i tot en un d’ells va fer la sacada d’honor. Kubala era un seguidor de la classificació del club,
fins a tal punt, que en una ocasió va trucar a Pere Serra per interessar-se pels mals resultats de l’equip reflectits a la premsa; i el president l’hi va contestar
que els jugadors eren amateurs i altres equips cobraven per jugar. No obstant, la resposta del Kubala fou immediata i va proporcionar dos jugadors,
Duocastella i Mercadal, que van ajudar a salvar l’equip. A més, Kubala va jugar un amistós l’any 1966 amb els seus dos fills; fins i tot, un dia va arribar un
paquet amb quinze parells de botes noves donades pel jugador hongarès.
Malauradament, en la rierada del setembre de 1962 tot el que l’ aigua va arrossegar al llarg de la Rambla va anar a parar al camp de futbol; en conseqüència,
per manca d’un camp practicable i altres raons, el club es va veure forçat a deixar de competir, posant fi al seu historial. Els vailet, però, van continuar jugant
fins al 1965 i, a més, l’any 1977 el club va tenir una revifalla en formar un equip de veterans que va començar a competir al Campionat de Catalunya de
Veterans.
(Aquesta informació es va publicar originalment el 7 d'octubre de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referencia a la data especificada)
Ens en anem caminat per la Carretera de Martorell a la recerca del carrer de Mossén Josep Moncau i per aquest carrer fins arribar al pont de l'Avinguda
de Joaquim de Sagrera
Passatge de Mossén Josep Moncau
A la vorera de la dreta ens trobem amb aquest Passatge. És un passatge sense sortida, una mica estret. La majoria de les cases són de planta baixa i
estan alineades entre si. Ens hem saludat amb uns veïns que sortien amb molta amabilitat. Es respira un aire de tranquil-litat , d'ordre. Vaig tenir l'oportunitat
de parlar amb uns veïns (fa uns mesos) i em van comentar que han anat mantenint el passatge entre ells mateixos. Quan em trobava amb ells xerrant em
feia la impressió que estava en un altre món.
Avui ens acompanya l'amic Manel Palà, entre les seves aficions, la fotografia, podeu veure algunes galeries de fotos seves al meu WEB:
Apartat - Manel Palà. També una galeria seva d'aquesta ruta pel barri de La Cogullada.
Plaça de Salvador Dali
La plaça de Salvador Dali és un plaça àmplia que dóna a dos carrers , el carrer de Mossén Josep Moncau i el carrer d´Edison. Entre altres coses destaca
un gran escenari a l´extrem de la plaça. Primer comptava amb un escenari per a actes públics, però aquesta instal·lació no complia les necessitats dels
veïns i, per aquest motiu, aquests van demanar a l'Ajuntament la seva ampliació (2015).
Llar Sagrada Familia
Carrer de Josep Moncau 54
Fins als anys 70 no va començar el moviment veïnal a la Cogullada amb les reivindicacions per diversos equipaments i serveis. El 1976 es va legalitzar
l’Associació de Veïns, la seu de la qual es trobava aquí als locals de la Llar Sagrada Família, tot i que poc després es van haver de deixar. Algunes
reivindicacions van ser: El centre d’educació primària inaugurat el 1982 sota el nom de CEIP EL Vallès, un pont per desplaçar-se amb cotxe d’una part
a l’altra del barri, inaugurat el 1983 i uns locals socials per cohesionar l’associació. La junta encarregada d’aquestes reivindicacions era presidida per
C. H. Quan aquesta va dimitir, es va escollir una nova junta sorgida dels veïns dels pisos de Can Niquet, la qual va protestar contra la instal·lació d’una
caserna al barri. En aquests últims anys s’han fet millores en diversos serveis com el Poliesportiu i la nova Seu Social, entre d’altres.
El dia 8 de març, vaig estar aquí per inspeccionar el terreny i em fa l'efecte que esta abandonada, ja no es fan misses, el terreny de el camp d'esport
que hi ha a la part de enrere tocant la riera presenta certa deixadesa. Depèn de la parròquia de la Sagrada Familia de Ca n´Aurell .
La Riera
Carrer de Linne – cantonada Avda. Joaquim de Sagrera.
Amb les riuades de 1962 el barri va quedar dividit en dues parts, unides per un sol pas de vianants. Quan al voltant del barri es construïa l’autopista i
altres vies de comunicació importants, a l’interior la gent no podia moure’s amb cotxe. El problema va persistir fins a 1983 amb la inauguració del pont.
Durant el mes de novembre de l'any passat, van començar els treballs per netejar el tram urbà de la llera de la riera de Palau situat entre l'avinguda de
les Arts (Poble Nou-Zona Esportiva) i el sud dels Jutjats de Terrassa (la Cogullada), a l'altura de el pont de la N-150, de 4.370 metres de longitud.
Creació d'una Oficina Tècnica de Rieres:
Aquest nou organisme, que la regidoria de Rieres va impulsar abans d'acabar al 2019, es centrarà en les mesures que garantiran el manteniment i la
seguretat de les rieres i en la definició de les propostes de desenvolupament urbanístic. Es tracta d'una estructura tècnica i de gestió pròpies, que es
centrarà en el seu àmbit territorial, els seus espais immediats i en la connectivitat amb la ciutat. El pressupost municipal, aprovat per aquest 2020, ja
contempla per primera vegada una partida diferenciada per a les rieres urbanes.
Esperem sincerament que tot això funcioni. La riera l'he trobat neta (al menys aqui en aquest tram) en comparació a altres trams de riera i de rieres.
Podem veure una mica de bruticia acumulada a un costat.
Passem el pont cap a l'altra banda i l'aspecte és molt desagradable, empreses abandonades i en estat ruïnós, alguna amb el sostre que ja ha caigut, etc
No se salva ni el que queda d'una antiga llibreria, només el rètol que hi ha a la façana molt deteriorada que diu "Revistes i Diaris Oscar".
Manel Palà: Mira si fins hi tot té il·luminació!
Jaume Olivet: Com vols que no tingui si estem al carrer Edison!!!
Ens en anem caminant pel carrer Edison cap amunt direcció oest per poder trobar al Parc de la Cogullada.
Sap greu fer fotos d'aquest tipus, desgraciadament es poden fer a tots els barris de la ciutat! Van sortir molts comentaris al respecte, comentaris
alguns de divertits, però no els posaré per respecte a molts veïns que no tenen cap culpa de la deixadesa dels altres.
Parc de La Cogullada
Carrer de Costa Rica. El Parc de la Cogullada és un pulmó verd poc conegut a Terrassa. La zona compta amb més de 36 mil metres quadrats i 500 arbres
de diverses varietats.
El parc de La Cogullada té una singular orografia, amb molts desnivells, però en cap cas es tracta d'un parc inaccessible
o dificultós per fer una bona passejada, ja que tots els seus camins estan pavimentats i tenen els pendents adecuats per acollir el pas de tot passejant,
a peu o en cadira de rodes.
En aquest parc, hi trobarem tres zones diferenciades: un espai de jocs infantils, un altre de passejada i un tercer que combina els dos aspectes anteriors,
tots ells ideals per jugar, passejar, asseure's en un dels seus 25 bancs… I la font de la Cogullada, que tenim aquí d´avant en aquesta plaça semicircular.
La plaça ha esdenvigut un punt de cohesió i de trobada per actes i cel·lebracions vinculades al barri i un lloc habitual pel gaudi del dia a dia dels seus veïns.
El parc té uns 500 arbres amb fins a 15 varietats diferents, envoltats de diverses espècies d'herbes aromàtiques.
Una altra de les seves característiques és que des dels seus punts més elevats podreu gaudir d'unes excel-lents vistes panoràmiques de la ciutat.
El grupet d'avui.
En Manel i la Font de La cogullada.
La'Ana Maia i la Matilde, l'alegria del grup.
Vista de Sant Llorenç des de La cogullada.
Si vols veure el meu CV i saber com seguir les novetats: FOTO Jaume Olivet.
Pujada el dimecres 22 de juliol de 2020.
TAMBÉ ET POT INTERESSAR:
- Reportatge: Ruta Barri de La Cogullada
- Apartat: Rutes Cultural i Fotogràfiques de Terrassa
Contador:
Ruta Barri de La Cogullada - Part 1
Dissabte 11 de juliol de 2020.
En negre la narració d'en Ferran.
En blau els meus comentaris.
La Cogullada ha patit una manca d’equipaments històrics, a més de la divisió de l’espai per la riera, una divisió que durant dècades va suposar la pràctica
segregació d’una part del mateix per les dificultats d’accés.
Barri obrer, nascut a l’entorn de la fàbrica tèxtil Niquet, que es va instal·lar a finals del segle XIX, va tenir el seu major creixement a partir dels anys 1950.
La riera dividia el barri en dos: la “banda esquerra”, a redós del convent de les Josefines, sempre vinculat estretament a Ca n’Aurell, i la “banda dreta”,
on hi havia la font de la Cogullada que donà el nom del barri, per sota de Vista Alegre, construïda principalment per les persones nouvingudes.
Es coneixia com el barri de la Piscina per què hi va haver la primera piscina del Club Natació, l´any 1932 , i també un famós i important equip de futbol, dit
dels “Kubales”, en homenatge al propi Kubala, jugador estrella del Barça, qui va visitar en diverses ocasions l’equip durant els 1950.
A la Plaça de Baltasar Ragon, introducció:
Ens trobem a la Plaça de Baltasar Ragon, el punt d'inici de la ruta cultural que realitzarem al barri de La Cogullada.
"Baltasar Ragon (Terrassa 1885-1958).
Escriptor de formació autodidàcta, s'interesa per temes històrics i artístics; col·labora a El Dia, de Terrassa, i publicà
obres com "El poble de Sant Pere de Terrassa" (1910), "Terrassa, historials i efemèrides" (1929), "Terrassencs del mil vuit-cents" (1933), "El catalanisme a
Terrassa" (1935), "La industria terrasense a través de los tiempos" (1942, etc., que li valgueren el títol de cronista oficial de Terrassa. Hom ha publicat
pòstumament el "Dietari Terrassa 1936-1939: tres anys difícils de guerra civil" (1972). Emprà sovint el pseudònim de B. de la Galera."(Tret de: enciclopèdia.cat)
A sobre nostre des de l'antiga fàbrica de la Magdalena hi ha una figura que ens dóna el bon dia. La Magdalena era una indústria tèxtil especialitzada
en el procés tèxtil de la filatura. Es tracta del relleu que trobem en la seva façana principal, que representa una referència sobre la indústria.
La Cogullada és un barri situat a la part sud-oriental del districte 4 o de Ponent, travessat pel torrent de Ca n'Aurell. Té una superfície de 0,42 km2 (aprox). Està limitat al nord i a l'oest per la carretera de Martorell (C-243c), a l'est per la Rambleta del Pare Alegre (on s'inicia l'autopista C-58 a Barcelona) i al sud per l'autopista Barcelona – Manresa (C-16).
Depèn de la parròquia de la Sagrada Família de Ca n`Aurell , hi ha també un centre de culte al carrer de Mossèn Moncau.
L’any 1900, al carrer
Concili Egarenc, s’edificava el Convent de les Germanes Josefines i arran de la carretera de Martorell, la fàbrica de Can Niquet. L’any 1932 s’inaugurava
la piscina del carrer d’Èdison (aqui davant d'on som). Fou enderrocada a finals dels anys 60 per construir-hi blocs d’habitages.
El famós camp de futbol dels Kubalas es trobava d'inici al costat (en el sot) de la piscina. Més tard va passar a ocupar un altre espai millor que havia al
costat de la carretera de Martorell (feia cantonada amb l´avinguda de Joaquim de Sagrera i sota la Masia de Ca n´Aurell ). I per últim es va ubicar al final
de la Rambleta del Pare Alegre (recordo haver-hi anat , jo era molt petit).
Degut als estralls de la rierada del 1962, es varen quedar sense camp de joc.
Aquesta zona formada per la carretera de Martorell, rambleta del Pare Alegre i l’avinguda de Joaquim de Sagrera formava part del barri de Ca n’Aurell
però era coneguda com el barri de la piscina vella. Cap als anys setanta aquesta zona ja va passar a formar part del barri de la Cogullada.
Us ensenyem:
1 – Fotografía aèria de la zona
2 – Fotografia de la piscina
3 – Fotografia aèria des d'un altre angle
Fa temps vaig sentir parlar del camp dels Kubalas i la curiositat m'ha fet buscar en la red. A www.naciodigital.cat he trobat aquest article d'en Joaquim Verdaguer.
Tot recordant l'equip dels Kubalas
Ladislao Kubala va ser un fidel seguidor d'aquest equip de barri de Terrassa fundat el 1953 per Pere Serra a Ca n'Aurell.
El 7 d’abril de 2013 l’equip de futbol dels E.C. Kubalas celebrava amb un dinar de germanor el 60è aniversari de la seva fundació. L'any 1953 Pere Serra i
Porta fundava el club al barri de Ca n’Aurell. Oficialment, consta la data del 14 d’abril de 1953, però, en realitat, ja es van jugar partits un any abans, el 1952,
en un lloc anomenat “Sot de la Piscina”, que la veu popular va batejar com “Les Corts”, un descampat ensotat ubicat entre la piscina Vella i la carretera de
Martorell, i allí s’aplegaven moviments massius de públics les matinals dels diumenges.
El nom de Kubalas va quallar donant referència al nom del jugador del F.C. Barcelona, Ladislao Kubala, i es va assignar a un dels equips. Aleshores, Pere
Serra organitzava diferents partits entre els vailets del barri, que fins aquell moment es dedicaven bàsicament a fer els seus partidets al mig dels carrers.
El fill de Pere Serra, Martí Serra, explicava en el llibre "Història del futbol amateur a Terrassa" que "nosaltres vivíem just davant del camp del sot. El meu
pare havia jugat a futbol a diversos equips. Al barri hi havia molta canalla pel carrer, i un dia, amb la pilota de tireta, el meu pare va proposar jocs a alguns
vailets. Al cap d’una setmana, una trentena de nens van sumar-se a la pràctica del futbol, i poc després ja van crear el club". A partir d’aquell moment els
partits ja es van convertir en “oficials”, amb els equipaments corresponents a excepció de les botes, que les havia de portar el jugador.
El primer partit inaugural del 14 d’abril de 1953 el van jugar l'Olímpic i els Kubalas, aquest últims amb la samarra blaugrana. Un cop consolidat el club i davant
de l’èxit es va habilitar un nou camp reglamentari, situat a la cruïlla de les carreteres d’Olesa i Martorell, al costat de la masia de Ca n’Aurell, on es va viure
l’època daurada del club. Es van arribar a crear fins a set equips en funció de l’edat: Rapits, el Catalunya, els Olímpics, l’Hèrcules, el Rayo, el Kubalas A i els
Kubalas B.
L’esdeveniment de la creació d’altres clubs de barri va permetre organitzar un campionat escolar, el primer de l’estat espanyol; i a més, la temporada 1953
l’equip dels Olímpics es va proclamar campió d’aquesta lliga. Els Kubalas van anar progressant i la temporada 1959-60 els juvenils van disputar la final del
campionat de Catalunya contra el FC Barcelona. Tanmateix, tot i la derrota per 5 a 1, van culminar una temporada històrica. Davant la marxa ascendent de
l’equip i el fet d'haver d'abandonar el camp per la pressió immobiliària, va ser necessari el trasllat a un nou terreny al final de la rambleta del Pare Alegre, on
la temporada 1960-61, l’equip amateur va aconseguir l’ascens a la categoria regional, és a dir, a un pas de la Tercera Divisió.
Ladislao Kubala va assistir en vàries ocasions a partits, fins i tot en un d’ells va fer la sacada d’honor. Kubala era un seguidor de la classificació del club,
fins a tal punt, que en una ocasió va trucar a Pere Serra per interessar-se pels mals resultats de l’equip reflectits a la premsa; i el president l’hi va contestar
que els jugadors eren amateurs i altres equips cobraven per jugar. No obstant, la resposta del Kubala fou immediata i va proporcionar dos jugadors,
Duocastella i Mercadal, que van ajudar a salvar l’equip. A més, Kubala va jugar un amistós l’any 1966 amb els seus dos fills; fins i tot, un dia va arribar un
paquet amb quinze parells de botes noves donades pel jugador hongarès.
Malauradament, en la rierada del setembre de 1962 tot el que l’ aigua va arrossegar al llarg de la Rambla va anar a parar al camp de futbol; en conseqüència,
per manca d’un camp practicable i altres raons, el club es va veure forçat a deixar de competir, posant fi al seu historial. Els vailet, però, van continuar jugant
fins al 1965 i, a més, l’any 1977 el club va tenir una revifalla en formar un equip de veterans que va començar a competir al Campionat de Catalunya de
Veterans.
(Aquesta informació es va publicar originalment el 7 d'octubre de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referencia a la data especificada)
Ens en anem caminat per la Carretera de Martorell a la recerca del carrer de Mossén Josep Moncau i per aquest carrer fins arribar al pont de l'Avinguda de Joaquim de Sagrera
Passatge de Mossén Josep Moncau
A la vorera de la dreta ens trobem amb aquest Passatge. És un passatge sense sortida, una mica estret. La majoria de les cases són de planta baixa i
estan alineades entre si. Ens hem saludat amb uns veïns que sortien amb molta amabilitat. Es respira un aire de tranquil-litat , d'ordre. Vaig tenir l'oportunitat
de parlar amb uns veïns (fa uns mesos) i em van comentar que han anat mantenint el passatge entre ells mateixos. Quan em trobava amb ells xerrant em
feia la impressió que estava en un altre món.
Avui ens acompanya l'amic Manel Palà, entre les seves aficions, la fotografia, podeu veure algunes galeries de fotos seves al meu WEB:
Apartat - Manel Palà. També una galeria seva d'aquesta ruta pel barri de La Cogullada.
Plaça de Salvador Dali
La plaça de Salvador Dali és un plaça àmplia que dóna a dos carrers , el carrer de Mossén Josep Moncau i el carrer d´Edison. Entre altres coses destaca
un gran escenari a l´extrem de la plaça. Primer comptava amb un escenari per a actes públics, però aquesta instal·lació no complia les necessitats dels
veïns i, per aquest motiu, aquests van demanar a l'Ajuntament la seva ampliació (2015).
Llar Sagrada Familia
Carrer de Josep Moncau 54
Fins als anys 70 no va començar el moviment veïnal a la Cogullada amb les reivindicacions per diversos equipaments i serveis. El 1976 es va legalitzar
l’Associació de Veïns, la seu de la qual es trobava aquí als locals de la Llar Sagrada Família, tot i que poc després es van haver de deixar. Algunes
reivindicacions van ser: El centre d’educació primària inaugurat el 1982 sota el nom de CEIP EL Vallès, un pont per desplaçar-se amb cotxe d’una part
a l’altra del barri, inaugurat el 1983 i uns locals socials per cohesionar l’associació. La junta encarregada d’aquestes reivindicacions era presidida per
C. H. Quan aquesta va dimitir, es va escollir una nova junta sorgida dels veïns dels pisos de Can Niquet, la qual va protestar contra la instal·lació d’una
caserna al barri. En aquests últims anys s’han fet millores en diversos serveis com el Poliesportiu i la nova Seu Social, entre d’altres.
Fins als anys 70 no va començar el moviment veïnal a la Cogullada amb les reivindicacions per diversos equipaments i serveis. El 1976 es va legalitzar l’Associació de Veïns, la seu de la qual es trobava aquí als locals de la Llar Sagrada Família, tot i que poc després es van haver de deixar. Algunes reivindicacions van ser: El centre d’educació primària inaugurat el 1982 sota el nom de CEIP EL Vallès, un pont per desplaçar-se amb cotxe d’una part a l’altra del barri, inaugurat el 1983 i uns locals socials per cohesionar l’associació. La junta encarregada d’aquestes reivindicacions era presidida per C. H. Quan aquesta va dimitir, es va escollir una nova junta sorgida dels veïns dels pisos de Can Niquet, la qual va protestar contra la instal·lació d’una caserna al barri. En aquests últims anys s’han fet millores en diversos serveis com el Poliesportiu i la nova Seu Social, entre d’altres.
El dia 8 de març, vaig estar aquí per inspeccionar el terreny i em fa l'efecte que esta abandonada, ja no es fan misses, el terreny de el camp d'esport que hi ha a la part de enrere tocant la riera presenta certa deixadesa. Depèn de la parròquia de la Sagrada Familia de Ca n´Aurell .
La Riera
Carrer de Linne – cantonada Avda. Joaquim de Sagrera.
Amb les riuades de 1962 el barri va quedar dividit en dues parts, unides per un sol pas de vianants. Quan al voltant del barri es construïa l’autopista i
altres vies de comunicació importants, a l’interior la gent no podia moure’s amb cotxe. El problema va persistir fins a 1983 amb la inauguració del pont.
Durant el mes de novembre de l'any passat, van començar els treballs per netejar el tram urbà de la llera de la riera de Palau situat entre l'avinguda de
les Arts (Poble Nou-Zona Esportiva) i el sud dels Jutjats de Terrassa (la Cogullada), a l'altura de el pont de la N-150, de 4.370 metres de longitud.
Creació d'una Oficina Tècnica de Rieres:
Aquest nou organisme, que la regidoria de Rieres va impulsar abans d'acabar al 2019, es centrarà en les mesures que garantiran el manteniment i la
seguretat de les rieres i en la definició de les propostes de desenvolupament urbanístic. Es tracta d'una estructura tècnica i de gestió pròpies, que es
centrarà en el seu àmbit territorial, els seus espais immediats i en la connectivitat amb la ciutat. El pressupost municipal, aprovat per aquest 2020, ja
contempla per primera vegada una partida diferenciada per a les rieres urbanes.
Esperem sincerament que tot això funcioni. La riera l'he trobat neta (al menys aqui en aquest tram) en comparació a altres trams de riera i de rieres.
Podem veure una mica de bruticia acumulada a un costat.
Amb les riuades de 1962 el barri va quedar dividit en dues parts, unides per un sol pas de vianants. Quan al voltant del barri es construïa l’autopista i altres vies de comunicació importants, a l’interior la gent no podia moure’s amb cotxe. El problema va persistir fins a 1983 amb la inauguració del pont.
Durant el mes de novembre de l'any passat, van començar els treballs per netejar el tram urbà de la llera de la riera de Palau situat entre l'avinguda de les Arts (Poble Nou-Zona Esportiva) i el sud dels Jutjats de Terrassa (la Cogullada), a l'altura de el pont de la N-150, de 4.370 metres de longitud.
Creació d'una Oficina Tècnica de Rieres:
Aquest nou organisme, que la regidoria de Rieres va impulsar abans d'acabar al 2019, es centrarà en les mesures que garantiran el manteniment i la seguretat de les rieres i en la definició de les propostes de desenvolupament urbanístic. Es tracta d'una estructura tècnica i de gestió pròpies, que es centrarà en el seu àmbit territorial, els seus espais immediats i en la connectivitat amb la ciutat. El pressupost municipal, aprovat per aquest 2020, ja contempla per primera vegada una partida diferenciada per a les rieres urbanes.
Esperem sincerament que tot això funcioni. La riera l'he trobat neta (al menys aqui en aquest tram) en comparació a altres trams de riera i de rieres. Podem veure una mica de bruticia acumulada a un costat.
Passem el pont cap a l'altra banda i l'aspecte és molt desagradable, empreses abandonades i en estat ruïnós, alguna amb el sostre que ja ha caigut, etc
No se salva ni el que queda d'una antiga llibreria, només el rètol que hi ha a la façana molt deteriorada que diu "Revistes i Diaris Oscar".
Manel Palà: Mira si fins hi tot té il·luminació!
Jaume Olivet: Com vols que no tingui si estem al carrer Edison!!!
Ens en anem caminant pel carrer Edison cap amunt direcció oest per poder trobar al Parc de la Cogullada.
Sap greu fer fotos d'aquest tipus, desgraciadament es poden fer a tots els barris de la ciutat! Van sortir molts comentaris al respecte, comentaris
alguns de divertits, però no els posaré per respecte a molts veïns que no tenen cap culpa de la deixadesa dels altres.
Parc de La Cogullada
Carrer de Costa Rica. El Parc de la Cogullada és un pulmó verd poc conegut a Terrassa. La zona compta amb més de 36 mil metres quadrats i 500 arbres
de diverses varietats.
El parc de La Cogullada té una singular orografia, amb molts desnivells, però en cap cas es tracta d'un parc inaccessible
o dificultós per fer una bona passejada, ja que tots els seus camins estan pavimentats i tenen els pendents adecuats per acollir el pas de tot passejant,
a peu o en cadira de rodes.
En aquest parc, hi trobarem tres zones diferenciades: un espai de jocs infantils, un altre de passejada i un tercer que combina els dos aspectes anteriors,
tots ells ideals per jugar, passejar, asseure's en un dels seus 25 bancs… I la font de la Cogullada, que tenim aquí d´avant en aquesta plaça semicircular.
La plaça ha esdenvigut un punt de cohesió i de trobada per actes i cel·lebracions vinculades al barri i un lloc habitual pel gaudi del dia a dia dels seus veïns.
El parc té uns 500 arbres amb fins a 15 varietats diferents, envoltats de diverses espècies d'herbes aromàtiques.
Una altra de les seves característiques és que des dels seus punts més elevats podreu gaudir d'unes excel-lents vistes panoràmiques de la ciutat.
El parc de La Cogullada té una singular orografia, amb molts desnivells, però en cap cas es tracta d'un parc inaccessible o dificultós per fer una bona passejada, ja que tots els seus camins estan pavimentats i tenen els pendents adecuats per acollir el pas de tot passejant, a peu o en cadira de rodes.
En aquest parc, hi trobarem tres zones diferenciades: un espai de jocs infantils, un altre de passejada i un tercer que combina els dos aspectes anteriors, tots ells ideals per jugar, passejar, asseure's en un dels seus 25 bancs… I la font de la Cogullada, que tenim aquí d´avant en aquesta plaça semicircular.
La plaça ha esdenvigut un punt de cohesió i de trobada per actes i cel·lebracions vinculades al barri i un lloc habitual pel gaudi del dia a dia dels seus veïns. El parc té uns 500 arbres amb fins a 15 varietats diferents, envoltats de diverses espècies d'herbes aromàtiques.
Una altra de les seves característiques és que des dels seus punts més elevats podreu gaudir d'unes excel-lents vistes panoràmiques de la ciutat.