© Jaume Olivet 2019
© Jaume Olivet 2019

Dissabte 29 de juny de 2019
PREHISTÒRIA A VALLPARADÍS

© Jaume Olivet 2019

Entrem al castell cartoixa, punt de trobada d'aquesta visita cultural "La prehistòria al parc de Vallparadís". A veure què ens tenen preparat!

© Jaume Olivet 2019

© Jaume Olivet 2019

© Jaume Olivet 2019

© Jaume Olivet 2019

© Jaume Olivet 2019

El lloc és immillorable! Som un grupet maco i tenim la Sílvia que segur ens explicarà coses interessants, què més es pot demanar?

© Jaume Olivet 2019

© Jaume Olivet 2019

© Jaume Olivet 2019

© Jaume Olivet 2019

PREHISTÒRIA A VALLPARADÍS

TERRASSA FA UN MILIÓ D’ANYS. ELS JACIMENTS ARQUEOPALEONTOLÒGICS DE CAL GUARDIOLA I VALLPARADÍS ESTACIÓ.

Els jaciments del Pleistocè de Vallparadís, Cal Guardiola i Vallparadís Estació, són conjunts excepcionals tant pel que fa a la quantitat i varietat de restes conservades com a l’extraordinari estat de conservació dels seus materials paleontològics i arqueològics.

El jaciment de Cal Guardiola es va descobrir el 1997 arran de la construcció de l’edifici annex a la Mútua de Terrassa. En les excavacions s’hi van recuperar uns 5.000 fòssils i nombroses restes vegetals. L’any 2005 es va iniciar una segona intervenció al Torrent de Vallparadís per les obres de construcció de l’estació dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Els treballs es van allargar fins a l’any 2008 i s’hi van recuperar més de 50.000 restes. Actualment els materials estan en procés d’estudi al Institut Català de Paleontologia a Sabadell i al Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social a Tarragona.

Vallparadís inclou un lapse de temps que va des de finals del Plistocè inferior (fa 1,4-1,2 milions d’anys) fins a inicis del Plistocè mitjà (fa 600.000 anys). La seqüència de Terrassa és la més complerta del Pleistocè europeu d’aquesta època i cobreix un període de temps de gran rellevància en relació a la dispersió dels primers humans a Europa Occidental i on destaca també l’increïble estat de conservació de les restes vegetals, la gran presència d’hipopòtams i la intensa activitat de les hienes gegants.

Els jaciments formen part de la depressió del Vallès, una conca farcida de materials al·luvials provinents de l’erosió de la serralada prelitoral i transportats per la riera de Terrassa des dels inicis del pleistocè, ara fa al voltant d'un milió d'anys, fins a l'actualitat. Alguns dels estrats de Vallparadís provenen d’arrossegaments molt importants de terres en períodes de fortes pluges. Aquestes rierades van arrossegar sediments d’una àrea lacustre situada on avui hi ha Matadepera. Aquell llac i els aiguamolls que l'envoltaven estaven colonitzats per animals i plantes típics d’ambients humits, com els hipopòtams.

Els estudis ens mostren un clima molt similar a l’actual, lluny dels efectes de les grans glaciacions que es produïen més al nord, amb un entorn amb boscos de ribera i mediterranis amb una gran diversitat faunística. De fet, trobem una barreja d'elements típicament africans, com l'hipopòtam, el bisó, l'elefant, el rinoceront, el primat i les hienes, amb d'altres més propis de la nostra fauna actual, com són el cérvol, la daina, el porc senglar i els seus depredadors, el llop, la guineu i l'ós.

Per l’estudi de les restes recuperades, tot sembla indicar que fa un milió d’anys també hi havia humans a Terrassa. Vallparadís és el jaciment més antic amb presència humana documentada a Catalunya i un dels tres únics del Pleistocè inferior a la Península Ibèrica juntament amb Atapuerca i Orce. Es tracta d’un dels pocs jaciments que testimonia l’arribada dels primers humans a Europa.

Els humans de Vallparadís tenien una gran capacitat d’adaptació que compartien amb altres animals carnívors com les hienes o els jaguars, eren grups nòmades d’entre 10 a 20 persones que basaven la seva dieta en la carn que carronyejaven. A Terrassa no s’han conservat restes òssies humanes però si senyals evidents de la seva presència. Destaquen les nombroses eines de pedra fabricades amb una tecnologia molt primitiva fetes amb quarsos, sílex i lidites i els ossos d’herbívors que presenten marques de tall i fractures fetes pels humans per obtenir el moll de l’os.

Moltes gràcies a la Sílvia Comelles per aquest extrate del guió de treball del museu.

© Jaume Olivet 2019

© Jaume Olivet 2019

Interessant gràfic explicatiu de l'evolució d'aquesta vall de Vallparadís, que ha propiciat que es trobessin tantes restes.

© Jaume Olivet 2019

© Jaume Olivet 2019

© Jaume Olivet 2019

© Jaume Olivet 2019

Una de les coses que més crida l'atenció és el tipus de fauna que existia a Vallparadís fa milions d'anys, una fauna ja extinguida. I d'aquesta, el tamany, segons les restes trobades hi habia hienes d'1,9 metres d'alçada i mamuts de més de 4 metres.

© Jaume Olivet 2019

Ara ja sabeu el perquè d'aquestes figures d'hipopòtams a Vallparadís.

© Jaume Olivet 2019

© Jaume Olivet 2019

En aquesta representació d'una excavació podem veure colors diferents. Representen dos capes diferents. La Sílvia ens explica que els arqueòlegs i palentòlegs que hi treballaven, ploraven davant d'aquestes troballes per la quantitat de restes en tan poc espai i com de ben conservades estaven. Això no és gens habitual, però aquí van coincidir una sèrie de circuntàncies que ho van fer possible.

La llàstima ha estat no trobar cap resta humana, encara que ha quedat clarament demostrat l'existencia d'humans a la zona per la quantitat d'eines trobades.

© Jaume Olivet 2019

PREHISTÒRIA A VALLPARADÍS

© Jaume Olivet 2019

Avui hem après com era el nostre entorn fa un bon grapat de milions d'anys! Com ara la importància d'aquests petits rosegadors, les dents dels quals fan servir els científics per datar acuradament les troballes.

© Jaume Olivet 2019

© Jaume Olivet 2019

Tornem al castell cartoixa de Vallparadís, punt de partida i de final d'aquesta interessant visita cultural.

© Jaume Olivet 2019

© Jaume Olivet 2019

La visita s'acaba en aquesta aula on la Sílvia ens mostra com els nostres avantpassats fabricaven eines rudimentàries.

© Jaume Olivet 2019

© Jaume Olivet 2019

© Jaume Olivet 2019

© Jaume Olivet 2019

Moltes gràcies al Museu de Terrassa i al seu personal, en especial a la Sílvia i en Josep, per aquestes visites educatives al nostre patrimoni. Sempre dic el mateix, els éssers humans som capaços de travessar mig món per visitar restes, monuments,... i ignorar els que tenim a casa nostra.

© Jaume Olivet 2019





© Jaume Olivet 2019

Si vols pots:

Veure el reportatge: Festa Major de Terrassa 2019 .
Veure el meu CV i saber com seguir les novetats: FOTO Jaume Olivet.
Pujada el dimecres 24 de juliol de 2019.

© Jaume Olivet 2019

© Jaume Olivet 2019