Ruta Barri d'Ègara - Part 1
Dissabte 30 de novembre de 2019.
En negre la narració d'en Ferran.
En blau els meus comentaris.
1 - Introducció – Història
Ens trobem al carrer del Periodista Grané - cantonada Avinguda Jaume I.
Ègara és un barri de Terrassa a la part sud del districte 6 o del nord-est, situat al marge dret de la riera de les Arenes. Té una superfície de 0,42 km².
De forma aproximadament triangular amb el vèrtex al nord, està limitat a l'oest pel carrer del Periodista Grané i l'avinguda de Jaume I, a l'est per l'avinguda
del Vallès i al sud pel passeig del Vint-i-dos de juliol i la via del ferrocarril Barcelona - Manresa de la RENFE.
Té parròquia pròpia des del 1962, la de Sant Llorenç, amb seu a l'antiga capella de la Immaculada (1957). La barriada d'Ègara va sorgir al voltant d'un grup
de cases amb pati construïdes per l'Obra Sindical del Hogar l'any 1952.
El fenomen especulatiu que va propiciar l'engrandiment del barri, sense cap mena de raonament urbanístic, cap a l'altra banda de la carretera de Castellar
i fins ben bé al mig del llit de la riera, va provocar un daltabaix de vides humanes i cases arrossegades durant els aiguats del 1962, que van fer desbordar
la riera de les Arenes i van afectar especialment aquest barri, emplaçat en terreny inundable, situació que es va veure solucionada amb la canalització
posterior de la riera.
La capella de la Immaculada, més endavant convertida en parròquia, fou capdavantera dels moviments socials i de lluita dins les tensions polítiques dels
darrers anys del franquisme.
El barri es va anomenar així en record de l'antic municipi d'Ègara, antecedent de l'actual Terrassa, tot i que la situació geogràfica de la ciutat romana, vora
el torrent de Vallparadís i propera a les esglésies de Sant Pere, no tenia res a veure amb aquest barri de construcció relativament recent.
Pugem pel carrer una mica per buscar l'entrada a l'antiga fabrica AEG.
La zona està plena de pintades.
Així com soc un amant dels grafitis, no m'agrada veure les parets plenes de missatges reiivindicatius, hi estigui o no d'acord.
2 - Fàbrica AEG
Una història centenària que es va acabar al 2005.
Carrer dels Motors, tota la zona del que havia estat la fàbrica està tancada i no s’hi pot entrar.
Només hi podem entrar per una mena de carreró que va de la Carretera de Castellar al carrer del Periodista Grané, és el carrer dels Motors
i aquí es troba l'Escola La Nova Electra.
L'empresa, dedicada a la fabricació de components industrials i motors, té l'origen en La Electra Industrial, creada el 1910 i comprada per l'empresa alemanya AEG
a l'acabament de la Guerra Civil, en què es va construir la nova fàbrica de la carretera de Castellar.
La seva evolució va lligada a la vida de milers d'egarencs i explica la revolució industrial, el naixement del moviment obrer i, fins i tot, els canvis polítics que va viure
el país. La part de més valor de l'antiga AEG és de l'any 1940 i forma part del Catàleg de Béns Protegits de Terrassa, al qual es va incorporar en la darrera revisió
del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal pels seus valors arquitectònics.
És obra de l'arquitecte Ignasi Escudé i Gibert, autor també de les instal·lacions de La Magdalena, al carrer de Faraday, i del Cinema Rambla. La fàbrica és un dels
mites de la Terrassa Roja.
La superfície de la fàbrica augmenta entre el 1950 i el 1965. El més destacat, sens dubte, és la creació d'un edifici social, on hi ha el servei mèdic, els menjadors
per a 500 comensals, la cuina, la sala de reunions, els vestidors i dutxes, que estaven destinades inicialment als aprenents, el garatge i la porteria.
La part de l'aparcament destinat a les motos mereix un apunt especial, perquè es converteix en un mitjà de transport habitual per als treballadors que s'han de
desplaçar a una zona de Terrassa inòspita.
Suposo que quan l'AEG estava en funcionament, aquesta porta estava oberta...
L'empresa tanca definitivament a finals del 2005.
L'Ajuntament va aprovar el 2008 el projecte d'urbanització de l'antiga AEG. L'actuació havia de transformar completament l'antic sòl industrial i dotaria les sis hectàrees
de terreny de diferents espais públics, una gran plaça central i diferents equipaments universitaris, educatius, culturals, cívics i de serveis socials.
El canvi havia de dinamitzar i acostar la zona nord-est de la ciutat de Terrassa al centre. També s'hi construirien habitatges, de protecció pública i a preu de mercat,
amb un màxim de 785 pisos. El projecte mantindria alguns edificis amb valor patrimonial. Era una època de bombolla immobiliària i tot i així es va aturar.
L'aprovació definitiva del Pla Territorial Sectorial d'Equipaments Comercials de Catalunya (PTSEC) el 2006 va fer que la Generalitat descartés definitivament la
instal·lació d'El Corte Inglés aquí als antics terrenys de la fàbrica AEG.
Fem una volta a la fàbrica fins arribar al carrer de Jose Tapiolas buscant el carrer de l´Occitània.
Quina llàsima d'instal·lacions, tant bé com estaria com a museu, per exemple de la imatgeria de Terrassa!
3 - Carrer de l´Occitània
Carrer de l´Occitània cantonada carrer de la Ciutat de Pamiers. Pamiers és una ciutat del Departament francès de l’Ariège amb la qual Terrassa hi està agermanada.
Els agermanaments són lligams pactats entre dues o més ciutats per refermar vincles de d’amistat i cooperació, a partir del coneixement mutu, els interessos comuns
i l’exercici de la solidaritat internacional.
Els precedents d’aquest agermanament cal situar-los a que algunes famílies terrassenques s’acolliren a Pàmiers arran de la Guerra Civil espanyola.
Signatura de l'agermanament oficial any 1991: Es van rependre els intercanvis culturals i cívics entre les dues ciutats l’any 1991 i es va signar al Saló de Plens
l’agermanament oficial entre els Alcaldes de Pamiers, François Bernard Soula i de Terrassa Manuel Royes.
Amb aquest motiu es va col·locar una placa commemorativa aquí al carrer Ciutat de Pàmiers, cantonada amb el d’Occitània i es va plantà un arbre simbòlic.
La placa portava el text següent:
«En el mes de març de 1991, les ciutats de Pamiers i de Terrassa varen enfortir els seus llaços fraternals i històrics amb la signatura
de l’agermanament oficial. Pels respectius alcaldes; Francois-Bernard Soula i Manuel Royes / Terrassa, 17 de març de 1991».
Com podeu comprovar les lletres de la placa estan totalment esborrades.
Caminem pel carrer de la Ciutat de Pamiers en direcció de nou al carrer del Periodista Grané.
Tu què mires?
Si vols pots:
Veure reportatge: Ruta - Barri d'Ègara .
Veure apartat: Ruta Cultural i Fotogràfica de Terrassa .
Veure el meu CV i saber com seguir les novetats: FOTO Jaume Olivet.
Pujada el dijous 12 de desembre de 2019.
Contador:
Ruta Barri d'Ègara - Part 1
Dissabte 30 de novembre de 2019.
En negre la narració d'en Ferran.
En blau els meus comentaris.
1 - Introducció – Història
Ens trobem al carrer del Periodista Grané - cantonada Avinguda Jaume I.
Ègara és un barri de Terrassa a la part sud del districte 6 o del nord-est, situat al marge dret de la riera de les Arenes. Té una superfície de 0,42 km².
De forma aproximadament triangular amb el vèrtex al nord, està limitat a l'oest pel carrer del Periodista Grané i l'avinguda de Jaume I, a l'est per l'avinguda
del Vallès i al sud pel passeig del Vint-i-dos de juliol i la via del ferrocarril Barcelona - Manresa de la RENFE.
Té parròquia pròpia des del 1962, la de Sant Llorenç, amb seu a l'antiga capella de la Immaculada (1957). La barriada d'Ègara va sorgir al voltant d'un grup
de cases amb pati construïdes per l'Obra Sindical del Hogar l'any 1952.
El fenomen especulatiu que va propiciar l'engrandiment del barri, sense cap mena de raonament urbanístic, cap a l'altra banda de la carretera de Castellar
i fins ben bé al mig del llit de la riera, va provocar un daltabaix de vides humanes i cases arrossegades durant els aiguats del 1962, que van fer desbordar
la riera de les Arenes i van afectar especialment aquest barri, emplaçat en terreny inundable, situació que es va veure solucionada amb la canalització
posterior de la riera.
La capella de la Immaculada, més endavant convertida en parròquia, fou capdavantera dels moviments socials i de lluita dins les tensions polítiques dels
darrers anys del franquisme.
El barri es va anomenar així en record de l'antic municipi d'Ègara, antecedent de l'actual Terrassa, tot i que la situació geogràfica de la ciutat romana, vora
el torrent de Vallparadís i propera a les esglésies de Sant Pere, no tenia res a veure amb aquest barri de construcció relativament recent.
Pugem pel carrer una mica per buscar l'entrada a l'antiga fabrica AEG.
La zona està plena de pintades.
Així com soc un amant dels grafitis, no m'agrada veure les parets plenes de missatges reiivindicatius, hi estigui o no d'acord.
2 - Fàbrica AEG
Una història centenària que es va acabar al 2005.
Carrer dels Motors, tota la zona del que havia estat la fàbrica està tancada i no s’hi pot entrar.
Només hi podem entrar per una mena de carreró que va de la Carretera de Castellar al carrer del Periodista Grané, és el carrer dels Motors
i aquí es troba l'Escola La Nova Electra.
L'empresa, dedicada a la fabricació de components industrials i motors, té l'origen en La Electra Industrial, creada el 1910 i comprada per l'empresa alemanya AEG
a l'acabament de la Guerra Civil, en què es va construir la nova fàbrica de la carretera de Castellar.
Només hi podem entrar per una mena de carreró que va de la Carretera de Castellar al carrer del Periodista Grané, és el carrer dels Motors i aquí es troba l'Escola La Nova Electra.
L'empresa, dedicada a la fabricació de components industrials i motors, té l'origen en La Electra Industrial, creada el 1910 i comprada per l'empresa alemanya AEG a l'acabament de la Guerra Civil, en què es va construir la nova fàbrica de la carretera de Castellar.
La seva evolució va lligada a la vida de milers d'egarencs i explica la revolució industrial, el naixement del moviment obrer i, fins i tot, els canvis polítics que va viure
el país. La part de més valor de l'antiga AEG és de l'any 1940 i forma part del Catàleg de Béns Protegits de Terrassa, al qual es va incorporar en la darrera revisió
del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal pels seus valors arquitectònics.
És obra de l'arquitecte Ignasi Escudé i Gibert, autor també de les instal·lacions de La Magdalena, al carrer de Faraday, i del Cinema Rambla. La fàbrica és un dels
mites de la Terrassa Roja.
La superfície de la fàbrica augmenta entre el 1950 i el 1965. El més destacat, sens dubte, és la creació d'un edifici social, on hi ha el servei mèdic, els menjadors
per a 500 comensals, la cuina, la sala de reunions, els vestidors i dutxes, que estaven destinades inicialment als aprenents, el garatge i la porteria.
La part de l'aparcament destinat a les motos mereix un apunt especial, perquè es converteix en un mitjà de transport habitual per als treballadors que s'han de
desplaçar a una zona de Terrassa inòspita.
Suposo que quan l'AEG estava en funcionament, aquesta porta estava oberta...
L'empresa tanca definitivament a finals del 2005.
L'Ajuntament va aprovar el 2008 el projecte d'urbanització de l'antiga AEG. L'actuació havia de transformar completament l'antic sòl industrial i dotaria les sis hectàrees
de terreny de diferents espais públics, una gran plaça central i diferents equipaments universitaris, educatius, culturals, cívics i de serveis socials.
El canvi havia de dinamitzar i acostar la zona nord-est de la ciutat de Terrassa al centre. També s'hi construirien habitatges, de protecció pública i a preu de mercat,
amb un màxim de 785 pisos. El projecte mantindria alguns edificis amb valor patrimonial. Era una època de bombolla immobiliària i tot i així es va aturar.
L'aprovació definitiva del Pla Territorial Sectorial d'Equipaments Comercials de Catalunya (PTSEC) el 2006 va fer que la Generalitat descartés definitivament la
instal·lació d'El Corte Inglés aquí als antics terrenys de la fàbrica AEG.
Fem una volta a la fàbrica fins arribar al carrer de Jose Tapiolas buscant el carrer de l´Occitània.
Quina llàsima d'instal·lacions, tant bé com estaria com a museu, per exemple de la imatgeria de Terrassa!
3 - Carrer de l´Occitània
Carrer de l´Occitània cantonada carrer de la Ciutat de Pamiers. Pamiers és una ciutat del Departament francès de l’Ariège amb la qual Terrassa hi està agermanada.
Els agermanaments són lligams pactats entre dues o més ciutats per refermar vincles de d’amistat i cooperació, a partir del coneixement mutu, els interessos comuns
i l’exercici de la solidaritat internacional.
Els precedents d’aquest agermanament cal situar-los a que algunes famílies terrassenques s’acolliren a Pàmiers arran de la Guerra Civil espanyola.
Els precedents d’aquest agermanament cal situar-los a que algunes famílies terrassenques s’acolliren a Pàmiers arran de la Guerra Civil espanyola.