© Jaume Olivet 2019

© Jaume Olivet 2019

TOTS SANTS

(Tret de la Viquipèdia, de www.rebollengua.jumdo.com i altres llocs WEB. Si trobeu alguna dada que no sigui certa, us agrairia que m'ho féssiu saber.)

De l'expressió llatina "Omnia Sanctorum" és una festa tradicional catòlica dedicada al record dels avanpassats que se celebra el dia 1 de novembre i que està íntimament relacionada amb la festa que se celebra l'endemà, la del Dia dels Morts o Dia dels difunts, el 2 de novembre.

© Carlos González

Per Tots Sants s'acosta el fred i els dies s’escurcen com més va més; i la natura, després de l’estiu, entra en una època de mort aparent. Per tot això, no és estrany que des de l’antiguitat moltes cultures instituïssin el dia de record dels morts entorn d’aquestes dates.

A continuació:

- Origen
- Cristianització
- Tradicions catalanes

© Jaume Rosell

Origen

Tots Sants deriva, en concret, d'una festa cèltica anomenada Samhain que es feia per venerar els morts. Per als pobles celtes, l'any estava dividit en dos grans períodes: el temps clar i el temps fosc. El primer es referia a l'època de primavera i d'estiu en el qual el sol es pon cada vegada més lentament, hi ha llum i calor. El segon període es referia a la tardor i l'hivern en els quals els dies s'escurcen cada vegada més, fa fred i la foscor s'apropia d'una gran part del dia.

Els dies que comprenien la festa del Samhain eren uns dies que estaven fora dels dos períodes, és a dir, no estaven inclosos en cap dels dos. No obstant això, tothom era conscient que els dies Samhain donaven la benvinguda al període d'obscuritat i això possibilitava que les portes de l'altre món restessin obertes i els morts poguessin contactar amb els vius. Les festes Samhain també coincidien en una època de l'any en què els camps i les terres semblen igual d'esmorteïdes que el mateix món dels difunts. Ha passat el temps de collita i de la verema, aquesta és època de sembra i els camps se submergeixen en un estat latent fins que, amb la primavera, següent tot torni de nou a la vida.

Cristianització

La festa cristiana de Tots Sants no fou instituïda, però, fins al segle VII amb el papa Bonifaci IV. Aquest Pontífex va decidir purificar un temple pagà dedicat a tots els Déus, el Panteó de Roma, que Marc Agripa va manar construir en honor al déu Júpiter per l'ajuda que els havia donat en les dures batalles que va guanyar contra Marc Antoni i Cleòpatra i el va consagrar en honor a la Verge i a tots els màrtirs cristians.

També va decidir que cada 1 de novembre se celebrés una festa, una diada en el seu honor i en l'honor de tots els màrtirs i sants cristians que allà es veneraven. Va concloure que durant aquest dia es fes una missa en honor als morts i un pelegrinatge al cementiri per fer una visita solemne als difunts.

S'ha convertit en un tret comú en totes les cultures que en un moment o un altre van ser influïdes per l'antiga Roma. Més tard, la festa s'estengué a tots els sants i Gregori IV en fixà la celebració el primer de novembre. Al final del segle X li fou agregada, l'endemà, la commemoració dels fidels difunts. Un segle després, els monjos de l'Cluny van formalitzar l'esdeveniment creant un dia de Commemoració dels Fidels Difunts.

Antigament, però, aquestes visites es feien en les èpoques de les collites. El culte als morts es manté fins al dia d'avui. Normalment es diu una missa en honor als morts i, després, es fa una visita al cementiri per dur flors als difunts i arreglar una mica la seva tomba.

Tradicions catalanes

Anada al cementiri

Tots Sants és dia de recordar els difunts. Per això hi ha el costum d’anar al cementiri a visitar la tomba dels avantpassats, arranjar-la i ornar-la amb flors. Aquesta tradició té un caràcter familiar i en un principi es mantenia en l'intimitat. Actualment, és un motiu més per fer un dia festiu amb moltes activitats lúdiques: Visites guiades, concerts, recitals...)

© Fernando Font de Gayà

Tornar a l'inici



La Castanyada

Amb el pas dels anys, es va anar incorporant a la festivitat el toc de campanes en honor als morts. Els campaners de nombrosos municipis catalans feien repicar fins la matinada, motiu pel qual se'ls hi portava algunes de les viandes típiques d'aquella època de l'any; castanyes i moniatos. Aquests aplecs improvisats van anar arrelant a Catalunya fins al punt que la menja de castanyes es va establir com una tradició que va adquirir un nom, la Castanyada, i un símbol, la castanyera.

© Felip Planas



El famós costumista Joan Amades explica al Costumari Català com eren els estris que usaven aquestes professionals de treure les castanyes del foc: "Fogons de terrissa semblants a una copa", i més endavant "torraven les castanyes amb paella d’aram o de ferro grosserament foradada perquè la flama arribés més bé a les castanyes".

© Martabenediart



Els Panellets

Una altra menja molt típica d’aquests dies són els panellets. Segons Amades, en algunes èpoques els padrins obsequiaven amb panellets els seus fillols, igual que per Pasqua els regalaven la mona. En altres èpoques, els panellets es compraven en parades al carrer on feien rifes: el més habitual era anar a les taules que es paraven a carrers i places i fer una mena de juguesca per obtenir els panellets com a premi. Sembla que inicialment els establiments que posaven parada per vendre els panellets eren els cafès, i no va ser fins més endavant que van aparèixer les pastisseries.



La carabassa.

La carabassa amb una espelma a dins era i és una eina per fer por i per recordar els difunts, si bé aquest costum ens fa pensar en la festa de Halloween, va arribar a Amèrica gràcies a la immigració i molt després que es fes en altres indrets d'Europa, entre els quals Catalunya. Durant l'època medieval hi havia el costum, en nombrosos indrets del país, de preparar una carbassa buida amb una espelma flamejant, el que se'n deia vulgarment: fer la por. Aquesta pràctica s'havia fet majoritàriament a les comarques del Ripollès i d'Osona, i també a les comarques de la Franja de Ponent. A voltes, la carabassa era substituïda també per un nap, que es buidava de la mateixa manera.

Tornar a l'inici



© Jaume Olivet 2019



Altres referencies
Segons www.rebollengua.jimdo.com

La festivitat de Tots Sants és una de les més antigues en el món cristià ja que es remunta al segle VII i té el seu origen en un seriós problema que se li va plantejar al papa Bonifaci IV: Existía en terres cristianes un temple pagà de tots els Déus, anomenat Panteó de Roma. El papa Bonifaci IV, en lloc de fer-lo enderrocar com molts dels seus súbdits i ajudants li havien suggerit, va decidir purificar-lo de nou i consagrar-lo en honor a la Verge i a tots els màrtirs cristians. També va decidir que cada 1 de novembre se celebrara una festa, una diada en el seu honor i en l'honor de tots els màrtirs i sants cristians que allà es veneraven. Va concloure que durant aquest dia es fera una missa en honor als morts i un peregrinatge al cementiri per fer una visita solemne als difunts.

Tornar a l'inici



Altres referencies
Segons www.naciodigital.cat

Els orígens comuns de Tots Sants, la Castanyada i Halloween.

La festivitat de Tot Sants, una de les dates assenyalades per l'Església catòlica, el cert és que els orígens d'aquesta diada tenen el segell de la cultura celta i no pas de la cristiana, que la va adoptar posteriorment. Els celtes dividien l'any en dues parts; la de la llum, que abraçava els mesos de primavera i estiu, i la de la foscor, que englobava l'època de tardor i hivern. Enmig d'aquests dos períodes hi havia uns quants dies de "transició", que eren aprofitats per celebrar el Samhain, un mot gaèlic que donava nom a la festivitat que servia per donar la benvinguda a l'època d'obscuritat que arribava i en la que es creia que els difunts podien contactar amb els vius.

No és fins al segle VII quan el cristianisme adopta aquesta festa com a pròpia, i ho fa de la mà del papa Bonifaci IV que, enlloc de destruir el Panteó romà en honor a tots els déus i que era pagà, va consagrar el temple en honor a la Verge i a tots els màrtirs, una decisió que, segles més tard, s'estendria a tots els sants. El papa Gregori IV va ser el responsable d'aquest canvi, i va fixar el primer dia de novembre com la festa en honor als difunts emulant la tradició celta, que també la celebrava per aquestes dates.



© Jaume Olivet 2019

Si vols pots:

Veure l'apartat: Tradicions.
Seguir les novetats i veure el meu CV: FOTO Jaume Olivet.
Pujada el diumenge 1 de desembre de 2018.

© Jaume Olivet 2019

© Jaume Olivet 2019