Ruta 07 - Diumenge 20 d'octubre de 2019. “A la recerca del vaixell perdut“ Part 3

Aquesta posició és col·loquialment coneguda com: "El caganer", qui no l'hagi feta servir, que aixequi la mà.

6 - El mur de les lamentacions Majara : desxifrarem el missatge que has pintat a la paret Carrer de l´Era – Carrer del Doctor Martí i Julià A l'alçada del número 23 ens trobem amb una porta molt vella. Hi ha un rètol a la part superior que posa: La Plebe. A sobre de la porta en lletres una mica desdibuixades i alguna repassada amb un guix posa "marmolista ".

Ei, tu! Feia temps que no et veia! Encara que sé que no em deixes mai! Ui, perdoneu estava parlant amb la meva ombra, se me'n va l'olla?

Al costat mateix trobem un mural del grup Majara que ocupa una gran paret. Majara és un col·lectiu de creació artística centrat en el muralisme i els audiovisuals. Neix al 2013 de la mà de set joves residents de Terrassa, amb la intenció d’evocar una forma de viure o entendre el món que ens envolta. La línea de treball que segueixen en el procés de creació es basa principalment, en què no hi ha un centre o punt de partida únic, sinó que aborden els projectes de formes múltiples i col·lectives. Diuen que la seva obra és conseqüència d’un conjunt de projectes encarats al muralisme i als audiovisuals, treballant des dels projectes principals fins a la participació de concursos, beques, exhibicions, tallers socio-educatius, encàrrecs privats, participant en l’organització d’esdeveniments diversos, i intentant participar en el circuit artístic de Terrassa.

Això sí que s'assembla més a un "foc creuat"

M'he posat en contacte amb l'Edmundo Garcia, uns dels autors: "Els autors del mural son Ambi Waki, Gerard Pla, Largo Divad, Itois Bru, Ari Shiny, Pilar Català, Sergi Lanau i Edmundo Garcia, tots membres del col·lectiu Majara Studio. Data de l'abril del 2017 i és un encàrrec de l'Ajuntament de Terrassa, en el qual Majara va tractar de representar la ciutadania de Terrassa i la seva tradició. Apareixen dos personatges dels dos gèneres, una encaputxada i amb una carpeta a les mans símbol de la part més revolucionària terrassenca, l'altre va en bicicleta per la ciutat tractant així el tema de la sostenibilitat dins de la ciutat. Apareixen també elements representatius com engranatges, peçes de fàbriques tèxtils, fent referència al passat de la indústria tèxtil, i elements que recorden el modernisme de la Masia Freixa i la construcció de la ciutat a través de la riquesa cultural" Gràcies a l'Edmundo per l'explicació i al col·lectiu Majara Studio pel seu art urbà.

Molt bé, doncs ara intentaré traduir el que heu pintat a ritme de rap: Comencem a l'inici del mural cantonada amb el carrer de l'Era. Un jove puja una pendent fins arribar aquí on som, camina subjectant un objecte de forma rectangular amb la mà esquerra que no es veu el que és. La punta de les sabates fa joc amb la seva caputxa... Observo una de les cases que té a la seva esquerra i té estils modernistes de Terrassa... Tot d'una i en paral·lel una noia amb una bicicleta irromp en el camí amb força. La roda davantera de la seva bicicleta és dentada (amb aquest tipus de roda li haurà costat molt arribar fins aquí) i encaixa amb una mena d'engranatges que m'imagino que van girant pel no-res o per mitjà de l'energia còsmica l'horòscop o els planetes de l'entorn. Tot roda, roda i tal i tal... roda roda... i tal i tal... que a la bajanada que heu pintat al final aviat hi arribareu ...

De fet, no és el primer grafiti de Majara Studio que ens trobem a les nostres rutes. A la Ruta del Barri de Poble Nou que vàrem fer el 15 de juny d'aquest any 2019, vam veure un dedicat al Bitxo del Torrent Mitger. Veure Ruta Barri Poble Nou. He creat una galeria Grafiti al carrer Doctor Martí i Julià que poso a l'apartat: Grafitis.

La paret que fa cantonada amb el carrer de l'Era i amb els Escolapis està plena de pintades, frases i “coplillas “ que escriu la gent. Hi ha dibuixats tres ulls de Déu vessant una llàgrima (potser ha estat un capellà modern dels Escolapis per a reivindicar-se). Llegim els altres escrits… El fet d'escriure a les parets no és nou, a l'antiga Roma ja es feia, i els romans utilitzaven les parets per enriure-se´n dels seus governants, així que el seu origen és de caràcter polític. En els nostres dies el grafiti s'utilitza per comunicar moltes coses, el tema polític ha quedat endarrerit. El dolent de l'assumpte és que alguns anomenen art a aquesta pràctica, quan més del 80 % de les pintades no ho són. El que passa és que les persones que fan això són conscients que estan causant agressió als que podrien llegir-la, en segon lloc són persones sense cultura social i sense educació, pràcticament sense formació des de la llar cap al respecte pels altres i per les coses alienes.

Necesito fer una petita reflexió: Aquells que em coneixeu, segur que sabeu que soc un admirador de l'art en moltes de les seves formes. Per a mi, el grafiti és una d'elles. I crec que s'ha de traçar una línia molt forta per separar el grafiti de les pintades. El grafiti, ja siguin lletres o dibuixos, és art. Allò altre és bandalisme! I encara faria una altra distinció, en aquests últims hi ha pintades reivindicatives i d'altres que no són res de res, simplement embruten. Segons el meu parer, l'amic Ferran quan diu "són persones sense cultura social i sense educació, pràcticament sense formació des de la llar cap al respecte pels altres i per les coses alienes", es refereix a aquestes últimes. Perquè una pintada reivindicativa, ens agradi o no, és una manera d'expressar un sentiment, moltes vegades reprimit, que no té a veure amb la manca d'educació de la persona que el fa.

7 – L´esforç per aconseguir la santedat Ens trobem al carrer del Vall, 37 Davant de la casa en què va néixer Antoni Maria Marcet i Poal – Abad de Montserrat. Va ingressar al noviciat del monestir el febrer de 1894. L'any 1906 va iniciar la “Revista Montserratina“ de la qual en fou redactor i administrador. Va fer possible l'aparició (juntament amb altres persones) de la Bíblia de Montserrat. Restaura la impremta del monestir (1918) i impulsa diverses publicacions, com ara Analecta Montserratensia. Va promoure l´ús del català com a llengua de relació dins el monestir com en la consideració del català com a llengua de cultura habitual. Etc.

Ens crida l'atenció un plafó de ceràmica que està en l'entrada. El plafó, està dividit en dos elements: En el primer, figuren els elements simbòlics que vinculen l’Abat Marcet amb la religiositat i referències amb Montserrat, intentaré traduir-lo: 1 - Emblema heràldic de Montserrat “De gules, un mont de set penyes movent de la punta d'or, somat d'una serra d'or “. 2 - Mitra – s’interpreta el seu simbolisme amb l'esforç per aconseguir la santetat. 3 -Inscripció – “In domino confido “ - significa: En el senyor confio. 4 - A la part esquerra hi ha una imatge que molt bé podria ser l'Esperit Sant. En el segon, hi ha la inscripció «Aquí nasqué Antoni Maria Marcet i Poal, abat de Montserrat. 5 de juliol 1878». A la part baixa posa qui l'ha fabricat. Tenia curiositat per saber més coses sobre qui havia fabricat aquesta peça de ceràmica i em vaig posar en contacte amb un amic (que molts de vosaltres coneixeu) per telèfon que podria estar-hi relacionat i em va dir: “Sí, está feta a “l'Argila” Ceràmica del Toudell, taller propietat en el seu dia d'en Salvador Alavedra Invers, i manufacturada pel ceramísta Albert Motis Faro, que era l'artista ceramista”. Encantat d'haver-te informat. Germana d'aquesta placa, ho és la de l'Avinguda Jaume I, tocant a una plaça que hi ha una figura molt estranya i que no recordo el seu nom, algú em pot donar alguna pista?

Si vols pots:

Veure reportatge: Ruta 07 - A la recerca del vaixell perdut" .
Veure apartat: Ruta Cultural i Fotogràfica de Terrassa .
Veure el meu CV i saber com seguir les novetats: FOTO Jaume Olivet.
Pujada el diumenge 3 de novembre de 2019.

Contador: