Ruta 07 - Diumenge 20 d'octubre de 2019. “A la recerca del vaixell perdut“ Part 2

Quan hi ha més d'un fotògraf fotografiant el mateix a la vegada, en podem dir "foc creuat"? Bé, no ben bé, falta l'altre fotògraf a les fotos, ja ens trobarem.

3 - Els cavallets de mar i l'escut de Terrassa El Déu Mercuri ens observa com sempre. Font del Rasot: Ens trobem al carrer de Sant Francesc cantonada amb el carrer de Sant Genís. Aquesta font es va inaugurar al gener de l’any 1887, en aquest lloc conegut popularment com el Rasot. És una font de ferro amb dos sortidors i un magnífic escut de Terrassa amb relleu, damunt hi té dos cavallets de mar. Va ser construïda pels Germans Abelló que tenien els seu taller molt aprop d’aquí, en aquesta zona. L’any 1995 amb la remodelació de l’espai es va restaurar la font deteriorada pel pas del temps. Al segle XV el Rasot rebia l’aigua per un petit rec procedent del fossar de l’antiga vila de Terrassa o Torrent del Palau, concretament prop de la cruïlla amb el carrer de Sant Genís i el carrer de la Rutlla (aquí mateix).

En Fernando ens diu que abans no es feien fonts tan grans, que segurament l'original debia ser més petita i també portar l'escut original de la ciutat. En Fernando ens mostra ràpidament com podia ser l'escut amb un dibuixet.

Continuem caminant pel carrer de Sant Francesc avall. De fet, començava a notar una sensació estranya, però coneguda, és clar ets tu de nou Hermes, el Déu Mercuri. És la quarta vegada que et trobem. Casa Flotats. A la façana hi ha dues figures; femenina i masculina, que representen la indústria tèxtil i el comerç (Hermes). Les escultures són de l’any 1944, fetes en pedra almorquí, i són obres de Cèsar Cabanes. Carrer de Sant Francesc 18 – sobre una columna. Continuem caminant pel carrer de Sant Francesc i girem a la dreta pel carrer del Doctor Ventalló fins arribar al carrer del Col·legi.

4 - La torre oblidada Carrer del Col·legi, 40 – Carrer Vallhonrat, 2. Què ens queda del segle XIX i de principis del XX a Terrassa, entre d'altres elements, un patrimoni arquitectònic espectacular, adobat amb cases i fàbriques del que havia estat una gran ciutat industrial, del que s'havia conegut com La Ciutat del Fum. Però més enlla d'aquests edificis majestuosos hi ha uns elements que passen força desapercebuts per la ciutadania, tant local com forana. Són les Torres d'Aigua. A Terrassa ens en queden una dotzena curta, i moltes pateixen un seriós perill de desaparèixer. No han estat prou valorades, pel que són, pel que aporten al paisatge urbà i per tota la història que tenen lligada al darrere. Avui resten semiamagades entre habitatges i només els ulls experts saben localitzar-les, amb les excepcions de les tres que estan catalogades i que es conserven en bon estat. També és cert que la seva desaparició va lligada a la pèrdua de la funcionalitat original. L'obra és atribuïble a l'arquitecte Joan Baptista Feu i Puig (finals del segle XIX). Aquest cop ens dirigim cap a la Carretera de Montcada.

5 - Abducció i cultura Hi ha un tram de la Carretera de Montcada que em crida molt l'atenció perquè hi ha molta cultura acumulada. És el que va des del carrer del Col·legi fins a la cantonada del carrer de Sant Marià.

A – Relleu d'un Terrisser. Carretera de Montcada, 109-111. A la part alta de la façana hi ha un relleu d'un terrisser. He intentat esbrinar quina és la història d'aquest edifici i la gent que hi vivia per poder saber el motiu pel qual hi ha aquest relleu i no l’he trobat.

B – Forn de Sant Miquel – Pa i Pastisseria Carretera de Montcada, 118. El Forn de Sant Miquel ja fa molts anys que ha tancat i es veu abandonat. A la part superior de l'entrada encara es conserven una sèrie de rajoles ceràmiques molt interessants. A la part esquerra veiem una mare amb la seva filla que estan comprant mentre els atén una persona de la fleca. Les prestatgeries es veuen molt ben ordenades de pa i altres productes, la imatge respira bondat, calma, confiança... A la part dreta es veuen dos forners treballant, un esta col·locant material al forn mentre que l'altre està pastant a mà.

C - Abducció i cultura Carretera de Montcada, 87 – 89. L'anàlisi d'aquest edifici m'ha portat un parell de mals de cap. Recordo que hi havia un mosaic enorme de trencadís que ocupava el lateral dret (us ensenyo una fotografia) i ara ha desaparegut. En el mosaic podem veure: “a la part alta el sol, unes barques, un tros d'un vaixell amb vela, una gran torre amb un salvavides i dues persones de tipus africà o egipci mirant “. Si entrem al Google Maps (internet) i posem aquesta direcció veurem el mateix que veiem ara, el mosaic no apareix, ha desaparegut. Però si busquem una vista aèria i anem molt a poc a poc amb el ratolí veurem en un punt la imatge que hi havia al principi: el mosaic. Costa de trobar el punt ja que és un instant. El tenen els extraterrestres?

D - El vaixell perdut de la carretera de Montcada Carretera de Montcada, 80 Quantes vegades hem passat per el davant i no l’hem vist. No acabo d'entendre quin significat té aquest vaixell aquí en una carretera en lloc d'estar a prop del mar. Qui va ser el constructor d'aquesta casa? Qui van ser les persones que i van viure al principi? Aquesta casa està construïda abans que jo naixés, quan era petit em quedava hores mirant aquest vaixell des de l'altra vorera i pensava que aquest vaixell s'havia escapat del trencadís que havia hagut a l'edifici del costat buscant la seva llibertat.

Continuem caminant per la carretera i en arribar al carrer de Sant Marià girem a la dreta pujant fins arribar a un passadís que va des d'aquest carrer al carrer Vallhonrat. Ara entrem al carrer Martí i Julià.

Si vols pots:

Veure reportatge: Ruta 07 - A la recerca del vaixell perdut" .
Veure apartat: Ruta Cultural i Fotogràfica de Terrassa .
Veure el meu CV i saber com seguir les novetats: FOTO Jaume Olivet.
Pujada el dissabte 2 de novembre de 2019.

Contador: