© Jaume Olivet 2019

© Jaume Olivet 2019

RUTA CULTURAL BARRIS DE TERRASSA - POBLE NOU - Galeria 4
Dissabte 15 de juny de 2019.

© Jaume Olivet 2019



© Jaume Olivet 2019

Passatge de Béjar

Entrem al passatge pel carrer d'Alcoi. A la façana del número 23 abans d'entrar al passatge veiem dues escultures de dos gossos a la part alta de la barana que ens donen la benvinguda. Les construccions són antigues i es respira calma, pau.
El passatge té forma de T amb entrades i sortides a la Avinguda de Béjar i al carrer de la Manxa. Algunes persones dins el passatge ens mirava de forma una mica estranya i un matrimoni ja gran m'ha preguntat que qui som? els he contestat que som un grup d'amics que estem fent una ruta cultural pel seu barri. El marit m'ha contestat “nosaltres quan baixem al centre és un altre barri “i jo li he dit que no estic d'acord , això és el que no sento aquí, perquè no estic programat ni mediatitzat per res i que només busco acostar-me a les persones amb sentiments i vull aprendre d'elles, de la seva història, coneixements... l'home no sabia que contestar-me però m'ha somrigut . ;-)

© Jaume Olivet 2019

Sortim a l'Avinguda de Béjar i travessem el pont sobre la riera del Palau cap a l'altre costat del barri.

© Jaume Olivet 2019

Des del pont tenim una bonica vista de Sant Llorenç

© Jaume Olivet 2019

© Jaume Olivet 2019

© Jaume Olivet 2019

En el pont que ens condueix fins a l'altra part del barri

Fa uns dies vaig estar recolzat a la barana d'aquest pont mirant a banda i banda una bona estona. La perspectiva del barri és molt bona i convida a pensar, a reflexionar.

L'àrea es va formar als anys cinquanta com a producte de la immigració massiva que es va produir a Catalunya. La gent es va edificar els seus propis habitatges sense urbanitzar l'àrea prèviament. Encara s'està realitzant la urbanització en algunes parts del barri i encara queden moltes assignatures pendents com el sanejament i el manteniment continu de la riera.

La gent té por i ja en vam tenir prou amb la riuada del 1962 i l'obligació de les autoritats polítiques és la d'adoptar de manera immediata les mesures perquè això no torni a passar... ho fan? De fet la riera està feta una merda. No vull dir noms ni partits polítics, crec que se m'entén bé.

Millorant l'estat de la riera, es podria recuperar com a espai de qualitat mediambiental, en comptes de ser una zona que divideix el barri i li proporciona una imatge descurada i de degradació. També aquest dia que vaig estar recolzat a la barana vaig recordar a amics que tinc de La Sosi (Assosiació De Veins del Poble Nou) amics i grans veïns del barri que lluiten per millorar-lo dia a dia sense rebre res a canvi i aquí en tenim un: el Dídac Romera.

Continuem caminant al costat de la riera direcció sud.

© Jaume Olivet 2019

© Jaume Olivet 2019

© Jaume Olivet 2019

© Jaume Olivet 2019

© Jaume Olivet 2019

© Jaume Olivet 2019

Plaçeta entre el carrer de Nijar i la Ronda Ponent

Aquesta placeta transmet calma i tranquil·litat, hi ha gronxadors i alguna atracció per jugar els més petits. Hi ha alguns bancs on es pot llegir tranquil·lament el diari, xerrar, viure el barri, els amics, etc.

Em vaig asseure en un banc fa un parell de mesos i no parava de mirar cap a la Riera. Les riuades del 1962 degut al precari estat de les vivendes, la manca de planificació urbanística i la proximitat a la riera, van produir danys molt greus als habitatges més propers. Amb els diners que l’Estat va cedí a l’Ajuntament per intentar paliar una política d’oblit i especulació, el consistori va destinar una part per pavimentar el carrer Adra (que esta aqui al costat darrera nostre) i el carrer Eduardo Marquina (dos carrers més avall d´on som) fins al desaparegut pont del torrent Mitjer.

El que no es va construir va ser l’esmentat pont del torrent Mitger, el qual suposava una important sortida pels veïns de la part alta del barri. Varen ser els propis veïns qui van obrir un pas al carrer Adra per comunicar-lo i per tal de tenir una millor connexió amb la resta de la ciutat. Tot aquest sector estava conformat per un seguit de torrents, que a meitat dels seixanta s’anaren cobrint i urbanitzant. D’aquesta forma va sorgir l’Avinguda Abat Marcet, inclosa en el primer cinturó de ronda. Però la urbanització real del barri no va arribar fins a la dècada dels 80 amb l’entrada del primer equip democràtic al consistori.

Caminem per la ronda fins arribar al carrer de Linares i les cases són una mica més modernes. Girem a l'esquerra en direcció de nou a la Carretera de Rellinars on anirem direcció nord buscant el carrer Terque.

© Jaume Olivet 2019

© Jaume Olivet 2019

© Jaume Olivet 2019

Centre Formació d´adults Anna Murià

El CFA Anna Murià és un centre d’educació permanent de persones adultes de la Generalitat de Catalunya, que compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Terrassa. Des del centre s'entén la formació permanent com el procés educatiu integral de la persona al llarg de la vida. Planteja l’educació permanent com el conjunt d’activitats educatives, culturals, cíviques, socials i formatives que permeten i faciliten la formació integral de la persona com a membre d’una societat en constant evolució.

L’Escola d’Adults Anna Murià (antigament Pere de Fices) fou una de les primeres de Terrassa i de Catalunya, creada fa més de 30 anys. És una escola amb tradició i arrelada a la ciutat i al país.

Travessem la carretera de Rellinars i continuem caminant pel carrer de Terque direcció oest.

© Jaume Olivet 2019

Sort que no queda gaire, fa una miqueta de calor!

© Jaume Olivet 2019

© Jaume Olivet 2019

Monòlit i el Bitxo del Torrent Mitger

Aquí hi ha el monòlit de la colla "34 anys de Bitxo". El Bitxo va celebrar la seva diada d'aniversari el passat 17 de febrer 2019. A les onze del matí, en aquesta zona enjardinada del carrer del Terque, la colla va plantar flors al monòlit. Seguidament a les dotze hores va fer una tabalada a la plaça de la Cultura (jo vaig ser-hi). La bèstia va fer la "Dansa del bitxo" i altres balls, seguida d'una tabalada dels "Bitxaires". Cap a les 12.30 tallers infantils, i a la una un aperitiu popular. Esperem i desitgem que aquest projecte compleixi molts anys i tingui continuïtat a través de sempre, de families, de veïns, amics, de persones que estimen la cultura... La vostra tasca, ganes, actitud, serietat i professionalitat és admirable i sou collonuts.

El senyor Joaquin Solé ens ha llegit i explicat aspectes sobre el que esta escrit a la placa commemorativa.

Continuem caminant pel carrer de Terque direcció oest .

© Jaume Olivet 2019

Plaçeta entre carrer Terque i carrer de Marià Benlliure

La placeta és molt petita i senzilla. L'entorn és tranquil i observo que hi faria falta més arbres per tenir ombres durant els mesos de calor. Tocant al descampat veiem una zona per jugar a la petanca. Continuem caminant pel carrer de Josep Llimona fins arribar a un passatge molt interessant.

© Jaume Olivet 2019

Passatge del Torrent Mitger

Entrem al passatge pel carrer de Josep Llimona (va des d'aquest carrer a la ronda ponent). Les cases són molt senzilles i de planta baixa. Crec que algunes d'elles van ser de les primeres que es van construir al barri i es veuen els afegits que s'han anat fent amb el temps, de forma personal i sense l'ajuda de cap arquitecte.

Com a detall curiós, cal dir que per a la construcció d'aquells primers i precaris habitatges era necessari un document especial signat per l’Església i per l’Ajuntament que permetia poder treballar els diumenges, que era l’únic dia lliure de que es disposava per construir-se la pròpia vivenda. D’aquesta situació se’n podria derivar el nom del barri, ja que per atorgar-los-hi els permisos els demanàven on vivien i la resposta era: “allá, en el pueblo nuevo”, ja que no sabien identificar el lloc on vivien; fet que demostra el grau de distanciament físic i social entre els habitants de la Terrassa històrica amb els de la creixent Terrassa perifèrica, separades per accidentats torrents i formades per grups humans ben diferenciats.

Amb el pas del temps s’ha anat conformant un barri més compacte degut als diferents plans urbanístics, però amb una singularitat molt marcada, com un barri fraccionat per una barrera natural: la riera del Palau.

Sortim a la Ronda Ponent i ens dirigim direcció sud.

© Jaume Olivet 2019

© Jaume Olivet 2019

© Jaume Olivet 2019

© Jaume Olivet 2019

© Jaume Olivet 2019

© Jaume Olivet 2019

Foto del carrer Alcoi.
Foto proporcionada pel Didac.
Procedènica: --

© Jaume Olivet 2019

Foto proporcionada pel Didac.
Procedènica: --

© Jaume Olivet 2019

Foto proporcionada pel Didac.
Procedènica: Carles Duran

© Jaume Olivet 2019

Foto proporcionada pel Didac.
Procedènica: Joan Bonastre

© Jaume Olivet 2019

© Jaume Olivet 2019

© Jaume Olivet 2019

© Jaume Olivet 2019

© Jaume Olivet 2019

© Jaume Olivet 2019

El Poble Nou és un barri fet a trossos al llarg del temps i de sentiments, les primeres cases ja existien abans de la Guerra Civil. La seva evolució no es gaire diferent de la d’altres barris perifèrics de la ciutat, passant de ser una zona de cultius, barrancs, rieres i torrents a albergar les diferents onades d’immigrants que anaven arribant a la nostra ciutat atrets per la possiblitat de trobar feina i que degut a la manca d’habitatges que hi havia, sempre acabaven instal·lant-se lluny del centre de la ciutat, en terrenys força accidentats, però barats.

Aquesta és la mateixa història per a tots els suburbis que van anar formant-se a la nostra ciutat.

El nostre respecte i reconeixement a totes les persones del Poble Nou que tant han lluitat des dels inicis, que tant han patit i que tant han treballat per fer un barri digne. Gràcies Dídac Romera per la teva ajuda i la teva amistat. Amics: Gràcies per venir amb nosaltres, gràcies per venir al Poble Nou .

© Jaume Olivet 2019

© Jaume Olivet 2019

Si vols pots:

Veure el reportatge: Ruta Barri - Pueble Nou.
Veure l'apartat: Ruta Cultural i Fotogràfica de Terrassa.
Veure el meu CV i saber com seguir les novetats: FOTO Jaume Olivet.
Pujada el dissabte 22 de juny de 2019.

© Jaume Olivet 2019
© Jaume Olivet 2016