© Jaume Olivet 2019

© Jaume Olivet 2019

Ruta 06 - Diumenge 7 d'abril de 2019.
“El lloc on les cames et porten sense voler“
Part 2

© Jaume Olivet 2019

© Jaume Olivet 2019

3-Quan l’art de carrer es fa façana.

Al número 37 del carrer de la Mina podem trobar aquesta curiosa façana decorada per un mural de motius geomètrics que juguen amb l'abstracció. Es podria pensar que es tracta d'una excentricitat que xoca frontalment amb el plantejament habitual dels acabats que la norma establerta contempla per a la zona. I potser ho sigui. No obstant això, hem de prestar atenció a la signatura d'aquest treball, OVNI, que confereix una altra lectura a aquesta curiositat del paisatge arquitectònic terrassenc. Aquesta signatura ens porta a una artista local que va iniciar la seva marxa en l'àmbit del street art barceloní i que compta amb prestigiosa projecció internacional. El seu treball adorna altres parets de la ciutat, com és el cas dels murals del Centre Cívic de Can Tusell o l'interior del centre educatiu Nova Electra. Es diu Anna Taratiel i el seu segell particular són aquestes combinacions geomètriques que plasma tant en tela com a la paret.



© Jaume Olivet 2019

Aquest treball és representatiu del seu estil personal, que beu de fonts com el constructivisme rus. No obstant això, penso que l'artista té com a font d'inspiració elements com els mosaics àrabs, l'arquitectura deconstructiva o els puzles infantils de fusta, és una opinió personal meva.

Anna Taratiel va néixer a Terrassa, el 1982, on va estudiar disseny gràfic a l'Escola Universitària del Vapor de Terrassa. Es va diplomar en tècniques murals a la Llotja de Barcelona, i va començar la seva marxa deixant volar la seva creativitat en el món del grafit urbà a Barcelona i Terrassa.

Ha realitzat una vintena d'exposicions individuals i ha participat en més de 25 mostres col·lectives en països com Holanda, Alemanya, Polònia, Itàlia, Portugal o el Brasil.



© Jaume Olivet 2019

© Jaume Olivet 2019

4 - La casa dels dragons

Línies rectes i aire neoclàssic caracteritzen l'aspecte que ofereix aquest edifici del centre de Terrassa que es troba protegit com a Bé Cultural d'Interès Local. Promoguda per l'empresari Josep Guardiola i Ferrés a la fi del segle XIX, el seu aspecte eclèctic és obra de l'arquitecte Ignasi Escudé i Gibert, qui va reformar aquest habitatge el 1940 per transformar-la en un edifici plurifamiliar. Les motllures en forma de dracs que trobem a les llindes dels balcons són el seu peculiar segell.

La Casa Guardiola, tal com la coneixem avui dia, és un edifici que acull tres habitatges. Per això va ser necessari modificar la seva estructura inicial com el gran habitatge unifamiliar que era en origen. Així, Ignasi Escudé va modificar la façana original traslladant l'accés central a l'esquerra i construint un rebedor i una escala que permetés l'accés independent a les dues plantes superiors.

L'habitatge de la planta baixa té unes dimensions de 371 metres quadrats, segons el cadastre (que data l'habitatge en l'any 1910).



© Jaume Olivet 2019

Pel que fa a l'exterior, com sol ser habitual en gairebé totes les plantes principals, el seu aspecte és més auster que el de la resta de la façana. Crida l'atenció com es trenca el concepte simètric original, en desplaçar la porta d'accés de l'edifici. S'aprecia clarament com aquesta porta es trobava al centre de la casona, emmarcada per una sèrie de motllures en forma de rectangles, mentre que les finestres que es trobaven a banda i banda estaven coronades per cornises decoratives ornamentals (guardapols), i perfilades igualment per motllures decoratives que accentuen els brancals i la llinda exteriorment.

Destaca en aquesta planta el treball de les reixes de ferro de les finestres, de tall senzill a la base i amb certa floritura en la rematada.



© Jaume Olivet 2019

La primera planta, que ocupa 336 metres quadrats, és la que té un major protagonisme a la façana de l'edifici, ja que la presideixen tres balcons amb una barana de ferro i persianes de fusta profusament decorades. Un aire classicista envolta a aquestes tres obertures, gràcies a les motllures que decoren els brancals i que simulen columnes amb capitells acabats en volutes. Sobre elles, un dintell decorat amb un fris en el qual reconeixem clarament dues figures de dracs enfrontats que constitueix el principal motiu decoratiu.



© Jaume Olivet 2019

L'esquema de tres obertures es repeteix a la tercera planta, que ocupa una superfície de 282 metres quadrats. No obstant això, en aquesta ocasió no són en voladís, o ho són en molt menor mesura, i semblen sustentar-se en les cornises motllurades que rematen els balcons del pis inferior. Igual que aquells, compten amb balcons de reixa, encara que aquests es limiten al marge que marca l'amplada de cada finestra. L'austeritat és aquí la nota dominant, ja que les finestres són emmarcades per motllures llises, potser per accentuar les decoracions que rematen l'edifici. I és que, sustentant la cornisa superior, trobem mènsules decorades amb motius florals.

El conjunt de la façana està estucat en color blanc, imitant carreus. Tot i que s'ha qualificat com a arquitectura eclèctica, l'aire neoclàssic que presideix el conjunt de la Casa Guardiola és més que evident. Ho apreciem en els brancals que simulen columnes jòniques, a les llindes decorats i en les mènsules. També en les grans obertures que oradan la seva façana.

Carrer Sant Antoni 62



© Jaume Olivet 2019

A la porta del solar del costat, algú ens vol enviar un missatge? O potser un consell? O simplement ens fa una pregària?... La qüestió és que té tota la raó del món.



© Jaume Olivet 2019

© Jaume Olivet 2019

5 - L´enigma dels 17 ulls / El déu Mercuri apareix de sobte per la teulada

Ens trobem al carrer de Sant Cristòfol núm 75-83 inclòs.
La primera vegada que vaig passar per davant d'aquesta construcció em va resultar curiosa, molt moderna i que s'aparta de la construcció habitual a Terrassa.
Em va cridar molt l'atenció però vaig notar una sensació estranya, que ja conec, que conec molt bé, però no pensava que també la tingués aquí.



© Jaume Olivet 2019

Li feia voltes i vaig pensar que el millor seria no pensar-hi més, ja que he d'aprendre a ser modern. Vaig tornar-hi una altra vegada.

A la façana i entre balcons hi ha un arc continu entre si en tota ella i dins de cada arc cinc pedretes... per què cinc? No podia ser, el que estava pensant.



© Jaume Olivet 2019

A l'anar-me'n notava la presència d'algú que m'observava, vaig mirar amunt cap a la teulada i et vaig veure, ets tu, Hermes el déu Mercuri.
Ara ja començo a entendre el joc.



© Jaume Olivet 2019

1 – A la maçoneria el número cinc ocupa el lloc del centre en la sèrie dels nou primers números. En la geometria apareix quan la unitat es fa patent en el centre del quadrat i de la creu: Aquest punt mig representa el que en Alquímia es denomina la quinta essència, l'èter, el cinquè element que conté i sintetitza als altres quatre i que simbolitza el buit, la realitat espiritual que penetra en cada ésser unint-ho tot dins de si.... aquest és el propòsit de qui ha creat aquesta edificació... o aquest és el missatge amagat que ha volgut deixar al finalitzar l'obra.



© Jaume Olivet 2019

2 - Hermes i l'hermetisme són una referència habitual en la maçoneria, com ho és també Pitàgores i la geometria.
No li vaig voler donar importància i me’n vaig anar cap a casa. Quan em trobava a l'alçada de carrer del Mas Adei el cap no parava de fer voltes pensant qui seria l'arquitecte que va realitzar aquest projecte, la construcció no és nova.
He aconseguit un Projecte de Demolició d'aquest tram ( núm 98/19). Esta aprovat per l'Ajuntament de Terrassa el 29 de juliol del 1999.Us en presento una fotocòpia i a la fotografia observem que hi havia cinc cases que ja no existeixen i un Bar- Restaurant que es deia''Morro's " que feia cantonada amb el Carrer de Sant Antoni.
També he aconseguit un croquis del dibuix que va realitzar l'arquitecte de la façana que us ensenyo.
L'arquitecte és: José Manuel López Mateos Moreno



© Jaume Olivet 2019

Vaig anar preguntant: a un veí si el coneixia, algun arquitecte amic, amics i coneguts constructors, cap dada, cap registre a Terrassa, aquest va ser l'únic projecte que va realitzar aquí el any 1999. Però sí que l’he trobat a Barcelona. He vist fotografies de tots els seus projectes durant diversos anys a la província de Barcelona i tots són convencionals menys aquest de Terrassa.

Per què? L’he trobat en un programa de març 2017, impartint una conferència dividida en quatre parts anomenada "De la iluminación a la revolución". I una altre més recent ( abril 2018 ) sobre “ Simbologia gòtica y Alquimia “ i altres dades mes, etc. És una coincidència que aquestes conferències s'hagin fet a la coneguda Biblioteca Arús del Passeig de Sant Joan de Barcelona. És evident que l'arquitecte va voler deixar la seva empremta maçònica a la seva obra com va fer ja fa molts anys Antoni Gaudí a Barcelona.



© Jaume Olivet 2019

ENIGMA RESOLT.
Nota: Podria aportar moltes més dades sobre aquest tema però crec que amb aquestes ja són suficients. La meva intenció no és ni criticar ni desprestigiar ningú, al contrari, és cultural. Només he intentat esbrinar qui va fer aquesta obra i el perquè, la traçabilitat i l'anàlisi m'han fet arribar al final. El meu respecte és total.



© Jaume Olivet 2019

© Jaume Olivet 2019

© Jaume Olivet 2019

Mèuuuu mèu mèuuuuu.
No es pot traduir literalment perquè és més bé un pensament:
Que c... fan aquests que no em deixen descansar!



© Jaume Olivet 2019

© Jaume Olivet 2019

Si vols pots:

Veure reportatge: Ruta 06 - El lloc on les cames et porten sense voler .
Veure apartat: Ruta Cultural i Fotogràfica de Terrassa .
Veure el meu CV i saber com seguir les novetats: FOTO Jaume Olivet.
Pujada el dijous 25 d'abril de 2019.

© Jaume Olivet 2019

© Jaume Olivet 2019