© Jaume Olivet 2019

© Jaume Olivet 2019

Ruta 06 - Diumenge 7 d'abril de 2019.
“El lloc on les cames et porten sense voler“
Part 1

© Jaume Olivet 2019

© Jaume Olivet 2019

1 - Eclecticisme ferroviari / Entrada a l’opulència.

L'Estació del Nord, per a molts visitants de Terrassa és el primer edifici d'interès històric-artístic que visiten sense ser-ne conscients. Si l'aproximació a Terrassa per tren es fa a través dels ferrocarrils estatals, l'Estació del Nord és el punt d'accés al municipi. La seva importància cal inserir-la en un context més històric que artístic.



© Jaume Olivet 2019

L'Estació del Nord va ser important per a Terrassa com a motor de progrés i dinamització de l'economia local, ja que l'arribada del ferrocarril a la ciutat industrial del segle XIX va ser determinant per potenciar la sortida de mercaderies tèxtils i l'arribada de matèries primeres. Va ser per tant un pilar per al desenvolupament de la seva florent economia i promoure el creixement urbanístic de la ciutat mitjançant el traçat del carrer del nord.



© Jaume Olivet 2019

L'estació data de l'any 1901 i substitueix la que es va construir en 1856, quan es va posar en marxa la línia de tren que comunica Terrassa amb Barcelona i Saragossa. Ocupa el punt quilomètric 333,7 de l'esmentada línia i es va obrir al públic quan es va inaugurar el tram de l'esmentat traçat que unia Sabadell i Terrassa amb Barcelona.



© Jaume Olivet 2019

Com podem apreciar es tracta d'un edifici de tall eclecticista, dissenyat segons la moda de l'època per a aquest tipus d'equipaments. Consta d'un cos central de dues plantes i dues ales laterals, coronat per un frontó circular ornamentat amb filigranes i constitueix un conjunt marcat totalment per la simetria visual. Destaca al primer pis, més ornamental, la balustrada que protegeix els seus tres finestrals acabats en arcs de mig punt; com arcs són també la solució estètica triada per dissenyar les obertures de la façana a la planta baixa.



© Jaume Olivet 2019

Entrada a l’opulència

La ciència i la tècnica van ser molt importants per al desenvolupament de Terrassa, així com la conscienciació dels terrassencs respecte a aquest assumpte va comportar la denominació de molts carrers de la ciutat amb noms d'inventors i científics. L'energia generada pel vapor va ser el principal recolzament rebut per la indústria terrassenca, cada vegada més coneguda a l'exterior, però alhora aïllada per la lentitud del transport.

No obstant això va ser un altre fet de no menor importància, també vinculat a l'ús del vapor com a força motriu, el que va contribuir a donar encara més ales a la indústria local: l'arribada del ferrocarril. Amb ell es posava fi a dècades de penós transport de mercaderies i matèries primeres per deficitaris camins en transport de tir animal. Les fàbriques de Terrassa rebien amb més celeritat el carbó necessari per alimentar la seva maquinària i les comandes partien amb més diligència cap al port de Barcelona per ser embarcades.

Aviat, els viatjants de comerç van començar a arribar a la ciutat en ferrocarril i això va generar també un nou impuls per a la ciutat i el seu urbanisme.



© Jaume Olivet 2019

En aquell temps, en aquest entorn només hi havia camps que aviat van anant donant recer a alguns habitatges de famílies benestants que, si bé la majoria no figuren en el catàleg de béns protegits, si resulten interessants des d'un punt de vista arquitectònic per documentar i entendre l'estètica que es fomentava a l'atzar del modernisme, l'historicisme i el noucentisme de l'època.



© Jaume Olivet 2019

En aquesta entrada us proposo un passeig que comença a l'Estació del Nord i transcorre pel carrer del mateix nom fins trobar-se amb el casc històric de la ciutat. Aquest camí va fer que a la zona ja urbanitzada de la ciutat proliferessin establiments com la Fonda Europa, l'Hotel Peninsular, la Fonda Univers, la Posada del Carril, la Fonda de Cal Català o el Restaurant Petit Pelayo, destinats a acollir els cada vegada més nombrosos visitants. I també que molts industrials obrissin al final d'aquest carrer magatzems en els quals poder exhibir les seves teles per facilitar als viatjants la seva tasca.

Buscant una mica a la xarxa, he trobat aquestes imatges:



© Jaume Olivet 2019

Fonda Europa.
Foto esquerra: AMAT/Fons Ragón 33789
Foto dreta: ?



© Jaume Olivet 2019

Fonda/Gran hotel Peninsular.
Foto esquerra: AMAT/Fons Ragón 33830 Fot. Àngel Toldrà Viazo
Foto dreta: AMAT 33824 Fot. A. Torija.



© Jaume Olivet 2019

Posada Liceo.
Arxiu Rafel Comas - Fot. A.Thiriat 1913



La seva importància va ser vital per al desenvolupament de la ciutat, com demostra el fet que fos el segon carrer - després del carrer de Sant Pere- que va ser empedrat a la ciutat.

Actualment quan arribem a Terrassa i quan sortim per l'estació ens trobem amb: Una agència de viatges del Corte Inglès, una altra de viatges i creuers pel Oceà Pacífic, una botiga de telèfons mòbils, Teikit... Sushi i creacions pròpies fusionant cuina japonesa, catalana i francesa en botiga de menjar per emportar i L´Estació del Café.

L'Estació del Café és un bar petit i em crida l'atenció que en la seva façana hi ha la inscripció "Yokohama"... us enrecordeu del Yokohama?



© Jaume Olivet 2019

Baixant pel carrer del Nord:



© Jaume Olivet 2019

Tocant a la cantonada del carrer de Sant Ignasi trobem un grup de tres cases que també tenen interès històric per estar protegides com a bens d'interès local, aquestes cases estan situades en els números: 77, 79 i 81.



© Jaume Olivet 2019

© Jaume Olivet 2019

A la cantonada amb el carrer de Sant Ignasi i el Carrer del Nord hi ha la Casa Ignasi Escudé Galí, d'estil modernista que va ser bastida per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada l'any 1905 i ampliada l'any 1910.

Compartint mitgera amb la Casa Ignasi Escudé II, trobem una altra casa de façana més ampla, situada en el núm 81 del carrer del Nord, casa també d'estil modernista, bastida per l'arquitecte Domènec Boada i Piera l'any 1908.



© Jaume Olivet 2019

2 - El miracle del carrer de Sant Ignasi.

Sant Pere de les Puel·les, o de les Puelles, va ser un monestir benedictí femení fundat a l'actual plaça de Sant Pere, al barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera de la ciutat de Barcelona.

La comunitat va traslladar-se al segle XIX a Sarrià, on hi ha l'actual monestir del carrer d'Anglí. De l'edifici original de la plaça de Sant Pere només en queda l'església, convertida en parròquia.



© Jaume Olivet 2019

© Jaume Olivet 2019

El claustre fou enderrocat al 1873 però se'n conserven deu arcs gòtics del segle XIII: són a les finques 1 i 3 del carrer Sant Ignasi de Terrassa. Del claustre romànic se'n conserven tres arcs, amb capitells esculpits, al Museu Nacional d'Art de Catalunya. Altres fragments són a una finca particular de Sant Antoni de Vilamajor i al Museu Santacana de Martorell.

Li he trobat el gustet a buscar fotos pel google! Moltes gràcies al senyor Rafael Aroztegui que m'ha informat de la seva procedència.



© Jaume Olivet 2019

Sant Pere de Puel·les
Foto esquerra: ?
Foto dreta: AMAT/Fons Ragón 33792



© Jaume Olivet 2019

El fragment està format per deu arcs ogivals, sostinguts per columnes quadrilobulades que disposen de capitells decorats amb motius vegetals. Les columnes estan sobre un basament format per deu motllures en forma de rosassa de procedència desconeguda, 4 d'elles són originals i la resta són reproduccions. Darrera del fragment de claustre hi ha un bloc de pisos construïts l'any 1966 de gran alçada i que possiblement al seu dia va ser el més alt de la ciutat.

Al número 69 del carrer del Nord, hi havia una casa que va ser adquirida per una família que es deia Ferrer. La casa va ser bastida l'any 1863, era un edifici de dues plantes, de línies neoclàssiques conegut com la Casa Alegre. Aquest edifici disposava també d'uns grans jardins. La família Ferrer, coneixedora de l'enderrocament del claustre de Sant Pere, és va fer amb deu arcs gòtics i com a mínim tres romànics que van transportar a Terrassa i a els van instal•lar al seu jardí.



© Jaume Olivet 2019

Els jardins van ser enderrocats a l’any 1966 per construir un gran bloc de pisos i es va mantenir la casa fins l'any 1977 que patiria la mateixa sort que els jardins. Avui dia l'espai de la casa que formava part del patrimoni històric de la ciutat està ocupada per una plaça pavimentada.

La immobiliària va fer donació al Museu de Terrassa del fragment romànic del claustre i va instal•lar els deu arcs gòtics davant les entrades del nou edifici i en paral·lel al carrer de Sant Ignasi, tal com es troben avui dia.

Els fragment de claustre del convent de Sant Pere de Puel•les està catalogat com a bé d'interès local. Identificador: IPAC, 28125. És d'estil gòtic i data de l'any 1322.



© Jaume Olivet 2019

Com sempre dic: És un plaer tenir en Fernando deixant constància de la visita.



© Jaume Olivet 2019

© Jaume Olivet 2019

Si vols pots:

Veure reportatge: Ruta 06 - El lloc on les cames et porten sense voler .
Veure apartat: Ruta Cultural i Fotogràfica de Terrassa .
Veure el meu CV i saber com seguir les novetats: FOTO Jaume Olivet.
Pujada el dimecres 24 d'abril de 2019.

© Jaume Olivet 2019

© Jaume Olivet 2019