Divendres 15 de març de 2019. L'Aniversari - Part 1.

El Jan era un nen molt espavilat que sabia manipular als altres per aconseguir sempre el que volia. Amb la seva gràcia natural conqueria a tothom per sortir-se amb la seva. Avui serà un gran dia, és el seu aniversari. Per fi podria sumar un dit més a la seva col·lecció.

Se'n recordaria la mare d'aquelles bambes que tan li agraden. I el pare? Se’n recordaria del nou model de consola que havia sortit? Els pares del Jan ja no s'estimaven. I fent un acte de consciència i un gran esforç, havien decidit separar-se. Ja no vivien junts. I no havia terceres persones! Bé, al principi no n'hi havien. Però al cap de poc van aparèixer un papà nou i una mamà nova. Molt macos, però! Els avis, això era diferent. Segur que ells sí que se’n recordarien d'un dia tan especial. M'ompliran de regals! - va pensar. Però aquell matí, la mare havia hagut de marxar molt d'hora a una reunió de feina a Madrid. Probablement no arribaria fins molt tard.

Quan es va despertar va rebre la càlida veu de la Maria que el mirava atentament amb un somriure preciós: Jan presioso, chiquito bonito. Cómo me recuerdas a mi niño que dejé allà lejos en mi país! Quin dia va néixer el teu fill Maria? Un hermoso dia de primavera, las flores brotaban por doquier. El aire fresco de la montaña mecía su cunita y él me miraba dichoso.

Li encantava sentir la veu vellutada de la Maria, era com sentir música amb olor de pa calent. De roba neta, del menjar de l'àvia.

Maria, no t'ha deixat res la meva mare per mi? Qué quieres desir? El desayuno está preparado y la ropita también. No, es que avui es el meu aniversari i volia portar uns caramels a l'escola pels meus amics. No te preocupes cariño. Ahora mismo me ayudas a vestirte, desayunas y de camino a la escuela yo te compraré los caramelos.

La mare no se n'havia recordat. Pobre, té tantes coses al cap. Ara amb la crisi encara la pressionen més. Però per sort la Maria em podia comprar les “xuxes”. Es va vestir en un moment. Va esmorzar rapidíssim per poder anar al quiosc i triar el que volia portar a l'escola: d'aquestes, d'aquelles, no d'aquestes no. Amb un aire una mica capritxós va demanar una gran quantitat de llaminadures que la Maria va pagar amb els seus diners, que eren pocs. Però no li va importar, era com si ho fes pel seu estimat fill. Maria? Per què no viu el teu fill amb tu? Porque no tengo suficiente plata para traerlo y no sabría cómo cuidarlo mientras trabajo, cariño mio. A mesura que s'apropaven a l'escola el Jan va anar accelerant el pas i la Maria ja quasi no el podia seguir. Estava molt excitat esperant arribar a l'escola i ser, com passava molt sovint, el centre d'atenció de tothom. Avui era el seu aniversari:

Però la rebuda va ser més freda del que s'esperava. Ningú li va fer gaire cas, i només quan va repartir les llaminadures a l'hora del pati, algú li va fer cas. El dia estava sent molt normal. Començava a notar una miqueta de decepció respecte a les immenses perspectives que tenia pel dia del seu aniversari fins que a classe de música, tot es va arreglar.

Aquell joc tan divertit va engrescar la classe i a ell li pujà la moral. Per fí algú li feia cas el dia del seu aniversari! Les classes van anar succeint amb certa calma mentre el Jan esperava impacient sortir de l'escola i trobar-se a l'avi que segur que li portava un bon regal.

El professor Ton, que era un encant, quan va rebre la seva bosseta de llaminadures li va fer molta il·lusió i va fer que tots plegats li cantessin...(sona el disc d'Anys i anys..) I com a regal van dedicar la classe a investigar quin dia havien nascut els compositors més importants:

Aquell joc tan divertit va engrescar a la classe i a ell li pujà la moral. Per fí algú li feia cas el dia del seu aniversari! Les classes van anar succeint amb certa calma mentre el Jan esperava impacient sortir de l'escola i trobar-se a l'avi que segur que li portava un bon regal. Per fi va sonar la sirena i corrents arribà al carrer on,... l'avi no hi era. Hola Maria. I el meu avi? No pudo venir pequeño mio. Es que hoy tiene clase de informática y después a quedado para ir de compras. Vaja! La cara el va delatar. Un altre desencant. Cómo fue la escuela cariño? Bé, bé … I l'àvia tampoc podia venir? No, me llamó para decirme si podía venir yo. Pero no te apures que celebraremos tu cumpleaños con una buena merienda. Tenia moltes ganes d'enfadar-se, però no entenc com, es va frenar i va comprendre que la Maria no en tenia la culpa.

CONTINUA

Si vols pots:

Veure el reportatge: TSA - L'aniversari.
Si vols veure el meu CV i saber com seguir les novetats: FOTO Jaume Olivet.
Pujada el dimecres 17 d'abril de 2019.

Contador: