© Jaume Olivet 2018

© Jaume Olivet 2018

RUTA CULTURAL 05 - DE LA CATEDRAL A CAL CONCO - Part 4
Dissabte 19 de maig de 2018.

© Jaume Olivet 2018



7 - Cal Conco.



© Jaume Olivet 2018

Una de les coses que més m'agraden quan es fa una sortida amb més d'un fotògraf és poder veure les diferents fotografies d'un mateix motiu. Veus l'ull fotogràfic que té cadascú i se n'aprèn molt.

© Jaume Olivet 2018

Cap millor que l'altre, simplement són diferents.

© Jaume Olivet 2018

© Jaume Olivet 2018

Arribem a la Plaça Mossèn Cinto Verdaguer , gairebé al començament del camí Fondo. Una entrada al costat d'uns blocs de pisos ens porta a un pati interior presidit per una gran alzina. Al fons, sobresurt la típica i ben conservada la Masia de Ca l´Ubach.



© Jaume Olivet 2018

© Jaume Olivet 2018

Abans va portar els noms de Can Rodó i de Can Roura.
Tot fa entendre que prové del segle XVIII. Havia sentit explicar que els llops udolaven al costat de la parets de la casa abans solitàries enmig del camp. La petita masia quedava apartada d'entre muralles. I en les proximitats agrícoles existien bastants finques que han anat estat absorbides per l'eixample urbà.
Joan Vinyals i Rodó, propietari de la masia es va casar amb Joaquima Coll i Torrella i van tenir quatre fills sense massa sort, un Francesc, va morir el primer dia, un altre del mateix nom va morir als tres mesos, un altra Rosa, als sis dies. L'Única que va sobreviure va ser la Dolors que al morir Joan Vinyals el 1882 va quedar pubilla de la casa. L'any 1894 Dolors Vinyals es va casar amb Alfons Ubach i Solà, que va se qui va donà el seu cognom a la masia. En Alfons Ubach i Solà també fou alcalde de Terrassa els anys 1902/1904.



© Jaume Olivet 2018

Ui, gairebé idèntiques!

Amb la fotografia analògica ens pensaven mil cops l'enquadrement, la velocitat, l'exposició,... abans de fer clic. Amb el digital no tant, encara que hauríem de fer-ho. No obstant us animo a no escatimar bytes, feu clic i clic, mireu de buscar enquadrements diferents, fotos fosques, cremades, borroses, tot si val i fent clic i més clic també se n'apren.

© Jaume Olivet 2018

© Jaume Olivet 2018

Maria Ubach i Rafael Font el seu marit.

© Jaume Olivet 2018

El procés de desenvolupament urbanístic de la zona ha ocasionat la modificació de l'entorn immediat de l'edifici amb construccions afegides, que, a més, ha experimentat diversos canvis en la seva adaptació com a habitatge.

L'octubre del 1911, es van instal-lar les oficines del Registre de la Propietat Urbana de Terrassa que hi van estar a la finca fins els anys 70.

Actualment la masia té un ús residencial i es troba en bon estat de conservació com podem apreciar. La "masia" és de planta rectangular, amb una coberta a dues aigües de teula àrab, amb el carener situat paral-lelament a la façana. La construcció consta de planta baixa, pis i golfes. La façana principal està orientada a migdia, mostra una estructura regular a la planta baixa i al pis, amb les obertures alineades verticalment i amb les llindes rectes. Les obertures de la planta baixa presenten reixes de ferro forjat de composició molt senzilla. La façana del pis té cinc obertures rectangulars que donen accés a cinc balcons amb baranes de ferro.

© Jaume Olivet 2018

En Rafael Font ens fa explicacions de com era la Masia abans, l'ús que se'n feia, com és va anar ampliant i transformant, tot molt interessant. Moltes gràcies Rafael.

Alguns detalls molt descriptius, la següent foto és un trosset de l'anterior on es pot apreciar a l'esquerra la part afegida a la Masia, intentant mantenir els elements ornamentals el més semblants als de la part antiga.

© Jaume Olivet 2018

Per damunt del primer pis una galeria de finestres balconeres en arc rebaixat de mig punt i baranes de balustres de ceràmica amb ampits motllurats de maons configuren aquest nivell. La façana plana d'arrebossat està coronada per una cornisa motllurada de maons amb voladís.

© Jaume Olivet 2018

A finals de l'any 1970 es va gestionar la construcció d'un bloc de pisos a l'entrada de la casa pairal de Ca l´Ubach on hi havia un jardí a cada costat i una enorme alzina que presidia el pati. La companyia constructora pretenia que l'edifici a construir tingués uns deu metres mes de fons, i si això hagués estat així s'hauria d'haver sacrificat la centenària alzina però els propietaris no van accedir a tallar-la. Es va edificar tal com ha quedat sense tocar aquest arbre.

L’alzina la va plantar Dolors Vinyals de petita, te uns 140 anys i està protegida per l’ajuntament encara que no col·labora en el seu manteniment. Dolors Vinyals amb unes glans i uns pinyons recollits al bosc de Can Carbonell, quan ella tenia només set anys els va plantar en el seu jardí amb l'objecte de formar un bosquet per la seva nina. El resultat va ser òptim ja que van germinar i van néixer la majoria de les glans i pinyons.

© Jaume Olivet 2018

© Jaume Olivet 2018

En Biel s'ha fet amic del guardià de la Masia.

© Jaume Olivet 2018

© Jaume Olivet 2018

El mal nom de Cal Conco ve de que la Dolors Vinyals, (la que va plantar l’alzina) tenia tres germans solters, també anomenats concos. L'apel·latiu conco o conca és un terme emprat per referir-se a algú que ha assolit o sobrepassat l'edat en què, en la seva societat, es consideraria propi casar-se.

Moltes gràcies a l'aportació, col·laboració i ajuda de la Maria Ubach (descendent de la família) i del Rafael Font el seu marit.

© Jaume Olivet 2018

© Jaume Olivet 2018

Aquesta vegada no he buscat cap dels meus tripodes per fer la foto de grup, però no ha sigut cap problema, l'amic Angel Casas ha fet una mica de photoshop i màgia:

© Jaume Olivet 2018

Abans de marxar hem visitat el pati interior de la casa, ho podeu veure a la pròxima galeria.

© Jaume Olivet 2018

© Jaume Olivet 2018

Si vols pots:

Veure reportatge: Ruta 05 - De la Catedral a Cal Conco .
Veure apartat: Ruta Cultural i Fotogràfica de Terrassa .
Seguir les novetats pel facebook. On? FOTO Jaume Olivet
Seguir les novetats pel Telegram. On? FOTO Jaume Olivet
Pujada el diumenge 10 de juny de 2018.

© Jaume Olivet 2018
© Jaume Olivet 2016