RUTA CULTURAL 05 - DE LA CATEDRAL A CAL CONCO - Part 4
Dissabte 19 de maig de 2018.
7 - Cal Conco.
Una de les coses que més m'agraden quan es fa una sortida amb més d'un fotògraf és poder
veure les diferents fotografies d'un mateix motiu. Veus l'ull fotogràfic que té cadascú i se n'aprèn molt.
Cap millor que l'altre, simplement són diferents.
Arribem a la Plaça Mossèn Cinto Verdaguer , gairebé al començament del camí Fondo. Una entrada
al costat d'uns blocs de pisos ens porta a un pati interior presidit per una gran alzina. Al fons, sobresurt la típica i ben conservada la Masia de Ca l´Ubach.
Abans va portar els noms de Can Rodó i de Can Roura.
Tot fa entendre que prové del segle
XVIII. Havia sentit explicar que els llops udolaven al costat de la parets de la casa abans solitàries enmig del camp. La petita masia quedava apartada d'entre
muralles. I en les proximitats agrícoles existien bastants finques que han anat estat absorbides per l'eixample urbà.
Joan Vinyals i Rodó, propietari
de la masia es va casar amb Joaquima Coll i Torrella i van tenir quatre fills sense massa sort, un Francesc, va morir el primer dia, un altre del mateix nom va morir
als tres mesos, un altra Rosa, als sis dies. L'Única que va sobreviure va ser la Dolors que al morir Joan Vinyals el 1882 va quedar pubilla de la casa. L'any 1894
Dolors Vinyals es va casar amb Alfons Ubach i Solà, que va se qui va donà el seu cognom a la masia. En Alfons Ubach i Solà també fou alcalde de Terrassa els
anys 1902/1904.
Ui, gairebé idèntiques!
Amb la fotografia analògica ens pensaven mil cops l'enquadrement, la
velocitat, l'exposició,... abans de fer clic. Amb el digital no tant, encara que hauríem de fer-ho. No obstant us animo a no escatimar bytes, feu clic i clic,
mireu de buscar enquadrements diferents, fotos fosques, cremades, borroses, tot si val i fent clic i més clic també se n'apren.
Maria Ubach i Rafael Font el seu marit.
El procés de desenvolupament urbanístic de la zona ha ocasionat la modificació de l'entorn immediat
de l'edifici amb construccions afegides, que, a més, ha experimentat diversos canvis en la seva adaptació com a habitatge.
L'octubre del 1911, es van instal-lar
les oficines del Registre de la Propietat Urbana de Terrassa que hi van estar a la finca fins els anys 70.
Actualment la masia té un ús residencial i es troba en bon
estat de conservació com podem apreciar. La "masia" és de planta rectangular, amb una coberta a dues aigües de teula àrab, amb el carener situat paral-lelament
a la façana. La construcció consta de planta baixa, pis i golfes. La façana principal està orientada a migdia, mostra una estructura regular a la planta baixa i al pis,
amb les obertures alineades verticalment i amb les llindes rectes. Les obertures de la planta baixa presenten reixes de ferro forjat de composició molt senzilla.
La façana del pis té cinc obertures rectangulars que donen accés a cinc balcons amb baranes de ferro.
En Rafael Font ens fa explicacions de com era la Masia abans, l'ús que se'n feia, com és va anar
ampliant i transformant, tot molt interessant. Moltes gràcies Rafael.
Alguns detalls molt descriptius, la següent foto és un trosset de l'anterior on es pot
apreciar a l'esquerra la part afegida a la Masia, intentant mantenir els elements ornamentals el més semblants als de la part antiga.
Per damunt del primer pis una galeria de finestres balconeres en arc rebaixat de mig punt i baranes de
balustres de ceràmica amb ampits motllurats de maons configuren aquest nivell. La façana plana d'arrebossat està coronada per una cornisa motllurada de maons
amb voladís.
A finals de l'any 1970 es va gestionar la construcció d'un bloc de pisos a l'entrada de la casa pairal de
Ca l´Ubach on hi havia un jardí a cada costat i una enorme alzina que presidia el pati. La companyia constructora pretenia que l'edifici a construir tingués uns deu
metres mes de fons, i si això hagués estat així s'hauria d'haver sacrificat la centenària alzina però els propietaris no van accedir a tallar-la. Es va edificar tal com
ha quedat sense tocar aquest arbre.
L’alzina la va plantar Dolors Vinyals de petita, te uns 140 anys i està protegida per l’ajuntament encara que no
col·labora en el seu manteniment. Dolors Vinyals amb unes glans i uns pinyons recollits al bosc de Can Carbonell, quan ella tenia només set anys els va plantar
en el seu jardí amb l'objecte de formar un bosquet per la seva nina. El resultat va ser òptim ja que van germinar i van néixer la majoria de les glans i pinyons.
En Biel s'ha fet amic del guardià de la Masia.
El mal nom de Cal Conco ve de que la Dolors Vinyals, (la que va plantar l’alzina) tenia tres germans
solters, també anomenats concos. L'apel·latiu conco o conca és un terme emprat per referir-se a algú que ha assolit o sobrepassat l'edat en què, en la seva
societat, es consideraria propi casar-se.
Moltes gràcies a l'aportació, col·laboració i ajuda de la Maria Ubach (descendent de la família) i del Rafael Font el seu marit.
Aquesta vegada no he buscat cap dels meus tripodes per fer la foto de grup, però no ha sigut
cap problema, l'amic Angel Casas ha fet una mica de photoshop i màgia:
Abans de marxar hem visitat el pati interior de la casa, ho podeu veure a la pròxima galeria.
Si vols pots:
Veure reportatge: Ruta 05 - De la Catedral a Cal Conco .
Veure apartat: Ruta Cultural i Fotogràfica de Terrassa .
Seguir les novetats pel facebook. On? FOTO Jaume Olivet
Seguir les novetats pel Telegram. On? FOTO Jaume Olivet
Pujada el diumenge 10 de juny de 2018.
Contador:
RUTA CULTURAL 05 - DE LA CATEDRAL A CAL CONCO - Part 4
Dissabte 19 de maig de 2018.
7 - Cal Conco.
Una de les coses que més m'agraden quan es fa una sortida amb més d'un fotògraf és poder
veure les diferents fotografies d'un mateix motiu. Veus l'ull fotogràfic que té cadascú i se n'aprèn molt.
Cap millor que l'altre, simplement són diferents.
Arribem a la Plaça Mossèn Cinto Verdaguer , gairebé al començament del camí Fondo. Una entrada
al costat d'uns blocs de pisos ens porta a un pati interior presidit per una gran alzina. Al fons, sobresurt la típica i ben conservada la Masia de Ca l´Ubach.
Abans va portar els noms de Can Rodó i de Can Roura.
Tot fa entendre que prové del segle
XVIII. Havia sentit explicar que els llops udolaven al costat de la parets de la casa abans solitàries enmig del camp. La petita masia quedava apartada d'entre
muralles. I en les proximitats agrícoles existien bastants finques que han anat estat absorbides per l'eixample urbà.
Joan Vinyals i Rodó, propietari
de la masia es va casar amb Joaquima Coll i Torrella i van tenir quatre fills sense massa sort, un Francesc, va morir el primer dia, un altre del mateix nom va morir
als tres mesos, un altra Rosa, als sis dies. L'Única que va sobreviure va ser la Dolors que al morir Joan Vinyals el 1882 va quedar pubilla de la casa. L'any 1894
Dolors Vinyals es va casar amb Alfons Ubach i Solà, que va se qui va donà el seu cognom a la masia. En Alfons Ubach i Solà també fou alcalde de Terrassa els
anys 1902/1904.
Tot fa entendre que prové del segle XVIII. Havia sentit explicar que els llops udolaven al costat de la parets de la casa abans solitàries enmig del camp. La petita masia quedava apartada d'entre muralles. I en les proximitats agrícoles existien bastants finques que han anat estat absorbides per l'eixample urbà.
Joan Vinyals i Rodó, propietari de la masia es va casar amb Joaquima Coll i Torrella i van tenir quatre fills sense massa sort, un Francesc, va morir el primer dia, un altre del mateix nom va morir als tres mesos, un altra Rosa, als sis dies. L'Única que va sobreviure va ser la Dolors que al morir Joan Vinyals el 1882 va quedar pubilla de la casa. L'any 1894 Dolors Vinyals es va casar amb Alfons Ubach i Solà, que va se qui va donà el seu cognom a la masia. En Alfons Ubach i Solà també fou alcalde de Terrassa els anys 1902/1904.
Ui, gairebé idèntiques!
Amb la fotografia analògica ens pensaven mil cops l'enquadrement, la
velocitat, l'exposició,... abans de fer clic. Amb el digital no tant, encara que hauríem de fer-ho. No obstant us animo a no escatimar bytes, feu clic i clic,
mireu de buscar enquadrements diferents, fotos fosques, cremades, borroses, tot si val i fent clic i més clic també se n'apren.
Amb la fotografia analògica ens pensaven mil cops l'enquadrement, la velocitat, l'exposició,... abans de fer clic. Amb el digital no tant, encara que hauríem de fer-ho. No obstant us animo a no escatimar bytes, feu clic i clic, mireu de buscar enquadrements diferents, fotos fosques, cremades, borroses, tot si val i fent clic i més clic també se n'apren.
Maria Ubach i Rafael Font el seu marit.
El procés de desenvolupament urbanístic de la zona ha ocasionat la modificació de l'entorn immediat
de l'edifici amb construccions afegides, que, a més, ha experimentat diversos canvis en la seva adaptació com a habitatge.
L'octubre del 1911, es van instal-lar
les oficines del Registre de la Propietat Urbana de Terrassa que hi van estar a la finca fins els anys 70.
Actualment la masia té un ús residencial i es troba en bon
estat de conservació com podem apreciar. La "masia" és de planta rectangular, amb una coberta a dues aigües de teula àrab, amb el carener situat paral-lelament
a la façana. La construcció consta de planta baixa, pis i golfes. La façana principal està orientada a migdia, mostra una estructura regular a la planta baixa i al pis,
amb les obertures alineades verticalment i amb les llindes rectes. Les obertures de la planta baixa presenten reixes de ferro forjat de composició molt senzilla.
La façana del pis té cinc obertures rectangulars que donen accés a cinc balcons amb baranes de ferro.
L'octubre del 1911, es van instal-lar les oficines del Registre de la Propietat Urbana de Terrassa que hi van estar a la finca fins els anys 70.
Actualment la masia té un ús residencial i es troba en bon estat de conservació com podem apreciar. La "masia" és de planta rectangular, amb una coberta a dues aigües de teula àrab, amb el carener situat paral-lelament a la façana. La construcció consta de planta baixa, pis i golfes. La façana principal està orientada a migdia, mostra una estructura regular a la planta baixa i al pis, amb les obertures alineades verticalment i amb les llindes rectes. Les obertures de la planta baixa presenten reixes de ferro forjat de composició molt senzilla. La façana del pis té cinc obertures rectangulars que donen accés a cinc balcons amb baranes de ferro.
En Rafael Font ens fa explicacions de com era la Masia abans, l'ús que se'n feia, com és va anar
ampliant i transformant, tot molt interessant. Moltes gràcies Rafael.
Alguns detalls molt descriptius, la següent foto és un trosset de l'anterior on es pot
apreciar a l'esquerra la part afegida a la Masia, intentant mantenir els elements ornamentals el més semblants als de la part antiga.
Alguns detalls molt descriptius, la següent foto és un trosset de l'anterior on es pot apreciar a l'esquerra la part afegida a la Masia, intentant mantenir els elements ornamentals el més semblants als de la part antiga.
Per damunt del primer pis una galeria de finestres balconeres en arc rebaixat de mig punt i baranes de
balustres de ceràmica amb ampits motllurats de maons configuren aquest nivell. La façana plana d'arrebossat està coronada per una cornisa motllurada de maons
amb voladís.
A finals de l'any 1970 es va gestionar la construcció d'un bloc de pisos a l'entrada de la casa pairal de
Ca l´Ubach on hi havia un jardí a cada costat i una enorme alzina que presidia el pati. La companyia constructora pretenia que l'edifici a construir tingués uns deu
metres mes de fons, i si això hagués estat així s'hauria d'haver sacrificat la centenària alzina però els propietaris no van accedir a tallar-la. Es va edificar tal com
ha quedat sense tocar aquest arbre.
L’alzina la va plantar Dolors Vinyals de petita, te uns 140 anys i està protegida per l’ajuntament encara que no
col·labora en el seu manteniment. Dolors Vinyals amb unes glans i uns pinyons recollits al bosc de Can Carbonell, quan ella tenia només set anys els va plantar
en el seu jardí amb l'objecte de formar un bosquet per la seva nina. El resultat va ser òptim ja que van germinar i van néixer la majoria de les glans i pinyons.
L’alzina la va plantar Dolors Vinyals de petita, te uns 140 anys i està protegida per l’ajuntament encara que no col·labora en el seu manteniment. Dolors Vinyals amb unes glans i uns pinyons recollits al bosc de Can Carbonell, quan ella tenia només set anys els va plantar en el seu jardí amb l'objecte de formar un bosquet per la seva nina. El resultat va ser òptim ja que van germinar i van néixer la majoria de les glans i pinyons.
En Biel s'ha fet amic del guardià de la Masia.
El mal nom de Cal Conco ve de que la Dolors Vinyals, (la que va plantar l’alzina) tenia tres germans
solters, també anomenats concos. L'apel·latiu conco o conca és un terme emprat per referir-se a algú que ha assolit o sobrepassat l'edat en què, en la seva
societat, es consideraria propi casar-se.
Moltes gràcies a l'aportació, col·laboració i ajuda de la Maria Ubach (descendent de la família) i del Rafael Font el seu marit.
Moltes gràcies a l'aportació, col·laboració i ajuda de la Maria Ubach (descendent de la família) i del Rafael Font el seu marit.