RUTA CULTURAL 05 - DE LA CATEDRAL A CAL CONCO - Part 3
Dissabte 19 de maig de 2018.
5 - Els dracs juguen amb una bola al Monument a les Arts.
Els podem veure a dalt de tot , a la Teulada.
Molts el vam conèixer de nens com un cinema; una sala de projeccions carregada de màgia amb els
seus relleus de roses de vius colors al sostre i les seves esveltes i sòbries columnes. Un retrat de la història d'una ciutat que en la seva època va ser referent
cultural a Catalunya, tot i que per a molts fos només un vell teatre en desús.
El Teatre Principal de Terrassa va néixer lligat a les inquietuds socials i culturals de la florent burgesia
de finals del segle XIX i principis del XX.
Negoci, d'una banda; fòrum de trobada per l'ostentació social, de l'altra, i element promocional de la cultura del
moment. Tot això va ser al Principal, els orígens es remunten a l'any 1866. El seu primer emplaçament estava on s'alça el magatzem Pasqual Sala, (Cecot) però
un gran incendi el va reduir a cendres i es va decidir construir un nou edifici en una petita illa situada més prop del carrer de Sant Pere, molt en auge per l'època.
No obstant això, d'aquest teatre poc o gens queda, doncs en 1911 va ser rehabilitat i posteriorment, el 1916, va ser reformat per Josep Maria Coll i Bacardí, que
va decidir eliminar la major part de la decoració modernista de la façana, conferint a l'edifici un caràcter més monumental i eclèctic.
La seva façana es caracteritza per la seva monumentalitat. Un arc de carpanell (o de tres arcs)
flanquejat per dos de mig punt constitueixen les principals obertures que donen accés al vestíbul del teatre. Sobre ells es sosté un gran vitrall transparent
amb grans sanefes de motius vegetals, que apareix protegit per sis columnes d'ordre corinti. Aquest element central de la façana apareix rematat amb un
gran arc que permet perllongar el vitrall en la part central apareixen dues escultures que emulen la comèdia i la tragèdia i emmarquen l'escut de la ciutat. El
frontó i el seu arc acaba perfilat amb forma rectilínia i un gran ràfec sobre el qual s'entreveu la cúpula de rajoles que remata el conjunt. A banda i banda del
gran element central de la façana altres dues grans obertures rematades en arcs de mig punt adquireixen protagonisme, igual que els seus vitralls i les
escultures que es situen sobre elles, i esculpides en pedra arenisca, de manera que el seu estat de conservació és relativament deficient.
Si us fixeu bé a dalt de tot hi ha quatre dracs que juguen amb una bola (quatre per banda).
Aquí, davant mateix del teatre, hi havia hagut una escultura que representava una jove figura femenina
en actitud reflexiva i de descans. El seu primer emplaçament fou la plaça d’Anselm Clavé, i després va ser traslladada al parc de Sant Jordi. L'any 1994 va ser
traslladada aquí a la plaça de Maragall amb motiu de la seva remodelació, però al cap de pocs mesos i a causa d'unes bretolades, va ser retirada i traslladada
definitivament al cementiri. (Repós: Autor: Ferran Bach-Esteve).
Ens dirigim al carrer de les Escaletes per anar al carrer Nou de Sant Pere on pugem uns metres.
6 - L'església dels diners.
Dubtava de si portar aquí aquest exemple de mal gust arquitectònic, però com també em dedico a
recopilar curiositats he optat finalment per recollir aquesta extravagància situada al carrer Nou de Sant Pere 39.
Mai deixarà de sorprendre'm en Ferran amb el punt de vista que té de les coses que ens envolten!
Mira que he passat vegades per davant d'aquest edifici i mai m'havia fixat que s'assembla a una església
No deixa de tenir la seva gràcia la rematada final triada per l'arquitecte de torn per, diguem-ne,
"actualitzar" un dels accessos d'un antic magatzem modernista ocupat per l'oficina d'una entitat bancària. L'immoble en qüestió té la seva importància històrica
per pertànyer a la ruta d'edificis de l'anomenat modernisme industrial; concretament el magatzem Joan Fontanals, part del qual, com he dit, és actualment la
seu d'un banc català.
Doncs bé, en una ostentació d'imaginació, l'arquitecte va decidir reformar la façana marcant el perfil
determinat per la teulada a dues aigües de l'edifici i cobrint-la de vidre reflectant. L'error, adossar un frontal de formigó a manera de torre, presumiblement amb
l'efecte de destacar a la part alta el logotip de l'entitat financera. I el resultat, l'evident forma d'església, que té especial ironia en els temps actuals en què els
diners sembla ser la religió majoritària. Doncs sí, té la seva gràcia, encara que només sigui en el sarcasme.
Un altre dia us parlaré de l'antic magatzem en qüestió.
Jo no picaria massa fort, no sigui que surti el propietari i sigui de la mida de la porta!
Una curiositat aportada per la Dèbora:
Com s'ho faran aquests veïns del camí Fondo per
sortir a la balconada? Potser només és per ús exclusiu del gat! Un saltet i fora, un altre i cap a dins! Si algú sap la resposta que ho digui, sino: premi per
l'arquitecte!
Continuem caminant pel carrer del Passeig fins arribar a la Plaça Mossèn Jacint Verdaguer amb el
carrer Cami Fondo.
Si vols pots:
Veure reportatge: Ruta 05 - De la Catedral a Cal Conco .
Veure apartat: Ruta Cultural i Fotogràfica de Terrassa .
Seguir les novetats pel facebook. On? FOTO Jaume Olivet
Seguir les novetats pel Telegram. On? FOTO Jaume Olivet
Pujada el dissabte 9 de juny de 2018.
Contador:
RUTA CULTURAL 05 - DE LA CATEDRAL A CAL CONCO - Part 3
Dissabte 19 de maig de 2018.
5 - Els dracs juguen amb una bola al Monument a les Arts.
Els podem veure a dalt de tot , a la Teulada.
Molts el vam conèixer de nens com un cinema; una sala de projeccions carregada de màgia amb els
seus relleus de roses de vius colors al sostre i les seves esveltes i sòbries columnes. Un retrat de la història d'una ciutat que en la seva època va ser referent
cultural a Catalunya, tot i que per a molts fos només un vell teatre en desús.
El Teatre Principal de Terrassa va néixer lligat a les inquietuds socials i culturals de la florent burgesia
de finals del segle XIX i principis del XX.
Negoci, d'una banda; fòrum de trobada per l'ostentació social, de l'altra, i element promocional de la cultura del
moment. Tot això va ser al Principal, els orígens es remunten a l'any 1866. El seu primer emplaçament estava on s'alça el magatzem Pasqual Sala, (Cecot) però
un gran incendi el va reduir a cendres i es va decidir construir un nou edifici en una petita illa situada més prop del carrer de Sant Pere, molt en auge per l'època.
No obstant això, d'aquest teatre poc o gens queda, doncs en 1911 va ser rehabilitat i posteriorment, el 1916, va ser reformat per Josep Maria Coll i Bacardí, que
va decidir eliminar la major part de la decoració modernista de la façana, conferint a l'edifici un caràcter més monumental i eclèctic.
Negoci, d'una banda; fòrum de trobada per l'ostentació social, de l'altra, i element promocional de la cultura del moment. Tot això va ser al Principal, els orígens es remunten a l'any 1866. El seu primer emplaçament estava on s'alça el magatzem Pasqual Sala, (Cecot) però un gran incendi el va reduir a cendres i es va decidir construir un nou edifici en una petita illa situada més prop del carrer de Sant Pere, molt en auge per l'època. No obstant això, d'aquest teatre poc o gens queda, doncs en 1911 va ser rehabilitat i posteriorment, el 1916, va ser reformat per Josep Maria Coll i Bacardí, que va decidir eliminar la major part de la decoració modernista de la façana, conferint a l'edifici un caràcter més monumental i eclèctic.
La seva façana es caracteritza per la seva monumentalitat. Un arc de carpanell (o de tres arcs)
flanquejat per dos de mig punt constitueixen les principals obertures que donen accés al vestíbul del teatre. Sobre ells es sosté un gran vitrall transparent
amb grans sanefes de motius vegetals, que apareix protegit per sis columnes d'ordre corinti. Aquest element central de la façana apareix rematat amb un
gran arc que permet perllongar el vitrall en la part central apareixen dues escultures que emulen la comèdia i la tragèdia i emmarquen l'escut de la ciutat. El
frontó i el seu arc acaba perfilat amb forma rectilínia i un gran ràfec sobre el qual s'entreveu la cúpula de rajoles que remata el conjunt. A banda i banda del
gran element central de la façana altres dues grans obertures rematades en arcs de mig punt adquireixen protagonisme, igual que els seus vitralls i les
escultures que es situen sobre elles, i esculpides en pedra arenisca, de manera que el seu estat de conservació és relativament deficient.
Si us fixeu bé a dalt de tot hi ha quatre dracs que juguen amb una bola (quatre per banda).
Aquí, davant mateix del teatre, hi havia hagut una escultura que representava una jove figura femenina
en actitud reflexiva i de descans. El seu primer emplaçament fou la plaça d’Anselm Clavé, i després va ser traslladada al parc de Sant Jordi. L'any 1994 va ser
traslladada aquí a la plaça de Maragall amb motiu de la seva remodelació, però al cap de pocs mesos i a causa d'unes bretolades, va ser retirada i traslladada
definitivament al cementiri. (Repós: Autor: Ferran Bach-Esteve).
Ens dirigim al carrer de les Escaletes per anar al carrer Nou de Sant Pere on pugem uns metres.
6 - L'església dels diners.
6 - L'església dels diners.
Dubtava de si portar aquí aquest exemple de mal gust arquitectònic, però com també em dedico a
recopilar curiositats he optat finalment per recollir aquesta extravagància situada al carrer Nou de Sant Pere 39.
Mai deixarà de sorprendre'm en Ferran amb el punt de vista que té de les coses que ens envolten!
Mira que he passat vegades per davant d'aquest edifici i mai m'havia fixat que s'assembla a una església
No deixa de tenir la seva gràcia la rematada final triada per l'arquitecte de torn per, diguem-ne,
"actualitzar" un dels accessos d'un antic magatzem modernista ocupat per l'oficina d'una entitat bancària. L'immoble en qüestió té la seva importància històrica
per pertànyer a la ruta d'edificis de l'anomenat modernisme industrial; concretament el magatzem Joan Fontanals, part del qual, com he dit, és actualment la
seu d'un banc català.
Doncs bé, en una ostentació d'imaginació, l'arquitecte va decidir reformar la façana marcant el perfil
determinat per la teulada a dues aigües de l'edifici i cobrint-la de vidre reflectant. L'error, adossar un frontal de formigó a manera de torre, presumiblement amb
l'efecte de destacar a la part alta el logotip de l'entitat financera. I el resultat, l'evident forma d'església, que té especial ironia en els temps actuals en què els
diners sembla ser la religió majoritària. Doncs sí, té la seva gràcia, encara que només sigui en el sarcasme.
Un altre dia us parlaré de l'antic magatzem en qüestió.
Un altre dia us parlaré de l'antic magatzem en qüestió.
Jo no picaria massa fort, no sigui que surti el propietari i sigui de la mida de la porta!
Una curiositat aportada per la Dèbora:
Com s'ho faran aquests veïns del camí Fondo per
sortir a la balconada? Potser només és per ús exclusiu del gat! Un saltet i fora, un altre i cap a dins! Si algú sap la resposta que ho digui, sino: premi per
l'arquitecte!
Com s'ho faran aquests veïns del camí Fondo per sortir a la balconada? Potser només és per ús exclusiu del gat! Un saltet i fora, un altre i cap a dins! Si algú sap la resposta que ho digui, sino: premi per l'arquitecte!