RUTA CULTURAL 05 - DE LA CATEDRAL A CAL CONCO - Part 1
Dissabte 19 de maig de 2018.
Ens trobem a la Plaça Vella a les 10.00 hores disposats a passar una estoneta en bona companyia.
En aquest tram inicial ens acompanya l'amic Fernando Font de Gayà que ens deixarà immortalitzats
amb el seu art.
1 - La Catedral de Terrassa.
Terrassa no compta amb una catedral monumental equiparable a les d'altres ciutats perquè no ha
estat seu episcopal fins al 2004. L'actual catedral té el seu origen en l'antiga església del Sant Esperit, que va robar protagonisme a les esglésies que componen
el conjunt de la Seu d' 'Ègara, que si van acollir un bisbat que va inaugurar Ireneu a meitat del segle V, i que va comptar amb bisbes notables com Sant Nebridi
(516-527), i que va concloure al segle VIII amb la invasió musulmana... etc: Però aquesta és una altra història.
L'església del Sant Esperit, molt abans de la seva consagració com a Catedral de Terrassa, va patir
la devastació d'un incendi. Va passar durant la Guerra Civil i després , el temple va acabar sent usat com un aparcament per a vehicles, el que dóna una idea
de la pèrdua de la seva identitat històrica i dels seus valors arquitectònics.
Tanmateix, això no va impedir que sobrevisquessin alguns elements originals d'aquesta
construcció, així com altres decoratius que van ser rescatats i protegits per alguns ciutadans. És per això, un temple relativament nou, que ha estat sotmès a
diverses actuacions en els darrers decennis no exemptes de polèmica.
L'atri porticat es troba tancat per una reixa de ferro forjat i sobre aquesta estructura es sustenta una
galeria adornada amb balustrada on destaquen quatre estàtues que van ser destruïdes a l'inici de la Guerra Civil, i que van ser reemplaçades, després de
l'última reforma del temple. Són quatre grans figures de bronze creades perquè representin a Sant Miquel, Santa Elena, Sant Benet i Sant Antoni Maria Claret.
Quatre robustos pilars amb base hexagonal sustenten les tres grans arcades del pòrtic. Apareixen
formats amb motllures en forma de baqueta que simulen columnes de les quals parteixen les diferents nervadures que conformen cada arc, sis en total. A la
cruïlla de les nervadures que formen la volta de canó que cobreix l'atri on els arquitectes van situar claus decorades amb diferents motius. Així, podem
contemplar a l'esperit sant en forma de colom a l'arcada central, mentre que en les altres observem motius florals i de figures religioses.
A finals del 1996, les escultures dels 12 apòstols que havien estat destrossades al principi de la guerra civil, el juliol de 1936, foren reposades.
1A - Carreró:
Ens dirigim cap al carrer de Jaume Cantarer, és un dels carrer que ha
preservat la seva antigor i fins fa poc conservava la majoria de portals rodons i alguns en vidriera. En un del portals, el núm. 5, es conserva un relleu del segle
XIV, amb la imatge d’un home i una dona subjectant un distintiu probablement representatiu d’un ofici o gremi. En aquest carrer hi havia instal·lats els mestres
d’ofici: manyans, fusters, etc.
Girem a la dreta pel carrer de Baix fins al final on ens trobem amb el carrer del Forn, d'aquí anem
rectes cap al carrer de la Unió.
Posem el tele, entre carrer i carrer veiem:
2 - La Gota de Llet.
La Gota de Llet és un edifici que per a molts passa desapercebut al carrer de la
Unió 36, si no fos per la seva història. Es tracta d'una construcció que fa cantonada, formada per una planta baixa i dos pisos. Formalment es nodreix del
noucentisme i del racionalisme. Obra de Lluís Muncunill.
Muncunill va redactar el projecte d'obra per a aquest edifici l'any 1930, però va morir a l'any següent, data en
què va ser construït, per la qual cosa no va poder fer-se càrrec de l'obra. Va ser concebut com un edifici destinat a llar d'infants i maternitat. D'aquí el seu nom.
La Gota de Llet va ser el nom amb el qual es coneixien les institucions creades a finals del segle XIX per posar fre als problemes de desnutrició i a l'alta
mortalitat infantil que patien moltes famílies que no podien permetre el luxe de tenir una dida, o les mares que no podien alletar els seus nadons.
Aquest edifici va deixar aquest ús més endavant per formar part de l'Ajuntament republicà i, després de la
guerra civil, es va habilitar com a seu dels jutjats de primera instància i de la comissaria de la policia. Al 1985 va ser restaurat i va passar a albergar l'Institut
Municipal per a la Salut i la Qualitat de Vida.
El dibuix d'en Fernando pren forma i color ràpidament!
Entrem al carrer de les Parres, on veiem un tros de Torre del Palau que ens mira i ens tornem a trobar amb la
Plaça Vella. Ens dirigim al Carrer de la Font Vella on anem pujant.
Si vols pots:
Veure reportatge: Ruta 05 - De la Catedral a Cal Conco .
Veure apartat: Ruta Cultural i Fotogràfica de Terrassa .
Seguir les novetats pel facebook. On? FOTO Jaume Olivet
Seguir les novetats pel Telegram. On? FOTO Jaume Olivet
Pujada el dissabte 2 de juny de 2018.
Contador:
RUTA CULTURAL 05 - DE LA CATEDRAL A CAL CONCO - Part 1
Dissabte 19 de maig de 2018.
Ens trobem a la Plaça Vella a les 10.00 hores disposats a passar una estoneta en bona companyia.
En aquest tram inicial ens acompanya l'amic Fernando Font de Gayà que ens deixarà immortalitzats
amb el seu art.
1 - La Catedral de Terrassa.
Terrassa no compta amb una catedral monumental equiparable a les d'altres ciutats perquè no ha
estat seu episcopal fins al 2004. L'actual catedral té el seu origen en l'antiga església del Sant Esperit, que va robar protagonisme a les esglésies que componen
el conjunt de la Seu d' 'Ègara, que si van acollir un bisbat que va inaugurar Ireneu a meitat del segle V, i que va comptar amb bisbes notables com Sant Nebridi
(516-527), i que va concloure al segle VIII amb la invasió musulmana... etc: Però aquesta és una altra història.
L'església del Sant Esperit, molt abans de la seva consagració com a Catedral de Terrassa, va patir
la devastació d'un incendi. Va passar durant la Guerra Civil i després , el temple va acabar sent usat com un aparcament per a vehicles, el que dóna una idea
de la pèrdua de la seva identitat històrica i dels seus valors arquitectònics.
Tanmateix, això no va impedir que sobrevisquessin alguns elements originals d'aquesta
construcció, així com altres decoratius que van ser rescatats i protegits per alguns ciutadans. És per això, un temple relativament nou, que ha estat sotmès a
diverses actuacions en els darrers decennis no exemptes de polèmica.
L'atri porticat es troba tancat per una reixa de ferro forjat i sobre aquesta estructura es sustenta una
galeria adornada amb balustrada on destaquen quatre estàtues que van ser destruïdes a l'inici de la Guerra Civil, i que van ser reemplaçades, després de
l'última reforma del temple. Són quatre grans figures de bronze creades perquè representin a Sant Miquel, Santa Elena, Sant Benet i Sant Antoni Maria Claret.
Quatre robustos pilars amb base hexagonal sustenten les tres grans arcades del pòrtic. Apareixen
formats amb motllures en forma de baqueta que simulen columnes de les quals parteixen les diferents nervadures que conformen cada arc, sis en total. A la
cruïlla de les nervadures que formen la volta de canó que cobreix l'atri on els arquitectes van situar claus decorades amb diferents motius. Així, podem
contemplar a l'esperit sant en forma de colom a l'arcada central, mentre que en les altres observem motius florals i de figures religioses.
A finals del 1996, les escultures dels 12 apòstols que havien estat destrossades al principi de la guerra civil, el juliol de 1936, foren reposades.
A finals del 1996, les escultures dels 12 apòstols que havien estat destrossades al principi de la guerra civil, el juliol de 1936, foren reposades.
1A - Carreró:
Ens dirigim cap al carrer de Jaume Cantarer, és un dels carrer que ha
preservat la seva antigor i fins fa poc conservava la majoria de portals rodons i alguns en vidriera. En un del portals, el núm. 5, es conserva un relleu del segle
XIV, amb la imatge d’un home i una dona subjectant un distintiu probablement representatiu d’un ofici o gremi. En aquest carrer hi havia instal·lats els mestres
d’ofici: manyans, fusters, etc.
Ens dirigim cap al carrer de Jaume Cantarer, és un dels carrer que ha preservat la seva antigor i fins fa poc conservava la majoria de portals rodons i alguns en vidriera. En un del portals, el núm. 5, es conserva un relleu del segle XIV, amb la imatge d’un home i una dona subjectant un distintiu probablement representatiu d’un ofici o gremi. En aquest carrer hi havia instal·lats els mestres d’ofici: manyans, fusters, etc.