RUTA CULTURAL BARRIS DE TERRASSA - CAN BOADA
Dissabte 10 de març de 2018.
Anem caminant fins al Mercat de Can Boada o el que en queda.
Un parell de fotos fetes des del mateix punt i molt diferents.
M'agrada sortir de ruta amb
altres fotògrafs per després comparar les diferents perspectives que té cadascú. Una emfatitza la Mola, l'altra és potser una mica més "periodística",
l'engloba en el tema del dia, la ruta pel Barri de Can Boada, amb la visió dels edificis i els amics de la ruta.
Encara una altra visió de la Mola, en aquesta es pot veure el Barri de Poble Nou al fons.
De què parlèvem? A sí, de les perspectives. Jo m'avanço i faig la foto des des d'abaix, l'Angel es
queda enrere i la fa des de dalt. Això no està fet expressament!
3 - El Mercat de Can Boada i la formiga que va tornar al futur.
Back to the future i la formiga atòmica. Dos referents dispars per decorar un mateix espai urbà.
En el meu particular repàs a l'street art i als racons que aquesta manifestació artística decora de llarg a llarg la ciutat, vaig a mirar a l'aparcament del
Mercat de Can Boada, i concretament en el mur de contenció situat en una cota baixa respecte a la ronda de Ponent. Al costat dels habituals
anagrames, amb els quals els artistes de carrer signen les parets, hi apareixen dues referències culturals ben diferents que conviden a la reflexió sobre les
vivències de dues generacions diferents.
D'una banda, la que va viure les mancances d'una Espanya grisa marcada pel franquisme. I de l'altra, la que va participar de l'explosió cultural de la dècada
dels vuitanta a l'atzar d'un govern d'esquerres promotor de llibertats renovades. També, la formiga atòmica, que ens transporta al passat, concretament a l'any 1965,
quan la famosa productora Hanna-Barbera va posar en antena aquesta sèrie d'animació per la televisió, que va aconseguir un gran èxit mundial amb la
carismàtica protagonista, una formiga dotada d'una força sobrehumana a causa d'una exposició a la radiació.
Hahaha, Ferran no semblen gaire convençut de la teva interpretació dels graffitis!
A la dècada dels seixanta calia generar empatia cap a l'energia nuclear després del rebuig social amb que comptava, a causa de les devastadores conseqüències
de l'ús dels àtoms per a la guerra i el precedent de les terribles bombes atòmiques llançades a Hiroshima i Nagasaki. I a la dècada dels vuitanta, el tedi del benestar
social ens feia evocar temps més plàcids com els dels anys 50 i jugar a canviar el futur per somiar amb un present millor. Tota una generació d'hedonistes
buscava el gaudi i l'oci.
Dues propostes, dues històries; dues circumstàncies que comparteixen un mateix espai pel qual diàriament transcorren nombroses persones que compren
al mercat i que, possiblement també sovint, no s'hi fixen.
Per cert no es veu gaire activitat al Mercat.
Alguns amics de grup comenten que fa temps que el Mercat està tancat, només resten oberts un parell de locals
de fora, un d'ells el Bar.
Tornem a entrar a la Ronda Ponent un altra vegada i tornem una mica cap enrere, creuem
el pont gran per entrar a Can Boada del Pi. El terreny és mes regular, mes pla en comparació a Can Boada.
Pujant per l'Avinguda de Can Boada del Pi ens trobem amb el que queda d'una masia.
4 - MASIA MARCET.
La masia és un edifici aïllat que va ser construït al costat del mas de Can Boada del Pi quan aquest ja no tenia les condicions i les comoditats que volien
els propietaris de Can Boada en la primera dècada del Segle XX. Els propietaris residirien durant un temps a la Masia Marcet i els masovers ho farien a
l'antic mas de Can Boada. Amb el temps els propietaris de les dues masies fixarien la residència al centre de la ciutat i la Masia Marcet començaria a
deteriorar-se mentre els terrenys agrícoles del voltant eren urbanitzats.
L'edifici és de planta quadrada i consta de planta baixa i pis. La planta baixa presenta tres obertures, la porta en arc rebaixat i dos grans finestres geminades
amb reixes de ferro forjat a banda i banda de la porta central. La façana principal té un porxo format per dos balcons i una terrassa central, el porxo avui apuntalat,
està sostingut per varies columnes de fosa.
La construcció és de maó i està estucada de color blanc, presenta una cornisa acabada amb cantells arrodonits i ornamentació molt senzilla, els elements
decoratius de la masia es limiten a la cornisa i a les llindes de les obertures, la terrassa del primer pis presenta una barana de ferro forjat sostinguda per
pilastres d'obra. La coberta de la masia és a dues aigües i és l'únic element que ha estat reparat A la façana principal i per sobre de la finestra central del pis,
hi ha un medalló noucentista amb un relleu del Sagrat Cor i per sobre del medalló el nom de la masia "Masia Marcet".
Abans de continuar amb les explicacions de l'amic Ferran, mireu que amaga el mur de la Masia
Hi diu: Esta actividad se ha realizado con los chicos y chicas del Barrio de Can Boada junto con los padres y madres,
15/12/2012
5 - MASIA DE CAN BOADA.
Hem caminat uns metres des de la Masia Marcet i estem situats davant de la Masia de Can Boada del Pi.
La Masia de Can Boada és un edifici de planta rectangular de planta baixa i pis. L'element més característic de la masia és la façana principal, perpendicular
al carener. La portalada és en arc de mig punt adovellat ( La dovella és una peça trapezoïdal utilitzada en la construcció d'arcs i voltes que distribueix les
forces cap els brancals), per damunt de la porta hi ha una finestra rectangular (gòtica) amb brancals motllurats de pedra que tenen capitells amb cares
humanes i per sota de la finestra observem un respirall de pedra en forma de rosetó (tot el conjunt d'inspiració gòtica).
A banda i banda d'aquesta finestra
dues finestres més petites amb llindes, brancals i trencaaigües de pedra.
La façana està coronada per una cornisa de maó vist amb un acabament molt senzill d'inspiració barroca.
La Masia de Can Boada del Pi té una llarga història, la documentació més antiga que fa referència al mas data de l'any 1239.
El nom és el del seu propietari a l'any 1558, Pau Boada.
Si vols pots:
Veure reportatge: Ruta Barri de Can Boada 2018 .
Veure apartat: Ruta Cultural i Fotogràfica de Terrassa .
Seguir les novetats pel facebook. On? FOTO Jaume Olivet
Seguir les novetats pel Telegram. On? FOTO Jaume Olivet
Pujada el dijous 29 de març de 2018.
Contador:
RUTA CULTURAL BARRIS DE TERRASSA - CAN BOADA
Dissabte 10 de març de 2018.
Anem caminant fins al Mercat de Can Boada o el que en queda.
Un parell de fotos fetes des del mateix punt i molt diferents.
M'agrada sortir de ruta amb
altres fotògrafs per després comparar les diferents perspectives que té cadascú. Una emfatitza la Mola, l'altra és potser una mica més "periodística",
l'engloba en el tema del dia, la ruta pel Barri de Can Boada, amb la visió dels edificis i els amics de la ruta.
M'agrada sortir de ruta amb altres fotògrafs per després comparar les diferents perspectives que té cadascú. Una emfatitza la Mola, l'altra és potser una mica més "periodística", l'engloba en el tema del dia, la ruta pel Barri de Can Boada, amb la visió dels edificis i els amics de la ruta.
Encara una altra visió de la Mola, en aquesta es pot veure el Barri de Poble Nou al fons.
De què parlèvem? A sí, de les perspectives. Jo m'avanço i faig la foto des des d'abaix, l'Angel es
queda enrere i la fa des de dalt. Això no està fet expressament!
3 - El Mercat de Can Boada i la formiga que va tornar al futur.
Back to the future i la formiga atòmica. Dos referents dispars per decorar un mateix espai urbà.
En el meu particular repàs a l'street art i als racons que aquesta manifestació artística decora de llarg a llarg la ciutat, vaig a mirar a l'aparcament del
Mercat de Can Boada, i concretament en el mur de contenció situat en una cota baixa respecte a la ronda de Ponent. Al costat dels habituals
anagrames, amb els quals els artistes de carrer signen les parets, hi apareixen dues referències culturals ben diferents que conviden a la reflexió sobre les
vivències de dues generacions diferents.
Back to the future i la formiga atòmica. Dos referents dispars per decorar un mateix espai urbà.
En el meu particular repàs a l'street art i als racons que aquesta manifestació artística decora de llarg a llarg la ciutat, vaig a mirar a l'aparcament del Mercat de Can Boada, i concretament en el mur de contenció situat en una cota baixa respecte a la ronda de Ponent. Al costat dels habituals anagrames, amb els quals els artistes de carrer signen les parets, hi apareixen dues referències culturals ben diferents que conviden a la reflexió sobre les vivències de dues generacions diferents.
D'una banda, la que va viure les mancances d'una Espanya grisa marcada pel franquisme. I de l'altra, la que va participar de l'explosió cultural de la dècada
dels vuitanta a l'atzar d'un govern d'esquerres promotor de llibertats renovades. També, la formiga atòmica, que ens transporta al passat, concretament a l'any 1965,
quan la famosa productora Hanna-Barbera va posar en antena aquesta sèrie d'animació per la televisió, que va aconseguir un gran èxit mundial amb la
carismàtica protagonista, una formiga dotada d'una força sobrehumana a causa d'una exposició a la radiació.
Hahaha, Ferran no semblen gaire convençut de la teva interpretació dels graffitis!
A la dècada dels seixanta calia generar empatia cap a l'energia nuclear després del rebuig social amb que comptava, a causa de les devastadores conseqüències
de l'ús dels àtoms per a la guerra i el precedent de les terribles bombes atòmiques llançades a Hiroshima i Nagasaki. I a la dècada dels vuitanta, el tedi del benestar
social ens feia evocar temps més plàcids com els dels anys 50 i jugar a canviar el futur per somiar amb un present millor. Tota una generació d'hedonistes
buscava el gaudi i l'oci.
Dues propostes, dues històries; dues circumstàncies que comparteixen un mateix espai pel qual diàriament transcorren nombroses persones que compren
al mercat i que, possiblement també sovint, no s'hi fixen.
A la dècada dels seixanta calia generar empatia cap a l'energia nuclear després del rebuig social amb que comptava, a causa de les devastadores conseqüències
de l'ús dels àtoms per a la guerra i el precedent de les terribles bombes atòmiques llançades a Hiroshima i Nagasaki. I a la dècada dels vuitanta, el tedi del benestar
social ens feia evocar temps més plàcids com els dels anys 50 i jugar a canviar el futur per somiar amb un present millor. Tota una generació d'hedonistes
buscava el gaudi i l'oci.
Dues propostes, dues històries; dues circumstàncies que comparteixen un mateix espai pel qual diàriament transcorren nombroses persones que compren
al mercat i que, possiblement també sovint, no s'hi fixen.
Dues propostes, dues històries; dues circumstàncies que comparteixen un mateix espai pel qual diàriament transcorren nombroses persones que compren al mercat i que, possiblement també sovint, no s'hi fixen.
Per cert no es veu gaire activitat al Mercat.
Alguns amics de grup comenten que fa temps que el Mercat està tancat, només resten oberts un parell de locals
de fora, un d'ells el Bar.
Alguns amics de grup comenten que fa temps que el Mercat està tancat, només resten oberts un parell de locals
de fora, un d'ells el Bar.
Tornem a entrar a la Ronda Ponent un altra vegada i tornem una mica cap enrere, creuem
el pont gran per entrar a Can Boada del Pi. El terreny és mes regular, mes pla en comparació a Can Boada.
Pujant per l'Avinguda de Can Boada del Pi ens trobem amb el que queda d'una masia.
4 - MASIA MARCET.
La masia és un edifici aïllat que va ser construït al costat del mas de Can Boada del Pi quan aquest ja no tenia les condicions i les comoditats que volien
els propietaris de Can Boada en la primera dècada del Segle XX. Els propietaris residirien durant un temps a la Masia Marcet i els masovers ho farien a
l'antic mas de Can Boada. Amb el temps els propietaris de les dues masies fixarien la residència al centre de la ciutat i la Masia Marcet començaria a
deteriorar-se mentre els terrenys agrícoles del voltant eren urbanitzats.
La masia és un edifici aïllat que va ser construït al costat del mas de Can Boada del Pi quan aquest ja no tenia les condicions i les comoditats que volien els propietaris de Can Boada en la primera dècada del Segle XX. Els propietaris residirien durant un temps a la Masia Marcet i els masovers ho farien a l'antic mas de Can Boada. Amb el temps els propietaris de les dues masies fixarien la residència al centre de la ciutat i la Masia Marcet començaria a deteriorar-se mentre els terrenys agrícoles del voltant eren urbanitzats.
L'edifici és de planta quadrada i consta de planta baixa i pis. La planta baixa presenta tres obertures, la porta en arc rebaixat i dos grans finestres geminades
amb reixes de ferro forjat a banda i banda de la porta central. La façana principal té un porxo format per dos balcons i una terrassa central, el porxo avui apuntalat,
està sostingut per varies columnes de fosa.
La construcció és de maó i està estucada de color blanc, presenta una cornisa acabada amb cantells arrodonits i ornamentació molt senzilla, els elements
decoratius de la masia es limiten a la cornisa i a les llindes de les obertures, la terrassa del primer pis presenta una barana de ferro forjat sostinguda per
pilastres d'obra. La coberta de la masia és a dues aigües i és l'únic element que ha estat reparat A la façana principal i per sobre de la finestra central del pis,
hi ha un medalló noucentista amb un relleu del Sagrat Cor i per sobre del medalló el nom de la masia "Masia Marcet".
Abans de continuar amb les explicacions de l'amic Ferran, mireu que amaga el mur de la Masia
Hi diu: Esta actividad se ha realizado con los chicos y chicas del Barrio de Can Boada junto con los padres y madres,
15/12/2012
5 - MASIA DE CAN BOADA.
Hem caminat uns metres des de la Masia Marcet i estem situats davant de la Masia de Can Boada del Pi.
La Masia de Can Boada és un edifici de planta rectangular de planta baixa i pis. L'element més característic de la masia és la façana principal, perpendicular
al carener. La portalada és en arc de mig punt adovellat ( La dovella és una peça trapezoïdal utilitzada en la construcció d'arcs i voltes que distribueix les
forces cap els brancals), per damunt de la porta hi ha una finestra rectangular (gòtica) amb brancals motllurats de pedra que tenen capitells amb cares
humanes i per sota de la finestra observem un respirall de pedra en forma de rosetó (tot el conjunt d'inspiració gòtica).
Hem caminat uns metres des de la Masia Marcet i estem situats davant de la Masia de Can Boada del Pi. La Masia de Can Boada és un edifici de planta rectangular de planta baixa i pis. L'element més característic de la masia és la façana principal, perpendicular al carener. La portalada és en arc de mig punt adovellat ( La dovella és una peça trapezoïdal utilitzada en la construcció d'arcs i voltes que distribueix les forces cap els brancals), per damunt de la porta hi ha una finestra rectangular (gòtica) amb brancals motllurats de pedra que tenen capitells amb cares humanes i per sota de la finestra observem un respirall de pedra en forma de rosetó (tot el conjunt d'inspiració gòtica).
A banda i banda d'aquesta finestra
dues finestres més petites amb llindes, brancals i trencaaigües de pedra.
La façana està coronada per una cornisa de maó vist amb un acabament molt senzill d'inspiració barroca.
La façana està coronada per una cornisa de maó vist amb un acabament molt senzill d'inspiració barroca.