RUTA CULTURAL - OCTAVI INTENTE |
Ens trobem en un paratge estrany enmig de descampats, un polígon industrial i una carretera que, malgrat ferir el paisatge, interfereix poc el silenci. El Octavi viu i crea a la perifèria de la perifèria. Ens rep a la porta de casa seva. Ens saludem i ens convida a entrar-hi. |
En Ferran llegeix la biografia que ha preparat de l'Octavi i en acabar enumera algunes de les obres i llocs on ha exposat. En Fernando posa el seu poc d'humor citant que hi ha una obra seva a Terrassa, a cal Carné, al Raval. Li agrada molt el dolç, i aleshores surten més llocs de Terrassa, les bromes estan servides! |
Caminem … La Boira fa voltes i salts de contenta al nostre costat, mentre passem per davant d'un galliner on hi ha quatre gallines. Aquest lloc és “una bombolla màgica” on allò natural i allò cultural es fonen i es confonen. El seu jardí o l'hort és un museu a l'aire lliure de rampells de creativitat que s'entronquen en la vida quotidiana. Aquí tot es dilueix. L'art i la vida no es distingeixen. |
A l'hort, Intente hi cultiva des de fa quatre anys una planta que creix sense aigua. De les ampolles que consumeix en recicla part del plàstic amb el tap i els dota d'una nova forma de vegetació desbocada. |
L'inquietant es mostra en la natura. I d'aquí beu el projecte artístic d'Intente. D'aquell filferro que ningú veia i que un dia va malferir un gos que perseguia un gat, en fa brotar una escultura. O de les amenaçadores heures, en modela una cabana a força de canyes i branques que ha d'anar substituint perquè es trenquen o es podreixen, fins que hi ha instal·lat unes varetes de ferro que ja veurem el que duren. Tot s'aguanta pels pèls i no hi ha cap garantia de permanència. Fa uns dies (ens explica) una de les tres immenses moreres del jardí va cedir i va causar grans destrosses. Una bona metàfora del sentit de lloc. Aquí hi regna la fascinació per l'efímer. Tot està condemnat a fer-se malbé. Però res mor, tot es transforma. De l'accident i de l'imprevist, n'afloren sempre coses noves. “Aquí tot canvia i alhora no canvia res.” |
HI VOLEU ENTRAR? |
