BERLIN 2016 - El Camp de Concentració de Sachsenhausen |
Són les 10:00 del matí del diumenge 30 d'octubre de 2016. Som a Alexander Platz per agafar un tren que en uns 45 minuts ens deixarà a la població d'Oranienburg on es troba el camp de concentració de Sachsenhausen que visitarem. |
Oranienburg, una preciosa ciutat a uns 35 Km de Berlín a la riva del riu Havel, va ser escollida pels Nazis per aixecar el primer camp de concentració, un camp on portar els presoners polítics que ja no cavien a la presó de Berlin. |
No crec que en aquell moment ningú s'imaginés el que passaria dins d'aquells murs. |
Abans d'entrar pròpiament al camp, ens trobem un parell de maquetes que ens ajuden a veure com va ser el camp i el que en queda actualment. Tothom ha estudiat, ha sentit parlar, ha llegit sobre la guerra i el genocidi Nazi, per a mi visitar Alemanya no s'entén sense fer una visita com aquesta, encara que us diré que només amb l'explicació-descripció de les instal·lacions ... ja tinc l'estòmag regirat. |
Entrarem al Camp de concentració de Sachsenhausen, el primer camp construït i on la SS van provar gairebé tots els mètodes que més tard van fer servir als diferents Camps de Concentració i als camps d'EXTERMINI que van construir a Alemanya i fora de les seves fronteres. |
L'entrada al Camp de concentració de Sachsenhausen. Darrera d'aquesta porta s'hi amaga la barbàrie viscuda al Camp de concentració de Sachsenhausen, però primer parlem del que trobem abans de traspassar-la. |
Just abans d'entrar trobem una frondosa avinguda on en aquell temps hi havia les dependències de la SS amb la cantina i la biblioteca. Els soldats no s'havien de desplaçar gaire. Una mica més lluny hi habien les vivendes de les famílies dels soldats. A continuació l'únic edifici que queda, l'edifici que feia de biblioteca. |
Entrem i el primer que veiem és el monument a les víctimes del camp. Darrere tenim la torre A, davant una explanada on hi havien els barracons dels presoners i sota dels nostres peus el lloc on dues vegades al dia feien recompte dels presoners, tanquem els ulls i ens transportem en el temps. |
Al matí abans d'anar a treballar i a la nit abans d'anar als barracons, tenia lloc el recompte. Avui estem a uns 6º de temperatura i encara que anem molt abrigats tenim fred. Ens hem d'imaginar com seria al febrer a - 15º i només amb el pijama de ratlles. Els presoners formaven drets durant l'estona que calgués desitjant que fos curta per anar a treballar. No perquè volguessin treballar, només volien moviment per no tenir tant de fred. |
Els recomptes es feien interminables, al matí havien d'ajudar als malalts a sortir i també havien de treure els cossos sense vida dels que havien mort durant la nit i posar-los al seu lloc, sinó el recompte no podia continuar. |
|
|
|
