© Jaume Olivet

© Jaume Olivet
Dissabte 6 de juny de 2015
La Festa dels Capdidats - Els Parlaments Part 3

© Jaume Olivet

© Jaume Olivet

© Jaume Olivet

© Jaume Olivet

© Jaume Olivet

© Jaume Olivet

Quan era petit hem passejaven amb el cotxet pel carrer, es veu que a casa comentaven: "Tothom se'l mira", la qual cosa era corroborada pel meu padrí que ho rematava amb un lacònic: "No m'estranya, amb el cap que té". La meva mare sempre deia: "El nen té el cap gran, perquè el meu marit també el té enorme i què?". Quan em portava a l'escola, les altres mares li deien a la meva: "Deus haver de matinar molt tots els dies per poder-lo pentinar, oi?".

Tinc assumit des de petit que la meva massa cranial sempre ha estat un tret distintiu meu, sempre que la gent em mirava acabaven dient: "És igual que tingui el cap gran, l'important és que estigui bé de salut, siui feliç i tingui un pèl d'intel·ligència, així podrà viure la vida". I es quedaven tan amples. Jo no estava al límit de la mesura, ans el contrari, era un ser fora de catàleg, una cosa similar a un XXXL actual. Vaig passar pel neuròleg i, va obligar-me a fer-me una ecotomografia cerebral, total perquè tothom acabés trencant-se la caixa a costa del meu cap. Nens, nenes, adults, gent diversa - sospito que animals també - no paraven de riure quan em veien, haig de reconèixer que no estava preparat per a tanta ignomínia, fins i tot els nens cecs participaven del festival.

Superava amb escreix el promig de nen amb el cap enorme. Quan em tallaven el cabell per voler dissimular-ho una mica, la cosa sempre anava a pitjor, ja que amb aquell diàmetre era el blanc perfecte per a les ires dels que deien que eren els meus amics. De vegades la mare em vestia de color fosc, amb la qual cosa era el blanc perfecte, a més de lluny semblava un fanal d'aquels amb més cap que cos. Sense no masses esforços vaig acabar sent el capgròs de casa. Per suavitzar-ho, afegien que era un noi amb una gran memòria. ningú sap fins a quin punt els vaig arribar a odiar. Van anar passant els anys i la ironia verbal a l'entorn del meu cap va augmentar, la diversitat de vocables i paraules per referir-se a la meva closca anaven des de meló, clepsa, testa, tarro, carbassa, clotxa, perol, crani, flepa, fins a una de les últimes: "Colló quina olla té el xaval !!!" Sempre em deien: "Què bé que ens ho passem amb tu Miquel"; mentre jo no parava de fer visites al psicòleg, el qual per rematar-ho sempre em deia: "No et capfiquis" i "No tinguis mals de cap". Com m'ho havia de pendre jo?

És per això que si em doneu un vot per ser capgròs, estaré agraït, però no sorprès. La resta dels nominats ho tenen bastant malament al meu costat per les raons exposades, a més, al meu cap no cal fer-li motlle, de natural ja dóna. No voldria acabar sense dir-vos que no heu de confondre mai a una persona amb el capgròs, d'un altre que tingui un gran cap, són dues coses diametralment diferents.

Gràcies i que guani el que tingui el ... bé ja sabeu.

MIQUEL MALLAFRÉ.



© Jaume Olivet

© Jaume Olivet

© Jaume Olivet

© Jaume Olivet

© Jaume Olivet

© Jaume Olivet

© Jaume Olivet

© Jaume Olivet

© Jaume Olivet

© Jaume Olivet

© Jaume Olivet

© Jaume Olivet

Bona tarda a tothom !!!

Avui em proposo, com a representant de la gastronomia i capdidat a Capgròs de l'any argumentar la meva capdidatura en base a uns arguments gastronòmics irrefutables, grans veritats de la gastronomia que ningú podrà dir que no. Oi que tenim al Cesc Castellet per aqui? Anirem anotant els punts !!! Vull que sigui un combat als punts, ja que si no no hi haurà manera de guanyar.

Primer argument: Som el que mengem, ningú podrà dir que això no és una veritat irrefutable de la gastronomia. Si guanyo el capgròs de l'Any em comprometo a fer un capgròs plè de butifarres del ganxet !! (1-0 Cesc?? 1-0 doncs!!!)

Segon argument: A la taula i al llit al primer crit!!! No hi ha ningú que mai hagi pogut rebatre aquest argument irrefutable de la gastronomia. Com a cuiner i representant de gastronomia i no havent cap profesional del sector del descans ni el Nacho Vidal, prenc aquest argument com a meu !!! (2-0 Cesc? Cesc 0-2 !!! Tens raó Cesc que juguem a fora !!! )

Tercer argument: No t'aixecaràs de taula fins que no t'ho acabis tot. Mai ningú ha pogut dir que no!! Si no em feu capgròs de l'Any quan vingueu al Cel de les Oques no us aixecareu mai de la taula !!!. (0-3 Cesc??? Cesc 0-3)

Com a quart argument: Aquest me l'ha apuntat el Jaume !!! Gràcies Jaume campeón !! a la taula d'en Bernat qui no hi és no hi és compatat !!! I és que aquesta és una veritat irrefutable de la gastronomia, si no hi ets mai ets compatat. I és per això que proposo una capdidatura de concens: Que sota el meu capgròs es veigin representats tots els capdidats, la música del Grau, el cine d'en Padrós, la màgia, la cultura, l'esport, ... Una gran taula del concens gastronòmic !!! Si sóc Capgròs faré un gran plat de la concòrdia: l'olla terrasenca !!!

Per últim: Maria i Biel !! Si no sóc Capgròs en farem un a casa i el treurem a passejar cada dia !! Us estimo !!.

KECO MARTÍNEZ.



© Jaume Olivet

© Jaume Olivet

© Jaume Olivet

© Jaume Olivet

© Jaume Olivet

© Jaume Olivet

© Jaume Olivet

© Jaume Olivet

© Jaume Olivet

© Jaume Olivet

Bona tarda terrassencs i terrassenques,

Avui us vull presentar una replica d’un capgròs dels que malauradament van desaparèixer ja fa anys de la nostra ciutat, es tracta del xinés, un capgròs del 1898 que va perviure fins als anys 80 i que com molts d’altres ningú sap que se’n va fer.

Jo suposo que em van triar com a capdidat per portar des de fa 8 anys el blog dels records de Terrassa i si aquest ha estat el motiu, aquesta candidatura us correspon més a tots vosaltres que a mi ja que els records que he recollit són vostres.

El que si que us puc dir és que soc terrassenc pels 4 costats i que vaig néixer al carrer de Viveret i que la meva escola va ser l’Escola Social del mestre Artigues i que la primera entitat a la que vaig pertànyer va ser l’Agrupació Escolta de Mossèn Homs. Més que de Terrassa em sento terrassenquista i per això puc dir que em va molta il•lusió poder participar d’una tradició tant nostre com és aquesta dels capgrossos.

A Terrassa, no se si tots ho sabeu, tenim una escultura dedicada al Petit Príncep i una de les frases del seu llibre diu: “el temps que vas dedicar a la teva rosa, és el que fa que la teva rosa sigui tant important” i jo us vull dir, avui que precisament m’ha acompanyat a aquest acte la meva mare de 91 anys a la que vull dedicar-li aquests paraules, que el temps que li dediquem a les persones que estimem és el que les fa tant especials, que el temps que dediquem, als nostres amics, és el que va que es mantingui la vertadera amistat, que els temps que dediquem a allò que ens agrada és el que fa que sigui tant important per nosaltres i en aquest sentit us demano que dediqueu el vostre temps a allò que realment voleu que esdevingui important per vosaltres.

No us vull demanar rés per mi, tant sols que sigueu feliços i gaudiu d’aquest moment i de la festa. Gràcies Terrassa !

SANTI RIUS.



© Jaume Olivet

© Jaume Olivet

Si vols pots:

Signar: Llibre de visites.
Visitar: Festa dels Capdidats 2015 .
Visitar: Festa Major de Terrassa 2015 .
Visitar: Totes les Festes Majors de Terrassa .

Pujada el divendres 26 de juny de 2015.


© Jaume Olivet

© Jaume Olivet