Diuen que molt lluny d'aquí, en un indret enmig de la Índia, hi ha nens que es pensen
que el seu poble es diu Terrassa, perquè el nom de la nostra ciutat apareix escrit arreu.
Evidentment, estem exagerant una mica. Tot i així, no es pot negar que la nostra ciutat
ha realitzat en els darrers 14 anys una aportació decidida a la tasca de la Fundació
Vicenç Ferrer a la India en favor dels més pobres. Una col•laboració que no es pot
entendre sense la figura de Juli Puigantell, |
I és justament aquesta empenta del Juli al capdavant de la Fundació Vicenç Ferrer
a Terrassa la que l'ha portat avui fins aquí. Una tasca que va iniciar després de
jubilar-se i en la qual un diria que potser ha pencat més que moltes persones en actiu. |
Ara bé, aquesta empenta li ve d'antic. Juli Puigantell va néixer a Terrassa l'any 1934
en una família humil. Ja de petit es queda orfe de pare i aprèn de l'esforç de la seva
mare, la Dolors, treballant dur per donar-li uns estudis. Una oportunitat que en Juli
va saber aprofitar, anant a l'escola industrial a estudiar peritatge tèxtil gràcies a una
beca. En aquells temps començava a treballar a les cinc del matí per, després de
pencar a la fàbrica, anar a estudiar. |
És així com en Juli s'obre pas en el món professional fent-se un bon lloc i arribant
a crear, després de molta lluita, la seva pròpia empresa que actualment porten els seus fills. |
Al seu costat, sempre, la seva dona, l'Enriqueta Ullés, mare dels seus tres fills:
la Montse, en Juli i en Marcel. I justament és gràcies a l'Enriqueta per qui comença
la història que avui explicarem. |
Tot va començar amb un reportatge on es parlava d'apadrinaments a través de la
Fundació Vicenç Ferrer i la decisió, aquella primera decisió fonamental de l'Enriqueta,
de fer el pas i unir-se a la causa. L'Enriqueta i el Juli van apadrinar un nen i una nena i,
al cap d'un temps, van tenir l'oportunitat d'anar a una xerrada del mateix Vicenç Ferrer a Sabadell. |
No tots els dies et topes amb un exjesuita capaç de remoure cel i terra per ajudar
als més pobres entre els pobres. La profunda impressió de la xerrada va decidir-los
a anar a visitar els seus apadrinats a la India i veure que es feia sobre el terreny.
Un viatge transcendental i colpidor on la parella va decidir que, en tornar, s'havia
de fer alguna cosa més per la Fundació. |
I va començar. I ràpidament a la Fundació van adonar-se que allò de comptar amb
el Juli era un fitxatge estrella. Disposat a fer conèixer la tasca de la Fundació, va
començar a organitzar xerrades a tot el territori català. Des d'aleshores ha organitzat
més de 170 conferències a tot Catalunya, arribant al rècord de 3 presentacions a indrets
diferents en un sol dia. |
És difícil resumir en xifres i fets tot el que s'ha assolit des de la Fundació a Terrassa en
aquest temps. De fet, els números tampoc fan justícia a les realitats que s'han canviat.
S'ha passat de 275 padrins a un 1800 actualment, s'han construït 21 escoles, una clínica
rural, part d'un hospital, més de 600 habitatges o, si li pregunteu al Juli, us destacarà
orgullós les moltes bicicletes comprades perquè les noies puguin anar a estudi. |
A vegades l'èxit ha sorprès els mateixos implicats i el Juli encara recorda com després
de voltar mig Catalunya cercant la complicitat d'artistes perquè donessin obres per una
subhasta benèfica, la nit de l'esdeveniment va veure aparèixer per la porta al mateix Vicenç
Ferrer. El dia posterior a l'acte rebia una trucada d'en Pere Navarro dient-li: “Ja em podies
avisar que venia el Vicenç”. Al qual en Juli només va poder respondre “Però si jo no ho sabia!” |
I segurament aquesta empenta i confiança és el que li ha valgut l'estimació de la gent de la
Fundació i l'amistat del propi Vicenç Ferrer. El Juli encara se'n fa creus que després d'una
complicada operació de cor veiés entrar per la porta de la seva habitació al Vicenç Ferrer.
Gestos d'amistat i complicitat que no sorprenen quan esbrines que després de dita operació
i contravenint les recomanacions de tots els metges, el Juli va voler anar fins a la India a veure
els darrers projectes que s'havien impulsat des de Terrassa. |
I és que un té la seguretat que el Juli bé ens canviaria a tots nosaltres i l'homenatge que li estem
realitzant avui per poder estar a la India a la inauguració d'una nova escola, poble o hospital. Però,
justament, perquè gràcies a gent com tu i el Vicenç Ferrer aquests projectes s'han fet i es
continuaran realitzant, Juli Puigantell, avui l'homenatge te'l dediquem a tu. |