© Jaume Olivet

- Tió de Nadal -


© Jaume Olivet



- Història -


El Tió de Nadal, també anomenat simplement Tió, Tronc de Nadal, Soca, Xoca o Tronca,
és un dels elements de la Mitologia catalana i una tradició molt arrelada a Catalunya, així
com als veïns Aragó on es diu en aragonès tronca, toza o tizón de Nadal, i a Occitània
on es diu en occità cachafuòc o soc de Nadal.

Malgrat les múltiples variants locals, la tradició consisteix en aplegar un tros de soca o
branca gruixuda dies abans del dia de Nadal, normalment a l'inici de l'Advent, i portar-lo
a casa, on se'l col•loca en algun racó amb una manta perquè no tingui fred i on se
l'alimenta diàriament fins el dia que es fa cagar.

Es tracta d'una tradició amb segles d'història, inicialment relacionada amb la natura, la
fertilitat i el solstici d'hivern. Els darrers anys ha proliferat una imatge del Tió desvirtuada
i folcloritzada, segurament com a resultat d'estratègies comercials davant d'influències
anglosaxones, com un personatge amb cara, potes, etc. que buida de qualsevol contingut
cultural una tradició milenària que precisament rau en fer que un element vegetal, en repre-
sentació de tota la Natura, adquireixi temporalment com a tal (com a vegetal), qualitats
animals màgiques, i no pas físiques.

© Jaume Olivet
- Fem cagar el Tió amb en Miqui Gimenez -


Del fet de fer cagar el tió hi ha qui li ha posat el nom de Caga Tió, ja que diverses cançons
comencen amb aquests mots, on "caga" és de fet el verb en imperatiu, però no és una
denominació amb tradició. Per exemple:

"Tió, Tió caga turró, d'aquell tan bo. Si no cagues bé et daré un cop de bastó."
- Versió de l'Empordà -

"Caga, Tió, caga turró, d'avellanes i pinyó. Si no cagues ben aviat et faré un cop de bastó.
- Versió del Vallès -

"Rabassó de vinya vella, tu que ets tort i mal igual, jo pagaré la garnatxa i tu el turró de Nadal.
Caga, Tió, caga turró i pixa vi blanc."
- Versió de la Catalunya Nova -



- Tradició -


Pels volts del dia de la Puríssima (això és, el 8 de desembre), es comença a donar menjar
cada dia al Tió, i se'l tapa amb una manta perquè no passi fred. Al Tió gairebé li agraden les
mateixes coses que als animals de peu rodó (excepte la palla), fruita, verdura, serradures o
ous i tot se li ofrena cru. També se li dóna aigua. En realitat hi ha múltiples tradicions locals
que a vegades prefereixen uns aliments o uns altres.

© Jaume Olivet
- El tió de casa meva -
- Va neixer a l'any 2010 a Canyelles, durant una Fira Solidària -

El Tió es fa cagar per la vigília de Nadal o el mateix dia 25 de desembre, abans o després
de l'àpat familiar. A les cases amb llar de foc hi ha qui hi posa el Tió una estona abans de
fer-lo cagar, o mentre ho fa, ja que per cagar ha d'estar encès. Però avui en dia, com que a
la majoria de les cases no hi ha llar de foc, ja no se l'encén.

Per fer-lo cagar, generalment s'envia la mainada a resar o a cantar nadales a un altre espai
de la casa. Tot seguit se'l colpeja per torns o plegats al ritme de la cançó o vers oportú, dels
quals existeixen múltiples variants. Aquest procediment es repeteix fins que el Tió no caga
més o bé fins que caga algun objecte que així ho indica, com una arengada ben salada,
carbó, un all, una ceba, o bé es pixa a terra.

Tradicionalment, el Tió mai no cagava objectes grossos (aquests ja els portaven els Reis)
sinó llaminadures, figuretes de pessebre i alguna joguina senzilla per als més petits, així
com coses de menjar i beure per als àpats de Nadal i Sant Esteve, com torrons, xampany,
figues seques, mandarines, etc. Actualment, però, ha pres importància en algunes llars on
és qui obsequia a la mainada o a tota la família amb els principals regals de Nadal, grossos
o petits, a més dels obsequis tradicionals. Per aquesta avinentesa hom acostuma a alçar
el Tió recolzant-lo a dues o més cadires o peces que permetin que cagui objectes més grossos.

A més dels tions propis hom n'estableix a casa de familiars, com ara a cals avis, oncles,
etc. de manera que els infants poden arribar a cagar més d'un Tió. Quan els mateixos nens
no poden cagar-los tots, s'actua semblantment al matí de reis en qualsevol dels dies
successius (aprofitant normalment alguna de les reunions familiars que es produeixen,
com Sant Esteve o dies subsegüents) i la xicalla troba els regals que els han estat cagats
pèl Tió el dia 24 o 25. També hi ha llocs en què el Tió és comunal i tots els xics del poble
acudeixen a atiar-lo per rebre els regals.



© Jaume Olivet
© Jaume Olivet