QUÍ ÉS?
El caganer és una figura popular del pessebre nadalenc indispensable als naixements de Catalunya i que en els últims temps s'ha generalitzat a altres
parts d'Espanya, Europa i Llatinoamèrica.
Es tracta d'un pastor al qual es representa ajupit, amb els calçons baixats, natges a l'aire i defecant. Sovint amagat en un racó, darrera d'un arbust, on fa
les seves necesitats a l'aire lliure. Vestit, generalment, amb camisa blanca, pantalons foscos, faixa i barretina vermelles, sovint fumant amb pipa. L'home
que caga, l'home que fa les seves necessitats són altres noms que se li han atribuït.
L'origen és una mica confús, segons alguns historiadors se situa entre el canvi dels segles XVII i XVIII, en ple Barroc, un moviment cultural i artístic que es
caracteritzava per un realisme exagerat. Llavors no era només en el pessebre sinó que s'ha trobat en rajoles que el representen explicant històries. Els
caganers apareixen ja als pessebres catalans a finals del segle XVII, encara que no es van fer populars del tot fins al XIX. Ara, de bon principi la figura
del caganer no era exclusiva del pessebre.
Segons l'etnòleg i folklorista català Joan Amades, el caganer es remunta a finals del segle XVIII, inspirat en un relleu de marbre del segle XVII anomenat La
Verge i la muntanya de Montserrat en el qual es representa a la Mare de Déu amb el Nen i el massís de Montserrat amb els seus camins transitat per
personatges, entre els quals es troba -amagat després d'una revolta i l'empara d'un arbre- el caganer en plena feina.
Altres experts el situen també al segle XIV, però assenyalen que es va originar a Ille-sur-Têt (en català Illa de Tet) situat al rosselló francés (anomenat per
alguns "Catalunya Nord") on va aparèixer esculpit en una pedra un personatge al que se li coneixia com "cagaire" i que ràpidament es va popularitzar en la
cultura i folklore català.
La tercera hipòtesi sobre l'origen del caganer (com a figura del pessebre) es remunta al segle XVII i apareix coincidint amb un moviment artístic-cultural en el
que es reflectia a través de dibuixos en rajoles episodis de la vida quotidiana dels catalans, on s'explicaven breus històries i incloïen alguns refranys. Sembla
ser que en una d'aquestes rajoles es representava a un pagès català defecant.
Però malgrat la vessant escatològica de l'assumpte i lluny de ser ofensiu o groller, segons la tradició i cultura, el caganer està retornant a la terra el que d'ella procedeix,
abonant la terra del pessebre i fent-la fecunda per a l'any següent. Per això és considerat símbol de salut i prosperitat i, en definitiva, de felicitat per al Nadal.
Col·locar aquesta figura al Pessebre porta bona sort i alegria; si no es col•loca, comporta desventures.
En l'àmbit catalano parlant només pot trobar-se a Catalunya i al País Valencià. També se'n pot trobar a les illes Canàries. Tant a Portugal com a la regió de Múrcia
com utilitzen figures semblants com són el cagador i el cagón, respectivament.
Si bé es representava inicialment com un pagès abillat amb barretina i faixa, actualment es poden trobar de totes les professions i colors: policies, bombers,
àngels, dimonis, capellans, futbolistes, executius, cantants, polítics... i fins el caganer internauta amb el seu portàtil! També -per allò de la igualtat de sexes- es pot
trobat alguna caganera i -per allò d'augmentar les vendes- algun pixaner.
Curiosament, el caganer no és l'únic personatge nadalenc típic dels Països Catalans que defeca. Existeix una altra antiga tradició, el Tió, un tronc d'arbre que els
nens escullen i que és portat al menjador de la sala. És cobert per una manta perquè no passi fred i és alimentat fins el dia de Nadal, on els nens i nenes de la casa,
tot cantant-li típiques cançons de Catalunya, li donen cops amb un bastó perquè "cagui" neules, torrons, dolços i llaminadures.
|
